29/10/11

Menús especials de Fires i Festes de Sant Narcís a Girona

Del 28 d’octubre al 6 de novembre, els establiments de Girona celebren les Fires de Sant Narcís, i per fer-ho han preparat menús adaptats a les dates festives de la ciutat. Son restaurants de Girona i rodalies els que ens oferiran un menú especial de Fires.

Pels que decidiu apropar-vos-hi, uns presentem alguns dels primers plats que podreu degustar: coca amb pollastre escabetxat i microamanida de brots, milfulles d’albergínies i formatge emporità o farcellets de col i carn fets a la casa.

Acompanyats d’uns segons plats com bacallà amb mussolina d’all, rogers i crema de ceps o canelons de rostit d’ànec amb beixamel de ceps.

Tot això arrodonit amb postres sugerents i vins especials de la zona.

Els preus d’aquests menús són molt variats i podreu trobar-ne des de 12 € fins a 45 €. Aquells que vulgueu visitar les festes podreu posar el punt final amb un bon àpat, especial de Sant Narcís.

Els establiments on podem degustar aquest menú de Fires són:
- Restaurants de Girona Amaranta, La Calèndula, Cal Ros, El Cul de la Lleona, Garum Gastronòmic, Granja Bescuit Maragall, El Ginjoler, Draps Mimolet, München, Portabellini, El Pou de Bellsolà, Suca Mulla, El Teatret, Teckné.
- Restaurants dels voltants de Girona Balneari Vichy Catalan (Caldes Malavella), Can Joan d'Adri (Canet d'Adri), Maràngels (Sant Gregori), Mas Casilda (Bescanó), Ravonibus (Rabós del Terri), Vilanova (Salt)

Enllaços relacionats
Associació d’Hostaleria Girona

28/10/11

El sopar d'ahir :)

Ahir ens vam fer, com no, un bon pa amb tomàquet!!!!!!!!!!!
I per acompanyar aquesta delícia gastronòmica del nostre país, uns talls de llom de porc ibèric de gla i formatge d'ovella. Boníssim ;)

Pa amb tomàquet
Anem a comentar un xic sobre aquest llom. És un embotit fabricat amb llom de porc sencer, exempt del greix exterior, adobat i posteriorment embotit en budell natural de porc. Encara que és molt popular en zones on encara es fa la matança del porc.
 
Per a la seva preparació, els lloms es posen a curar en sal durant un o dos dies, després es renten per treure la sal i se'ls deixa un parell de dies fins que quedin ben escorreguts. Posteriorment, s'adoben amb un amaniment preparat amb pebre vermell, all, orenga i oli d'oliva. Finalment, després de l'adobat, s'introdueixen en budells allargats i es pengen per a la seva curació en un ambient fresc i sec durant almenys dos mesos.

Quan la matèria primera procedeix de porcs de raça Ibèrica, es fa una distinció i parlem de llom embotit ibèric. No hi ha diferències apreciables pel que fa a la seva fabricació, però el període de curació és més llarg. El llom embotit s'ha de consumir cru, tallat en fines rodanxes i servit com a tapa, de vegades en entrepà.

Una de les característiques més importants del llom embotit, a nivell nutricional, és el seu alt contingut proteic en relació al seu greix. Per cada 100 grams de llom embotit, es tenen 50 grams de proteïnes i tan sols 8 de greixos.

Tempura

Pasta de tempura
La tempura és un fregit ràpid japonès, sobretot de mariscs i verdures arrebossades. Cada tros de menjar sobre el qual s'hagi d'aplicar aquesta tècnica ha de tenir la mida d'un mos i es fregeix en oli molt calent entre dos i tres minuts.
Oli d'oliva ben calen
Intent de tempura
L'oli mai no s'ha de cremar i els aliments, encara que es troben submergits íntegrament en l'oli, tot just s'han de daurar superficialment. Una vegada trets del wok o recipient en què es fregeixin no han de quedar oliosos. Un dels requisits principals és que els aliments de la tempura siguin tallats "en mossegades", que entrin fàcilment a la boca, ja que tradicionalment es mengen amb bastonets.

Nosaltres vam provar de fer-ne ja que teníem la farina de tempura de Santa Rita ja comprada.
Vam fer servir esbergínia i carbassó. També es pot fer amb carrota, xampinyó, pebrot, bròquil...

Cordon bleu
Per fer la massa, vam seguir les instruccions de l'envàs de tempura, que consistia en barrejar la farina amb aigua molt freda, fins que es formi un pasta que serviràs per fregir la verdura. Després es submergeix uns minuts en oli ben calent, nosaltres vam fer servir oli d'oliva verge extra. I finalment es posa en un plat per escórrer l'excés d'oli, que en teoria no n'hauria de tenir però... a la pràctica en tenia :)
 De pas, com que ja estàvem posats a fregir, ens vam fer uns cordon bleu, que és un plat d'origen francès, que es prepara amb petxuga de gall d'indi farcida de pernil dolç i formatge i arrebossada amb pa torrat. Era bona i melosa, tot i ser de gall d'indi, no va quedar gens eixuta la carn.



