27/8/11

Panettone Figueres

Quatre formatges
Bianca
Feia molt de temps que li havia dit al meu xicot que un dia provariem les pizzes del Panettone. Jo ja les havia menjat fa molt temps, a l'inici d'obrir la botiga, per provar, i la veritat és que les vaig trobar delicioses. Així que, per fi, l'altra dia vam demanar un menú d'amanida, pizza, crep i beguda per 10 euros. Fan dos altres menús també, amb amanida, pizza i beguda per nou euros o amb pizza, crep i beguda per vuit euros. Està molt bé tinguen en compte que si demanes la pizza sola ja et costa uns vuit euros. Cal dir també que els menús són vàlids de dilluns a dijous, sent el dimarts el seu dia de festa setmanal, i, a més, no estan incloses totes les pizzes de la carta. Algunes tenen un asterisc conforme no entren en el menú. Tot i això n'entren moltes, nosaltres ens vam decantar per fer una Bianca, que porta nata, ceba, bacon i emmental i més clàssica la Quatre formatges, feta d'emmental, roquefort, mozzarella i gouda. A mi personalment em va agradar molt més la primera, amb la nata, estava boníssima, tenia un gust molt suau marcat per la ceba tallada finíssima, com ha de ser, i amb talls de bacon que hi potenciaven el sabor. La massa també estava molt ben treballada, fina i cruixent als bordes. Es podia menjar tota perfectament. en canvi, a la segona vaig trobar massa el gust de tomàquet, que no em va agradar. Quan a la mescla dels formatges era bona, ja que no hi havia roquefort en excés, que a vegades et camufla el gust dels altres formatges. I també la massa era fina,i ben cuita.

Amanida Panettone
També vam probar les amanides, també pot triar, així que ens vam decantar per la Panettone que porta enciam, carrota, pernil dolç, formatge i tonyina. Te la presenten en un recipient de plàstic ben segellat. Era força abundant.

I de postres una crep, podia ser de sucre, confitura o xocolata, i com no, vam optar per aquesta última. Estava bona, ni massa petita ni massa gran i amb el farciment de la xocolata a dins. Que puc dir, que pel meu gust faltava xocolata, però pel que fa a la xocolata i el formatge, pel meu gust, mai n'hi ha suficient.

Doncs res vam fer un molt bon sopar d'una càlida nit d'estiu :)

20/8/11

Truita de farina

Truita de farina
Avui us presento una truita de farina. La meva àvia sempre m'en fei i era deliciosa. Era un plat ben senzill però ben bo.


Ingredients:

- 3 ous de pagès
- 2 cullerades soperes de  farina
- sal
- oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Batem els ous amb un polsim de sal. Mentre anem batent afegim la farina a poc a poc perquè es vagi barrejant amb l'ou i no faci grumolls.
Calentem una paella amb oli d'oliva verge extra, hi tirem els ous batuts amb la farina i fem una truita plana. La girem perquè quedi ben rosseta dels dos costats i ja ho tindriem!




15/8/11

Sandwich vegetal

Sandwich quàdruple
Un entrepà que també ve molt de gust a l'estiu és un sandwich vegetal. Es poden fer de moltes classe diferents.

Ingredients:

- Pa de motlle
- Tonyina amb oli verge extra d'oliva
- Formatge
- Enciam
mescla d'enciam, tomàquet i tonyina
- Tomàquet d'amanir
- Pebre
- Maionesa


Elaboració:

Agafem les llesques del pa de motlle i les passem un xic pel torrepa. Per altra costat agafem l'enciam i el tomàquet i ho esmicolem tot a bossins petits. Barregem la mescla amb la tonyina i hi evoquem maionesa. Ho mesclem tot i hi afegim un polsim de pebre. I ara ja muntem el sandwich; posem una llesca de pa de motlle i hi l' untem amb la mescla que hem fet d'enciam, tomàquet, tonyina i maionesa i una llesca de formatge. Posem una altra llesca i repetim l'operació dues vegades més fins a obtenir el sandwich quàdruple.
Si es vol es pot fer de dos, tres o quatre pisos. I de forma quadrada o en triangle, partint la llesca.

