Mostrando entradas con la etiqueta calçotada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta calçotada. Mostrar todas las entradas

4/2/24

[#Radio] @gironafm.cat Restaurants amb calçotada

Comença l'època dels calçots i molts restaurants n'ofereixen en un menú especial, voleu saber on podem anar?

- Restaurant Arrels, a Quart, conegut perquè va sortir al "Joc de Cartes" fan un Menú Calçotada per 42 euros que consta de 14 unitats de calçots a la brasa amb salsa o amanida de formatge de cabra i de segon txuleton de vaca madurada o suprema de bacallà al forn amb patata panadera i de postres strudel de poma o carpaccio de pinya amb gelat de coco, inclou aigua, pa i vi.

- Tot Brasa, a Mas Xirgu, ofereix un Menú Calçotada per 32 euros on pots menjar tots els calçots que vulgui i després triar una carn a la brasa i una de les seves postres, amb pa i beguda. Si ets dels que menges molts calçots val la pena.

- Estanc Nou, a Estanyol, pertany al terme municipal de Bescanó, fa més de 30 anys que serveixen calçots, ja que van ser un dels primers de la comarca del Gironès. Una bona teula de calçots de proximitat amb una bona salsa t'esperen al seu restaurant ja des del mes de desembre.


- El Racó d'en Pep, a Sant Gregori, fan un menú a 37 euros amb calçots amb la seva salsa i un segon a triar entre una llarga llista, bistec, secret, melós de vedella, llobarro al forn o lasanya de verdures i bolets (vegetarià), postres a triar i aigua, vi i cafè i tot.

 

Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram

T'hi espero!

3/3/21

[#Radio] @gironafmcat Restaurants de calçots

Ara estem en plena temporada de calçots, així que parlarem d'on fer una bona calçotada!


Comencem a Figueres, al Restaurant Can Punyetes on fan un menú de calçots amb calçots amb romesco de primer i de segon assortit de carn a la brasa, amb postres, pa i beguda per uns 25 euros.

15/2/19

[#Agendavadeteca] Fira de la ceba i el Calçot a Vilasacra

Ja estem en plena temporada de calçots, i a Vilasacra hi celebren la 16ª Fira de la ceba i el calçot.

Es tracta d'una fira amb diferents parades d'artesania i alimentació i on pots fer una degustació de calçots. Aquests es couen in situ, amb lo qual pots tastar-los amb la seva respectiva salsa casolana que tan bona és.

A les 12.30 del migdia, a la Plaça de les Escoles,  comença el concurs de menjar calçots, guanya qui en menja més, és clar, i no vegis quina capacitat tenen els que hi participen. No sé com poden menjar-ne tants kilos... ho haurieu de veure ;)

Si us decidiu, és una fira molt maca per passejar, comprar i mirar les diferents exposicions que munten la gent del poble, tant a l'Ajuntament com a les Antigues Escoles.

Us adjunto el cartell de la fira per a que no us perdeu res!




Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!

18/1/19

[#Restaurant] @ElDynamicBar Anem de tapes!

Des que vam anar amb la meva parella per primera vegada al Dynàmic a fer un menú de migdia que es va quedar amb les ganes de tastar altres propostes que també ofereix la carta i que es poden triar lliurement.
Així que hem aprofitat ara per les vacances de Nadal, ja que els dies de cada dia no dinem junts per motius de feina.


Aquest cop vam fer un mix, és a dir, vam agafar un menú de migdia, ja que ens agradaven algunes de els taques que incloïa, i ens ho vam completar amb tres tapes més escollides de la carta;

21/2/18

15ª Fira de la Ceba i el Calçot a Vilasacra

Arriba el mes de febrer i amb ell el temps dels calçots. I a Vilasacra els conreen i per això en fan una fira, de la ceba i el calçot.


