Maduixes amb vinagre de Mòdena

Ara ja podem trobar maduixes, el bon temps ha fet que s'adelentessin i en puguem gaudir abans.

Les maduixes són una fruita molt sana, amb propietats beneficioses pel cor, tal com ens suggereix la seva forma i color.
També van per bé pels ronyons i com a antioxidants, gràcies al seu alt contingut en vitamina C, carotenoids i antocians.

Nosaltres les hem elaborat amb vinagre de Mòdena per tal de donar-lis un toc de gràcia. La idea és que treguin el seu suc quedant així més sucoses.

Ingredients:

• 1 kg de maduixes
• 4 cullerades soperes de vinagre de Mòdena
• 4 cullerades soperes de sucre, amb 2 cullerades soperes també fariem

Elaboració:

Rentem les maduixes ben netes. Les tallem petites i les posem en un plat fondo.
Hi evoquem el viangre i el sucre i barregem bé, que quedi tot ben impregnat.
Deixem tota una nit per tal que les maduixes treguin el seu suc i es barregin tot bé.

Consells de degustació:

També hi podem posar un plàtan tallat a rodelles, que hi combina molt bé. O també alguna altra fruita que tinguem com poma o pera.
Quant al sucre que hi afegim, se'n pot reduir la quantitat, ja que la maduixa per si sola ja és prou dolça i el vinagre de Mòdena també és dolcet.
Una altra elaboració que vam fer un altre dia va ser maduixes amb suc de llimona i sucre, que també queden molt bé.

El buffet del @pizzahut a Londres

A Londres hi ha molts Pizzahut, mentre que a Catalunya han desparegut, em puc imaginar el perquè :)

El cas és que aquest passat estiu durant les nostres vacances a Londres vam anar a menjar en un Pizza Hut, concretament el que estava a prop del Covent Garden i a davant de St.Paul's Church.

Quan buscavem informació de llocs on menjar a Londres  vam trobar que alguns viatgers havien fet un menú al Pizza Hut. Per només 14 lliures sinó recordo malament, tenies buffet lliure de pizzes, amanides, pasta i pa d'all. A més de refill en les begudes de màquina. Una oferta bona per si vols menjar moltes porcions de diferents pizzes que van traient al moment, ben calentes i tallades en triangles.

Per a tots aquells que anyoren el Pizza Hut o que els hi porten els records de les primeres pizzes a domicili, és un bon lloc on anar. Sempre tinguent en compte del tipus de menjar que trobes, però si estàs cansat de rodar i tens gana d'aquella famèlica, caure en un lloc així et recomforta.

El buffet era gran amb pizza de massa fina de diferents gustos: margarita, pepperoni, vegetal, amb pollastre i pebrot, amb pernil dolç, barbacoa i hawaiana. També trobaves una taula per muntar-te una amanida, amb enciam, tomàquet, ceba, pebrot, blat de moro, pasta i diferents salses i fruites com raïm i poma tallada.

Una cosa més a dir-vos és que no a tots els Pizza Hut de Londres fan aquesta oferta de migdies, que és vigent fins les 15h, que els anglesos dinen abans. Aquí podeu trobar els restaurants que fan aquesta oferta.

[#Vi] Milflores Rioja 2014

Aquest cop gràcies al meu cunyat que va pensar en mi durant el seu últim viatge a Logroño, ha caigut a les meves mans un Rioja! :)
Es tracta del Milflores de Bodegas Palacio, un vi negre jove del 2014 amb D.O. Ca. Rioja, amb un disseny d'ampolla força original per fer ben palès l'origen i entorn del vi, i que han volgut representar-ho ben gràficament, per emanar la varietat de flors dels camps a la primavera.
S'ha vinificat amb una sola varietat de raïm, el "tempranillo", o Ull de Llebre, tal i com el coneixem nosaltres aquí.

Cos: És un vi jove, tot i així té prou llàgrima del sucres.
Color: D'un color cirera madura, granatós fosc, força pronunciat i diluïnt-se una mica més als marges.
Aroma: Força dolç, pronunciat que realment pot recordar a una varietat floral tal i com es mostra a l'ampolla. També pot recordar una mica al gust d'una piruleta.
Gust: Un cop en boca, el gust és marcat, dolç i no massa astringent. Queda un regustet dolç un cop empassat.

Nom: Milflores Rioja 2014
Celler: Bodegas Palacio
D.O. Ca Rioja

Trec un nou llibre: Cuina i Reaprofita!