Pannini

Ahir volíem anar a la platja d'hora així que a mig matí ens vam fer uns panini. Per fer aquest entrepà d'origen italià; vam agafar una provençal, que és un pa allargat i estret amb la crosta ben cruixent.

Panini de gall d'indi i formatge
Ingredients:

  • Mitja provençal
  • Gall d'indi
  • Formatge edam
  • Tomàquet per sucar el pa
  • Orenga

Elaboració:

Parteixes el pa horitzontalment per la meitat, luntes' amb el tomàquet,  hi poses les llesques de gall d'indi, el formatge a sobre perquè es desfaci i finalment l'orenga.
Ho poses al forn i quan el formatge estigui en desfet ja tens el teu plat fet :)


14/8/11

El pa engreixa?


Si fem aquesta pregunta al nostre voltant segurament obtindrem una resposta positiva. I és que la gent creu que el pa engreixa. Això és un fals mite, com molts altres que circulen en el tema de l'alimentació. Anem a veure perquè no engreixa.

El pa ha estat tradicionalment un producte assequible per la classe social pobre, mentre que aliments com la carn estava limitada als rics.
L'afany de la gent per semblar-se als que millor vivien va fer que es devaluessin aliments tan sans, com el pa i les llegums, a favor d'altres aliments que s'haurien de prendre en menys quantitat, com la carn i els ous. A aquest fet se li suma que el pa engreixa ja que moltes dietes de moda el prohibeixen.

La nostra piràmide nutricional, basada en la dieta mediterrània, ens marca que hem de menjar al dia entre un 55% d'hidrats de carboni, un 15% de proteïnes i un 30-35% restant de greixos.

En aquest 55% d'hidrats de carboni s'inclouen els simples, com la fruita, i els complexos, com la pasta, l'arrós, la patata i també el pa.
Per tant diríem que el pa, com tots els cereals, és un aliment fonamental a la dieta i s'hauria de menjar a diari. Realment el que engreixa no és el pa, sinó l'acompanyament que s'hi fa. Per exemple: mantega, embotits, xocolata, salses... Un gram d'hidrats de carboni equival a 4 Kcal.

Si prenguéssim una ració d'uns 30g. de pa, obtindríem 86 Kcal., de les quals un 80% provindrien dels hidrats de carboni, un 13% de proteïnes i només un 5% de greixos. És a dir el pa apenes aporta greix. Conté també vitamines i minerals i si optem pel pa integral, que calòricament és el mateix, a més obtindrem una bona font de fibra. Al dia es podria menjar perfectament unes 3-4 racions de pa, en forma d'entrepà al matí, per esmorzar, o bé per acompanyar el dinar i/o sopar. Una altra opció és un mini per berenar. La distribució ja dependrà de cada persona, segons els seus horaris, edat, exercici físic...

Així doncs si gaudim d'una bona dieta, és a dir, ingressem les mateixes calories que gastem, seguint la base de la dieta mediterrània, obtindrem un bon balanç. Un bon balanç és un equilibri entre la ingesta (calories en forma d'aliments que ingerim) i i la demanda (el que gastem per respirar, moure'ns, fer la digestió, dormir, practicar exercici...).

Com a conclusió doncs podríem dir que el que engreixa no és el pa sinó que és menjar més del que gastem.

La importància de la fruita


La fruita és un grup d'aliments indispensable per a la nostra salut i el nostre benestar, en especial per la fibra, les vitamines, els minerals i les substàncies d'acció antioxidant que aporten.


Anem a veure per quines altres raons és important incloure almenys 3 peces de fruita al dia:

