Mostrando entradas con la etiqueta Tailandia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tailandia. Mostrar todas las entradas

8/6/20

[#Recepta] Brotxetes satay

A la meva parella i a mi ens agrada molt viatjar, conèixer la manera de viure d'altres llocs, així com els seus costums i sobretot la seva gastronomia.

Un viatge que ens va agradar molt va ser el circuit que vam fer per Tailàndia, un país ple de colors i sabors on la cuina hi té un protagonisme especial. Plats especiats amb aquella olor característica, de gustos forts, picants i molt aromàtics. Passejar pels seus carrers és endinsar-te en un món culinari únic, amb aromes picants, dolços, àcids i salats.

1/12/17

.@noodlesandfun Dinem a l'Udon

Els restaurants Udon són una cadena de restaurants especialitzats en la preparació de fideus asiàtics o noodles. Estan repartits per tot Espanya i tenen una filosofia clara, menjar ràpid, equilibrat i nutritiu servit en un entorn de disseny, a un preu competitiu i amb un servei orientat al client.


29/5/17

. @MizunaTHAI i el seu Menú Especial

El cap de setmana passat vam visitar el Temps de Flors de Girona, que enguany és la 62a edició que es fa. Té un èxit brutal i més el primer cap de setmana que és quan les flors llueixen amb tot el seu esplendor.
   
Nosaltres vam aprofitar el diumenge al migdia per provar un restaurant que li teniem curiositat, el Mizuna Thai. Es tracta d'un restaurant de cuina xinesa, japonesa i tailandesa ubicat prop de la devesa de Girona que va reobrir les seves portes després del pas d'en Chicote pel programa "Pesadilla en la cocina".  Segons diuen s'oferien masses plats diferents i suposo que el famós cuiner mediàtic va decidir fer una fusió entre la cuina catalana i la que oferia el restaurant. Prova d'alguns plats són els baos amb botifarra de perol o el Pad Thai de fricandó de vedella. Encara no hem pogut veure el programa però crec que els tiros aniran per aquí.


6/3/17

.@umaigirona Restaurant Mien

El restaurant Mien és un bona referència de cuina asiàtica a Girona. Els propietaris són els mateixos que l'Umai, un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa, ofereixen una cuina oriental que és capaç de transportar-te fins a Xina, Corea, Japó i altres llocs del sud-est asiàtic sense sortir de Girona.


Nosaltres vam anar al Mien, el germà petit de l'Umai ;) Li diem així perquè la seva carta és menys extensa que la de l'Umai i és cuina japonesa, especialitzat en fideus prims i, com no, en ramen (sopa de fideus japonesa).

28/5/12

I a Tailàndia també es podia menjar...

Aquesta entrada és per mostrar un menjar no gaire suculent però que segur que és bo :), les rates.
Més cap al nord de Tailàndia, vam veure que, a alguns poblets, a les seves paradetes venien rates de riu brasejades. Mireu:


24/5/12

Sopars a Phuket

Els tres dies que vam estar a l'illa de Phuket, en plan relax, van estar molt bé també.
Cada dia anàvem a sopar a fora, vora la platja. Podíem anar en alguns dels restaurants que hi havia al voltant del nostre hotel i al passeig de la platja o als restaurants del propi hotel que estaven distribuïts entre la zona hotelera, més
pròxima, o també al passeig de la platja. Per accedir-hi l'hotel tenia un bus que cada deu minuts et portava al passeig i et pujava a l'hotel. Tot era per estalviar-te la pujada.