Avui en aquest post no us mostraré cap recepta ni cap restaurant descobert, us parlaré del meu nou llibre: Cuina i Reaprofita! Una manera original i econòmica de treure les restes de la nevera.

És el segon llibre que escric, ja sabeu que el primer era "100 trucs per aprimar-se", i em fa molta il.lussió ensenyar-vos-el. Es tracta d'un recull de diferents receptes d'aprofitament. És a dir d'aquells tuppers que corren per la nevera amunt i avall i al final no sabem que fer-ne i acabem tirant, doncs en aquest llibre us mostro algunes receptes per tal d'aprofitar-los.

El llibre es divideix en entrants, primers plats, segons plats, postres i altres suggeriments.

Crec que a tots en general, i aquí m'incloc també, ens pot ser de molta utilitat ja que es descobreixen molts ingredients que no ens pensariem mai que en poguessim fer ús. Molts d'aquests que us comento al llibre fent-ne una recepta no ens imaginariem a taula.

Així doncs us deixo amb la intriga i si voleu saber-ne més ja sabeu, correu a la vostra llibreria a compra-lo, o per internet, abans que s'acabi ;)

Mengem neules tot l'any

Qui diu que només es poden menjar neules per Nadal? De fet és una tradició a les nostres llars que durant les festes nadalenques hi hagi la presència de neules a les taules durant les postres. Neules normals i també ara amb xocolata negre i fins i tot blanca.
No obstant la resta de l'any queden més a l'oblit i crec que és un error, ja que estan bonissimes i poden servir per acabar bé un bon àpat. I no només han de servir estrictament com a postres, sinó que també poden servir-ne com a decoració d'altres, com ara una mouse, un flam, gelat, entre altres. Per això Boskiba en té tantes variants.

Les neules Boskiba són totalment artesanes. Elaborades segons la tradició heredada a través de tres generacions d'artesans des del 1932. Els ingredients naturals de primera qualitat que utilitzen juntament amb la seva acurada fabricació les converteixen en unes neules dignes d'una sobretaula com les que hem presenciat aquestes festes nadalenques.

Aquesta empresa familiar menorquina, fundada l'any 1982, a part de neules també distribuiexen ventalls amb xocolata i sense, cucurutxus, tulipes, vasets i oblees. Tota una gran varietat per a fer exquissits postres.

Nosaltres hem tingut la ocasió de tastar els seus ventalls de xocolata negre, que són bonissims, Es fan amb la massa de galeta doblegada en forma triangular i són ideals tant per menjar sols com per decorar gelats i postres.

Xató en got de vidre

Ara a l'hivern l'escarola està en la seva màxima esplendor. I a més, és temps de les xatonades, un plat mariner típic de la zona del Garraf i del Penedès, a la costa catalana. Allí tot gira al voltant d'aquest plat elaborat amb salaons i conserves en forma festiva.

Nosaltres hem volgut fer un intent del xató, però servit en got, per tal de presentar-lo diferent.
Normalment en aquesta amanida s'hi posa escarola si o si, bacallà esqueixat, olives i salsa de xató, tot i que sovint s'hi posa tonyina o anxoves. Els ingredients varien en funció de la zona.
El secret però rau en fer una bona salsa, a partir de nyores, tomàquet, ametlles i avellanes torrades i alls. El xató és com una espècie de romesco, tot i que pel meu gust és més bona i suau.

Si voleu saber d'on ve la paraula xató us diré que ve del verb aixetonar, és a dir obrir les botes de vi nou per primera vegada, fet que se celebrava amb aquest conegut plat. De fet a ciutats com Sitges, Vilaranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell encara gaudeixen de les xatonades.

Ara passem a veure'n la recepta!

Ingredients:

• escarola
• bacallà esqueixat
• olives negres
• xató*

* Per a fer el xató, agafem una nyora, tomàquet, all i avellanes i ametlles torrades. Les aixafem amb la mà de morter fins que ens quedi una salsa ben fina.

Elaboració:

Rentem ben neta l'escarola i la tallem petita. La disposem en un got de vidre transparent. Hi afegim les olives negres i el bacallà esqueixat tallat a tires fines. Amanim amb la salsa i salpebrem al nostre gust.

Ràpid al @BurgerKingUK de Londres

Aquest estiu passat vam anar a Londres i la veritat és que el menjar és car. Bé en general allà tot és car, sobretot si ho comparem amb els nostres salaris.

