28/2/11

Restaurant La Torre

Després de gaudir del bon dia que feia tot passejant per la Fira de la Mel a Crespià, amb tantes flaires de les paradetes de menjar, vam arribar-nos fins a Maià de Montcal al restaurant La Torre. És un restaurant de cuina casolana, amb les típiques cadires de boga i fusta, estovalles de tela blanca amb els seus corresponents tovallons, una llar de foc. El lloc és senzill però molt acollidor i sempre tenen ple, millor encarregar! I la veritat és que no m'extranya amb la seva cuina.

De primer plat, vaig demanar uns calamars a la romana casolans. Quins calamars tan bons, un arrebossat molt ben aconseguit, cruixent i gens oliós i el calamar gens tiragunyós, boníssim! El plat era generós, hi havia com uns setze calamars, ho sé perquè ens els vam repartir entre el meu xicot i jo, mig de calamars amb mig de patates d'Olot :)


Les patates d'Olot artesanes, que consistien en dues làmines de patata tallada fineta, amb un farciment de carn guisada molt amorosa. Es desfeien a la boca. Estaven delicioses. No eren molt grans, tot i que al plat ens en van posar cinc.

De segon plat vaig triar magret d'ànec a la brasa, que és un plat que m'agrada molt i costa trobar-lo als restaurants, i més que te'l donin sencer com aquí. Va ser el millor magret que mai hagui menjat. Cuinat al seu punt, amb aquell toc que li dóna la brasa i amb el seu greix que tant exalta el gust de la carn. Encara recordo la sensació al posar-te'l a la boca, primer notes el sabor de la carn magre i conforme vas rossegant-lo vas notant el greix que amoroseix tot el tall de carn. T'evoques al plat mentre encara tens tot aquell magret per anar disfrutant :)

 També cal dir que el plat portava uns acompanyaments per estar a l'alçada del magret; unes patates fregides casolanes, un xic dolçes, pel meu gust, però això depen de la varietat de la patata. Tot i que estaven molt ben fetes, al punt d'olioses, i més aviat toves, però a mi també m'agarden així.
Els altres dos acompanyaments eren de verdura: un pebrot verd a la brasa, dolç amb aquell gust que deixa la brasa que tan bo queda amb el pebrot i unes rodelles de carbassó enfarinat i fregit, també boníssimes.

Faré una petita incursió per parlar del pa. No hi ha foto perquè, entre els quatre comensals que erem, va volar. I és que no era per menys. Un pa de barra d'aquells amassats, que agafes una llesca i ja veus pel pes que tindrà aquella molla esponjosa, de textura poc gomosa i cruixent, en fi un pa d'aquells que t'enrecordes. Es notava que el pa havia patit una bona reacció de Maillard ;)
Ah per cert, el pa el vam acompanyar d'un all-i-oli casolà, com tot en el restaurant. Picava lo just i necessari.

Ja per acabar, com a colofó final, de postre vaig gaudir d'un bon coulant de xocolata. Després d'una espera de deu minuts, que se'm va fer interminable ja que me l'esperava en candeletes, temps de coure'l al forn, vaig poder gaudir primer d'una gran bola de gelat artesana de sorbet de llimona que m'hi van posar d'acompanyament i després, vaig atacar el coulant, que a cada cullerada era una explosió de sabor. La primera cullerada, ja per trencar aquella espècia de madalena de xocolata lleugera i esponjosa, va fer sortir la xocolata fosa de dins i conforme l'anavés menjant n'anava sortint més. Pel meu gust jo hi posaria més xocolata a l'interior, tot i que així no es converteix en un postre que carregui, sinó que és més lleuger.


Tots aquests plats els vaig acompanyar amb aigua amb gas de Caldes de Malavella, per pair un xic aquest àpat tan frondós i a la vegada tan deliciós que vaig menjar.
Tots vam disfrutar molt amb tots els plats que vam triar, el meu pare amb els cargols, que també és un plat nomenat de la seva carta.

