Mostrando entradas con la etiqueta galettes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta galettes. Mostrar todas las entradas

7/5/19

Recepta de creps

Avui us porto una recepta molt fàcil de fer i segur que agrada a tota la família, la recepta de creps!


Es fan amb un moment i es poden farcir del que es vulguin, verdures, formatges, embotits, carns, peixos, xocolata, melmelades, nata, entre altres.

Nosaltres les hem fet senzilles, de formatge Cheddar, que es fon molt bé, gall d'indi i ou. Anem a veure com es fan :)

16/9/18

White Summer 2018

Aquest any per primera vegada he anat al White Summer. És molt conegut però per aquells que no ho conegueu és un festival d'estiu que es fa en un entorn molt bonic a la Masia de Can Gelabert, a les Serres de Pals,  i on podem trobar música, gastronomia, disseny i arts escèniques.


Quan es pon el sol el lloc encara llueix més, envoltat de camps d'arròs del Parc Natural del Montgrí.

6/9/12

Acústica i Fira Menjars del Món I

Com cada finals d'agost ha arribat el festival de l'Acústica i amb ell la Fira de Menjars del Món. Cal dir que aquesta complementa molt bé amb els concerts que fan arreu de la ciutat.
Aquest any hi hem anat tres vegades a provar els diferents menjars.
Aquí us deixo amb un entrepà de falafel, una galeta bretona i dos postres de la parada de brasil.

- L'entrepà de falafel el vam comprar a la cuina Sudanesa. Es tractava d'un pa de pita petitó, farcit d'enciam i tomàquet  i tres falafels amb una mica de salsa de iogurt i picant.. El falafel és una croqueta de cigrons especiada que porta all, pa ratllat, julivert i les diferents espècies que són el coriandre, el comí, el pebre i la sal. Queda cruixent i bona, amb el gust particular del comí, que potser és el que menys m'agrada.


El falafel és un plat tradicional de la cuina de Mig Orient, es desconeix el seu origen, alguns diuen que va ser a l'India, altres que van ser els antics egipcis. Curiosament la paraula falafel ve de la paraula àrab filfil, que significa pebre.

- La galetta ens la van fer a la Creperie Bretonne i vam triar una Fromagere, que portava formatge de cabra, emmental i roquefort. Era bonissima, feta amn farina de sarraí una massa molt fina i cruixent. Són galettes provinents dela bretanya francesa.


- I com a postres, ens vam partir dos pastissos de la parada brasilenya. Amdós de coca de xocolata com a base però un portava lacasitos per decorar i l'altra, molt més bo, amb nous a dins la massa i iogurt de maduixa i trossets de merenga també com a decoració. No estaven malament, però no mataven, no els repetiria vaja.







30/6/11

Creperie Bretonne

La Fromagere
Ahir, dia de Sant Pere, vam anar a la bretona de Girona. Tenen creperies a Cotlliure, Figueres, Barcelona, Girona, València, Vigo  i ara n'obriran una a Manresa també. La veritat és que tenen èxit les seves galettes i les crepes.
En aquesta ocasió vam demanar dues galettes i vam fer mig-mig:
- La Fromagere: formatge de cabra, roquefort, emmental, crema de llet i cebollí.
- La Bergere: xampinyons amb ceba, formatge de cabra, cansalada, crema de llet i cebollí.
La Bergere
Les dues galettes estaven delicioses. A la dels formatges el roquefort gairebé no es notava, cosa que a mi ja m'agrada perquè trobo que és un formatge molt potent pel meu gust. I a vegades pot arribar a camuflar el sabor dels altres. D'aquesta manera la galette era molt fina amb tota la mescla dels formatges i la crema de llet, i gràcies a l'emmental hi acabava de donar aquell punt dolçet tan bo. Per donar ja el toc final la presència del cebollí li conferia aquell gust suau de ceba que combina molt bé amb la presència dels formatges i que és un tret característic de les galettes d'aquesta creperia. A l'altra galeta també hi havia formatge de cabra, boníssim per cert, és un formatge que amb seva sola presència ho millora tot i clar envoltat de cansalada, ceba, crema de llet i xampinyons, encara més :)
L'Orangine

De postres vam optar per crepes dolçes, aquí cadascu la seva, ell va optar per:
- L'Orangine: confitura de taronja, xocolata i nata. Molt bona presentació.
Salidou abans de la "queixa"
Salidou després de la "queixa"
- Crepe de "Salidou": caramel amb mantega salada. Aquesta és la meva. A Figueres vaig probar per primera vegada l'Annaick, que és com la Salidou però amb xocolata, una bola de gelat de vainilla i una de turró. I ara vaig optar per una més senzilla perquè no atipes tant, però em va decebre. Recordo que  mentre  menjaves l'Annaick notaves l'empelagositat del Salidou, de la quantitat que n'hi havia, cosa que apenes vaig notar ahir. I això que quan me la van dur tan pobre els vaig dir s'hi m'hi podien afegir més Salidou. Era bona però la massa era tan fina que va quedar més resseca o cruixent, depèn de gustos ;)
Per beure ahir el meu xicot va optar per una cervesa de la bretanya, com no, blanca en aquest cas anomenada Gwniz Du. I jo, per no perdre el costum, aigua amb gas, de Vichy Català em van oferir. Perfecte i fresqueta amb el seu toc picant i ben servida amb glaçons i llimona.