Durant la fira pots degustar els calçots amb la seva corresponent salsa i també si t'atreveixes et pots apuntar al Concurs de Menjar calçots o pots fer com jo i veure qui en menja més ;)


És un fira maca, amb moltes parades d'artesania i productes d'alimentació. I pels que vinguin amb mainada hi ha jocs inflables perquè també s'ho passin bé.

A més poble es reparteixen diferents exposicions interessants que val la pena visitar. Enguany n'hi ha una de modelisme naval i motors de vapor viu que no me la penso perdre.


Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!

19/3/14

Restaurant La Garrofa

Cada any anem a fer una calçotada a Valls, d'on és més tradició menjar el calçot cuit amb sarments, branques de cep, que li donen aquell gust tan característic.

Aquesta vegada vam anar a un restaurant situat a un petit poble anomenat La Garrofa, com el restaurant, a Avinyonet del Penedès.

Pitet cedit pel restaurants, aquest any guants i tot :)

De primer vam picar unes olives amanides i uns talls de bull de fetge que elaboren al mateix restaurant.


Vam tastar l'all-i-oli que hi havia servit amb un morter petit, molt fluix però bo, amb unes torrades fetes al foc. I ja ens vam posar el pitet tot esperant amb gana aquesta ceba tendra i dolça tan apreciada.


I ja ens van servir els calçots, en safata, enlloc de teula. Punt negatiu per la presentació, també per la salsa, sent aquesta escassa i gens comparable amb la dels anys anteriors, molt més gustosa, densa i abundant.

Amb això no en tinc ni per començar :)
També la mida dels calçots, eren massa gruixuts, cosa que al restaurant dels altres anys eren tots més prims, de la mateixa mida i més ben cuits, amb aquell gust escalivat que li confereix el cep.
Després dels calçots unes escarxofes fetes al caliu, molt ben amanides amb sal i oli, que tan bon gust li donen mentre vas menjant la part de l'interior de les fulles més tendres. Queda bona però se'n desaprofita molta.


De segon una graellada de carn, amb una botifarra magre, dues costelles de xai, bones i ben tendres, un tall de llom de porc, gruixut però ben marcat i magre, una mica eixut. Acompanyat d'unes mongetes pastoses que no passaven ni a la de tres.


Sort que els postres van ser molt bons, un gelat de torró artesà, que costa de trobar avui dia, amb xocolata desfeta, faltava que fos calenta :(, i una galeta bonissima, de sucre, clara d'ou i ametlla.


Un tallat per acabar l'àpat i molta sobretaula, que enguany érem seixanta persones!

Molt bo aquest cafè, amb un toc de regalèssia

27/2/14

Restaurant Sancho Panza

Fa uns dies vam anar al Restaurant Sancho Panza, concretament un dissabte, per tant vam optar pel menú de cap de setmana. Pots triar entre dos menús, el menú festiu de 17'80 euros + IVA i un altre més sofisticat, el menú especia, a 27'50 + IVA, si em sembla recordar bé.


El local és molt ampli, situat a peu de carretera, venen molts francesos a menjar-hi. El servei és ràpid, sobretot a l'hora de retirar-te el plat, en canvi per dur-te la beguda...
Punt positiu: vi català.

Nosaltres vam agafar el menú més barat.

Com a pica-pica ens van dur uns musclos a la marinera i unes olives pelotin. Un bon detall.


I tot seguit ja vam començar amb el primer plat:

- Uns calçots i escarxofes arrebossades: bona quantitat, tot i que l'arrebossat massa oliós. La salsa romesco d'acompanyament era correcte.



De segon plat:

- Un entrecot amb salsa Roquefort i acompanyat de patates fregides congelades. Quina llàstima que no puguin fer unes patates casolanes. L'entrecot de 220 grams i tendre. De guarnició també hi havia uns bolets, gens bons, i dos espàrrecs de jardí, correctes aquests. També un triangle de pa torrat i un tomàquet al forn.


El pa era bo i calent. L'oli de les setrilleres no era d'aquells forts i grocs.


De postres:

- Una mousse de xocolata i nata: bona presència, bona quantitat de xocolata però de textura, més que mousse però semblava un dalky. Presentada amb una neula.


