31/5/13

Formatges

Un parell de cops l'any els meus sogres van a Andorra i ens solen dur alguns formatges, algunes vegades una plateta que després aprofito per posar-hi infusions, altres una safata de mimet i aquesta vegada un plat. 1 kilo de formtatge dividit en varis de diferents tipus.


Aquest dia vam obrir l'Euro-Moine, una formatge de llet de vaca pasteuritzada. Fabricat a França per Terra Lacta a Surgères concretament.


Es tracta d'un formatge mantegós amb recobriment de fong blanc però amb un cert gust a amoníac, que recordem en un altre post, que no és un bon indicador. Potser hem tardat massa a consumir-lo, una llàstima, tot i que no estava pas caducat encara :(
Igualment estava bo. Un formatge amb un 40% de greix, de pasta tova.


 Aviat tastarem els altres, ja us diré a veure què tal!

Acadèmia d'idiomes LCF KIDS CLUB SPAIN

Avui us parlo sobre  LCF KIDS CLUB SPAIN, és una acadèmia d'idiomes amb més de mil centres estesos per tot Europa i el món. Al Regne Unit és el més conegut i important de tot el país.

LCF KIDS CLUB SPAIN és una escola d'idiomes situada al districte d'Hortaleza que ofereix cursos d'anglès, alemany, francès i xinès a persones de totes les edats però especialment a nens de 3 a 16 anys.

Amb una metodologia innovadora, amena, divertida i allunyada dels sistemes convencionals d'ensenyament que es desenvolupen en l'actualitat al nostre país. El seu sistema està present en països com Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Brasil, Portugal, Hongria, Itàlia .... i ara també a Hortaleza, Madrid.

L'acadèmia d'idiomes LCF KIDS CLUB SPAIN basa la seva eficàcia en la perfecta adequació del seu material pedagògic a les necessitats i motivacions de cadascun dels seus alumnes i al mateix temps, en la recerca permanent de la participació i escolta activa dels seus alumnes.

Mitjançant jocs, històries, cançons, instruments musicals i el seu material estrella en suport en línia a través de la web, els alumnes adquireixen els coneixements de manera divertida i amena, i interactuen amb les noves tecnologies.


Si en voleu conèixer un xic més us deixo un link amb un vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=AOg3ontvL9I

I ara, a més, sortegen una fantàstica tablet, si vols saber com aconseguir-la clica aquí.

30/5/13

Nou col.laborador al blog: Teterum

Tenim un nou col.laborador al blog Teterum, per a tots aquells a qui els agradi una bona tassa de té. I és que el té és una beguda sana per prendre a qualssevol hora i en tot moment. A Teterum tenen una amplia gamma de tes per tal de que tothom pugui trobar aquell gust que li agradi. Si voleu veure'n les varietats i conèixer una mica més l'empresa no dubteu a visitar la seva pàgina web.

Nosaltres tindrem el plaer de prendre alguns dels seus bons tes que tan amablement ens han enviat :)


Us deixo amb un capítol del meu llibre on parlo precisament dels beneficis de prendre té verd.
Espero que us agradi! ;)


31. Pendre un te verd

El té verd és una beguda mil·lenària molt utilitzada en la cultura oriental. Les propietats d’aquest té han estat investigades durant segles. I tot i que no s’ha arribat a la conclusió que el té aprimi si que s’ha vist que ens pot ajudar a perdre pes. En alguns estudis s’ha demostrat la capacitat del té per augmentar el gast calòric. El té verd, gràcies al seu contingut de polifenols, augmenta el metabolsime basal, fent que cremem més calories, la qual cosa afavoreix la pèrdua de pes. A més, mobilitza els depòsits de greix de l’organisme, accelerant-ne la seva eliminació.

Un dels estudis que mencionàvem abans és el que es va fer a Tainan (Taiwan), on es va determinar que el té verd té un gran paper en la termogènesis, ja que aquelles persones que havien estat beguen té durant un llarg període de temps, es va detectar una reducció del percentatge gras i una disminució també del greix localitzat a la cintura.

