30/1/14

Formatge: Castello

Castello va ser establert el 1893 per Rasmus Tholstrup de Dinamarca . El seu fill, Henrik, va comprar una indústria làctia sueca i va produir el formatge Bianco popular, seguit pel formatge Castello - formatge blanc que va ser desenvolupat fa més de 10 anys abans del seu debut. El 1958 Henrik va ampliar la marca de formatge amb la compra de diverses indústries làcties a Dinamarca. Després de quatre anys, el nombre de formatges Castello produïts per dia havia augmentat a 2.200. Trenta anys després, 60.000 formatges Castello es produïen diàriament.
El 1963, Henrik rebre el premi de la danesa Formatger, després d'haver fet "un gran esforç per la introducció del nou formatge Castello, que ha fet que la producció de formatge danès de gran èxit i en pocs anys s'ha guanyat gran popularitat tant a Dinamarca com a l'estranger." 

Forma de producció:

Lleteries Castello Font obté la millor llet de les granges seleccionades. La llet es barreja amb la crema i es va concentra abans de ser pasteuritzada. La barreja s'aboca a continuació en una cuba, i el formatge comença a coagular, on es divideix en la part soluble i la quallada insoluble. La quallada i el sèrum es tallen i s'aboquen en una caixa de plàstic rodona on se separen completament. La quallada restant es converteix en formatge, i  i se submergeix en aigua salada.
El formatge es punxa amb petits forats i després són portats a la sala de maduració, on romanen durant uns 15 dies. A continuació, es renten, es tallen i es posen en un "cambra freda" durant una setmana a una temperatura propera a la congelació.
 
Text extret de http://en.wikipedia.org/wiki/Castello_cheeses 


Fitxa tècnica

Origen: Dinamarca
Llet: vaca
Pes i forma: rodó, amb forat al centre
Dimensions: D. uns 15 cm 
Classificació: fresc 
Productor: Arla

Cata: és un formatge blanc pasteuritzat extragras. De textura tova, nosaltres el vam provar recobert amb pebre negre, cosa que li donava un toc especial. Cremós en boca però amb la picantor del pebre. 
És un formatge ideal per picar com a aperitiu, servit sol o amb torradetes.

Parlen del meu llibre a Supernaranjas

Gràcies a Supernaranjas, no sols vam poder degustar les seves meravelloses taronges sinó que ara m'ajuden a promocionar el meu llibre a través del seu blog, twitter i facebook. Quina il-lusió!

Us deixo els enllaços per si hi voleu fer una ullada:


Nou col-laborador al blog: Sucralin

Tenim un nou col-laborador al blog, aquesta vegada dietètic. Sucralin és un edulcorant a base de sucralosa. I que és la sucralosa? Doncs ara us ho explico:

La sucralosa és un edulcorant de baixes calories que es fabrica un partir del sucre. És 600 vegades més dolç que el sucre. Es pot utilitzar com si fos sucre en una gran varietat d'aliments. La sucralosa pot servir com a substitut del sucre per reduir les calories d'una àmplia gama de productes, com per exemple begudes, fornejats, postres, productes làctics, fruites, xarops i condiments. La sucralosa va ser descoberta el 1976. Més de 100 estudis científics completats en els últims 20 anys han arribat a la conclusió de que la sucralosa és segura i que qualsevol persona la pot consumir. El 1990, la sucralosa fou aprovada per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA). A la Unió Europea es comercialitza amb el codi d'additiu E-955.


Aquesta informació ens serveix per beure que no tan sols és segura sinó que a més podem preparar una gran quantitat de plats amb moltes menys calories. Ben aviat prepararem una coca amb alguna fruita d'hivern...
 

Fideus d'arrós tailandesos

Fruit del nostre viatge de noces a Tailàndia i de la meva curiositat culinària, sempre llegeixo receptes d'altres països en blocs amics, ja que és molt interessant la cuina d'altres països. A més sembla estrany com un plat et pot traslladar a un determinat lloc.

Jo sóc totalment partidària de consumir productes frescos i d'aquí la zona, Km 0 que en diuen ara! Però de tant en tant fer alguna recepta diferent també està bé. En aquesta ocasió hem fet uns fideus d'arrós que vam comprar a l'Auchan  pel pont de desembre passat.