  • Alt contingut aquós: més del 80% del pes de la fruita és aigua, cosa que ajuda al nostre organisme a depurar toxines i a mantenir un ronyons sans.
  • Controla el sobrepès: aporta gran quantitat de fibra cosa que li proporciona un alt poder saciant.
  • Prevè les malalties cardiovasculars
  • Ens facilita una gran riquesa en antioxidants
  • Facilita el trànsit intestinal: degut a la fibra que aporta
  • Té un alt poder diurètic: gràcies al seu alt contingut en potassi, mineral que ajuda a treure líquid. Una de les fruites que n'aporta més seria el plàtan.
  • Ajuda a prevenir el càncer de colon, també per efecte de la fibra
  • Proporciona un agradable gust dolç
  • Ens dota d'una gran quantitat de vitamina C, sobretot la fruita cítrica com taronges, mandarines, Kiwis i maduixes, entre les que més abunden al nostre mercat. Seria bo que de les tres peces de fruita que calen menjar al dia una d'elles sigui cítrica per obtenir la vitamina C que el cos necessita diàriament i que tan bé ens anirà per combatre els refredats i ajudar a prevenir-los!
  • Conté un baix contingut en greix, a excepció del coco i l'alvocat, que encara que també són fruites, porten dues variants de greix. El coco, conté greixos dolents (saturats) a diferència de l'alvocat que aporta un tipus de greix molt bo (els greixos monoinsaturats) que ens ajuda a fer baixar el colesterol i a més ens aporta vitamina E, la vitamina antienvelliment per excel.lència.
  • És hipocolesteremiant: ajuda a que el colesterol ingerit durant l'àpat no s'absorbeixi del tot. Per aquesta raó quan fem un àpat ric en greixos és aconsellable menjar una peça de fruita de postres, perquè una part del colesterol ingerit no sigui absorbit pels intestins.
  • En podem gaudir tot l'any: tot i que sempre és millor consumir fruita de temporada ja que és quan té el màxim de vitamines i minerals i quan està més bé de preu, també.
  • Es poden consumir de diferents maneres: en macedònia, en amanides, en decoració de pastissos, en sucs o batuts (amb base de llet)...

Risotto de pollastre i pèsols

Risotto de pollastre amb pèsols
L'altra dia ma mare va fer filets de petxuga de pollastre arrebossat, bonissims. Tot i això en van sobrar! Doncs vaig dir que me'ls enduria cap a casa. Així que vaig pensar, els podriem aprofitar per fer un risotto. I voilà, amb uns quants pèsols, el caldo de pollastre i una ceba de Figueres potxada, vam tenir un risotto bo de debó.

El risotto és un plat típic de la cuina italiana basat en l'arròs. Els risottos provenen del nord d'Itàlia i especialment famós és el risotto milanès. Es troba amb nombroses variants a tota Itàlia però on està més difós és a la part nord. La característica principal és el manteniment del midó que al final de la cocció lliga els grans d'arròs entre ells com si fos una crema.

Generalment els ingredients que es fan servir són la ceba, la mantega o l'oli i el vi blanc. Els altres ingredients acostumen a ser brous vegetals o de peix. Molt sovint es gratina amb formatge i mantega.

Ingredients per a dues persones:

- 2 tasses d'arrós (si pot ser arborio)
- 100 g. de pèsols
- 1 filet de petxuga de pollastre
- nou moscada
- brou de pollastre
- 1 ceba de Figueres
- pebre
- sal
- oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Trinxem la ceba i la posem en una paella amb oli calent. La deixem potxar. Quan estigui cuita hi afegim l'arrós i anem tirant el brou de pollastre en mica en mica. Mentre l'arrós va absorbint el suc l'anem remenant perquè desprengui el seu midó, i així aconseguir la textura del risotto. Quan falti poc perquè estigui l'arrós cuit, hi posem els pèsols, un polsim de sal, pebre i nou moscada. I ja, per acabar, hi afegim la petxuga de pollastre que haurem tallat a tires prèviament.

Coctails

Després d'un bon sopar que millor que rematar una nit d'estiu fent un coctail. Vam anar a la Serradora, un pub que abans havia estat de moda, va decaure i ara l'han tornat a deixar com en el seu inici, sota una nova direcció. A més ara han incorporat una barra de coctails, amb 24 marques de ginebres diferents. Hi ha un professional que els elabora. Tenen una carta a triar entre sis o set, tots amb alcohol, excepte el San Francisco, que és precisament el que jo vaig prendre.
Estava deliciós, mai n'havia provat un així. Primer va agafar la copa i la va emplenar de gel perquè es refredes. Posteriorment va llençar els glaçons i va preparar, amb la coctelera, la mescla dels diferents sucs. Després va untar tot el voltant de la copa amb sucre vermell. Hi va evocar la mescla amb un xic de granadina, m'hi va incorporar una cirereta, boníssima, i un tall de taronja com a decoració. Al principi era dolç, per la granadina, i després comença a ser àcid. Tot i que beguen directament de la copa, enlloc de fer servir la palla, et pots anar endolcint els llavis amb el sucre del voltant, així fas combinació d'àcid però amb final del gust dolç del sucre.


