.@HotelCarlemany Una estada ideal!

Pel pont de desembre no hem fet cap viatge però hem fet una escapada al costat de casa, a Girona.

Dissabte, després d'un dia intens de compres i un excel·lent dinar al Divinum ens esperava una estada a l'Hotel Carlemany. Situat al centre de Girona, és un d'aquells hotels que sempre veus però no hi havíem entrat mai, així que teníem curiositat per saber com era.

.@DivinumGirona Menú Gastronòmic

Li devia a la meva parella des que vam veure aquest restaurant al Joc de Cartes, el programa que fa en Marc Ribas a TV3. Així que pel seu aniversari li vaig regalar un menú al Restaurant Divinum (Girona) i no hi hem anat fins aquest passat pont. Val més tard que mai :)

Vam optar pel seu Menú Gastronòmic, que consistia en:

Oreo d'anxoves, olives negres i formatge

Piruleta de foie i caramel

Airbag de tòfona

Panellets de pinyons

A Catalunya sempre celebrem les festes amb un dolç associat. Ara per Tot Sants ho fem amb panellets que es mengen com a postres o en castanyades on la gent es reuneix a taula per degustar-los juntament amb castanyes, moniatos i un got de vi dolç, com una garnatxa de l'Empordà.

Aquest any hem decidit fer-los a casa, ja que a la pastisseria estan a uns 40 euros el kilo i a més seran més bons artesans oi?

Ara que els he tastat us dic que si, que potser no són tan macos com els de l'aparador d'una fleca però sabem que els ingredients emprats són de primera, amb pinyons del país i fets amb cura.

Hungry Cow a Malta

Hungry Cow, és a dir, vaca afamada és el nom d'aquesta hamburgueseria situada a Buggiba (Malta).

El local és molt petit, amb dues taules al seu interior i quatre a la terrassa, això si està ben a prop de la platja.

Hotel Topaz i els seus esmorzars

L'Hotel Topaz està situat a la la part nord de Malta. Es tracta d'un hotel situat al centre de Buggiba, una ciutat costera molt tranquil·la.

Les habitacions són senzilles però equipades amb televisió per cable, assecador, wifi gratis, terrassa, caixa forta, nevera, cafetera/tetera elèctrica i climatització.

Braç de gitano de patata

La meva àvia ja feia aquest braç de gitano de patata i ara, per sort, el fa la meva sogra. És un plat que m'agrada molt i que a l'estiu em ve molt de gust. Senzill de fer, molt vistós i boníssim, servit fred amb aquestes calors va genial. Aquí teniu la recepta!

Flam de formatge

A casa som uns ratolinets, ens encanta el formatge i tots els plats que en portin. Sempre si van amb formatge són un plus. Per això avui hem decidit provar de fer uns flams de formatge. Anem a veure'n la recepta que ja veure-ho que és molt senzilla.

Coca de iogurt nòrdica

Avui us porto una recepta molt senzilla i molt coneguda per a tothom, la coca de iogurt. La recepta és la de sempre però el que canviaren avui és el motlle, farem servir un nòrdic ware que li donarà una presentació excel·lent.

Recordem la recepta!

Magdalenes amb xocolata negra

Avui us porto una recepta que segur que agrada a tothom, magdalenes amb trossets de xocolata negre.
Dic trossets perquè hi hem posat literalment trossos d'una tauleta de xocolata negre gruixuda i queda molt millor que amb "pepitas".

La recepta és fàcil i la massa de la magdalena queda molt esponjosa, com esperes trobar.

Steak Tartar

L'Steak Tartar o bistec tàrtar o tàrtar de vedella, com preferiu dir-li, no és més que un filet de vedella picat i amanit que se serveix cru. El seu origen és molt antic, diuen que ve dels genets de Mongòlia o de la Polinèsia Francesa on al segle XX era habitual menjar carn crua.

Avui dia nosaltres el veiem a moltes cartes de restaurants i avui hem decidit fer-lo a casa, a veure com surt!

.@umaigirona Restaurant Mien

El restaurant Mien és un bona referència de cuina asiàtica a Girona. Els propietaris són els mateixos que l'Umai, un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa, ofereixen una cuina oriental que és capaç de transportar-te fins a Xina, Corea, Japó i altres llocs del sud-est asiàtic sense sortir de Girona.