Doncs bé, ja us havia explicat que per menjar bé a la City el millor és fer-ho als diferents foodmarkets que hi ha repartits per la ciutat. Però a vegades aquests mercats queden lluny del que estàs visitant en aquell moment, així que un dia vam haver d'anar a un Burger King. En aquests tipus d'establiments la diferència de preu respecte a Catalunya no és tan gran, ja que un menú king estalvi et surt aquí per 3'90 euros, mentres que a Londres està a 3'99 lliures, és a dir que l'increment és ben bé el canvi de moneda. Actualment una lliura estarlina són 1'30 euros.

Així per fer un mos i carregar les piles ens va anar molt bé trobar aquest establiment, on a diferència amb els burgers d'aquí, la beguda és ilimitable per a cada menú que agafis.

Nosaltres vam optar per dos menús King Deal, el long cheese burger i la double burger. Ambdues opcions amb doble hamburguesa, enciam, formatge cheddar i el rodó amb ceba i l'allargat amb salsa tipus barbacoa i maionesa. Acompanyats de patates fregides amb bossetes de ketchup.

Una pausa per allargar la bateria i treure la sed ja que al Museu d'Història Natural de Londres hi havia molta gent i hi feia molta calor.

La Piadina

Una piadina és com una espècie de pa pla elaborat amb farina de blat d'origen italià, típic de la regió de l'Emilia- Romanya. Si ja ho dic que jo que els italians sempre tenen coses bones.

En aquest cas però no farem cap piadina però si hi anirem a menjar perquè així és com es diu el bar-restaurant situat al centre de Girona. El nom el deu precisament a l'elaboració de piadines que fan, que semblen més un tipus de crepe més gruixuda i farcida d'ingredients variats. En tenen diferents tipus. Tot i que ara el bar és regentat per xinos i per tant, continuen la carta d'abans però han afegir especialitats seves com ara diferents tipus d'arrossos.

Arrós tres delícies amb soja

Pels dies que juga el Barça és una bona opció ja que tenen el canal de pagament i pots sopar un dels seus plats xinos amb una cervesa de la terra.

Els arrossos són varits, de curry, de verdures, tres delícies, amb pollastre i també amb salsa de soja.

Jo avui us ensenyo perquè us en feu una idea. Cal dir que el preu és molt econòmic, no arriben als 4 euros, i el plat és abundant. L'arrós està al punt, ni cru ni passat, queda sólt i bo.

Samfaina, la salsa catalana

Sabieu que la samfaina és una de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana burgesa i popular, juntament amb l'allioli, el sofregit i la picada. És cert que fora de Catalunya també se'n fa, i ja no estic parlant del pisto manxec, sinó també dels nostres veins francesos amb la seva ratatouille.

Així doncs nosaltres havíem de tenir aquesta recepta al blog! A més és una salsa bonissima que acompanya molts plats, tant de carn com de peix, pasta, arrós i ous.

Ingredients:

pebrot vermell
pebrot verd
tomàquets vermells ben madurs
esbergínia
ceba de Figueres
carbassons
oli d'oliva verge extra
sal i pebre

Elaboració:

Es tallen totes les verdures, una vegada netes, ben petites i es posen en una cassola amb un bon raig d'oli.

Es deixa que es vagi coent i hi afegim sal i pebre.

Quan les verdures estiguin cuites apaguem el foc.

En el nostre cas hem fet samfaina per un regiment, gràcies a que ens varen donar un cistell amb verdures de l'horta a la seva millor època, que és quan les esbergínies i els tomàquets estan millor, a l'estiu. És a dir que l'hem envasat al buit d'una manera molt fàcil.

S'agafen pots de vidre i hi posem la samfaina just acabada de fer, quan encara està calenta. Emplenem bé el pot i amb un ganivet punxem els possibles forats que s'hi hagin pogut fer. Després tanquem el pot amb el tap posant aquest cap per avall perquè faci el buit tot sol i així poguem conservar aquesta joia de verdures uns mesos.

Fent'ho així no cal bullir els pots ni guardar-los després a la nevera ja que al introduir la samfaina quan està calenta al pot, amb l'escalfor agafa l'aire de dins el pot i es fa el buit sol.

[#Vi] @collderoses

Feia temps que teníem pendent una visita a un celler per on hi havíem passat molts cops per davant i mai hi havíem anat, el Coll de Roses. Situat just a la falda de l'Albera, gairebé al costat de Roses i a peu de la carretera que ens portaria cap a Cadaqués.
Es tracta d'una finca que disposa d'unes 35 hectàrees de vinya i 20 d'oliveres de la varietat d'argudell, l'autòctona de l'Empordà.
A més a més, la finca disposa del Wine Family Museum, una exposició autoguiada que ens explicarà una mica d'història sobre la producció del vi i les seves varietat d'una forma força amena i entretinguda per a tota la família.