I per acabar un tallat per mi i cafè per la meva parella que va inclòs al preu del menú. Bona casa aquesta de cafès :) Ben fets, amb l'escuma justa.


Alguns punts interessants del menú és que et serveixen tota l'ampolla de vi, que pots agafar entrecot sense haver de pagar suplement i que t'entra el tallat. Potser les postres no són molt variades, són més aviat de menú de diari: flam, gelat, fruita, etc.

Relació qualitat preu però no és bona.

20/2/14

Calçotada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cada any fem una barbacoa a casa d'un amic que té piscina i així de pas aprofitem :)


Aquest però, pel seu aniversari ha volgut organitzar una barbacoa que va acabar sent una calçotada, tot aprofitant l'època. Per mi millor, m'agraden molt els calçots i no sempre tens l'oportunitat de menjar-ne, encara que aquest any tornem a anar a Valls a menjar-ne, per ara ja m'he tret un xic les ganes.


Doncs vam començar enfilant els calçots per anar coent-los amb brasa al terra. Mentre anavem fent pica-pica a base de patates normals i variades, fuet, grana seca tipus coctail i banderilles. Per beure coca-cola i apa!


Després vam fer tota la carn: una salsitxa, un tall de llom, un xorisset, un pintxitu de pollastre i un tall de cansalada per cadascun. Acompanyat de pa torrat a la brasa, que queda més bo i tomàquet i oli o all i oli.


Cal dir que una cosa molt important a les calçotades és la salsa i aquesta no va fallar, bonissima, feta amb carn de nyora, ametlles, avellanes, en fi tot el que si sol posar però amb gràcia. Una salsa exquissita que acompanyava uns calçots deixats reposar una hora gairebé, embolicats amb paper de diari, per tal que no es refredessin. Molt bé tot, calçots de 1er i graellada de carn de segon.


De postres una planxa de pastís de nata i crema cremada per celebrar els anys de l'amfitrió de la casa i no hi va faltar cava, ni turró de Suchard, que a algú li havia sobrat del Nadal. Quina sort, amb lo que m'agrada ;)

Per rematar un cafè descafeïnat amb sacarina, que entre el turró i el pastís :)

Vam passar un bon dia, gairebé ens quedem fins l'hora de sopar!

Tots entaulats, a punt d'atacar!!!!!

5/4/13

Tornem a repetir la calçotada!

Ja tenim aquí l'època dels calçots, un xic més tard hi ja fem tard. I és que quan és el temps dels calçots no pot faltar una bona calçotada. I quin millor lloc per fer-la que a Valls.

Així que un dissabte a les set del matí vam marxar cap a Tarragona a fer una visita guiada per la cuitat. Molt interessant, per cert. Una ciutat amb una gran història, em va sorprendre.

Després de passejar pel centre, l'amfiteatre, l'Esglèsia i altres racons interessants vam dirigir-nos cap al Pla de Santa Maria, al restaurant Masia del Pla, el mateix lloc que l'any passat.

Vam poder degustar el menú de la calçotada, que consta de:

- Un teula de calçots cuits amb sarments amb la seva salsa romesco artesana. Tens la teva pròpia salsa molt ben aconseguida i pots menjar tants calçots com vulguis. Jo en vaig menjar fins a acabar-me-la, que és massa bona per deixar-la ;)


Un plat que no estava al menú i que vam tenir l'oportunitat de tastar van ser els caragols. Fets a al llauna amb força sal i espècies. No estaven malament, tot i que prefereixo menjar-hi els calçots. Hi faltava alguna salseta, vam acabar sucant-los a una espècies d'all i oli que ens van dur.


- Una graellada de carn: una botifarra (llonganissa, com en diuen ells), xai i una botifarra negre de Valls. Enguany la vaig provar i cal dir que era molt bona, magre i de gust fi. Estripada i barrejada amb les mongetes que acompanyaven la graellada quedava bonissima. També hi havia unes escarxofes a la brasa i patata al caliu com a guarnició de les carns.