Ingredients per a 2 persones:

200 g. de fideus d'arrós tailandesos
2 carrotes de la pagesa
2 cebes mitjanes de Figueres
1 porro
1 grapat d'anacards
oli d'oliva verge extra
gingebre Gourmet Garden
pebre negre i sal
salsa de soja

Elaboració:

Remullem els fideus d'arrós amb aigua calenta durant 5 minuts aproximadament.
Mentres pelem les cebes i les tallem ben fines per tal de caramelitzar-les. Hi afegim la carrota tallada a daus petits i el porro a tires i sal. Deixem que es fregeixi tot i hi evoquem els fideus d'arrós, els anacards i gingebre. Remenem i hi posem un xic de pebre. I ja ho tindríem!


Presentació:

Es pot amanir el plat amb una mica de salsa de soja si es vol.
Queda un plat molt gustós i especiat per la presència del jengibre, el qual li confereix un toc especial. A la vegada és un plat sa, ja que està elaborat amb verdures d'aquí i anacards, ambdós ingredients cardiosaludables.

Rostit amb bolets, figues i orellanes

Avui us presento una recepta que em va passar la meva tia el dia de Nadal: Un rostit de vedella i botifarra amb bolets, figues i orellanes.

La veritat és que és un rostit particular ja que al afegir-hi els fruits secs, el suc que hi queda és dolç, bonissim això si.

Ingredients per a 8 persones:

2 llomillets de vedella
4 botifarres de porc Duroc*
8 figues Doñigales
un grapat d'orellanes
un grapat de panses
mig kilo de bolets variats (collita del meu tiu i xampinyons tamany botó)
100 g.cebetes petites
4 carrotes
mig litre d'oli d'oliva

Elaboració:

Primer de tot agafem una cassola i hi posem el llomillet sencer, les botifarres, les carrotes i els bolets amb l'oli d'oliva, que vagi coent tot lentament.
Paral-lelament escaldem les cebetets perquè quan les afegim es puguin caramelitzar més bé.
A mitja cocció podem tallar el llomillet a filets i les botifarres en dos per tal que es vagin empapant del suc. Aleshores hi afegim els fruits secs, les cebetes i un raig de cognac. Salpebrem tota la barreja i deixem que vagi coent.
Quan veiem que tot estigui cuit, aproximadament 1'30 h, apaguem el foc.
I ja el podem servir.

Queda un rostit amb un gust deliciós, la carn ben melosa, les verdures tovetes i la ceba petita es caramelitza. El suc dolç que li proporcionen les figues i les orellanes és una delícia i va perfecte per acompanyar la carn més magre de la vedella. Les botifarres de porc Duroc són excel-lents, de gust més pronunciat.
En definitiva un plat per llepar-se els dits.


* Porc Duroc:
La raça de porc que s'utiliza és la DUROC. Aquesta raça es caracteritza per donar un valor afegit a la carn.
Les principals diferències de la carn de raça Duroc amb la resta de races normalment utilitzades són les següents:
  • Un color més intens
  • Un contingut de greix intramuscular més elevat
  • Una carn més suau
  • Una carn mes gustosa

  • Riudellots de la Selva estrena fira

    Com a tants indrets de casa nostra, la matança del porc ha estat una autèntica festa en els pobles rurals, però també ha significat la font d’aliment de moltes famílies.

    Per Riudellots de la Selva, el porc encara continua tenint el protagonisme i la importància d’anys enrere. En el municipi hi passen 22.000 porcs cada dia, convertint-se així amb el segon municipi de tot Europa on es maten i es manipulen més porcs.


    La indústria càrnia s’ha convertit en l’eix principal de la seva economia, i el porc en un símbol identitari i d’orgull per tots els riudellotencs. Per aquest motiu i amb l’objectiu de retre homenatge a l’apreciat animal, neix FIPORC, la fira de la indústria del porc de Riudellots de la Selva.

    FIPORC que tindrà lloc del 14 al 16 de febrer de 2014, pretén ser una fira temàtica al voltant del porc, i convertir-se en un esdeveniment cultural i gastronòmic únic. Vol apropar una festa tradicional de casa nostra a tot el públic visitant, transmetre coneixement, i tanmateix oferir als visitants la possibilitat de gaudir de la gastronomia basada amb productes del porc.