Formatge: Le palet des Causses

Le palet des Causses
És un formatge fet a la regió de Causses (en direcció a Lot), a prop de la ciutat medieval de Rocamadour, on també s'hi elabora el Rocamadour AOC, del qual n'hem parlat en l'anterior post. En aquest cas cas vam provar el de la granja Étoile du Quercy.

Característiques: És un formatge de pasta tova, tendra i cremosa. Té un gust més intens i una textura més mantegosa. S'elabora amb llet pasteuritzada d'ovella.

França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 35g., disc
Dimensions: D.1'5c, a 4'5 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Formatge: Rocamadour AOC

Aquest formatge es coneixia amb el nom de Cabécou de Rocamadour, però quan va obtenir la condició d'AOC al 1996 es va quedar amb Rocamadour. Aquest canvi de nom marca la diferència amb els formatges Cabécou que no es fabriquen a la regió i que, per tant, tampoc poden portar l'etiqueta d'AOC.

Característiques: Amb una pasta tendra i cremosa, gust suau a llet i deliciós gust dolç a fruits secs a la boca.

Consells de degustació: Serveix-lo amb figues i un vi tint afruitat i robust, preferiblement de la regió de Cahor.

França: Aquitania
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 30g, disc
Dimensions: D. 1'5cm a 4'5cm.
Llet: Cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Nosaltres, en el cas del productor, vam fer servir els de l'Étoile du Quercy i Étoile du Vercors, ja que ens van portar una safata de mimet amb formatges de l'Étoile.
Hi havia un Saint-Marcellin, el Rocamadour i el Bouchon Lyonnais (mini-rulos), tots elaborats amb formatge de cabra.
I també hi havia un formatge d'ovella, el Palet des Causses.

27/10/11

El moniato

Moniato
Panellets
El moniato és originari d'Amèrica Central, la selva del Perú i Mèxic.
És un tubercle molt apreciat, a causa de la facilitat de cultiu i la seva producció, sempre que sigui en climes càlids. A més és un aliment imprescindible en les dietes bàsiques, en els països, amb escassetat d'aliments, a causa del seu alt valor nutritiu. Un aliment amb gran importància en les cuines dels països de parla hispana.

Mentre en aquests països es conrea i es consumeix fa milers d'anys, a Europa no va ser fins a principis del segle XIX, que es va començar a consumir.

Se li coneix també com batata, camote, papa dolça o patata de Màlaga, entre altres.
Podem trobar diferents tipus de moniatos, en general són allargats, la pell semblant a la de la patata, la seva carn, pot ser blanca, groga, taronja o ocre. La varietat que més podem trobar als nostres mercats és la ataronjada, anomenada Georgia.

En el moment de comprar-los, escollirem els exemplars sense taques a la pell, ferms i sense zones toves. Els conservarem en un lloc sec i fresc, no és recomanable guardar-lo cru a la nevera. Els podrem trobar en el mercat des de la tardor fins a finals d'hivern.

Es recomana agafar exemplars de mida mitjans-petits, ja que, en el moment de cuinar-los, queden més saborosos, dolços i es fan abans. No hem de tenir pressa en el moment de cuinar-los, ja que així aconseguirem que caramel·litzi el sucre que contenen a l'interior, es formarà una crosta en el moment de rostir i els anirem girant fins que estiguin totalment rostits i tendres.

És millor consumir-lo cuinat, ja que cru és molt indigest. Podem cuinar-los, bullits, rostits, fregits, a la planxa... Un cop cuinats, podem utilitzar-lo per fer purés, pastissos o  com a guarnició.

El moniato és un substitut de la patata, tot i que més calòric, per la seva quantitat de sucres.

Nutricionalment,  cal dir que el moniato té un alt contingut de vitamina A. Pràcticament amb un sol moniato tens coberta la necessitat d'aquesta vitamina que tan bé va per la vista. A més reforça el sistema immunitari, cosa que va bé de cara a l'hivern que ja s'acosta.
A més també conté vitamina C, E, àcid fòlic, a part de minerals i fibra.
Les calories del moniato solen oscil.lar en unes 100 cada 100 grams de moniato. No és excessivament calòric, ja que conté un 70% d'aigua  i apenes té greix.
Tot i que si cal que en vigilin el consum els diabètics i gent amb obesitat, pel seu alt contingut d'hidrats de carboni.
És ideal per a la dieta d'esportistes, per introduir-los a l'alimentació infantil o per gent que té un gast energètic elevat.

Aquí a Catalunya ara ve el temps de menjar-ne, fent la castanyada. Sol acompanyar els panellets, fins i tot, se'n fa la pasta amb ells, enlloc d'utilitzar la patata.