Això sí, perquè sorgeixen tals efectes el té s’ha de beure cada dia,  però sense fer-ne un abús. Per exemple si estem seguint una dieta hipocalòrica podríem fer-nos un parell o tres de tasses al dia, una després de dinar, una a mitja tarda i la restant després de sopar. Beure’l després dels àpats ens afavoriria la digestió.  Optaríem per un té el més pur possible, ja que així conservarà intactes les seves propietats. A part, és un recurs sense calories a l’hora d’incrementar el consum d’aigua diari.

En un altre estudi que es va fer a Osaka (Japó) també es va arribar a la conclusió que el té verd ajudava a baixar de pes. Aquest estudi analitzava homes i dones d’entre 22 i 65 anys durant un any. Alguns d’ells tenien un sobrepès moderat. Els van agrupar en tres grups. Al primer grup els hi van donar begudes placebo, al segon grup té verd amb baixa dosis d’antioxidants i al tercer grup té verd amb alta dosis d’antioxidants. Havien de prendre té verd en cada un dels àpats principals. Al final, els que havien aconseguit baixar de pes i també de colesterol són els que van beure té verd, i sobretot aquells que van consumir el té verd amb una major concentració d’antioxidants.

Altres propietats  importants del té verd a la dieta per perdre pes són:

- L’efecte diürètic que té. Així doncs remou l’excés d’aigua del nostre organisme, que és el que ens fa sentir inflats i pesats. També ajuda a eliminar les toxines del cos

- És un supressor natural de la gana gràcies al seu contingut en teïna, que també estimula el consum de calories

- Les catequines que conté ens redueixen els nivells de glucosa de la sang

Ara ja sabem com és que les cultures asiàtiques que són les que més té han consumit durant segles i consumeixen són les que tenen menys problemes de pes i colesterol. I és que acompanyant una dieta variada i equilibrada amb alguna tassa de té i un xic d’exercici adoptaríem un estil de vida ben sa.

Cupcakes d'Instagram

Dissabte passat a Cassà, ens van obsequiar a tots els instagramers amb un obsequi dolç. Sabeu quin, un cupcake, aquestes magdalenes amb frosting (*) (versió americana) o icing (dit en anglès) que estan tan de moda.


La veritat és que aquesta era la segona que en menjava i em van agradar molt. Així com la primera vegada que el vaig tastar em va semblar una senzilla magdalena, més aviat pastosa,  amb un recobriment massa dolç, aquesta en canvi, era una ricura.


Vam provar-ne dues, una de maduixa amb un frosting suau i esponjós, amb el gust de la maduixa i farcida amb una confitura molt natural de maduixa. La magdalena estava com molla i amb el gust de la maduixa era molt bona. Al cim per decorar hi havia la icona d'Instagram feta amb xocolata negre, molt bona també :)

L'altre cupcake que vam tenir ocasió de tastar va ser el de xocolata. Boníssim també, una magdalena de xocolata farcida amb crema de xocolata i amb un frosting suau de xocolata, però amb un gust de cacau deliciós, sense notar l'empalagositat del sucre.


En fi, macos per fora i bons per dins, i jo que pensava que eren més macos que bons...

(*) L' "Icing", també anomenat "Frosting" als Estats Units, és un glassejat dolç, sovint cremós, fet de sucre i algun líquid, com aigua o llet, que se sol enriquir amb mantega, clares d'ou, formatge crema o amb sabors i que s'usa per cobrir o decorar productes fornejats, per exemple bescuits i galetes.
Elisabeth Raffald va documentar la primera recepta d'icing al 1769, en el llibre "Experienced English Housekeeper" ("L'Experimentada Mestressa de Claus Anglesa"). No obstant això, no va ser fins al 1915 quan Mrs Fred Gurney va crear la primera recepta de buttercream i Fannie Farmer va seguir el seu exemple, amb diverses receptes més el 1918 i 1923.
A l' "icing" se li poden donar diferents formes, com de flors o de fulles, utilitzant una màniga pastissera. A les barreges d' "icing" s'hi solen afegir colorants alimentaris per aconseguir la tonalitat desitjada

Triangles cruixents d'espinacs i formatge de cabra

Una idea bonissima, agafar alguns ingredients que t'hagin sobrat per casa i fer-ne alguna recepta original i fàcil fent servir la pasta brick.