König Figueres

Rodó de vedella amb brie, ceba caramel.litzada i nous
Per fi ha arribat el König a Figueres, quines ganes que en tenia!!!!!! Bé de fet jo i molta més gent, que ja el coneixia dels altres Königs de Girona. Divendres passat hi vam anar per primera vegada amb un amics de terres lleidatanes i una altra parella que ens havia de donar la invitació de casament (per cert, molt curiosa i original). És el més gran que hi ha, molt més que els de Girona, entre dins i terrassa. M'encanta que estigui aquí a la meva ciutat i , a més, a quatre passes de casa.
Invitació de casament amb ossets de gominola :)
A la carta de Figueres hi han incorporat alguns entrepans que no havia vist. Un dels nous que vam provar va ser l'entrepà de rodó de vedella amb formatge brie, ceba caramel.litzada i nous. Estava deliciós, sempre acompanyant d'unes braves, com no, especialitat de la casa i una molt bona companyia. La veritat és que passes una bona estona disfrutant del menjar també, i per un mòdic preu.
A la foto se'n veu la meitat, és que ens vam partir, amb el meu xicot, un entrepà de llom amb formatge brie, pernil salat i pebrot amb aquest altra que no havíem provat encara.

12/8/11

Avui, dia de fregits!

Avui cuinarem un dels nostres plats preferits: les croquetes! Bé això de cuinarem és un dir, més aviat fregirem les croquetes, que ja venen fetes. Són unes croquetes del mercat del Lleó de Girona. Estan delicioses. Es nota que són artesanes. Nosaltres en vam menjar de pollastre, on trobes ben bé els fils de pollastre rostit, i també, de pernil,  on hi ha trossets de pernil esmicolats. La veritat és que ambdues són molt gustoses.

Ens les vam acompanyar amb anells de ceba fregits. També estan a punt per coure. Venen amb unes bosses d'una marca americana. Jo aprofito a comprar-los al Lidl, quan fan la setmana dedicada a un país gastronòmic. I de la setmana americana, a part dels sundies, toquen anells de ceba. Són molt bon bons. No absorbeixen massa oli i queden cruixents per fora però amb la fina ceba a dins.
Per fel el dinar un xic més sa, i poder absorbir part dels greixos, ens vam fer un tomàquet amanit. Aquests són de l'hort d'uns amics dels pares del meu xicot i estan realment bons. Són uns tomàquets de Montserrat pesants, plens d'una vermella polpa i dolça a dins.



6/8/11

Ibericus

Abans d'ahir, tot passejant per Figueres, ens vam enamorar d'uns entrepans de pernil ibèric que fan en una botiga on venen exclusivament aquest menjar tan preuat :) S'anomena Ibericus.
En fan de petitons, altres mitjans, més grans fets amb xapata i el que vam comprar nosaltres. Sempre que passavem per davant de la botiga els miravem, doncs ara ja els hem catat. Estan molt plens de pernil i ben sucats amb tomàquet i oli. El pernil està tallat finet i és molt gustós, una delícia pel paladar!

Gelat a Cotlliure

Tot passejant, després de dinar, vam deixar-nos tentar per uns gelats artesans que hi havia per allà. Eren unes terrines de gelat molt grans, hi hi havia gustos diferents, com el de mantega salada, típica de França.
Estava força bo, n'he provat de millors. I tot i que em feia gracia provar la crema salidou en gelat, la veritat és que m'agrada més al natural, amb una bona crepe :)
Aquest gelat era de quatre boles; una de ferrero suchard, una de dolç de llet, una de nutella i la de salidou!!