Fora de Catalunya, a València, per exemple s'elaboren els pastissets o pastissos de moniato per Nadal. I a Estats Units es menja caramel.litzat al sopar d'Acció de Gràcia. En països com Perú, Argentina, Cuba o Mèxic en fan més ús, incorporant-lo en diferents plats salats, preparant-lo com les patates; fregits, bullits...

En resum podríem dir que el moniato és un ingredient econòmic que ens pot servir en l'elaboració de moltes receptes, tant dolces com salades.



La patata

Avui us parlarem d'un ingredient molt utilitzat a la nostra cuina i que permet fer moltes receptes amb ella, la patata.

La patata


Nutritiva i remineralitzant, la patata és un dels aliments més populars del món, però no per això hem d'infravalor-la.
Aporta moltes vitamines i minerals ... I poques calories!
Valor nutricionalLes anàlisis de composició nutricional no ens donen unes diferències importants entre patates velles i patates noves. En general, la patata nova té més aigua, de manera que els valors d'altres nutrients solen estar disminuïts respecte a la vella, que els té més concentrats. No obstant això, la patata nova té menys potassi i sodi (llevat que es consumeixi amb pell), i té una major quantitat de vitamina C, per la seva frescor. Per això la patata nova és més lleugera, digerible i adequada per als diabètics.
La patata és un dels aliments més populars del món i, per això, de vegades es tendeix a infravalorar. Però la realitat és que aquest túbercle és una font molt raonable d'energia que ens aporta més vitamines i minerals i menys calories dels que se li atribueixen normalment. De tota manera, i al marge de la varietat, la forma de consumir farà variar el seu valor nutricional. La mateixa quantitat de patates pot passar de 80 calories/100 grams si es bullen, a més de 450 calories si es fregeixen.
Si es consumeixen bullides, per exemple, 200 grams de patates aporten una part molt important de vitamines del grup B (el 20% de vitamina B1 que necessitem, el 14% de vitamina B3 i el 24% de vitamina B6). A més aporten una quantitat destacada de proteïnes i de minerals. Els 200 grams cobririen el 8% de les necessitats diàries de proteïnes, el 40% de les de seleni, el 22% de les de potassi, el 20% de les de flúor i el 14% de les de ferro.
Per les seves característiques nutricionals i la seva riquesa en fècula, la patata s'ha equiparat amb els cereals, perquè és un aliment ric en hidrats de carboni (15 g/100 g), i amb una composició proteica del 2%. A més la patata crua té un alt contingut en vitamina C, encara que part d'ella es perd en bullir.
Interès medicinal
La patata bullida, rostida o al vapor és eficaç en casos de gastritis, estats febrils i acetona.
En els processos d'estrès, la patata pot ser un bon aliment ja que pal·lia les molèsties digestives que provoca l'estrès.
El suc de patata crua és també un element medicinal en cas de gastritis aguda i de processos d'úlcera gastroduodenal. I, a més, la polpa de la patata és un excel·lent cicatritzant si s'utilitza com a cataplasma.
Ús en la cuina
Cal tenir en compte que a l'hora de bullir les patates aquestes perden part de les vitamines i nutrients, pel que és millor cuinar-les al vapor. Sempre que sigui possible, fer-ho amb la seva pell, ja que sota d'aquesta hi ha les principals substàncies nutritives.
Compra i conservació
Quan es vagin a comprar patates aquestes han de ser de consistència ferma al tacte i massisses, sense esquerdes o talls i que no tinguin un color musti. Si són noves es triaran les petites i mitjanes, de pell llisa i brillant, molt fàcil d'arrencar, per la qual cosa és millor raspar-les que pelar-les. Quant a la seva conservació convé guardar-les en un lloc fosc i ventilat.
Varietats de la patata
Hi ha centenars de varietats de patates, amb formes, colors i mides diferents. Només a Europa es comercialitzen unes 470 varietats i, concretament a Espanya, es poden trobar més de 150 varietats autòctones.
Segons la seva textura, el seu contingut en midó, o la seva època de recol·lecció, les patates s'indiquen per fregir, coure, bullir ... A continuació et presentem algunes de les varietats més comunes:

1.Cachelos                    

              2.Monalisa                    
   3.Red Pontiac




1. Es recomanen especialment per coure i cuinar. Pell bastant fosca.
2. Per fregir, coure i rostir. Forma bastant regular i de pell i carn grogues.

3. Per coure. Es reconeixen per la seva pell vermella i la seva carn bastant blanca.




1.Cessar                      
               2. Jaerla                            3.kennebec

1. Patata recomanada per fregir i també per incloure en guisats
2. Per coure. De carn groga i dura i de pell lleugerament tacada.
3. Per fregir, coure i guisar. La seva pell és fina. Es venen sense rentar.

Firatast Girona 2011




Comencem a escalfar motors perquè ja falta poc perquè comenci el Firatast a Girona. Enguany ja arriba a la 17ena edició i se celebrarà del 10 al 13 de novembre al Palau Firal de Girona.