Com a conclusió m'he quedat amb que les galettes que ens van servir a Figueres eren més grans i plenes que les de Girona i pel que fa a la meva crepe també!!!!
Sinó feu la prova, vaig fer el post en el seu moment de la bretona de Figueres i comparant les fotos d'una i l'altra podeu jutjar, vosaltres que creieu?

12/4/11

Creperie Bretonne Figueres

S'observen els sillons vellets :)
Autobus anys setanta
Dissabte passat vam anar a dinar a la bretona de Figueres. Està molt ben situada, en un punt molt turístic de la cuitat, ben a prop del Museu Dalí. Com que feia molta calor, vam decidir entrar a dins a menjar; en uns sillons vells d'un antic automòbil :)
I és que la decoració és així psicodèlica, hi ha un bus rotllo anys setanta a l'interior, que li dóna aquest toc característic amb el qual ambienten les altres creperies també. A Girona la decoració també segueix la mateixa línia.
Aigua amb gas
Cervesa bretanya
I pel que fa a les creps igual. De fet no són creps sinó galettes, que són com una espècia de crep pero fetes amb blat sarraí o blat negre, típiques de la Bretanya francesa. Aquest tipus de cereal té propietats digestives i nutritives; aporta fòsfor, calci, fluor, magnesi, calci i ferro.  Jo per començar ja vaig demanar la meva aigua amb gas, Vivaris, perfecte, bona elecció!
El meu xicot va voler probar una cervesa la de bretanya torrada, també feta amb blat negre, com no!




Per dinar vam optar fer començar amb una galeta i de postre una crep dolça, aquesta sí de blat blanc.
I la primera galeta: una Tartiflette que porta patata, ceba, crema de llet, reblochon i bacon. Jo vaig canviar la patata per bolets, en aquest cas em van posar xampinyons, era perquè amb patata pensava que seria massa densa. De fet la meva parella se la va demanar amb patata i era més feixuga, ja que la patata estava tallada bastant gruixuda. La galeta era gran i força plena, la ceba estava perfectament cuita al igual que el bacon que el van fer cruixent al punt i bastant magre. La mescla era suau i molt ben emulsionat tot amb la crema de llet, que li conferia un toc suau però a l'hora gustós.
Crep Annaick

I de postre una Annaick, que consisteix en xocolata, salidou, gelat de turró i de vainilla. El salidou és caramel amb mantega salada típic de la bretanya i molt apreciat. No l'havia probat mai i està deliciós, té un to daurat i és empalagós en boca, com un caramel toffee, però amb un gust i una textura adictiva, tot i que molta pot carregar també. Era una crep boníssima, la crema salidou estava divina i, amb el toc de la xocolata calenta, encara més. Potser el que no em va agradar tant va ser el gelat de turró, li faltava gust, t'esperes aquell turró intens i obtens un gelat més aigualit, però compensava el de vainilla que al barrejar-se amb la xocolata calenta era sublim.
Podriem dir que la experiència ens va agradar i sembla que no però atipen, vam quedar ben satisfets :P

Com a curiositat parlarem del formatge Reblochon: és francès originari del país de Savoia.
És un formatge en base de llet de vaca de raça Abundance, Tarine i Montbéliarde. És un formatge de pasta premuda no cuita (no pasteuritzat) i amb crosta rentada, d'un pes mitjà de 450 a 500 grams. La seva crosta és groga, recoberta d'una fina «escuma blanca» testimoniant un bon afinament en celler fresc, la textura és tova i té un 45 % de matèria grassa.
Formatge Reblochon
El seu període de degustació òptima s'estén de maig a setembre després d'un afinament de sis a vuit setmanes, però és tan excel·lent de març a desembre. El reblochon té un gust d'avellana que es queda a la boca després d'haver degustat la seva pasta flexible i untuosa. És igualment utilitzat per a la tartiflette.
S'ha de treure de la nevera dues hores abans de gaudir-ne. Se serveix en general una mica més fresc que la temperatura ambient i idealment al voltant de 16 °C.