     

    Un esmorzar al Pa Fi

    Aquest dimarts havíem d'anar a fer una ressonància magnètica a Girona, així que vam decidir esmorzar fora. Vam optar pel Pa Fi, són varies fleques distribuïdes arreu de la província. Tenen una oferta d'esmorzars molt bé de preu:

    1. Cafè amb llet i croissant normal per 1'70
    2. Cafè amb llet i napolitana de xocolata per 1'90


    Ma mare i jo que som xocolateres vam triar la segona opció.


    Una napolitana ben farcida de xocolata granulada i virutes de xocolata al cim amb aquella espècies de sucre-gelatina que hi fa bo. La vam demanar calenta i la veritat és que millora molt i a més amb la fred que aquell dia feia, ens va entrar molt bé.
    Per beure un bon cafè amb llet, aquest no ens va fer anar al WC corrents :) A una temperatura ideal per prendre, les cafeteries sempre pequen de servir-te'l tebi i a nosaltres ens agrada ben calent. I amés amb un xic d'escuma, que a part de fer-lo més atractiu, també és més bo.


    Doncs res un bon esmorzar amb una bona relació qualitat preu, sobretot si tenim en compte que per un cafè amb llet avui dia ja et cobren 1'40 euros mínim.

    23/1/14

    Perquè després diguin que tot és químic:



    Conill amb pebrot i tomàquet

    Un plat que m'agradava molt de petita i em segueix agradant és el conill amb pebrot i tomàquet que fa la meva mare. És bo i sa, ja que el conill és una carn blanca i magre, i recordem que el tomàquet fregit amb oli d'oliva porta licopè, que és un excel-lent antioxidant i a tot això, si encara li sumem el pebrot vermell que ens càrrega de vitamina C, tenim com a resultat un plat molt cardiosaludable.
     

    Ingredients per a 4 persones:

    1 conill trossejat
    8 salsitxes de porc
    3 pebrots vermells
    1 pot de salsa de tomàquet
    oli d'oliva verge extra
    sal i pebre

    Elaboració:

    Primer agafem el conill i les salsitxes i les fregim amb oli d'oliva. Una vegada fregida tota la carn, reservem.
    A la mateixa cassola on hem fregit la carn hi posem els pebrots, ben rentats i tallats a trossets petits.
    A mig fer els pebrots hi afgeim el pot de tomàquet que es vagi reduint. Una vegada cuits els pebrots i la salsa hi afegim la carn i salpebrem. Deixem al foc uns minuts per tal que tot s'assaoni i ja ho tindríem!


    L'esmorzar d'Insta Fortià

    El passat dissabte dia 11 de gener, coincidint amb les festes del poble van organitzat un Insta Fortià. Vam ser poqueta però ben avinguts. Alguns dels que ja ens veiem a les trobades que organitzava el Patronat.

    La veritat és que va estar bé, vam esmorzar en una sala tots plegats.

    De salat:

    Un pa cuit al forn de llenya amb pernil dolç i altres amb formatge. Cal remarcar el pa que era deliciós, un pa perfectament amassat, amb una molla excel-lent i una crosta cruixent i ben torrada. Una molt ben aconseguida reacció de Maillard (caramelització del sucres del pa que li dón el toc cruixent i el color característics) gràcies al forn de llenya que tenen a la fleca del poble.


    Val la pena anar-hi ja que també fan unes coques...


    De dolç:

    Croissantets petits amb banyes i per combinar xocolata negre o xocolata amb llet i trossets d'avellanes, feia temps que no en menjava. Des que feiem esmorzars de diumenge amb la meva àvia, on soliem menjar un panet de viena amb xocolata.


    Per beure diferents sucs: taronja i algun barrejat.

    I després la ruta pel poble amb dues excel-lents guies que es van emserar molt a fer-nos una bona explicació del poble que val la pena visitar.
    També vam poder veure el forn de llenya, mentre anava coent el pa. Tot un luxe poder menjar un pa d'aquestes característiques.


    Formatge: Cheddar

    La història del Cheddar es remunta als romans, els quals van introduir els formatges curats a Anglaterra. Però fou el sistema feudal medieval el que va propiciar el desenvolupament dels formatges britànics tradicionals, grans i voluminosos, ja que van posar la majoria de terres en mans de terratinents que podien permetre's elaborar formatges tan grans.