Fira de la Mel a Crespià

Vi de mel
Ahir diumenge, al matí, vam anar a la Fira de la Mel de Crespià, és un municipi del Pla de l'Estany. La fira és d’origen medieval quan Crespià era un dels punts més importants en matèria d’exportació de mel a l’estranger, principalment a Itàlia. En aquesta Fira s’hi pot trobar tot tipus de productes, artesania, embotits, formatges, vins, brunyols ... Sols es ven un tipus de mel, la de Milflors, que es posa a la venda en una única parada que ven la organització. Com a novetat, una de les parades de la fira venien vi de mel, que s'obté de la fermentació de la mel, enlloc de la del raïm, és clar.

Truita de patates i ceba de Figueres

Dissabte per dinar truita de patates i ceba. Sembla estrany que amb dues patates, del kennebec (això si), dos ous de la pagesa, una ceba de Figueres, oli d'oliva verge extra i sal pugui sortir un plat tan bo!!! És un dels meus plats preferits!

Aquesta truita era una delícia
També s'ha de dir que la qualitat dels ingredients és un gran valor afegit, anem a mirar-los un per un:



Els ous són frescos, comprats al mercat de Figueres, amb una pagesa que té gallines corretejant pel pati i clar, com a resultat fan uns ous petits, amb un rovell d'un groc intens i un gust incomparable!

Un altre dels elements clau és la patata, si és del Kennebec, millor. Per cert sabeu perquè es diu així? Va ser creada l'any 1941 pel Departament d'Agricultura dels Estats Units, partint dels creuaments de dues varietats, i es va multiplicar inicialment a l'estació de Presque Isle, situada a prop de la ciutat de Kennebec (Estat de Maine) de la qual rep el nom.

Algunes de les seves característiques:
El seu cicle (de la plantació a la collita) és d'uns 110 dies. La seva pell és groga i fina. La polpa és blanca. Té tendència al creixement dels tubercles prop de la superfície i per això pot prendre tints verdosos. El seu rendiment és mitjà. És adequada per bullir i fregir. Es considera organolèpticament excel·lent (molt similar a la patata del bufet d'Osona.)

També un ingredient estrella de la truita és la ceba de Figueres.
És una varietat de l'espècie Allium Cepa, que té un color rosat, una mica lilós i la seva forma és més aviat aplanada. Té un gust dolç i consistència tova, sense picor, característica aportada per les condiocions geogràfiques i climàtiques de l'Empordà.
Nomenarem algunes de les seves propietats nutricionals:
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir flatulència, perquè conté sofre.

Ja per acabar, però no per això el menys important, un altre ingredient essencial en la recepta de la truita i en la nostra dieta és un bon oli d'oliva verge extra. Si pot ser d'un trull de confiança, segur que aconsegueixes realment un suc d'oliva, com jo n'hi dic, que és el que realment hauria de ser suc d'oliva de primera premsada.

Ah i de la sal no en parlaré perquè hi vam posar sal Costa, però no us la deixeu, que potencia tots els altres ingredients.

Va de llibre!

Els Reis d'aquest any m'han portat, entre altres regals :), un llibre. No un llibre qualssevol, sinó un de relacionat amb la teca, com no!
És un llibre que he trobat molt interessant i està explicat d'una forma molt amena tot descriguent situacions quotidianes. Tracta d'un dia en una família, però en aquest dia aprens des de com triar un aliment al supermercat fins a quina és la millor forma de cuinar-lo, passant per com s'ha d'emmagatzemar a la nevera o les propietats que aporta. Està escrit amb un vocabulari molt entenedor i penso que tota família l'hauria de llegir per poder resoldre dubtes que es tenen amb el menjar. Jo personalment he apres un munt de coses, a mode d'historieta, amb dades curioses i algunes petites incursions de receptes aptes per a mestresses de casa de la mà de Ferran Adrià.