Nosaltres vam fer uns espinacs saltejats amb un xic d'oli d'oliva verge extra i els vam barrejar amb formatge de cabra. Després els va disposar sobre una làmina de pasta brick i els vam embolicar en forma de triangle.

De fet hi podries fer forma de saquets, que queden molt monos, o en forma de rectangle per acompanyar algun peça de carn, imaginació :)

Cal dir que són molt bons i els pots fer de verduretes amb qualssevol tipus de formatge o sense, amb salsa de tomàquet o quelcom que se t'acudeixi. Després només els has de fregir o posar al forn si vols tenir cura de l'oli i ja estaria!

Aquí us deixo amb els nostres, que eren molt bons, amb el gust fort d'espinac però amb la excel.lent combinació amb el formatge de cabra, que al fregir els triangles es fon i queda exquissit ;)



Empanada gallega

L'empanada gallega és un dels meus plats preferits i això que no acostumo a menjar-ne gaire, llàstima ;)

D'empanades s'en fa a moltes parts del món, recordem l'empanada colombiana, argentina, chilena, equatoriana, entre altres.

Avui però veurem l'elaboració d'una empanda de tonyina:

Ingredients per a una empanada:

- Massa per a empanada, en aquesta ocasió vam agafar dues masses perquè sortis ben gran
- 1 llauna de bonítol amb oli d'oliva verge extra
- 1 llauna de pebrot del piquillo
- 1 pot de tomàquet natural
- 3 ous durs, 2 pel farcit i un per pintar
- 1 ceba de Figueres
- oli d'oliva verge extra
- sal


Elaboració:

Es pela la ceba i es talla a làmines. La sofregim amb un raig d'oli d'oliva verge extra i un polsim de sal.
Paral.lelament fregim el tomàquet amb un xic de sal i quan ja estigui reduit el barregem amb la ceba fregida.
Fem dos ous durs. Quan els tinguem els referdem en aigua frega i els pelem.
Hi tirem el bonítol desmenussat i els ous durs tallats a daus petits.
Barregem tota la mescla i reservem.
Agafem les masses de l'empanada i les disposem sobre una superfície plana per passar-hi el cordó per aplanar una mica la massa. Hi evoquem la mescla de l'empanada i la cobrim amb l'ltra base de l'empanada. Tanquem els costats amb l'ajuda d'una forquilla i pintem l'empanada amb un ou batut mitjançant el pinzell.

L'enfornem durant uns 10 minuts a 150 º i amb mode ventilador fins que ens quedi ben dauradeta.




Va quedar bonissima, la combinació del tomàquet amb la ceba fregida sempre queda bona, però amb el bonítol que hi dóna aquell gust particular i els trossets d'ou. Ben calenta entra tan bé!


28/5/13

L'esmorzar d'Insta Cassà

Us mostro l'esmorzar que ens van oferir aquest dissabte passat a l'Instagram de Cassà:

- Pa amb tomàquet: molt ben sucat i amanit amb oli d'oliva, el pa cruixent, boníssim. Excel.lent pa rodó de pagès

- Safata d'embotits, amb formatge molt gustós, pernil salat curat i molt bo, llonganissa de pagès i llonganissa més ample, més picant. Coma decoració algun lacassito, que no vaig provar :(

- Molts donuts, ben tous, del dia, flonjos, per fer el dia ben rodó ;) Van agradar molt a la gent, si és que això sempre agrada!

- Sucs de fruites: jo de taronja, per no perdre la costum

- I un bon cafè amb llet al bar, ens oferien un tiquet per bescanviar, bona idea! Un cafè calentó per acabar l'esmorzar tan bo ;)


Gràcies a tots els que ho van organitzar!! Vam passar un bon matí, tot i que vam començar amb sol i vam acabar amb pluja, que no ens va deixar acabar la visita guiada, una pena!