- De postres, una crema catalana, correcte. I també una safata amb unes quantes maduixes, nata i alguna teula per decorar. Força bo.


I ja per acabar l'àpat un tallat de sobre. Però ja que fèiem sobretaula i la gent demanava licors jo vaig optar per un San Francisco. Bona presentació, una copa gegant amb sucre vermell al voraviu de la copa. Tot i que estava massa tipa i no em va sentar massa bé :(


En general, però, vam passar un bon dia, una excursió maca fins a Tarragona que va culminar amb una gran calçotada amb bona companyia!!!!


21/3/12

Calçotada

I per fi arriba l'hora de fer la tan esperada calçotada. I és que m'agraden els calçots, i almenys, una vegada a l'any, durant l'època, s'han de menjar!

Teula de calçots amb la preuada salsa
Aquesta vegada vam anar a la terra dels calçots a Valls, concretament al Plà de Santa Maria, al Restaurant Masia del Pla.

Primer de tot ens van donar uns pitet, gentilesa de la casa, te'ls pots endur com a record.

I anem a la teca, primer un xic de vi de la casa en porró i aigua de Les Creus. Més tard cava brut Nature.

Carn bona amb guarnició
Vam fer el menú de la calçotada que consistia en:

- Calçots (cuits amb sarments) i acompanyats amb la seva reconeguda salsa romesco artesana i servits amb la tradicional teula.
Justament a les bodegues ens havien explicat el que eren els sarments, que són branques de cep de vinya i és, precisament, amb el que es couen i escaliven els calçots. Eren deliciosos i la salsa bonissima també, vaig menjar tants calçots com salsa tenia, i és que valia la pena acabar-la sucant'hi el calçot al màxim.

Crema catalana de la casa
- Llonganissa (botifarra) i botifarra negra de Valls a la brasa amb fesols i carn de xai de l'Alt Camp a la brasa amb guarnició de carxofes a la brasa, tomàquets també a la brasa i patata al caliu.
La carn era bona, la botifarra magre i un amb un toc picant, la botifarra negra, diuen que també era bona, sense greix, jo no la vaig voler provar, no em venia de gust i això que m'agrada la que menjo aquí. I el xai també estava bé, les costelles amb aquell bon gust de brasa.
Vam quedar tots amb una olor de fumat, bona però :)

Safata de maduixes amb nata
- Postres especials casolans; una crema catalana realment bona, pel meu gust hi faltava sucre cremat. M'agrada que hi hagi una capa que hagi de trencar amb la cullera, i en canvi, aquí no calia, però bé, el sucre tampoc és sa ;)
Com a més a més, ens van servir una safata amb pilonets de maduixes amb nata i xirop de maduixa, un pel massa dolç però bo. I una teula casolana molt bona i fina.

Vam acabar amb un tallat i copa, els demés, jo amb el tallat ja feia!

La veritat és que vam menjar bé i vam passar una bona estona i és que els calçots són per això, sinó llegiu-ho:

És realment fascinant descobrir com d’una simple curiositat poden néixer tradicions tan arrelades que sembla que hagin existit tota la vida. Les calçotades en són un clar exemple. Si una població pot sentir-se orgullosa per ser el bressol dels calçots aquesta és Valls. Sembla ser que a finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que va acabar donant nom al calçot. Diuen, a més, que va ser ell qui també va trobar la fórmula per a la millor salsa d’acompanyament de la preciada verdura. I així, com qui no vol la cosa, un humil pagès va propiciar les primeres trobades íntimes de famílies vallenques, les quals més endavant acabarien generant les grans trobades entre calçots. És per això que les calçotades són més que un àpat, són la perfecta excusa per fer festa a l’aire lliure, entre amics i familiars, per embrutar-se sense haver de donar explicacions i per allargar fins al capvespre una jornada de joia i alegria.

Font: http://www.menudiari.com/blog/la-calcotada-mes-que-un-apat.html