El primer dia vam anar a l'italià del nostre hotel. Era bufó, tenia una decoració particular. Les vistes a la terrassa eren boniques, tot i que, amb la xafogor que feia vam preferir sopar a dins ben frescos amb l'aire condicionat.
Vam menjar pizza, plat únic. No era car, per ser un restaurant de l'hotel.
El segon dia vam provar un restaurant que ens va cridar l'atenció perquè era tot de fusta i sempre estava ple de gent. Els plats feien molt bona pinta. No formava part del nostre hotel. De preu era molt econòmic. Vam demanar una hamburguesa amb formatge i venia amb  patates rissades amb ketchup d'acompanyament. Estava bona, el pa amb sèsam ben tou, res que envejar a algunes cadenes de fast-food.
Ens va agradar la manera de servir-te l'aigua. Com que el sopar era a la terrassa del restaurant, perquè la beguda no es calentes te la servien amb uns neoprens amb dibuixos animats de Tailàndia. Curiosos. Els mateixos es venien a unes paradetes que muntaven vora el passeig, aprop del restaurant.

De postres, mentre caminàvem pel passeig, ens vam agafar cada dia un frappé. Bonissím. N'hi havia de xocolata, d'oreo, de crema de llet. I t'hi posaven nata, fideus de xocolata i cacau pel cim.
Aquest vas no arribava a dos euros. El compraven a una gelateria que hi havia al costat del supermercat, que si pertanyia a l'hotel.

L'últim sopar :) el vam fer al bar lounge del nostre hotel, vora el passeig també, just a sota de l'italià del primer dia. De fet les pizzes les elaboraven a l'italià, tot i que la carta era més escueta. I clar els servei també canviava. Et servien pa d'all per picar, la carta ben presentada. En canvi al lounge, eren taules i cadires de fusta i amb més caloreta.
Nosaltres vam provar una pizza d'anxova amb olives negres i una vegetariana, plena de verdures; pebrot verd, pebrot vermell, albergínia i escarxofa.
Les feien bones les pizzes, i a més, tenien oli picant.
Tot un luxe a Tailàndia. Les begudes ens les van regalar, gentilesa de l'hotel. El primer dia, amb el check-in ens van donar dos vals per gastar-los a un certs restaurants entre els que tenien.
Vam veure pepsi i fanta de taronja, perquè en tot el viatge no hi havia ni una fanta de llimona. Es veu que no els hi deu agradar tan àcid. Només hi havia fanta de taronja o de maduixa, seven up, sprite. Begudes massa dolces pel meu gust.


Un sopar típic tailandès

El primer dia d'arribar a Bangkok, vam anar a sopar al barri de Silom, on ens oferien un sopar espectacle amb sopar típic tailandès.
Era una sala gran amb molts turistes i tot de taules i seients de coixí, no hi havía cadires, t'assentaves en plan buda :)
Buda feliç, en aquest cas, tot mirant les danses amb la vestimenta típica de Tailàndia i acompanyada d'una música tradicional.

L'àpat eren degustació de sis plats i no va estar malament, tot i que prefereixo altres plats.
Això sí la presentació feia efecte, tot servit amb un joc com de porcelana china.
1. Ens van dur un bol amb sopa, era un brou molt suau amb algunes verduretes a dins, carrota, col i uns quants fideus fins.

2. Una espècies d'amanida de col, amb carrota i altres verdures que no havía provat mai, però resultaven bones. Tenien un gust especial, tot i notar el gust de la col que és més potent.
 
 3. Uns rotllets de primavera, molt ben fets, ges oliosos i ben cruixents. Farcits de verduretes tallades fines i acompanyats d'una salsa agredolça.
Aquest plat els hi ve de la proximitat amb China.

4. Un bol d'arrós bullit.
Ells tenen molts camps d'arrós a les seves terres, i el fan servir com nosaltres el pa. D'acompanyament als plats. Era bastant sosso. Es va quedar en el bol ;)

5.Aquest era el plat més bo de tot el sopar, amb diferència. Era senzill però original. Presentat amb unes fulles de plàtan hi havia un tros de pollastre molt ben cuit i dauradet. Molt gustós.I acompanyat d'una salsa de soja.

6. I per acabar, passem al plat inmengable. Era una vedella súper picant i amb un fort gust d'una mescla d'espècies que no es podia ni olorar gairebé.
Crec que quasi ningú s'ho va menjar.