    Al segle XVI aquest formatge curat de les muntanyes de Mendip, prop de les Gargantes de Cheddar, es va donar a conèixer com Cheddar. Les exuberants pastures dels pujols i les coves naturals proporcionen les condicions ideals per a la cria de vaques, amb això, els formatgers van començar a fer formatges d'entre 27 i 54 kg que necessitaven 2 o 3 anys per curar-se.

    Des d'aleshores, s'ha imitat a tot el món, especialment a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, on la majoria es fan en blocs, enlloc d'elegants cilindres embolicats amb tela. Però només els que s'elaboren amb la llet de les vaques que pasturen a les verdes muntanyes d'Anglaterra es mereixen realment el nom de Cheddar.


    Característiques:

    El mos és ferm, però tou com la xocolata, fa olor a terra i té gust lleugerament salat. El sabor varia d'una granja a una altra, però sempre presenta l'intensa dolçor de la llet, una acidesa clàssica, a vegades tocs de fruits secs i amb freqüència una explosió de sabor al paladar i un matís àcid a formatge i ceba.

    Consells de degustació:

    Durant generacions, el Cheddar ha estat part integral de la dieta anglesa, als sandwichs, per picar entre hores, als Ploughman's lunch (o dinar de pagès, un menú típic dels pubs que consisteix en formatge, encurtits i pa amb mantega) o exposats en grans cunyes en taules de formatges, adornats amb nous i pa cruixent. També està deliciós en salses, fos o ratllat sobre múltiples plats de verdures i carns.
    Per beure és bo acompanyar-lo amb un Merlot o un Pinot Noir.

    * Cal recalcar que, encara que la textura i la qualitat del Cheddar en bloc hagi millorat molt en els últims anys, mai aconseguirà la mateixa duresa i la profunditat de sabor que el formatge que es fa a ma, amb llet crua d'una sola granja.

    El Cheddar es pot vendre als sis mesos, quan té una textura més tova i suau i un sabor semblant a la mantega. Als 12 mesos, la textura és més ferma, casi corretjosa, i el sabor és més intens. Als 18 mesos, la textura és més seca, a vegades amb cristalls de calci cruixents i un sabor més salat.

    Fitxa tècnica:

    Origen: Anglaterra a Dorset, Devon, Somerset
    Maduració: 6-24 mesos
    Pes i forma: 26 kg. cilindre o bloc
    Dimensions: D. 32 cm a 26 cm.
    Llet: vaca
    Classificació: Curat
    Productor: Varis

    Cata:

    De gust pronunciat, dolç però a la vegada amb un toc salat. De pasta més mantegosa.
    L'interior té un color més tirant a la mantega.
    Nosaltres vam tastar un Cheddar de granja, concretament de la West Country Farmhouse Cheddar

    El vam combinar amb pernil ibèric de gla

    Nou col-laborador: Naranjas Ché

    És temps de fred, estem a ple hivern, i que millor per vèncer els refredats i carregar-nos de vitamina C que menjar taronges i mandarines. Ara és la millor temporada per a menjar-les ja que estan al seu millor moment.

    Nosaltres gràcies a la col-laboració de Naranjas Ché hem pogut tastar les seves mandarines ecològiques, que això avui dia no té preu. Concretament Clementines, una de les diverses varietats de la mandarina.

    Bonissimes de gust, ben dolces i sanes. De postres, per berenar, en suc i ben aviat a la cuina, a veure quin plat fem sa, dolç i amb la presència de mandarines :)


    Directament de l'arbre a casa, gràcies Naranjas Ché!


    Formatge: Maó DO

    El Maó, que gaudeix de la condició de Denominació d'Origen des del 1985, prové de Menorca. Aquesta petita illa té una història molt pintoresca d'invasions per part dels cartaginesos, romans, àrabs, francesos i britànics, els quals van introduir la vaca frisona.


    Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.


    Característiques:

    Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
    El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
    (*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
    El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.

    Assortiment de formatges, entre ells Maó

    Consells de degustació:

    Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).

    Fitxa tècnica:

    Origen: Menorca
    Maduració: 20 dies-5 mesos
    Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
    Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a  5 cm
    Llet: vaca
    Classificació: Curat
    Productor: Varis

    Cata:

    El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.