Creperie Bretonne de Cotlliure

La Fromagere
Aquest dimecres, tot aprofitant les vacances i el bon temps, vam anar fins a Cotlliure. Està situat a la Catalunya Nord, al municipi del Rosselló i pertany a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Ens havien dit que és un poble de mar preciós, així que vam decidir anar-hi. Realment és paisatgístic, amb el reflex del castell sobre el mar. Hi ha moltíssima gent passejant pels seus carrers, comprant al mercat (si és dia), mirant el castell, i prenent el sol a les cales que tenen.
La Bergere
A més tenen molt restaurants, turístics la majoria. Molts ofereixen menús on de primer plat hi ha les seves anxoves. Altres fan un plat combinat amb patates fregides i musclos. També hi ha pizzeries, on també hi elaboren altres plats; pasta, carns a la planxa, peix, marisc...
Nosaltres vam optar per anar a la Creperie Bretonne, que justament la de Cotlliure n'és la més antiga. Està situada al cor d'aquest poblet i com totes, té el seu encant particular. Decorada també, amb els mítics autobusos vells que s'han recuperat, renovat i transformat en cuines. A part d'objectes també recuperats d'antiquaris i desballestadors d'automòbils o confeccionats per ells mateixos a partir de troballes. Una idea molt original la dels busos, que els associes a records d'infantesa, a l'aventura o a les vacances.
Doncs bé a part de que totes les creperies segueixen la mateixa línia de decoració, tant interior, com exterior, també segueixen la mateixa carta i la mateixa qualitat en les crepes. 
Tot ben asseguts a la seva terrassa, amb vistes al castell, vam degustar dues crepes. Vam fer meitat de Bergere i meitat de Formagere. Boníssimes les dues, ja les havíem provat en moltes altres ocasions, però mai a la primera creperia que van crear :)
Per beure vaig demanar una aigua amb gas i era catalana, em va fer gràcia fotografiar-la també ;)



Barbacoa

Diumenge passat, dia posterior a l'aniversari del meu xicot, barbacue!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ell va celebrar l'aniversari durant tres dies, primer a Cala Flora, en parella, el dia següent , el dia del seu aniversari, amb els seus pares i jo i després barbacoa amb els amics!! Va bufar les espelmes de dos pastissos de xocolata, un bon detall , tant de part de la mare, com dels amics que li van fer :)


5/8/11

Restaurant l'Ou d'Or

Divendres passat, dia previ de l'aniversari del meu xicot vam anar a dinar a cala Flora, conegut així pel nom de la mestressa del Restaurant, que és també una truiteria, l'Ou d'Or.
Restaurant l’Ou d’Or ubicat al centre de Figueres. Molt a prop del museu Dalí. Creat l’any 1981 per Flora Moncanut. Reconegut per el seu encant familiar i pel seu jardí cobert amb vidre on es serveix tot l’any.

Amb un toc clàssic i modern a l’hora. Es tracte d’un servei exclusiu caracteritzat per la seva relació qualitat - preu.

Després de 27 anys de constància i esforç, és un restaurant reconegut i respectat de Figueres. Conegut per les comarques veïnes, Catalunya Nord inclosa.
Consisteix en un menú extens que es renova per complet diàriament. Sempre amb un servei amable, atent i personalitzat.

Es tracta d'un restaurant sense carta. Consisteix  en un menú extens que es renova complert diàriament. Sempre amb un servei amable, atent i personalitzat.

La presentació dels plats és sempre excel.lent, molt ben cuidada i sempre et sorprenen amb algun plat nou.

Nosaltres hi hem anat molts vegades a sopar, l'entorn és molt acollidor, tant si és hivern i menges dins, com si fa caloreta i pots fer-ho a la terrassa, on hi ha una part coberta i una a l'aire lliure.
La disposició de les seves taules i la decoració, tant de les taules, com dels menjadors, crea una atmosfera més íntima i romàntica.

Quant al menjar és excel.lent. Sempre disposes de molts plats interessants, pots triar des d'amanides sorprenents, molt ben presentades i bones fins a una fideuà, plat que no falla mai en el seu menú, i que també és molt bona.

Al ser truiteria, una cosa que no pot faltar són truites, tant de primer plat, com de segon, sempre pots optar-hi, en fan de tot tipus; d'escarxofes, mallorquina, catalana, d'albergínies, de patata... Totes excel.lents, molt ben fetes i individuals.

Els segons també són molt extensos, tant pots triar un bistec a la planxa amb patates com un guisat de vedella amb bolets, passant per peix a la planxa o en salsa.