24/2/11

Va de pizza :)

El dissabte passat vam fer una pizza casolana. Com ens agrada la pizza, vam arribar cansats del circuit de Montmeló, de veure els entrenaments, i vam decidir fer pizza i peli!
Sempre solem comprar la base de pizza en una panadería que l'elaboren ells al seu obrador, però aquesta vegada vam probar la base de pizza del Carrefour.
Només s'ha de treure un xic abans de la nevera, desenrotllar-la i estendra-la sobre la placa del forn per posar-hi ja el tomàquet prèviament fregit.
Aquesta vegada ens la vam fer de tonyina, enlloc de diferents formatges, com acostumem a menjar-la. Hi vam posar 3 llaunes de tonyina i, tot i així, ni es veia la tonyina, de tant de formatge que hi vam ratllar!! Un formatge semi, un xic sequet, de mescla entre vaca i ovella.Combinaba bé amb la tonyina.

També hi vam posar el nostre to d'orenga, com no i, en una meitat olives, ja que a la meva part jo no ni volia :)
La vam tenir una mitja hora al forn, mentre ens preparavem llimona i gel per a les coques-coles!!!

I voilà una pizza bonissíma amb els bordes ben cruixents i la massa fina que també ens va quedar torradeta, més cruixent que amb l'altra massa!
Ja la veieu, una pizza ben formosa ;)

14/2/11

Restaurant Trànsit

Ahir diumenge, dia 13 de febrer, un dia abans de St.Valentí :), vam anar amb la meva parella a dinar al restaurant Trànsit.
Jo ja hi havia estat en dues altres ocasions, però haig de reconèixer que en cap d'elles m'havia agradat tant com ahir.
Vam arribar-hi, tot passejant, a quarts de dues i ja ens van deixar triar taula, que n'hi havia moltes per escollir.
I de seguida van anar per feina, la carta del menú, que per cert, no hi havia molts plats a triar però de seguida m'en va cridar l'atenció un i allò que dius, doncs a veure que hi ha de primers... t'ho agafes amb una altra filosofia!
Doncs no vam trigar a triar i el servei també va ser ràpid i correcte.

Abans que res l'aigua, una aigua amb gas que entrava molt bé tant fresqueta i servida amb gots xatos.
Com a detall del restaurant, un platet amb dues llesques molt fines de pa ben torrat untades amb sobrassada i adornades amb un taco de tall de formatge manxec amb fonoll. Molt ben triada la barreja d'ambdós gustos.
També ens van dur dues llesques de pa de pagès torrat i calent i un platet amb tomàquet i all, i ens les vam sucar amb all, tomàquet, sal i un bon raig d'oli d'oliva tot esperant el nostre primer plat del menú.


El meu xicot es va demanar una crep farcida de marisc. Diu que estava bona, tot i que la pega va ser que hi va trobar algunes espines.

Jo em vaig demanar una graellada de verdures a la brasa. Em va sorpendre agradablement perquè m'hi van posar una cassoleta amb salsa romesco per acompanyar-les, cosa que encara les milloraba més. Hi havia ceba, esbergínia, carbassó, carrota, pebrot vermell, tomàquet i mitja patata, tot molt ben fet a la planxa, estaven al punt, potser amb un pel massa de sal gruixuda pel meu gust.

De segon tots dos vam menjar el mateix: bacallà a la musselina d'all. És un dels meus plats preferits. I la veritat és que la presentació del plat era excel.lent. La musselina era molt gustosa i el bacallà era un filet de llom al seu punt de sal i molt amorós. D'acompanyament ens hi van posar verduretes fetes al forn, amb un xic massa d'oli, però estaven que es desfeien, bonissimes. Hi havia patates a la panadera, ceba, pebrot, tomàquet i carrota. Un plat exquisit.

De postre vam triar dos tiramisus casolans. Trobaves el melindro al fons de la copa, no semblava gaire sucat amb cafè, i a sobre hi havia la capa de mascarpone amb cacau amarg per decorar. No era pas molt gran però suficient, ja estavem ben satisfets :)

I per acabar un tallat descafeïnat de sobre (perquè si no a la nit no puc dormir) i amb sacarina (per contrarestar les calories de l'àpat). Era deliciós. Vaig encertar que treballen amb una de les marques de cafè que més m'agraden, l'Ital Cafè. La llet amb espuma, tal com m'agrada a mi, i amb una tassa molt maca, tota de vidre!!
Conclusió: hi tornarem, vam encertar molt bé el menú!!! Ara això si, després l'all torna i torna i torna...:P