    9/1/14

    Crema de carbassa

    La carbassa és una verdura dolça plena de minerals i vitamines i amb unes propietats molt interessants. Està composta per un 90% d'aigua, té molt poques calories però força fibra soluble (mucílag). Conté moltes vitamines com A i C i també vitamines E, B1, B2, B3 i B5. És rica en ferro, calci, potassi, magnesi, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotè (responsables del seu color taronja) i diverssos àcids com el linoleic, l'aspàrtic, l'oleic i el palmític, a part d'alguns aminoàcids.


    Nosaltres per a la nostra recepta de crema de carbassa hem fet servir una carbassa del rabequet, que és la que cultiva la nostra pagesa.


    Ingredients per a 2 persones:

    400 g. de carbassa, tallades en dues rodelles de 200 g.
    1 manat de porros
    1 patata mitjana
    2 formatges
    sal

    Elaboració:

    Traiem la pell de la carbassa, aquesta varietat la té més fina i costa menys de treure per la seva forma de rodella. Pelem la patata i els porros i ho posem tot en una olla a bullir.
    Ho deixem durant uns 20 minuts aproximadament amb una cullerada de sal. Podem punxar la carbassa a veure si està tova.
    Una vegada cuita, hi afegim els dos formatges i triturem amb el turmix.
    Bon profit!


      Font: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-carbassa

    Formatge: Mimolette

    A la recepta de la nostra hamburguesa casolana hi vam decidir posar formatge Mimolette, que ens vam comprar a França un dia d'aquests del pont de desembre. Anem a conèixer una mica més!

    Aquest formatge dur originari dels Països Baixos, des del segle XVII es produeix al nord de França. Es fan servir els mateixos mètodes de producció de l'Edam, però es pinta amb achiote i es deixa curar un mínim de sis mesos.


    Característiques:

    Conforme madura, la pasta canvia de taronja brillant a marró ataronjat i la textura es fa més trencadissa. Té un sabor suau, però es va intensificant amb el temps.

    Consells de degustació:

    Es pot prendre com aperitiu. Servir amb qualssevol vi lleuger i afruitat, com el Côte de Beaune, cerveses, Oporto o Madeira.

    França: Nort-Pas de Calais
    Maduració: 3-24 mesos
    Pes i forma: 2'5-2'7 kg. de bola
    Dimensions: D. 16 cm a 13 cm.
    Llet: vaca
    Classificació: Curat
    Productor: Varis

    Dinar de Reis

    I ja arriben els Reis, la última festa de les vacances de Nadal. En part és una pena que s'acabin perquè això implica que tornem a la rutina del treball i que no fem festa. D'altra banda però m'agrada tornar a fer àpats de verdures i la meva carn o peix a la planxa i fruita, i això que nosaltres no és que hàgim tingut molt àpats feixucs, però entre alguns dinars familiars i les sobres del Nadal, hem arrastrat més guisats i torrons :)

    Doncs el dia de Reis és bonic i la nit prèvia és màgica, perquè anar a veure esperar els Reis sempre m'encomana una mena d'alegria pels regals i tristesa perquè ja sé qui són i recordo el sentiment de quan era petita i l'enyoro :)

    I ara al que anava a ensenyar el menú de Reis:

    Per picar:

    - Una amanida: una safata amb enciam, escarola (que ara al seu temps està ben bona), tomàquet, cogombre, ravanets i carrota. Amanida amb oli d'oliva verge extra, sal i vinagre balsàmic de Mòdena.


    De primer:

    - Uns gambons grans


    De segon:

    - Uns canelons artesans: fets per unes dones de la carnisseria del poble de la meva sogre. La veritat és que els fan bons, petits això si, però ja va bé.


    De postres:
     
    - Tortell de Reis: aquest any de massapà. A mi no em sap agradar, sempre el trec i faig feliç a qui el dono ;)


    I una sorpresa molt vistosa:

    Maduixes banyades amb xocolata negre. Ja sé que ara no és temps, però era un plat maco i la xocolata sempre agrada.


    I per rematar un tallat llarg, com jo en dic, més quantitat de cafè descafeïnat i un raig de llet. Ben calent i bo!

    Tortell de Reis














    El dia de Reis a Catalunya es menja el tradicionalment conegut "Tortell de Reis". A fora de Catalunya es menja el Roscón de Reyes, que ve a ser el mateix que el nostre tortell. Nosaltres però hi posem un Rei a dins la massa, que qui el trobi és coronat i una fava, que aquell que la tingui paga el tortell. Una bonica tradició que agrada a petits i grans.

