24/12/14

Bon Nadal a tots!!!

Els anys passen ràpid, sembla que fos ahir que preparavem el tió i ja hi tornem a ser. El Nadal és una època maca, per compartir els àpats naadlencs al voltant d'aquells que més estimes. són també uns dies per estar a casa, tota càlida i decorada, gaudint dels dies de vacances i també de fer compres, de veure pessebres vivents, patinar a les pistes de gel,  provar si hi ha sort a les quines, fer regals i rebre'n, preparar sorpreses, en fi, coses que et fan sentir bé i feliç perquè el Nadal és bonic.


Així doncs us deistjo que passeu unes Bones Festes i que tingueu una bona entrada d'any!!!!!!!!!!!

Ametllats de xocolata negre

Com que estem a les portes del Nadal, us deixo amb unes postres que sempre van bé per acompanyar el café. No tot han de ser turrons i tortell no?


Ingredients:

  • 1 tauleta de xocolata negre fondant
  • trossos d'ametlles torrades

Elaboració:

Agafem la xocolata fondant, la tallem a quadradets petits i la posem a fondre al microones amb intervals intermitents per tal que no s'ens cremi. L'anem vigilant i remenant perquè la temperatura de la xocolata s'iguali i es vagi fonent.
Una vegada la xocolata fosa i barregem les ametlles i amb l'ajuda d'una cullera anem fent petits pilonets. Els disposem en un paper i els deixem refredar a temperatura ambient o a la nevera si tenim més pressa.
Una vegada refredats els desanganxem del paper i els diposem en una safata per servir.

Queden molt bons i són fàcils de fer, la única pega és que si no volem que la xocolata quedi blanquinosa l'hauriem d'atemperar.

Ametlles i avellanes de xocolata de pastisseria

Fa un any aproximadament van obrir una pastisseria, el Parc Bosc (anomenada així ja que la primera es troba en aquest barri), artesana al nostre barri i fan unes dulces bonissimes. Hi hem provat els seus bombons, les Montserratines, els Tramuntanats, els seus croisants de xocolata, entre altres delicatessens.

Ahir va tocar el torn d'avellanes i ametlles banyades amb xocolata negre i amb llet. Què puc dir-ne? Res que no salti a la vista, a la bona pinta que fan i  a la presentació qie ofereixen. Venen en un envàs de plàstic tranparent allargat i veus tot aquell bé de déu a dins, és per menjar-t'ho a l'instant. Bé de fet, va ser regalar-m'ho ahir el meu marit perquè feiem 8 anys que ens vam conèixer i ja enectar-ho per deleitar-ho. Una celebració ben dolça i bona. A més va fer trampa perquè ens vam aturar el seu aparador per observar els dolços i pastes que elaboren i ja els vaig fitxar :)


Eren realment molt bons, la xocolata fina com una mala cosa i el contrast amb l'ametlla i l'avellana, aquell toc cruixent que té al mossegar és una delícia!

Gràcies Ramon!

Baba Döner Kebab

Han obert una altra botiga de Kebabs. Sé del que estan fets, bé o gairebé perquè sovint costa saber-ho exactament i més últimament que surten noticies que troben carn de cavall a aliments on suposadament no n'hi hauria d'haver.

Doncs bé, nosaltres som atrevits, jeje, i vam anar a provar aquest lloc nou. Situat al c/Pep Ventura de Figueres, s'hi troba el Baba Döner Kebab. Regentat per àrabs que no parlen gairebé l'espanyol, lo just per demanar com vols el teu kebab i llestos.

Jo vaig optar per un de vedella amb totes les verdures menys la ceba, que després em torna durant hores.
De verdures t'hi posen: enciam iceberg,  remolatxa, carrota i olives trinxades (aquestes no són verdures, però hi donen gust).
De salses t'hi posen la blanca típica, feta a base de iogurt, i una de picant que en aquesta ocasió picava lo suficient i era bona. Ambdues artesanes, a la picant hi havía un gra de la guindilla i tot.


El preu al fer poc que havien obert feien una promoció, que si de per si sol és un menjar econòmic, aquesta vegada estava baratissim, per 2'5 euros tenies el kebab, que és el preu normal que oferiran, però et regalaven la beguda. No obstant sense oferta d'obertura les begudes valen 1 euro i si vols patates 1'5.

Si que haig de dir, que en comparació amb el kebab que soliem menjar més sovint abans de saber tot el que portava, aquest és menys abundant, ja que no el varen emplenar tan com al de la General.

23/12/14

L'últim Instagram de l'any

Sí, diumenge passat vam anar a l'últim Instagram de l'any, celebrat a Blanes, un dels millors per mi. Perquè?

 

Doncs perquè, tot i que al matí, al baixar del cotxe feia un fred que et pelaves per l'aire fred que venia, després una vegada el trenet ens va pujar al Jardí Botànic Marimurtra es va calmar tot.


Feia més sol i passejant pels jardins entre les plantes i les vistes era espectacular. Com també ho va ser no només el lloc triat per l'esmorzar sinó també les pastes i panets que hi havíen. Cedits per la Pastisseria Orench de Blanes, ens van oferir unes plates amb panets de Viena farcits d'embotit: pernil salat, formatge, xoriç i mortadela.