La finca Coll de Roses actualment ens ofereix 3 vins: un vi blanc i un vi negre joves, i un negre criança anomenat Finca del Mar.

En aquest cas, he provat el vi negre jove del 2013. Amb una vinificació realitzada amb 2 varietats diferents de raïm, un 85% de garnatxa i un 15% de cabernet sauvignon.

Cos: No massa pronunciat però tot i així deixa anar gota a les vores de la copa quan el fem girar.
Color: Color vermell penetrant, recorda a la cirera madura, però tendeix a les vores a rosat clar.
Aroma: Una mica aspre al primer contacte, després deixa pas a un punt dolç que pot recordar a fruites del bosc, tot i que de fet, també pot recordar a gerds o cireres.
Gust: D'entrada aspre, es nota als costats de la llengua, i acte seguit un punt de dolçor o fins i tot pot semblar una mica picant.

Nom: Coll de Roses 2013
Celler: Coll de Roses
Pertany a la D.O. d'Empordà

[#Cervesa] @moskadegirona - Negra

Nom: Moska de Girona - Negra

Marca: Moska
Tipus: Negra
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, flocs de civada, mel, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/

Aspecte: Color molt fosc, tèrbol, negre. Si la mires a contrallum sembla mel negrosa.
Aroma: Pronunciat, amarg amb un punt dolç.
Gust: Gust inicialment dolç, amb un punt d'amargor al empassar. De molt bon prendre. M'encanten les cerveses negres, tipus Guiness i aquesta m'ha deixat molt bona sensació en boca.
Cos: Força cos, escumosa i agradable a la vista. No es veu massa líquida.

Comentari: Sempre m'han agradat les negres, ja fa temps anàvem amb uns col·legues a una mítica cerveseria de Girona, ara ja tancada, anomenada Excalibur. Era un antro petitot, amb una petita entrada quadrada on hi havia una mena de llar de foc apagada sempre i després a mà dreta hi havia una barra llarga amb tamburets. Allà sempre prenia pintes de Guiness, amb el seu dit d'escuma i aquell color negre petroli dins el got. Des de llavors sempre he anat provant altres negres, però personalment, cap li arriba a la sola de la sabata d'aquelles Guiness de barril. Segurament és la nostàlgia, la idealització del record amb el pas dels anys o senzillament que ens en preníem masses pintes seguides. Doncs quan he pres aquesta Moska negra, salvant les distàncies, evidentment, m'ha portat el bon record d'aquelles pintes que em prenia amb els amics.
Bona, amarga però amb un punt dolcet al final i gens carregosa. 

Crema de carbassó

El carbassó és una verdura amb un baix contingut calòric, ja que està format per un 95% d'aigua. Pertany a la família de les curbitàcies, igual que la carbassa i el cogombre. Del carbassó en destacariem el seu contingut en vitamina C (10 mg per cada 100 g.), el betacarotè i els flavonoides. També aporta una bona quantitat de fibra i és l'hortalissa que conté més luteïna, pigment que es troba a la retina de l'ull i que protegeix les cèl.lules receptores de la llum del seu efecte oxidatiu.

Així doncs, després de veure'n les seves virtuts, que us sembla si l'introduim a la nostra dieta? Ho podem fer de moltes maneres, a la planxa, al vapor, al forn, gratinat o en crema, com hem fet nosaltres.

Ingredients per a 2 persones:

• 2 carbassons
• 1 ceba o mig manat de porros
• 1 formatget
• sal

Elaboració:

Rentem ben nets els carbassons i els tallem a rodelles. Fem el mateix amb la ceba o els porros.
Ho posem tot a bullir en una olla amb aigua fins a cobrir les hortalisses. Hi afegim un polsim de sal.
Deixem bullir uns 20 minuts i apaguem el foc.
Afegim el formatget i triturem amb el túrmix. Segons la textura que volguem obtenir traurem més aigua del bullit o menys. Si ens agrada espès, traurem més aigua de l'olla abans de triturar-lo.

Consells de degustació:

Aquesta crema és bona sola, simplement amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra i pebre, però sempre hi podem afegir un toc de gràcia com ara uns encenalls de pernil salat o un xic d'escates de parmesà. També daus de pa torrat o pipes de carbassa hi queden bé.