Nosaltres vam anar al Mien, el germà petit de l'Umai ;) Li diem així perquè la seva carta és menys extensa que la de l'Umai i és cuina japonesa, especialitzat en fideus prims i, com no, en ramen (sopa de fideus japonesa).

.@restaurantBoTiC - Menú Especial

El restaurant Bo.tic amb estrella Michelin des del 2009 ha estat el restaurant triat aquest any per a celebrar el nostre aniversari de "novios", 10 anys ja, el temps passa volant i més quan estàs a gust :)

Era un restaurant que a mi personalment em feia molta il.lusió anar-hi ja que havia vist moltes fotos amb els seus plats, plats amb molta tècnica i unes presentacions excel.lents. Textures que sorprenen i elaboracions molt cuidades i detallistes. Una cuina molt creativa i innovadora. Amb l'Albert Sastregener com a cap de sala i la seva dona, la Cristina Torrent com a sommelier tenen al cap una idea de gastronomia oberta que queda palès als seus plats.
A més vam anar a la nova ubicació, un Mas a Corçà, en una sala amb sostres de voltes i molt lluminós.

Quiche de raïm i emmental

Feia molt de temps que volia fer una quiche. No sabia ben bé de què fer-la, ja que amb les quiches passa una mica com amb les truites, que admet molt ingredients. El que tenia clar era els ingredients principals, és a dir, la pasta brisa com a base, la nata, els ous i el formatge i a partir d'aquí a improvisar!

Com veure-ho no em vaig trencar massa el cap perquè tenia raïm que m'havia sobrat i el vaig aprofitar per fer-ne una quiche. Ja sabeu que les restes del menjar, tal com escric al llibre"Cuina i Re-aprofita", s'han d'aprofitar d'una manera o altre, i què millor que fer-ho amb aquest pastís salat d'origen francès que tan sol agradar.

Es tracta d'una preparació senzilla i ràpida de fer que et permet jugar amb diferents ingredients, sobretot amb verdures: la d'espinacs i formatge és molt comuna o amb carabassó i també amb diverses verdures i bacon o pernil.

.@PetitPalaceHtls Petite Palace a Bilbao

Ja ho diu el títol del post, un petit palau al centre de Bilbao. Segurament el nom d'aquesta petita cadena d'hotels ja és exprés, ja que realment amb l'estança en un dels seus hotels sembla que estigui en un palauet.

Nosaltres vam dormir una nit al Petite Palace Arana, una zona molt cèntrica de Bilbao situada al casc vell i a prop de la zona de botigues, així com del mercat central.

Deluxe Bilbao Henao

Ara fa poc més d'un mes vam estar un cap de setmana a Bilbao. Ens va agradar molt la ciutat i la seva gent, així com la seva gastronomia, com no.

Una de les coses que no podíem deixar de tastar era el famós xuletón de 1kg, així que instagramejant una mica vaig descobrir un restaurant que oferia un menú xuletón que em va cridar l'atenció, el Deluxe Bilbao Henao.

Pizza Tutto Figueres

Dijous passat va ser un dia rodó, començant al matí amb un donut i acabant amb un bon sopar a Pizza Tutto de Figueres. Una pizzeria on elaboren la massa casolana amb ingredients frescos i a la vista, ja que els preparen a davant teu. El local és gran i tenen algunes taules per poder menjar allà, tot i que fan més servei a domicili.

Varem començar amb unes amanides, la Tutto, que portava mesclum d'enciams, pastanaga, tomàquet pebrot vermell, blat de moro, ou dur, pernil dolç i tonyina i la de pollastre cruixent, amb la mateixa base però afegint un recent pollastre arrebossat tallat a trossets petits.

La presentació de les amanides estava molt bé i eren bones. Amanides al gust amb setrills d'oli d'oliva verge extra, així com vinagre.

De segon ens vam partir dues pizzes, la Carbonara, amb nata com a base, bacon, pernil dolç xampinyons, mozzarella i orenga i una 4 Formatges, que estava bonissima. La base d'aquestes pizzes és semigruixuda, però està molt ben cuita i no es creen els famosos bordes que tothom deixa.

Tant la Carbonara com la de 4 Formatges ens han agradat molt. A més t'ofereixen un oli picant fet per ells que pica que no vegis.