Xerrada sobre alimentació saludable

Dijous passat va tenir lloc a l'Hotel Ronda de Figueres una xerrada sobre l'alimentació saludable a càrrec de la dietista madrilenya Raquel Magem.

L'Hotel Ronda té l'únic restaurant acreditat a Figueres per la Fundació AMED com a establiment promotor de la dieta mediterrànea.

La xerrada presentada per la directora de l'hotel va ser força exitosa. Durant l'hora i mitja que va durar vam rebre explicacions de com cuinar per tenir salut, aprenent a compatibiltzar una alimentació sana amb una cuina gustosa i a la vegada atractiva i alegre visualment.

Després de l'explicació teòrica vam passar al tast dels postres preparats, tot ells elaborats sense productes d'origen animal, ni sucres, ni farines refinades però mantinguen una bona aparença i sabor. Uns postres preparats al mateix establiment per la dietista i el personal de l'hotel que ja es poden trobar a la seva carta i menús, també del City i el Racó. Plats especialment pensats per a persones vegetarianes, celíaques i veganes, fet que ha estat reconegut per la prestigiosa Guia Michelin a la seva edició 2013.

Molts dels postres que veurem a continuació estan elaborats amb melasses de cereals (*), com l'ordi, la civada, també amb llegums, com l'azuki ( o aduki), alguns derivats de la soja, la polenta, el  mill, entre altres productes. Tots ells sense greixos animals ni sucres.

Aquí us mostro algunes fotos dels diferents postres que vam degustar, tal com podeu observar la presència és realment bona:

- Mousse de maduixa: aquest per exemple està elaborat amb un seudocereal anomenat mill, que no té gust, es cuina en 20 minuts i és digestiu i saciant. És bo per a la preparació de postres ja que agafa molt bé el gust dels ingredients amb el que el barregis com ara aquí, fet amb maduixes naturals. Cal dir que la textura és bona i suau, molt ben aconseguida. És un dels que més em va agradar.


- Mousse de coco: la particularitat que tenen aquests postres és que tenen un gust molt pronunciat del principal ingredient amb el qual els elabores, com en aquest cas de coco. Decorat amb cereals i fruits secs (festucs, avellanes i ametlles) amb melassa.

(*) Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat.


 - Aquí els podem veure en làmines: la veritat és que és una de les postres que més em va agradar, suposo que perquè és més dolç i s'assembla més a gustos que tenim a la memòria. Mentre que pel que fa als altres postres, per la vista ens pensem que tindrà un sabor que després quan el tastem no el sabem reconèixer bé. És més que res per falta de costum. Segons la dietista que va fer la xerrada deia que: "els postres que mengem avui dia només tenen gust de sucre". Reconec que a vegades hi ha un excés de sucre, però el gust m'agrada més, tot i ser menys sa.


- Mousse de xocolata: feta amb azuki, qui ho diria que ens estem menjant una llegum com a postres, sorprèn oi? Decorat amb làmines d'avellanes


- Boles de cereals amb melassa i fruits secs: veiem que es tracta d'una bola de cereals inflats i fem servir la melassa per enganxar, actua com a caramel. Molt bo, amb les ametlles senceres. Cruixent per fora i buit per dins :)


- Púding de polenta: aquest no em va agradar gens. La textura tan molla i el gust tan potent no em va convèncer.


- Flam de préssec: fet amb agar-agar i préssec fresc. Ben aconseguit, tan el gust, on es notava molt bé el préssec, com la textura.


- Copa de compota de poma: correcte, tot i que la fruita cuita no em fa el pes. Reconec però que va quedar bo.


- Arrós amb llet: consistia en arrós integral i llet de soja
Era força bo. No en tenim foto perquè ens el vam menjar ràpid. Si que tenia un gust més pronunciat que li conferia la llet de soja.

- Copa de maduixes: era molt contundent pel meu gust, constava d'una capa de maduixes trossejades al fons, recobertes per una espècies de magdalena com de xocolata, una base de mousse i més maduixes naturals per decorar amb un trosset d'aquesta magdalena rara. Una barreja de sabors un tan peculiars.