De postres ens van servir un platet amb trossests de pinya i síndria, era la primera fruita que provava en aquell país de fruita dolça. Que bona!

I després del cafè del sopar cap al Sirocco, a prendre una copa tot observant les vistes de nit de la cuitat de Bangkok. Meravellós, sense paraules :)


Mercat a Chiang Mai

Chiang Mai és la ciutat principal del nord de Tailàndia. Bressol de la cultura tai, com antiga capital del regne Lanna, els tailandesos asseguren que res pot comparar-se a la seva bellesa, amb els seus portentosos temples budistes, ni a l'amabilitat innata de la seva gent, la majoria d'ells camperols i artesans.

Exerceix Chiang Mai tal poder de seducció entre els mateixos habitants de Tailàndia que cada any viatgen des de totes les províncies del país i es concentren en aquesta ciutat, capital del "regne del milió de camps d'arròs", per assistir a l'explosió de color i espiritualitat que brilla en els seus festivals.
Chiang Mai, "la ciutat del rei" fundada el 1296, es troba a 700 quilòmetres de Bangkok. El seu antic recinte, protegit per un fossat d'aigua i una muralla, ens parla d'un nucli florent per les seves mercaderies i la seva importància religiosa que va sucumbir davant l'atac de l'exèrcit birmà el 1556.
Dos-cents anys després tornaria a formar part del nord de Tailàndia i avui, en ple segle XXI, els birmans segueixen arribant a aquesta ciutat, tranquil i de molt bon clima si la comparem amb la sufocant i caòtica Bangkok, però ara a la recerca de treball.

Wat Chedi Luang i Wat Phra Sing són d'imprescindible visita. En el primer d'ells, que data del segle XIV, va ser trobat el Buda Esmeralda que s'exhibeix avui com a principal atracció del Palau Reial de Bangkok, el segon constitueix l'escenari principal de la festa Sonkran que se celebra anualment a mitjans d'abril quan el poble banya la imatge del Phra Buda Sing.

Aquí us mostro algunes de les fotos que vam fer a un mercat a primera hora del matí a Chiang Mai.
Com podeu veure hi ha una gran diversitat de verdures, hortalisses, bolets, espècies, peixos, cargols i granotes fins i tot.


Bitxitus

Un dels menjars que vam trobar en un mercat nocturn a Tailàndia, concretament a Chiang Mai, van ser bitxos.
Els servien amb una plata, molt ben posats, a punt per menjar, ben fregidets. No em vaig pas atrevir a provar-los, i vosaltres els provaríeu?

Els que porten verd fan més bona pinta, semblen més cruixents i així dauradets...





El fet de menjar bitxos s'anomena entomofagia.

De fet els insectes, nutricionalment parlant, contenen sals minerals, alguns d'ells força calci, vitamines del grup B i magnesi.

A mi em va sorprendre trobar bitxos en aquest mercat, però de fet hi ha diferents  països, entre ells Mèxic,  on també es té per costum el consum d'algunes espècies d'insectes.

23/5/12

Dinars durant el circuit per Tailàndia

1. Pollastre amb arrós
En aquest meravellós viatge, perquè realment és una passada de viatge. Fas una ruta recorreguent de sud a nord del país, coneguent molts pobles i veient una gran diversitat de paisatge.
Aigua tailandesa
Vam anar amb jeep, amb llanxa, amb balsa de bambú, amb elefant, amb autocar, amb tuc-tuc, amb taxi, amb el Tren de la Muerte, avió, funicular i, fins i tot, tren cremallera.
Cervesa autoctòna
I direu perquè un cremallera? Doncs perquè per baixar a la nostra platja privada de l'hotel, s'hi podia accedir amb una espècie de trenet, perquè no haguessis de fer una bona pujada o baixada a peu :)
2. Noddles amb truita

3. Pasta, noddles i pollastre amb anacards
Doncs clar, mentre anàvem fent les excursions també ens quedàvem a dinar a llocs propers als que visitàvem. Sempre eren tots de bufet lliure. I cal dir que el menjar era bo, sempre trobaves alguns plats interessants, uns dies més que altres però sempre quedaves ben satisfet.