I fins i tot vam fer postres, aprofitant que eren artesans, un tiramisú molt fi i una "tarta de la abuela", feta amb galetes, flam i xocolata. Molt encertada aquesta última, no l'havía tastat mai.

Varem poder celebrar "l'estrenu" del cotxe nou amb un dels nostres plats preferits, la pizza!

. @PHVegas L'esmorzar del Planet Hollywood Las Vegas

Si algun dia aneu a Las Vegas trieu un hotel que estigui al centre del strip. L'Strip és el carrer principal de la ciutat, on hi ha tots els hotels-casinos. Nosaltres ens vam allotjar al Planet Hollywood que precisament està ben bé al centre de tot, davant de les fonts del Bellagio i al costat del Paris. La ubicació és genial i l'hotel també està molt bé. No és dels més cars de Las Vegas, el Wynn i El Venetian pugen més, però els serveis són molt bons. L'hotel és relativament nou, sobretot si el comparem amb altres com el Caesars Palace, el qual aquest any compleix 50 anys o el Riviera, un dels primers hotels-casino que hi va haver i que acaben de demolir.

El Planet Hollywood, com indica el nom està ambientat amb les estrelles de Hollywood, així les habitacions estan decorades com a tal. A la nostra, per exemple, hi havia el tratge que va fer servir l'actor Sylvester Stallone a la peli Day Light (Pánico en el túnel).

Els hotels a Las Vegas són molt grans, el nostre era mitjà i ja tenia 400 habitacions. Tots disposen d'un gran casino situat a la planta baixa, al mateix nivell que el carrer, és a dir que és per on entres a l'hotel, enlloc de fer-ho per hall, situat a la planta de sota, com és habitual. També cal dir que tots els hotels tenen moqueta, tant als passadissos per anar a les habitacions com a la pròpia cambra. Sabíeu que fins i tot existeix una llista amb les pitjors moquetes dels hotels?

Abans d'ensenyar-vos els esmorzars, us diré que només arribar a Las Vegas em va encantar, tantes llums, tants colors, no sabia on mirar. Això sí, una calor, 42ºC a les sis de la tarda, sort que vas tan extasiat pels hotels i vas entrant a veure'ls que et refresques amb els seus forts aires condicionats. Però val la pena visitar Las Vegas, és com el que hem vist a les pel·lícules, ni més ni menys, impressionant!

I ara si us parlaré dels esmorzars, que de fet són molts complerts. Es tracta d'un gran buffet lliure, amb diverses taules amb diferents tipus de menjars; taules amb fruita tallada, smoothies i iogurts, altres amb donuts, pastissos artesans i quiches,

altres amb bacon, ous benedict, ous remenats, patates fregides, salsitxes, bistecs, formtages i embotits com el salami o la llonganissa

altres amb croisants, madalenes, melmelades, coques i napolitanes de xocolata,

altres amb gelats de màquina, nata muntada, altres amb formatges, amanides i salmó fumat, altres amb cereals, pan craker i granola

 
i també un apartat on et fan la truita al teu gust.

No ens podem queixar amb tanta varietat. La beguda te la serveixen a taula, només indiques l'habitació i t'acompanyen a la taula i et van servint el que demanis, suc de taronja ben fresc i recent espremut en el nostre cas i cafè amb llet. Tantes begudes com vulguis.

Per menjar gairebé sempre agafàvem el mateix: els ous benedict no hi podien faltar, així com el bacon, els croissants i sobretot la nata, la nostra perdició.

Beure el bol de nata al buffet és perillós.
 

Un dia vam agafar truita de xampinyons, pernil dolç i formatge cheddar. La fan molt bona.

Sort que després caminàvem perquè amb aquests buffets pantagruèlics... 

[#Pasta] Espaguetis amb tomata i ou poché

Una recepta molt senzilla, boníssima i ràpida de fer que ens pot solucionar un àpat un d'aquells dies que estiguem més mandrosos i no sapiguem què fer-nos per dinar ;)

Ingredients per a dues persones:
- 250 grs espaguetis
- salsa de tomàquet
- 2 cebes mitjanes de Figueres
- 1 raig de llet
- 2 ous
- mozzarella
- oli d'oliva
- sal i pebre

Preparació:

En primer lloc, posarem l'aigua al foc per bullir-hi els espagueti. Quan aquesta bulli, hi tirem la pasta i la deixem uns 10 minuts, suficients perquè ens quedin "al dente".