Autoescola Gala i sorteig!

Aquesta entrada és per parlar-vos de l' Autoescola Gala, us deixo un video presentació per si la voleu conèixer un xic:

http://www.youtube.com/watch?v=0_QjVVGYRfI

I a més dir-vos que a la pàgina web de Totombola, teniu un sorteig esperant-vos, cliqueu la imatge i us hi conduirà :)



23/5/13

Brou de pollastre i verdures


Tot just ara hem acabat un pernil ibèric de la panera de Nadal i aprofitant que en teníem l'ós, hem decidit per caldo.

Ingredients per a 6 persones:

- 3'5 L litres d'aigua aproximadament
- 2 carrotes 
- 1 ceba mitjana
- una branca d'api
- 1 porro
- 1 nap
- 2 cuixes de pollastre
- 1 ós de pernil

Elaboració:

Posem en una olla ben gran les cuixes de pollastre i l'ós de pernil. Ho deixem bullir uns 50 minuts aproximadament i després hi afegim la verdura: la branca d'api, la carrota, el porro, la ceba i el nap.


Hi afegim una mica de sal, no massa ja que hi ha l'ós del pernil, que ja deixa anar el seu particular sabor.

 

Ho deixem bullir uns 20 minuts més i apaguem el foc.


Quan estigui més fred, traiem les verdures del caldo, les cuixes de pollastre i l'ós del pernil.
I ara, per una banda, guardem les verdures per fer-ne lasagna un altra dia.


I per altra banda desmenussem les cuixes de pollastre i les posem a l'olla amb el brou, juntament també amb els fils de pernil que poguem treure de l'ós.


Reservem el caldo i quan estigui fred el posem a la nevera.
Traiem la mica de greix que ens hagi fet el brou i procedim a fer-lo bullir amb un fideuets prims.
I ens queda un bon plat de caldo, amb tots els fils de pernil i pollastre;

 

22/5/13

L'esmorzar d'Insta l'Escala

El dissabte dia 18 de maig, coincidint amb el Triumvirat Mediterrani, es va celebrar l'Insta l'Escala. Amb un èxit de participants, érem més de 200, vam passar un dia fantàstic. Començant amb un bon esmorzar al club nàutic i seguidament un passeig en barca, la visita al poble i cap a Sant Martí, on un trenet ens esperava per tornar-nos al port.

Aquí teniu una foto que es va fer ja per l'Instagram amb el bon esmorzar que ens van oferir. Alguns panets amb embotit variat: catalana, botifarra negre, botifarra blanca, xoriç, pernil salat i pernil dolç.
També alguns talls de xapata amb l'anxova de l'Escala.Croisantets de mantega d'aquells tan bons :) Un vici!
Per beure sucs de taronja i cafè amb llet.


Vam carregar forces per fer moltes fotos durant tot el matí, vam acabar a quarts de tres, però ens ho vam passar molt bé :)

Indekove t'ofereix un desconte

L'Empresa de purés i cremes de patata t'ofereix un cupó de desconte de 3 euros per a comprar algunes de les seves preparacions a punt per consumir. Disposen d'una extensa gama de purés fets a partir de patata natural, si en voleu saber més no dubteu a visitar la seva pàgina web.

Us deixo el cupó per si el voleu fer servir:



Arrós mar i muntanya

Aquest diumenge passat, com que vaig anar a dinar a casa dels meus pares, vaig proposar-li a la meva mare a veure si feia arrós de peix. Aprofitant l'ocasió de poder-lo degustar fet del dia amb el seu suc, i no entre setmana que ja queda més sec. Va ser boníssim, feia temps que no en menjava recent fet, amb els seus escamarlans ben frescos, la gustosa sèpia, musclos de roca i algunes cloïsses, tot peix i marisc de Roses. També hi posa algunes salsitxes, que trobo que hi queden molt bé :) Per això li he posat com a títol arrós mar i muntanya, tot i que el considero més aviat arrós de peix, pel seu gust intens de mar.

Anem a veure'n el plat:


Un arrós deliciós, un xic grinyol, com m'agrada a mi i sucoset al punt.