I de postres també ofereixen una gran varietat. Tenen un carret de postres on pots veure i triar el pastís casolà que més t'agradi. Això sí els pastissos solen ser sempre els mateixos: de xocolata, tiramisú, crema catalana, de gerds... També fan pudding, flam i una mousse de iogurt deliciosa. Sinó et convenç pots demanar gelats de xocolata, maduixa, sorbet de llimona o bescuit glacé amb xocolata calenta. A vegades tenen peres al vi, mató, graseletes de Santa Teresa (si vas pels volts de Setmana Santa) i aquesta última vegada crepes amb gelat de vainilla i xocolata calenta.

Nosaltres vam dinar; unes patates farcides de carn cobertes amb una salsa de formatge, cuixa d'ànec amb graten de patata i la mítica mousse de iogurt, això el meu xicot. Tot i que m'ho va deixar provar tot. Les patates estaven delicioses, el farcit de carn boníssim i amb força salsa, també exquisida. La veritat és que quan les vaig veure tan formoses, per un moment vaig pensar que m'havia equivocat en la meva elecció ;) Però no va ser així, jo em vaig demanar l'amanida de manetes de porc amb tallarines de sípia. Era excel.lent, les manetes es desfeien a la boca, amb la seva textura gelatinosa i amb les tallarines de sípia, ben tendres, una amanida molt original. Molt ben condimentada i amb un fons d'enciam i tomàquet tot picadet, realment una delícia pel paladar. Aquesta no l'havia provat mai.
De segon vaig optar per uns escamarlans fregits, t'oferien 200 g., boníssims també, molt ben cuinats, petits però amb molt bon gust.
Vaig finalitzar l'àpat amb la mousse de iogurt, també, nosaltres en som fans d'aquesta mousse. És molt fina, porta un fons de gerds i un coulis de maduixa a sobre, com a decoració. Sempre acostumo a demanar-la.

La veritat és que és un dels meus restaurants preferits, i des que el va conèixer el meu xicot, també el seu. Ens agrada molt anar-hi, potser perquè hi hem passat molt divendres vespre sopant :)

4/8/11

Volant cap a Rússia (a Sant Petersburg)

Nosaltres vam volar amb la companyia aèrea KLM Royal Dutch Airlines. És una companyia holandesa establerta a Amsterdam, a l'aeroport de Schiphol. Fa uns anys es fa fusionar amb Air France. La veritat és que l'avió és confortbale, els seients són amplis i amb una certa separació dels de davant. Els refrigeris que et proporcionen durant el viatge són molt encertats. Tot i fer un vol relativament curt, Barcelona-Amtserdam, ens van donar un entreteniment, que consistia en dos triangles, un de salat i un de dolç. El salat era un pa de pipes amb pernil dolç i formatge i el dolç era de poma triturada, molt suau, estava bo. Per beure t'oferien varietats de sucs (poma, tomàquet, taronja, raïm), begudes gasificades (de cola normal i light, llimona, taronja) i també un cafè amb llet o té.

Per finalitzar també ens van oferir una galeta molt bona, tipus sandwich, farcida de tofee, deliciosa.


Volant d'Amsterdam a Sant Petersburg vam dinar. Va ser ja tipus rus, un panet integral amb mantega, salsitxó i formatge. Acompanyat dels seus cogombrets en vinagre i una oliva negre. De postres un iogurt àcid i una madadena farcida de melmelada de préssec excessivament dolça. De beguda podies triar entre suc o begudes gasificades.


En canvi a la tornada, ben d'hora que vam agafar l'avió, de Moscou a Amstertam, vam començar a sentir una olor de formatge fos i pa torrat, boníssima i va ser perquè ens van servir un pa rodó d'hamburguesa calent, amb sèsam i d'on et sortia tot el formatge fos de la truita que hi havia a l'interior. Amb una cola per acompanyar, la galeta de tofee, altra vegada, i un cafè amb llet. Un refrigeri sorprenent a l'avió. I al següent vol, via Amsterdam- Barcelona, ens van oferir dos tirangles de sandwich, un de cinc cereals amb pernil dolç i l'altra de pa de motlle amb formatge. Acompanyat d'una cola ligth i després el cafè amb llet. També, com a bon detall de la companyia, l'hostessa passava amb una safata amb mars, digestives, galetes tucs, snickers, tot amb tamany reduït, molt monos.