Anem a veure'n alguns:


5. Diferents fruites
1 i 2. Era un bufet lliure al restaurant situat prop de l'estació on ens va deixar el tren de la muerte. Era el nostre primer dinar de ruta. Vam passar molta calor, ja que el restaurant era exterior. Hi havia varis plats, però realment pocs valien la pena, els millors els noddles amb verduretes i truita i les cuixetes de pollastre. Eren un plat molt recorrent però sempre et venien de gust, la veritat és que eren bones, cruixents i gustoses, tenien com a gust d'all.

3. Aquest restaurant ens va agradar més, no només pel menjar, que tenien més varietat, sinó per l'aire condicionat.
Vam menjar uns espaguetis amb salsa com bolognesa, bonissima, amb ceba i carn i sofregit de tomàquet. Hi faltava formatge ratllat :(
També un pollastre amb verduretes i anacards que era realment bo. 

La fruita dels restaurants era el postres per excel.lència perquè amb lo bona que era la fruita, qualssevol menjava una altra cosa. A més a vegades era l'únic que hi havia.

5. Tempura
4. Un altre àpat a l'aire lliure, a la terrassa d'un restaurant, bufet a triar entre noddles, pollastre amb pinxos marinat, peix arrebossat, molt bo, per cert, rotllets de primavera i noddles secs i cruixents. Sinó sempre hi havia patates fregides amb ketchup a gairebé tots els bufets que anàvem, tot acompanyant les cuixetes de pollastre, que a vegades, eren com  amb pebre vermell, també cruixents, sempre encertaves.
4. Diversitat tailandesa


 5. Aquí també, dinant sota l'aire condicionat, vam menjar una tempura; amb aros de ceba, carrota i blat de moro, a la foto ja ens l'havíem menjat :)
Estava bona, menys oliosa que el següent dia que en vam tornar a menjar en un altre bufet.

En general tots els plats ens van agradar perquè si que podies menjar plats d'ells, però també hi havia patates fregides, pollastre i arrós, que això agrada més a tothom.
Un dia, fins i tot, ens van servir una truita de patates!
Va ser el millor dinar de tots, ens va encantar a tots, tant la truita com els plats que ens van servir; uns tacos de porc cruixent, arrós tres delícies fregir molt bo també i uns lichis dolços com la mel.

I per beure cervesa autoctòna o aigua ben fresca!

Pizza Hut a Bangkok

Seven up
El tercer dia que vam estar a Bangkok, vam anar a un centre comercial molt conegut que s'anomena l'MBK. És un centre on hi ha moltes marques falses de roba, ulleres de sol, bolsos... i pots regatejar també!
Hi ha botigues normals, així com restaurants, centres de massatge i manicura i pedicura, perruqueries, és molt complert.
Pizza a la carbonara
Ens vam quedar a sopar al Pizza Hut d'allà, que per cert els preus són molt més econòmics que aquí. Vam fixar-nos que aquestes cadenes de fast-food tenen preus més competitius que aquí!

Vam agafar una oferta de pizza i beguda. T'emplenen la beguda tantes vegades com vulguis. No ho sabiem i jo tenia molta sed, així que em vaig beure més de mig got de cop i ja veig que ve el tai a reemplenar-me el got de seven up. Després no gosava beure molt, perquè estava pendent i tornava a emplenar i és el mai acabar, i amb la pizza que fa sed, no vegis el que arribes a beure!

La pizza que vam demanar era molt bona, a la carbonara, amb aquesta oferta te n'oferien quatre a triar crec i el preu, em sona que eren com cinc euros pizza i beguda, barat per ser un Pizza Hut, que sempre és car, sobretot si et pares a pensar en la qualitat :)

I a més era una pizza de mida maca, entre el beure i la pizza vaig quedar ben tipa!