És una fira de degustació activa, on la gent pot veure i tastar els diferents plats que es mostren, així com comprar productes d'alimentació de qualitat.

Popularment coneguda, és de les més concorregudes que es fan al país. Porta novetats molt atractives i gustoses, amb la fórmula ja tradicional, basada en la promoció dels productes d'alimentació a través del tast amb tiquets.

Concretament l'entrada a la fira costa 5 euros amb 3 tiquets de degustació.

Cada any hi participen molt restaurants de Girona i rodalies, així com;
els plats i platillos tradicionals dels col•lectius de les Avies de Sils, les Cuineres de Salt, els de l’Associació d’ Hostaleria de Tossa de Mar i les seves cuineres...

Durant la fira també es faran activitats gastronòmiques i tallers de cuina per nens i adults que organitzen DIPSALUT amb l’Espai del Peix de Palamós, o bé les del Bons Fogons amb producte de mercat ensenyant a utilitzar i manipular els productes de temporada.

Cada any Firatast incorpora novetats, algunes seran: el caviar de cargol, la selecció de xocolates i petit fours de “Sweets” del prestigiós pastisser Abraham Balaguer, el formatge de búfala de l’Alt Empordà en les versions més innovadores i inèdites, el pa de vi, ...
A més hi haurà  l’espai dels clubs “Tots som Girona” on combinaran diferents modalitats esportives i tastets ben originals.

FIRATAST GIRONA: 17ena edició
DIES: 10, 11, 12 i 13 de novembre
LLOC: Palau de Fires de Girona
HORARI: Dijous i divendres de les 18 h a les 24h
Dissabte i diumenge de les 12h a les 24h.
PREU ENTRADA amb 3 tiquets de tast: 5€

22/10/11

Menjar mexicà

Diumenge passat, vam decidir fer-nos plats mexicans. El que vam fer va ser un metxembrat del que havíem provat al nostre restaurant mexicà preferit i algun plat que havíem tastat en un altre restaurant, però a la nostra manera.

Ingredients:

Nachos amb formatge
  • 1 paquet de nachos
  • dues rodelles de formatge Provolone
  • formatge Edam
  • 2 xoriços picants
  • 250g de xampinyons
  • sal i pebre
  • 4 tortillas de blat de moro
  • mantega

Elaboració:

De primer vam preparar uns nachos amb salsa de formatge al cim. Per fer-la vam agafar un cassó, hi vam posar una cullerada de mantega, daus de formatge edam i un raig de llet. Ho vam escalfar tot mentre anàvem remenant i quan la vam tenir lligada, la vam evocar al cim d'un plat amb tot de nachos.
Tortilla enrotllada
Per altra banda, vam agafar dos xoriços, els hi vam treure la pell i els vam fregir.
Amb aquest oli que van deixar anar, vam fregir-hi els xampinyons tallats a làmines ben fines.
També vam fregir el provolone.
I vam muntar unes tortillas, tal com diuen ells, amb el xoriç, els xampinyons i el provolone.
Queda realment deliciosa aquesta mescla per farcir les tortillas. Tot i que se'n poden fer molts de farciments. Un altra dia en farem servir un altra, estigueu atents ;)

Andale, doncs amb aquesta recepta participo al concurs del blog Carritus!!!!!!!!!!




Formatge: Provolone

Aquest formatge de pasta filata es produeix Dolce, amb quall líquid de vedell i Piccante, amb quall de cabrit. Té la denominació d'origen protegida Valpadana.

Característiques: El Dolce és elàstic, suau i abellutat i amb un sabor dolç, lleugerament salat, a mantega i llet.
El Piccante és dens i compacte, granulat, acre i salat, amb tocs de nou moscada.

Consells de degustació: Proba'l amb fruits secs i peres. Agafa el Dolce en plats suaus i el Piccante en altres més forts. Serveix-lo amb Freisa d'Asti o Lambrusco Secco di Sorbara (un tint espumós).

Itàlia: Emilia-Romagna
Maduració: 1-2 mesos
Pes i forma: 1-100 kg., salami, pera, meló o mandarina
Dimensions: varies
Llet: vaca
Classificació: Semicurat
Productor: varis

Cata: nosaltres hem probat el Dolce, de gust suau, molt fi i gomós. Perfecte fet a la planxa amb un xic d'orenga al damunt, sobrassada o bacon. Ideal també com a acompanyament d'un bon entrecot o pel farciment d'uns burritos amb xampinyons i xoriç ibèric. Una delícia. És un formatge molt versàtil.

Formatge: Parmesà

Avui toca un formatge que és tota una delicatessen, el Parmigiano-Reggiano DOP.
I és que assaborir un trosset d'aquest formatge és endinsar-te en una part d'història geològica, culinària i cultural d'Itàlia. Influeix el sòl, les pastures, el clima, les vaques i el Consorci, que controla estrictament la seva producció, d'acord amb una recepta que apenes ha sofert modificacions des del segle XII.