Rússia, ara des de Moscou

San Basili, Moscou
L'hotel que teniem a Moscou era el "Holiday Inn- Suschevsky". És una cadena d'hotels dispersos per tot el món. Teniem fàcil accés al metro i a unes galeries amb un supermercat que hi havia creuant l'amplia carretera via subterrani. L'hotel estava molt ben equipat, les habitacions eren netes i confortables, podies triar el coixí entre diferents games.  Aquest de Moscou era de 18 pisos i 312 habitacions. Tant a l'hora d'esmorzar com al sopar, el bufet estava massa aglomerat. Això sí l'emorzar era excel.lent, un bufet amb una gran diversitat d'aliments. Podies trobar des de truites acabades de fer amb els ingredients a triar (formatge, ceba, pebrot, xoriç...), ous ferrats, bacon, salsitxes, patates fregides, ous remenats, frankfurts, iogurt danone, per fer amanides (enciam, tomàquet, carrota, ceba, remolatxa, cogombre...), olis i salses per amanir, plumcake, diferents tipus de cereals, llet sencera, llet desnatada, una gran varietat de melmelades, extensa amplia de tes, suc de taronja, suc de tomàquet, suc de raïm, panet de cinc cereals, pa de motlle integral i normal, pa rodó, panet amb sèsam, pa negre, triangles de formatge emmental i edam, salmó fumat, llonganissa, pernil dolç fumat, mortadel.la, pancakes i mel per posar-hi al damunt.


Esmorzar salat
Tot i la varietat jo sempre em decantava per començar amb la part salada, que consistia en dos sucs de taronja, un panet de cinc cereals que jo mateixa em sucava amb tomàquet, sal i oli i ple de formatge, meitat edam, meitat emmental i també pernil dolç fumat. Era boníssim aquest pernil, tot magre i combinat amb el formatge i el panet calent :)
 
Després venia la part dolça, un dels millors croissants de mantega que he provat mai. Petits però més grans que la mida normal petita. Calents, acabats de fer els anaven treien de la cuina amb un cistell de palla que desprenia un aroma, tant bo com era. Eren un vici, al bufet volaven!!!!!!!!!!!!!!cada dia en menjava dos o tres!
Els acompanyava amb un got de llet freda, que encara que sembli estrany, a Moscou hi feia calor, un xic menys que a Sant Petersburg, però perquè hi feia més aire.
Esmorzar dolç
En conclusió començavem el dia molt ben alimentats però l'acabavem amb un bufet de sopar molt pobre. Cada dia hi havia, això sí, amanides fetes amb pebrot, pollastre, tomàquet i enciam, o amb gambetes, formatge, tomàquet i enciam. Les variaven cada dia. També t'oferien maionesa, vinagreta o oli, sal i pebre per amanir i les fetes ja estaven condimentades.
Bufet d'esmorzars
Altres opcions eren pasta bullida amb salsa (tomàquet, quatre formatges...) i formatge ratllat. Verdura bullida variada (menestra, bròquil...), sopa (com no! de verdures com una crema o tipus caldo), carn (pollastre planxa o pollastre al forn amb ceba), peix al forn també amb julivert i purè de patata casolà que estava molt bo. Notaves que era artesà. Els postres no eren del meu agrad (pastes petites amb crema, vasets de gelatina de maduixa, quadrats de nata i melmelada, profiterols farcits de crema i coberts de xocolata amb llet i avellanes, aquests eren els únics que se salvaven. Sempre hi havia fruita, tot i que ben verda (taronges, kiwi, aranja, pomes i peres). Per acabar l'ápat, el costum d'ells de prendre té i si volies cafè amb llet també.
La veritat és que d'aquest bufet de sopar, tot i que deixava molt que desitjar, podriem dir que els espaguetis amb salsa de formatges eren bons, el purè de patata també i el pollastre amb ceba al forn. La ceba estava tota tallada ben fina i s'havia caramelitzat, tot i que el pollsatre estava més sec, era el més bo que hi havia per allà.