Però ara del que us volia parlar és de com menjar l'arrós que sobra. Si us agrada un xic caldós, com a mi, i l'arrós no és recent fet, una bona manera de menjar-lo és fer-ne una truita d'arrós.

 Ingredients:

- Arrós del dia abans
- Oli d'oliva verge extra




Preparació:

S'agafa una paella que no enganxi i s'hi posa un rajolí d'oli. Quan aquest s'escalfi hi posem l'arrós, havent-se separat els entrebancs, el marisc i les salsitxes, la sèpia la podem deixar. Anem xafant l'arrós i el rossegem per les dues bandes, volta i volta, fins que formi una crosta.


Servim l'arrós en un plat i els entrebancs al costat, a banda que en diuen.

Can Manolo

Amb aquest nom és com es coneix aquest Asador tan emblemàtic de Girona, altrament anomenat Restaurant La Barca. És un restaurant pel qual han passat moltes cares de famosos, des de la Marlene Morreau, jugadors de Barça i altres personatges de la tel.levisió.

I una altra curiositat d'aquest lloc és la història que té al darrera;




El 8 d'agost de 1958, Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff Deulina, van contraure matrimoni a l'església Santuari dels Àngels. El convit es va celebrar al reservat del restaurant La Barca de Girona, avui dia conegut com a 'Menjadoret Dalí'.

El menú triat va consistir en un primer plat compost per un assortiment d'embotits i patés, un segon que era una combinació de marisc i pollastre (aleshores menjar per a rics) amb els seus acompanyaments d'empanades i 'calentons'.

Es va destapar el millor cava i es van servir postres, el pastís de noces, cafè i licors i també conyac Napoleó, que encara avui no té rival.


I ara que ja el coneixem una mica més, anem a veure alguns dels seus plats. La seva especialitat és el xai lletó i el garrinet de Burgos.

Nosaltres hi vam celebrar el bateig de la cosina petita d'en Ramon i vam degustar el menú número 1, que consistia en:

- Pa amb tomàquet: un pa amb forma de "tetilla" calent i ben cruixent, servit amb tomàquet de penjar per poder-lo sucar bé i amb un bon oli d'oliva per regar-lo.


- Graellada de verdures: pebrot vermell, ceba i esbergínia tot escalivat, espàrrecs de bosc i xampinyons a la brasa i tomàquet.


- Embotits ibèrics: llom axoriçat, xoriç, llonganissa i pernil tots ibèrics.
El llom no estava malament, el xoriç correcte, la llonganissa, on n'hi hagi una de pagès i el pernil no em va acabar de convèncer.


- Croquetes casolanes: eren de pernil, bones, hi notaves el farciment. L'arrebossat bo.


- Bloc de foie gras de Canard: era bo, tot i que prefereixo el d'oca, llàstima que estava massa fred. Acompanyat de confitura de maduixa i presentat amb unes torradetes dins del seu plàstic, punt negatiu!


- Calamars a l'Andalusa: ben fregits, gens oliosos, tot i que jo sóc més d'una bona romana :)


- Patates Can Manolo: el plat estrella de la casa i no m'estranya. Bé, de fet, és un plat molt senzill, però resulta una exquisidesa. Consisteix en patates panadera fregides i remenades amb ous trencats al punt, sense quallar en excés. Servit amb unes rodelles finissimes de xoriç ibèric, que a vegades és pernil, i queden bonissimes.


- Costelles de xai lletó: molt bones, amb un gust bo de brasa i ben tendres.


I de postres en aquesta ocasió, un pastís Sant Marc per celebrar el bateig de la petita Gisela. Massa fred també, però estava bo, i encara sort que van tardar a servir-lo i jo a menjar-me'l, que sinó...


Mentre anaven obrint els respectius regals dels convidats, molt bé tot i un dia ben assolellat al final.


Vam acabar amb un tallat dels meus, que em va deixar un regustet més bo a regalèssia. M'agrada aquesta casa de cafès!


Cal dir en lletra majúscula quasi que la relació qualitat preu d'aquest restaurant és més que bonissima.