Cada any anem a fer una calçotada a Valls, d'on és més tradició menjar el calçot cuit amb sarments, branques de cep, que li donen aquell gust tan característic.
Aquesta vegada vam anar a un
restaurant situat a un petit poble anomenat La Garrofa, com el restaurant, a Avinyonet del Penedès.
 |
| Pitet cedit pel restaurants, aquest any guants i tot :) |
De primer vam picar unes olives amanides i uns talls de bull de fetge que elaboren al mateix restaurant.
Vam tastar l'all-i-oli que hi havia servit amb un morter petit, molt fluix però bo, amb unes torrades fetes al foc. I ja ens vam posar el pitet tot esperant amb gana aquesta ceba tendra i dolça tan apreciada.
I ja ens van servir els
calçots, en safata, enlloc de teula. Punt negatiu per la presentació, també per la salsa, sent aquesta escassa i gens comparable amb
la dels anys anteriors, molt més gustosa, densa i abundant.
 |
| Amb això no en tinc ni per començar :) |
També la mida dels calçots, eren massa gruixuts, cosa que al restaurant dels altres anys eren tots més prims, de la mateixa mida i més ben cuits, amb aquell gust escalivat que li confereix el cep.
Després dels calçots unes escarxofes fetes al caliu, molt ben amanides amb sal i oli, que tan bon gust li donen mentre vas menjant la part de l'interior de les fulles més tendres. Queda bona però se'n desaprofita molta.
De segon una graellada de carn, amb una botifarra magre, dues costelles de xai, bones i ben tendres, un tall de llom de porc, gruixut però ben marcat i magre, una mica eixut. Acompanyat d'unes mongetes pastoses que no passaven ni a la de tres.
Sort que els postres van ser molt bons, un gelat de torró artesà, que costa de trobar avui dia, amb xocolata desfeta, faltava que fos calenta :(, i una galeta bonissima, de sucre, clara d'ou i ametlla.
Un tallat per acabar l'àpat i molta sobretaula, que enguany érem seixanta persones!
 |
| Molt bo aquest cafè, amb un toc de regalèssia |