Paral·lelament, posem la paella al foc amb oli d'oliva per començar a preparar el nostre sofregit. Primer de tot afegim la ceba ben picada, ho salpebrem al nostre gust i l'anem remenant fins que estigui ben daurada.

A continuació hi afegim la salsa de tomàquet. En aquest cas nosaltres teníem un pot de salsa de tomàquet Combino que havíem comprat la setmana temàtica d'Itàlia al Lidl tot i que normalment hauríem agafat uns 4 tomàquets tallats ben petits o picats.

Jo personalment, no solo afegir sucre a la barreja però sí que m'agrada afegir un raig de llet per amorosir la mescla. Això ho deixo a gust del consumidor. ;)
Ja per acabar, hi aboquem la mozzarella tallada a tires fines perquè es desfaci i quedi ben integrada amb la nostra salsa de tomàquet.

Preparar els ous "poché", tot i tenir un nom tant empallegós, no ens serà gens difícil.
Posem aigua a bullir en un pot i de mentre, n'hi haurà prou amb que agafem un tros de paper de film de cuina i el col·loquem dins una tassa de manera que el plàstic arribi al fons però surti per les vores també, formant una mena de saquet.

Llavors trenquem l'ou i el tirem dins la tassa, afegint-hi un polsim de sal i pebre. Finalment ja només falta que tanquem la bossa de plàstic fent-hi un nus.

A continuació els tirem dins l'aigua bullint durant 3 minuts per treure'ls quan veiem que la clara ha quedat blanca i ha agafat certa consistència. D'aquesta manera ens haurà quedat pres per fora i haurem mantingut el rovell cruent per dins.

Finalment, ja podem servir en plat. En primer lloc posem els espagueti a la base. Després els cobrim amb la nostra salsa de tomàquet i per acabar, posem al cim de la muntanya, el nostre ou "poché".

Cal Músic

Aprofitant les vacances d'aquest estiu passat, just abans de marxar de viatge a Londres, vam fer una mica de ruta per alguns restaurants de la zona que teniem pendents. Un d'ells va ser Cal Músic, més conegut ara des que el cuiner en Marc Joli va ser semifinalista del concurs de cuina Top Chef.

Un restaurant acollidor, amb una menjador petit, ara més gran després de l'ampliació. Decoració amb temàtica daliniana i voltes catalanes, que el fan més rústic. Cadires de bambú que li donen un aire fresc i lleuger, com si et traslladés a l'estimat Portlligat del pintor.

Només entrar en Marc t'acompanya a la taula i t'ofereix la carta. No crec que hi sigui sempre, però aquell dia el vam enganxar ;)

Unes olives excel.lents

La carta de la taverna és a base de tapes ideals per anar a sopar. Les pots veure quan et donen la carta al arribar, ja que el menú del dia està a puntat a sota.

Nosaltres hi vam fer el menú de diàri on podies triar entre quatre plats de primer, tres segons i tres postres. El preu del menú són 14 euros amb beguda inclosa. Bona relació qualitat-preu.

Anem a veure el que vam menjar:

-Amanida de figues, mató i pernil d'ànec amb oli de pinyons. Molt ben presentada i amanida. Bons contrastos de sabors.

- Raviolis de formatge i pera a la crema de romaní: uns raviolis força grans farcits de formatge i pera i amb un toc de romaní i pinyons que hi combinava bé.

De segons:

- Ou poché amb parmentier de patata i ceps amb foie a la planxa. Mare meva! Impressionant el gust d'aquest plat.

La unió del foie amb el cep fa una explosió gustativa a la boca. Sort que hi ha el parmentier per equilibrra-lo i l'ou que també hi proporciona el seu particular gust, sobretot així més cru.

De postres:

- Flam de brúnyols de l'Empordà. Era ben bé com menjar un brúnyol en forma i textura de flam. Un postres original i bo, també ben presentat, amb ametlla crocanti i una mora ben dolça.

- Cremós d'arrós amb llet amb prèssecs a la vainilla: tot al contrari del que pot ser un arrós amb llet, aquest era lleuger, fi i amb el toc més fresc del prèssec. Una manera diferent de presentar aquest postres normalment més contundent.

Vam quedar contents amb els plats que vam tastar. També havíem demanat una foto a en Marc i ens va dir que al final de l'àpat, així que no li vam perdonar abans de marxar.