Característiques: És un formatge afruitat i dolç, fort i intens, però no excessivament salat. Té una textura trencadissa, típica del formatges curats.

Consells de degustació: Menjar-lo a trosseta és senzillament una delícia. Potser és el formatge més versàtil del món per cuinar, perquè al calentar-lo es dissol i deixa un gust dolç, afruitat i àcid en qualssevol recepta salada, des d'una llesca de pa fins a una salsa, una sopa, una amanida o pasta.

Mode de conservació:
Es conserva durant setmanes a la nevera, tot i que a la superfície rugosa hi pot créixer algun fong, que es pot rascar i netejar.
També es pot congelar, si no en fem servir gaire sovint, i aleshores quan el volem emprar, treure'l i rallar-lo directament, ja que es descongela fàcilment en un plat calent.

Maridatge:

Combina amb vins blancs refrescants, tints robusts i de postres.


Fitxa tècnica:

Regió: Itàlia
Maduració: 18-36 mesos
Pes i forma: 38 kg, tambor
Dimensions: D.45-50 cm
Llet: Vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Consells de compra: Fixa't en el marcatge. Els formatges que passen rigurosament els exàmens es marquen amb el segell que es marquen amb "Parmigiano Reggiano" es poden deixar curar durant dos anys o més. Més tard, alguns es marquen com a "extra", per indicar que han passat un examen addicional o "Export", si són de primera classe. I els formatges que no compleixen els requisits se'ls borra la marca i es venen com Grana, que en italià significa, senzillament, "formatge dur".


Telepizza

Formaggio
L'altra dia va ser un dia d'aquests que no vols cuinar i tens ganes de menjar una pizza, que no sigui casolana, per variar :) Així que vam decidir encarregar una pizza familiar al Telepizza. La veritat és que era bona. A mi el que no em sol agradar mai d'aquells llocs de pizza ràpida és el tomàquet però amb aquesta varietat que vam agafar això quedava resolt. Vam optar per una Formaggio que es fa amb; salsa carbonara, topping Fondi, formatge provolone, formatge suís curat i formatge de cabra
La varietat de formatges era molt encertada i em va sorprendre agradablement. Era molt fina la barreja de la salsa carbonara amb els formatges i tenia una quantitat encertada de formatges. 
La base també era bona, no massa oliosa tot i portar tants formatges i cruixent pels costats. 
Realment bona, serà perquè sempre tinc predilecció per les pizzes amb salsa carbonar.



Aprofito per anunciar-vos també que el blog Galletas de capricho està de sorteig de 100 seguidors. Que bé arribar a 100 seguidors, ja m'agradaria a mi...
Doncs res si voleu fer una ullada al seu blog i participar, teniu temps fins al 20 de novembre!

21/10/11

Risotto de shiitake i parmesà

Avui cuinarem un risotto fet amb bolet shiitake. Aquest bolet d'origen ens aporta grans beneficis; augment de les defenses, prevenció cardiovascular, fre a l'envelliment degut al seu poder antioxidant i a la regulació de l'hormona del creixement, és beneficiós pel fetge ja que ajuda a regular el colesterol, enforteix l'organisme i ens aporta abundants vitamines i minerals, també ajuda a alcalinitzar la sang.

Considerat com una exquisitesa gastronòmica; les seves aromes són profunds, de terra, fum, caramel, melasses i nou moscada. A la cuina, els frescos seran en tot més suaus i delicats que els secs, però igualment saborosos. Per cuinar, els shiitakes secs s'han de posar en remull en aigua tèbia tota la nit. Si es van a afegir a una sopa o guisat caldós, poden incorporar tal qual, però tenint en compte que s'han cuinar molt més. I tot i així seran sempre una mica més durs.
Un cop hidratats, com als frescos, se'ls ha de treure el peu, molt fibrós. Després poden cuinar sencers, a quarts o làmines. Els secs poden ratllar i utilitzar-se sense remull. Es poden cuinar al vapor, rostits, en guisats, sopes i cuits o com a ingredient de truites i farcits.


Nosaltres per fer aquesta recepta hem fet servir shiitake en conserva.  



Ingredients per a 2 persones:


- 2 tasses d'arrós extra rodó
- 1 ceba de Figueres
- 1 pot de shiitake
- 1 litre de caldo de pollastre
- oli d'oliva verge extra
- pebre negre 
- nou moscada
- parmesà

Elaboració:

Agafem la ceba, la pelem i la trinxem per fregir en una paella amb un raig d'oli. Quan la ceba està cuita, hi afegim l'arrós. Tirem un xic de caldo de pollastre i ho anem fent a mesura que el vagi absorbint l'arrós. Anem remenant l'arrós que desprengui el midó perquè ens quedi un arrós melós. Cap al final hi evoquem el shiitake i remenem.
Una vegada ja no ens queda més caldo i veiem que l'arrós ja en queda cremós, apaguem el foc i emplatem l'arrós. Ratllem un xic de parmesà a sobre el plat i un toc de nou moscada i pebre, a gust de consumidor. 