De dolç: donuts minis de sucre, ensaïmades petites, croissants petits amb banyes i de xocolata per dins i per fora i xuixos. Una meravella de pastes, sobretot els donuts molt esponjosos, així com els xuixos amb una pasta molt ben feta i la crema del farciment ben fina i els croisants de xocolata, una delícia, xocolata negre en barra a dins i cobertura cruixent excel-lent per fora.


Per beure no hi va faltar sucs de taronja, pinya o préssec, Cacaolats i cafè amb llet. Sense paraules, tot veient la vista de Blanes i com sempre, amb bona companyia.

I ja per acabar de rematar, després de l'esmorzar em van donar un premi, un diploma com a Ambaixadora de la Costa Brava Pirineu. És a dir un premi per haver fet tota una gran difussió amb les meves fotos a través d'Instagram. No podia estar més contenta que encara li van donar al meu home i al meu pare :)

Ah, i també ens van obsequiar amb un cactus i unes Carboneres, uns bombons típics de Blanes elaborats per la Pastisseria Orench, la mateixa que ens va oferir el magnífic esmorzar.

15/12/14

Restaurant 9 Buffet

El Restaurant "9 Buffet" es tracta d'un bufet lliure. Situat al costat del centre comercial Carrefour, disposa d'un ampli menjador amb taules separades i una gran selecció de plats.

Els plats estan dividits en cinc seccions diferents: una d'entrants freds amb embotit com pernil salat, xoriç, botifarra, amanides de patata, de llegum, ensaladilla russa, patès, gambes, musclos a la marinera i amb maionesa, entre altres plats freds.

Plat amb xató, tonyina, botifarra de cap i pa amb tomàquet amb anxoves i seitons

També hi ha una altra taula amb plats freds amb xató, anxoves, seitons, pa amb tomàquet, olives, tomàquet amanit amb herbes i formatge fresc, maionesa, pa sucat amb tomàquet, endívies amb salmó i algun altre ingredients per crear-te una bona amanida.


Aleshores hi ha una única taula amb els plats calents, distribuïts en carns guisades, rostides i pastes, com per exemple canelons de carn, canelons d'espinacs, paella, fideuà, callos, peus de porc, galta de porc, xurrasco, hamburgueses a la planxa, pinxos de pollastre marinats a la brasa, pollastre rostit, costelló guisat, mandonguilles amb pèsols, truita de patata i carbassó farcit.


Tampoc hi faltaven les fritures, com serien aletes de pollastre fregides, croquetes de pernil, de bacallà, de jabugo, crestes de tonyina, daus de patata.


També hi ha plats de peix com bacallà amb samfaina, bacallà  a la mussolina d'all, cues de rap, brunyols de bacallà, pebrots del piquillo i algun altre que ja no recordo.


Quan als postres hi ha dos espais: un amb galetes de nata, tipus "boer", també fruits secs: ametlles, avellanes, panses i figues, algunes altres galetes artesanes i cava i licor dolç.


I a l'altra taula, més gran, hi trobem: flam, nata, púding, mousse de maduixa, crema catalana, poma farcida de crema cremada, pastissets petits (de llimona i tiramisú, sinó recordo malament), formatges i fruita. La fruita és ben variada: pinya, meló, taronja, plàtan, peres al vi, mandarines. També hi ha iogurts i mousse de xocolata i nata envasats.

Tots aquests plats i una beguda que pot ser aigua, vi, graciosa o un refresc per 13'80 els dies laborables i 18'50 els caps de setmana. El preu no està malament si t'agrada poder triar entre una gran varietat de plats i degustar-ne varis.


Jo personalment prefereixo menjar de carta, aquests bufets mai m'han agradat. Crec que val més qualitat enfront de quantitat, però vaja els plats casolans estaven ben cuinats. Sobretot la samfaina del bacallà era deliciosa, les verdures molt ben cuites i dolces.

Quant als postres em va agradar el flam i el fet que hi posen fruits secs al bufet.

IV Fira de la Botifarra de Perol a Garrigàs

Diumenge dia 5 d'octubre es va celebrar la quarta edició de la Fira de la Botifarra de Perol a Garrigàs. Una fira que cada any té més a oferir, com un concurs d'Instagram que es va realitzar enguany a la divertida tirada del garrinet, a veure qui el llançava més lluny.

Nosaltres hi solem anar cada any, el meu pare és nascut allà i fan les millors botifarres de perol de l'Empordà o, si més no, això diuen.
La carnisseria del poble hi té parada i en ven moltes aquest dia de la fira. També hi fan bo el fuet i els bulls blanc, negre i el meu preferit el de fetge.

A més, aquest any, resturants de l'Empordà van organitzar uns tastets amb la botifarra de Perol com a protagonista. Compràves un tiquet de 5 euros que et permetia fer 3 tastets i un gotet de vi, no està malament.