    Avui dia se'n fan de tot tipus, farcits de nata, de trufa, de crema, de xocolata. I es decora amb ametlles laminades, sucre glassa, pinyons, fruita confitada i fins i tot xocolata.

    Nosaltres aquest any l'hem encarregat a la nostra pastisseria de confiança un de crema cremada. Si per si sola ja és bona, imagineu-vos cremada, que agafa aquell toc cruixent de la caramelització dels sucres, però al seu punt.


    La veritat és que la en aquesta pastisseria elaboren uns tortells deliciosos, flonjos, amb una textura airosa, una massa excel-lent. Que de fet per apreciar-la bé és millor menjar-lo sense farcir. Però com que per Nadal ja en vam comprar un de massapà i així vam poder degustar la suavitat de la massa, ara vam voler canviar.


    Cal dir que m'ha agradat molt aquest tortell artesà!! Flonjo i ben farcit d'una crema delicada i bona, decorat amb ametlla laminada i fruita confitada. Boníssim :)

    Mireu quin pinta fa!

    Formatge: Mozzarella di Bufala DOP

    La mozzarella s'elabora a tot el món i es troba en boles sucoses i untuoses blanques o blocs grocs de llet de vaca, adequats per a les pizzes familiars. Però no hi ha cap varietat que pugui comparar-se amb la Mozzarella di Bufala , amb llet de les magnifiques búfales d'aigua de Campania.

    El búfal es va introduir a Itàlia al segle VII com a bèstia de treball per llaurar els aiguamolls del sur de Nàpols, però quan l'Imperi romà es va desintegrar, els sistemes de drenatge i els rius es van encenagar. Al cap d'un temps , amb la propagació de la malaria, es van abandonar els búfals i les terres. Va ser al segle XII que és té constància de l'elaboració del formatge amb aquesta llet.

    Al segle XVIII es van drenar els aiguamolls, la malària fou casi eradicada i els búfals van començar a domesticar-se. Així va començar a estendre's la producció de Mozzarella per tota la Campania. La recepta es va introduir des de l'est del Mediterràni i Orient Mitjà, on es troben altres formatges de quallada filada o pasta filata a Israel i Xipre.

    Es tracta d'un formatge ric en calci, amb un elevat contingut en proteïnes, vitamines i sals minerals; és molt nutritiu i digestiu, i molt baix en contingut gras, 21% (270 kcal per 100g.). Està protegit per les lleis italianes i europees i es vigila estrictament per garantitzar la qualitat i la procedència. L'autèntica Mozzarella di Bufala només pot fer-se a Caserta i Salerno, part del Benevento, Nàpols, Frosinone, Latina i Roma.

    Característiques:

    Al tallar-lo, mostra una textura granulada composta per diferents capes. S'han de filtrar les perles de sèrum de llet per separar-les. És molt dolça i suau, amb la llet vella (però no agre), amb un aroma a terra i a humitat i un sabor que recorda al cuir nou. Al princicpi es nota mullat i es va estovant, però mai serà rugós, ni relliscós, ni salat. Només es nota amarg i agresi es cura en excès.

    Consells de degustació:

    la seva funció és principalment donar textura a un plat, així com atrapar, absorbir i intensificar els sucs i els ingredients entre les seves delicioses capes de quallada. Perfecte per a pizzes, amanides de tomàquets secs amb oli d'oliva i vinagre balsàmic i alfàbrega; el melanzane alla parmigiana es fa amb capes d'esbergínia i Mozzarella en una salsa de tomàquet; o una carrozza, que consisteix en col-locar una mica de Mozzarella entre dues llesques de pa, xafat i fregit. Quan s'utilitza fresca sobre una pizza o per farcir una calzone, el millor és tallar-la en llesques. 

    Amanida amb Mozzarella di Bufala
    Més coses a saber:

    Al tallar la bola de Mozzarella ha de traspuar un xic de llet. A més no ha d'estar ni tova ni pastosa, sinó fibrosa i elàstica, perquè després d'apretar-la recuperi la forma original.

    Remullat: Les boles es remullen amb salmorra freda fins que s'empapin i absorbeixin una petita quantitat de sal; aquesta accentua el seu sabor i contribueix a la seva conservació.