Amb aquesta recepta participo al concurs de "pan y Peter. Ilustramos tu receta" que fa al seu blog Pan y Peter. Recetas Ilustradas.

Rocs de xocolata

Rocs de xocolata
Avui us presentem un rocs de xocolata. Són molt fàcils de fer i queden bonissims!

Ingredients:

- Ametlles torrades
- Xocolata fondant
- Galetes caramel.litzades
- Mantega

Procediment:

S'agafa la xocolata fondant, es trenca tota en preses i es posa amb una cullerada de mantega al microones. Es vigila bé, que la xocolata no es cremi, anem comprovant que quedi tova. Quan estigui calenta, la traiem i la barregem tota amb la mantega fins que ens quedin totes les preses ben desfetes.

Per altra banda, posem les amtelles torrades i prèviament pelades en un mà de morter i les esmicolem. Hi afegim les galetes caramelitzades, també esmicolades. Una vegada ja tenim la mescla d'ametlla i galeta hi evoquem la xocolata fondant i ho barregem tot.
Anem agafant amb una cullera aquesta barreja de xocolata, ametlla i galeta i l'anem posant sobre una plata perquè la xocolata es refredi. Es pot refredar a temperatura ambient o bé posar a la nevera, si es vol fer més ràpid.

Quan ja s'ha refredat, s'arrenquen els rocs de la plata i ja els tindríem. A punt per postres o per acompanyar el cafè :)

Amb aquesta recepta participo al blog de Recetas  Lianxio, que celebra el seu cumpleblog amb una Fira de xocolata.

14/10/11

Especially Escada

I al cap de dos dies, em va arribar un altre pack. Aquest cop de colonies!!!!!!!!!!!

També em va agradar molt, com no, tinc mostres i una petita ampolla d'Especially Escada molt cuca.
La veritat és que aquest nou perfum de la casa Escada és luxós i femení, com els altres que té. Però aquest té tocs més florals.
El perfum s'ha creat a partir de la rosa, que li confereix un aroma femení, suau i delicat.

És un projecte molt aromàtic ;)


Tenn brillant bany

Fa uns dies que m'he fet bopki, que ve a ser una investigadora de marketing :)

Doncs pel meu primer projecte ja em van enviar un lot de productes pel bany Tenn brillant.
La veritat és que una vegada probat el producte va super bé!

És antical, no fa gaire espuma,, s'asseca ràpid i és apte per totes les superfícies del bany: sanitàri, banyera, mampàra, lavabo,, aixetes, el terra, els miralls...

Vaja que amb un sol producte es pot netejar tot, i lo millor de tot és que ho deixa tot molt brillant!!
Estic molt contenta amb el producte, i em va fer molta il.lusió quan em va arribar, mireu:


12/10/11

Formatge: Arzúa Ulloa DOP

Aquest elegant formatge rodó, d'escorça de cera, neta i groga, és tou, esponjós i llis. El més popular a Galícia. L'elaboren varis productors artesans a prop del riu Ulloa.

Característiques: Malgrat que la pasta és inesperadament suau, sembla més mantega que formatge, és molt aromàtic; el gust dolç a llet va guanyant confiança al paladar.

Consells de degustació: Assaboreix els seus sabors amb palets de pa o unta el formatge com si fos mantega amb un pa de pagès. Combina bé amb un vi blanc Ribeiro.

Espanya: Galícia
Maduració: 15-30 dies
Pes i forma: 500 g.-3,5 kg. rodó
Dimensions: D. 10-26 cm. a 5-12 cm.
Llet: Vaca
Classificació: Semicurat
Productor: Varis

Cata: És un formatge molt sofisticat. La seva cremositat quan l'untes a la llesca és formidable. A mesura que el vas menjant vas notant el seu agradable gust dolç.

Formatge de cabra

El formatge rulo de cabra és un formatge de pasta tova, blanca, cremosa, sense ulls, fundent, amb diferents temps de maduració i pot ser amb o sense escorça, sent aquesta de floridures blanques. S'elabora a partir de llet pasteuritzada de cabra per coagulació làctica, sent un formatge que es trenca amb facilitat, permeable i humit, amb un entramat de les proteïnes semi sòlid que reté una important proporció de sèrum líquid. 

Té un punt àcid, que li confereix la llet de cabra.
Conté un extracte sec mínim d'un 50% i una matèria grassa d'un 45%. És a dir és un formatge gras, untuós al paladar i força dens.
És molt versàtil, tant s'utilitza per fer amanides, com fet a la planxa, caramelitzat....