Anem a veure aquests platets:

- Farcellet de botifarra de Perol amb poma i reducció de garnatxa


- Bombó de botifarra de Perol amb nous d'Espinavessa


- Xampinyons farcits de botifarra de Perol amb formatge Set de Siurana


- Coca amb botifarra de Perol


Com fer un tió

A hores d'ara ja tenim fet el pessebre, amb el naixement fet, els Tres Reis de l'Orient, el pastor, les ovelles, les gallines, entre altres. Totes les figures ja estan al seu lloc, fins i tot el caganer, el personatge més emblemàtic del panorama nadalenc. Però un altre tret característic del Nadal català és el tió. Format per un tronc d'un arbre i amb una cara sonrient i una barretina al cim, ens acompanya durant totes les festes nadalenques, tot i que ell té protagonisme a principis de les festes i fins el 24, dia en que "es va cagar el tió".

Una tradició nostre que no em de perdre, per aquest motiu i perquè em feia il-lusió us deixo amb un tió casolà, o com en diuen ara DIY (do it yourself) (fet per tú mateix).

Necessitarem:
  • un tap de suro
  • un tros de roba que sembli una manta
  • uns rotuladors: negre i vermell
  • cola d'enganxar
  • ganivet
  • tisores

Procediment:

Primer de tot tallarem amb l'ajuda d'un ganivet una rodella del tap de suro de la mida de mig centímetre aproximadament.


D'aquest tros en farem les potes, agafarem la part central de la rodella i per fer-ne dos palets allargats que tallarem esviaxats d'una punta per poder enganxar-lo al cos del tió, que serà el tap de suro.
Ara pintem amb el rotulador negre la cara del tió amb dos ulls rodons, dues celles i una boca somrient amb el rotulador vermell.


Abriguem el tió amb la roba tallada de la mida del tap de suro, que el cubreixi i en sobri pels costats i pel darrera una mica. L'enganxem amb la cola per dalt i un xic pels costats també.


I per últim enganxem les potes al davant del tap i el posem al nostre pessebre.



13/12/14

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.


Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.


Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).


En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)


Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 
 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.


- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.

11/12/14

La meva aportació a "Memòries d'una Cuinera"

La recepta de 'Escalivada amb formatge de cabra' que vaig publicar ja fa un temps enrera ha estat la meva aportació d'aquest novembre pel blog "Memòries d'una Cuinera" pel post que han fet aquest mes parlant sobre l'escalivada.
Com ja sabreu a aquestes alçades, Memòries d'una Cuinera realitza de tant en tant un post parlant sobre un determinat tipus de plat o producte i ens obre les portes del seu blog perquè qui vulgui, pugui fer una aportació de qualsevol recepta relacionada.
Us deixo amb el seu post, que val a la pena de donar-hi un cop d'ull perquè hi trobareu idees molt interessants que podem aplicar a la nostra cuina del dia a dia.

Ja només em queda donar-li les gràcies per aquesta interessant iniciativa.


Consells últils per a la conservació de les taronges i mandarines

Com que estem en plena temporada d'aquests cítrics tan dolços, bons i sans, us deixaré alguns consells per a la seva òptima conservació:

- Recorda que són fruits naturals, això tenint en compte on els compris clar!, que no han estat sotmesos a tractaments amb conservants, amb la qual cosa s'aconsella col·locar la fruita en un lloc fresc, sec i ben ventilat.


- Es recomana també observar-les cada dia. Si per algun motiu es fa malbé alguna taronja o mandarina de forma aïllada, s'ha de retirar quan abans per evitar que puguin perjudicar les altres peces del voltant. Les taronges i les mandarines recent  agafades, si estan airejades convenientment, poden aguantar al seu punt òptim entre 10 i 15 dies, o fins i tot més.

No fa falta conservar-les a la nevera, perquè poden mantenir-se sense problemes a temperatura ambient, sempre que estiguin allunyades de fonts de calor com radiadors de calefacció, forn de la cuina, etc.

A mi no crec que em durin més de 15 dies, principalment perquè aquestes clementines que m'han enviat des de Supernaranjas són dolces com la mel.

Post patrocinat

Arrós cremós a la milanesa

En aquesta recepta elaborarem un risotto, o el que és un arrós cremós a casa nostra. És un arrós molt senzill de fer i relativament ràpid.


Ingredients per a 2 persones:

  • 200 g. d'arròs
  • 1 ceba mitjana de Figueres
  • 25 g. de mantega
  • 1 litre de brou 
  • 1 pessic de safrà de Saffron Company
  • parmesà
  • sal
  • pebre
  • oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot pelem, rentem i trinxem la ceba. La posem en una paella amb oli d'oliva a sofregir i hi afegim la meitat de la mantega i salpebrem al nostre gust.


A part, agafem el safrà, el piquem i l'incorporem a la paella quan la ceba ja està una mica daurada.


Una vegada feta la ceba hi incorporem l'arrós i li tenim durant 2-3 minuts per tal que trenqui el color.


Afegim un quart de litre de brou i anem remenant per tal que l'arrós tregui el midó fins que aquest absorbeixi el brou.


Repetim l'operació fins que no ens quedi brou.


Finalment hi afegim la resta de la mantega i el parmesà, remenem bé i servim.