    El filat: En un procés que es coneix amb el nom de pasta filata, la quallada es centrifuga i s'estira (o fila) per formar boles petites (bocconcini) o trenes de diversos tamanys. Així s'elaboren les capes de quallada, formades per gotes de sèrum atrapades en cercles concèntrics.

    La textura: Per aconseguir la textura desitjada, a la quallada s'hi afageix aigua bullint  i es remou fins que els grumolls es dissolin i es formi una massa amb aspecte plasticosa.

    Premsat en tela: El formatge tendre artesà s'embolica en tela (fogasser) i es lliga pels costats. Es premsa manualment per escórrer el sèrum sobrant i donar al formatge la seva particular forma de coixí.

    Fitxa tècnica

    Itàlia: Campania i Lacio
    Maduració: Després d'1 dia
    Pes i forma: Varis
    Dimensions: Varis
    Llet: Búfala d'aigua
    Classificació: Fresc
    Productor: Varis

    3/1/14

    .@TurismeSelva La Ruta Dolça de la Selva

    Situada al cor de la Catalunya Vella, la comarca de la Selva ha estat sempre un territori lligat a la gastronomia i al bon menjar. De generació en generació, receptes centenàries arrelades a la cuina tradicional catalana s'han anat transmetent, fins al punt de convertir-les en autèntics tresors per a tots els paladars.


    Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.

    Però si alguna cosa caracteritza la gastronomia de la Selva és la gran qualitat i varietat de productes relacionats amb les postres i la pastisseria.

    Per això, els pobles selvatans poden presumir de diferents especialitats en coques, torrons, galetes o ametllats, que són l'herència de generacions de pastissers i confiters que al llarg dels segles han anat forjant un dolç patrimoni gastronòmic, que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.

    A Anglès s'ha conservat una tradició centenària, ja que els modernistes actuals estan elaborats amb el mateix motlle de llauna que es feia servir durant l'època d'esplendor modernista, a finals del segle XIX.

    Arribant a Santa Coloma de Farners, les teules esdevenen un dels referents principals de la ruta dolça de la comarca. Però al costat d'aquestes tradicionals galetes, la coca de ratafia o el torró de Sant Jordi són una mostra més de la gran vitalitat pastissera de Santa Coloma.

    A Vilobí d'Onyar han aprofitat el volcà de la Crosa per crear els tosquigets. De fet, la pedra tosca del volcà (anomenada també tosquija) és un element que ha servit per arranjar camins i, per tant, unir els nuclis de Salitja, Vilobí i Sant Dalmai.

    Al bell mig de la plana de la comarca hi trobem Riudellots de la Selva, zona de confluència del riu Onyar i les rieres de Riudevila i el Cric. Aquesta última dóna nom als Crics, unes galetes elaborades amb avellanes, nous i pinyons de la terra.

    Aturant-nos a Riudarenes, podrem degustar els sorrencs. la seva forma semblant a grans de sorra ens fa adonar que estem en una zona en què les arenes són presents en molts dels racons del municipi.


    Més endavant, a banda de visitar Breda per conèixer i admirar la tradició en el món de la ceràmica, no podem oblidar-nos de tastar els xerrics, els ametllats i la coca florentina que ens deixaran un record saborós de la visita a aquesta amable vila.

    Ametllats d'Arbúcies
    Als peus del Montseny, Arbúcies ofereix, des de sempre, el tradicional pa de pessic, el record que molts visitants s'emporten d'aquesta bonica vila.

    Pa de pessic, típic d'Arbúcies
    Els ametllats i el torronet de mel i avellana completen una oferta variada en postres i confiteria.

    Torronets de mel cedits gràcies al premi d'Instagram
    Entrant a la zona de les Guilleries, Sant Hilari Sacalm destaca per la seva privilegiada situació, enmig de la natura i amb deus d'aigua que brollen arreu. Per això, les Aromes de Sant Hilari i les coques del Medi Ambient són una mostra del que podreu trobar a la vila de les cent fonts.

    La coca del Medi Ambient de St. Hilari durant l'esmorzar d'instagramers
    En definitiva, la comarca de la Selva ofereix tot un seguit de dolces i saboroses propostes que faran les delícies dels més llaminers i ajudaran a conèixer una mica més l'essència de la Selva, comarca de l'aigua i territori d'excèl-lencia alimentària.

    Font: Tríptic de la Federació de Comerç de la Selva

    Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials FacebookTwitterInstagram
    T'hi espero!