El formatge de cabra s'ha elaborat durant milers d'anys, i probablement va ser un dels primers productes làctics preparats. En la seva forma més simple, el formatge de cabra es prepara deixant que la llet crua es talli de manera natural, drenant i premsant llavors la quallada. Altres tècniques incorporen àcid (com vinagre o suc de llimona) o quall per coagular la llet. Els formatges de cabra tendres es fan artesanalment a tot el món, penjant els cuiners feixos de teles de gassa farcits de quallada en les cuines temperades durant diversos dies per drenar i curar-la. Si el formatge ha d'envellir, sol submergir-se en salmorra perquè formi una escorça, i després s'emmagatzema en un lloc fresc durant diversos mesos.

El rulo de cabra s'estova quan es calenta, encara que no es fon de la mateixa manera com ho fan molts formatges de vaca. Els formatges de cabra més ferms amb escorça es fornegen de vegades per obtenir un formatge temperat ideal per untar en una torrada.

Podríem dir, també, que França n'és el major productor.

Com a curiositat, estudis recents afirmen que la llet de cabra conté més proteïnes que la llet de vaca, i a més, s'assembla més a al llet materna.



Ensaïmada de Mallorca

Meitat d'un forn, meitat de l'altre
Els meus pares han fet un creuer pel Mediterrani i m'han portat ensaïmada mallorquina.

L'ensaïmada de Mallorca (del mallorquí ensaïmada, de saïm (llard de porc)) és un aliment de massa ensucrada, fermentada i enfornada, elaborada amb farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i llard de porc (que s'anomena saïm en mallorquí, d'allí el nom). És un producte de rebosteria de gran tradició a l'illa, ja que des de molt antic i de forma continuada s'elabora i es consumeix a Mallorca.

Ensaïmada de xocolata
Els meus pares ens van portar dues ensaïmades de dos forns diferents. Una que deia que havia guanyat el premi a la millor ensaïmada, la del Forn Sant Cristòfol, i una altra del Forn Bahía. 
Les ensaïmades del Forn Sant Cristòfol són conegudes per la seva qualitat tant dins com fora de Mallorca. Aquest forn va ser inaugurat l'any 1910 i entre els seus clients habituals trobem tant a actors famosos com a membres de la família reial, entre altres celebritats. L'Ensaïmada de Cabell d'àngel és la més coneguda fora de Mallorca.
 
Tot i que nosaltres vam optar per la de xocolata, que conté una fina capa de crema de xocolata.
Ambdues ensaïmades eren bonissimes,una massa molt fina i farcides de xocolata. El que canviava d¡una a l'altra era la massa. Una era més tipus pa i l'altra era més fina. També la xocolata, una estava més farcida que l'altra. Tot i que pràcticament no hi havia diferència entre la que va guanyar el premi i l'altra. 

Avui dia se'n fan de cabell d'àngel (la típica), de crema, de xocolata, de sobrassada i la llisa (la normal diriem).

Com a conclusió, i com deia en Josep Pla; "L'ensaïmada és la cosa més lleugera, aèria i delicada de la rebosteria d'aquest País".

Sorteig de "El blog de Kizhur"

I més sortejos, aquesta vegada de "El blog de Kizhur", pastissos amb il.lusió. Aquesta és la temàtica del seu blog, és tot un recull de receptes dolces d'aquelles que fan venir salivera :)

Doncs si voleu fer una ullada al seu blog ara està de sorteig i tenir temps fins el 24 d'octubre per inscriureus-hi!

Sorteig de "Mi cocina de recetas variadas"

Hola, avui us anuncio un sorteig al blog de "Mi cocina de recetas variadas", teniu temps per apuntar-vos-hi fins el 15 de novembre.

Com diu ella mateixa al blog, és un blog de receptes variades i intents de repostería :)

Té moltes receptes interessants!

4/10/11

Formatge: San Simón da Costa

Es creu que aquest formatge té els seus orígens a la cultura celta. La seva escorça de color coure és el resultat d'un suau procès de fumat sobre fusta de bedoll.

Característiques: El seu sabor fumat es barreja amb l'aroma fumat i el gust de mantega; és suau, amb un toc de sal que aconsegueix un agradable equilibri entre l'acidesa i la dolçor com a resultat final.

Consells de degustació: Es fon molt bé. Combina amb arrós, pasta, verdura, amanides. Està deliciós amb una copa de vi negre jove de Valdeorras i uns cacauets.

Espanya: Galícia
Maduració: 3 setmanes
Pes i forma: 800 g.-1,5 kg con gran
Dimensions: D.12-15 cm. a 13-18 cm.
Llet: Vaca
Classificació: Sabor afegit

Cata: Molt fi i aromàtic pel seu gust delicat de fumat. De gust suau, mantegós i refinat. Et deixa un gust al paladar inconfusible i molt encertat entre el dolç i el salat, també un punt àcid.

