|
El nostre racó ;) |
Aquest passat dissabte vam anar a un restaurant que feia molt temps que no anàvem. Era un dels nostres preferits. I dic era perquè ara últimament han anat canviant els plats i ens han tret just els que més ens agradaven, com ara, una amanida servida amb tosta de pa de soja, que portava pollastre, rúcula, tomàquet i parmesà i el bou tendre amb parmesà i rúcula, acompanyat també amb mitja ceba a la planxa, que també era deliciós. Sort que no han tret el coulan de xocolata, el xocolatíssim, que en diuen ells, que sinó...
|
Ell comença amb una cervesa fresqueta, jo amb aigua ben freda |
Doncs bé, d'entre tot l'assortiment d'amanides, que n'hi ha de molt variades i originals, al final em vaig decantar pel carpaccio de bou amb rúcula i parmesà. M'agrada el parmesà, com podeu veure :)
Estava a punt d'optar pel foie micuit amb confitura de figues, però volia alguna cosa més lleugera. La veritat és que era bo, servit amb llesques de parmesà al cim i rúcula i amanit amb oli d'oliva.
|
Carpaccio de bou amb rúcula i parmesà |
El meu home va demanar un risotto de ceps amb parmesà. Era molt bo, servit amb forces llesques de parmesà, com es pot veure a la imatge, i amb el gust potent del cep. Bona cremositat de l'arrós també s'aprecia i es nota al gust.
|
Risotto de ceps amb parmesà |
De segon vam demanar el magret d'ànec amb salsa Oporto. Era bo, el magret al punt, ben fet, servit amb la salsa i pera cuita. Massa dolç tot plegat. I el magret bo, però força escàs. M'hagués agradat tot un magret sencer.
|
Magret d'ànec amb salsa Oporto |
I de postres, per mi el millor, el coulant, és realment bo. Tot i que abans, te'l servien amb una sopeta de xocolata i el coulant al centre, ben calent, a punt de clavar-li la cullera i que et surti la xocolata com un volcà. Boníssim, però ara va acompanyat amb un xic de xocolata al voltant :( Això sí, la maduixa de sempre i una fulla de menta. Tot i que aquest coulant encapçala el rànquing número 1 del millor coulant que he provat, de moment!
|
Xocolatíssim |
En resum ja em va agradar, no com abans ho feia i això que el lloc és molt bonic. Tot amb fusta blanca i ampolles buides de colors a les vitrines, sofàs blancs, bon servei. De seguida t'acomoden i et serveixen pa de xapata calent, acabat de fornejar, i per cert, molt bo. Justament el pa és de les poques coses que mai acostumo a provar, tot i que aquesta vegada al haver-hi la salseta, vaig aprofitar. Com que tampoc em vaig quedar molt plena amb el magret.
|
Xapates calentes i bones :) |
Quant al preu surt a uns 25 euros per persona. No és car, tot i que si hi vas entre setmana fan menú més econòmic i també està molt bé. Ara d'aquí poc anirem a un altre restaurant de la mateixa cadena a Barcelona, ja que en tenen repartits per arreu. A Filipines, Barcelona, Palamós, Madrid i aquest de Girona. Fa temps havíem provat ja dos de la seva cadena a Barcelona; Crema Canela i Les Quinze Nits, tots dos amb carta i menú i estan molt bé ambdós. Ja us explicaré l'experiència!