Productor: Varis

Per conèixer i assaborir el Formatge de Sant Simó da Costa, res millor que visitar la terra on pasturen les vaques que donen la llet per elaborar-lo, impregnar-se de l'aroma de les formatgeries i seure en una bona taula o barra i degustar aquest deliciós formatge fumat.
El Formatge de Sant Simó da Costa és molt conegut a tot el país, i també fora de les nostres fronteres, tenim la sort que és un formatge molt fàcil de trobar en els nostres comerços habituals, no hauria de faltar en cap taula de formatges , o per gaudi en un aperitiu, en el berenar o en diferents receptes.



El Formatge de Sant Simó da Costa té diverses característiques que el fan únic, és un formatge de llet de vaca, procedent de les races rossa gallega, marró alpina i frisona, també dels seus encreuaments, vaques que s'alimenten de forma tradicional, i disposen d'espai per a això, en aquesta preciosa terra. La zona de producció pertany a la comarca de la Terra Chá, comprèn els municipis de Vilalba, Muras, Xermade, Abadín, Guitiriz, Begonte, Castro de Rei, Cospeito i A Pastoriza, tots pertanyents a la província de Lugo.
 
El formatge és de pasta semidura, fina, greix, semielàstica, amb pocs ulls i petits, de tall fàcil, igual que ho és l'escorça, fosca a causa del procés de fumat que se li proporciona amb fusta de bedoll, arbre arrelat en aquesta terra . El seu interior és de color clar, groc clar com podeu veure a la fotografia. Sobre la seva degustació, hi ha matisos variables segons la seva grandària i la seva curació, en qualsevol cas, sempre superen les expectatives, cada vegada que l' assaboreixes, està més bo.
 
Podem trobar dos formats de Formatge de Sant Simó da Costa, el gran, amb un pes d'entre 800 grams i 1'5 quilos, amb una maduració mínima de 45 dies. 
L'altre format és el conegut com Bufó, un formatge més petit, d'uns 0'4 i 0'8 quilos, a qui se li proporciona una curació mínima de 30 dies. Sobre la forma del Formatge de Sant Simó sobren les paraules veient les imatges, la defineixen com a forma de baldufa o bala, i encara que antigament es formava així perquè resultava pràctic a l'hora de modelar el formatge amb les mans, actualment són uns motlles els que es van realitzar a la seva semblança, per conservar la tradició.
 
Hi ha un total d'onze formatgeries que elaboren el formatge de Sant Simó da Costa, podeu consultar a la web del Consell Regulador . És un formatge d'elaboració i consum casolà, amb una gran tradició i una 'llegenda perduda en la nit dels temps i transmesa oralment al llarg dels segles atribueix als pobles celtes, assentats a les muntanyes de la Serra de Carbó i O Xistral, la invenció d'aquest tipus de formatge ", ha passat a ser un reconegut i guardonat formatge a nivell internacional.
 
Va ser fa al voltant de tres dècades, quan el formatge de Sant Simó da Costa va començar a consolidar-se i uns anys després es van crear formatgeries familiars com a mitjà de subsistència de la població de la comarca, any rere any el seu valor ha anat en augment, aquest formatge s' ha convertit en un referent dels formatges fumats, i encara que afirmen que és un dels menys coneguts de Galícia , podem afirmar que és un dels més apreciats.

Espaguetis a la carbonara amb philadelphia

Espaguetis a la carbonara
Feia temps que tenia una tarrina de formatge fresc Philadelphia a la nevera, perquè un dia la vam comprar que ens va fer gràcia. Però a l'hora de menjar-la, sempre passaven endavant altres productes, com els formatges, entrepans calents, escalivada, pizza, l'amanida especial nostre....

Així que un dia, visitant els blogs i agafant molt bones idees dels gastroblocaires, vaig decidir fer uns espaguetis a la carbonara fent servir aquest formatge en crema i bacon filetejat fregit.

És una recepta molt senzilla, ràpida i super gustosa, que agrada a tothom.

Inundats de formatge ratllat Edam
Ingredients per a dues persones:

- 200 g d'espaguetis secs
- 100 g. de bacon filetejat
- 1 tarrina de formatge Philadelphia
- Sal
- Oli d'oliva verge extra
- Pebre
- Formatge edam ratllat

Preparació:

Agafem una olla i posem aigua i un raig d'oli d'oliva a bullir. Hi afegim la pasta i la bullim els minuts que toquin per tal que quedi al dente. Quan arrenqui el bull hi posem una culleradeta de sal.
Per altra costat, agafem el les tires de bacon i les fregim. Reservem aquest oli. Quan tinguem els espaguetis bullits, els colem i els posem a la paella on em fregit el bacon. Hi evoquem la tarrina de philadelphia, el bacon tallat a daus petits, un toc de pebre i ho barregem tot.
Ara ja els podem emplatar i posar-hi formatge ratllat al cim, que es desfaci tot :)

A la vegada, si voleu cuidar la línia, és una bona manera de fer-los amb philadelphia o qualssevola altra marca, i si opteu per la light, encara millor. Aleshores també es pot canviar el bacon per gall d'indi o pernil salat! A gust de consumidor ;)