Mostrando entradas con la etiqueta bou. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bou. Mostrar todas las entradas

20/12/17

.@DivinumGirona Menú Gastronòmic

Li devia a la meva parella des que vam veure aquest restaurant al Joc de Cartes, el programa que fa en Marc Ribas a TV3. Així que pel seu aniversari li vaig regalar un menú al Restaurant Divinum (Girona) i no hi hem anat fins aquest passat pont. Val més tard que mai :)

Vam optar pel seu Menú Gastronòmic, que consistia en:

Oreo d'anxoves, olives negres i formatge



Piruleta de foie i caramel


Airbag de tòfona



1/12/17

.@noodlesandfun Dinem a l'Udon

Els restaurants Udon són una cadena de restaurants especialitzats en la preparació de fideus asiàtics o noodles. Estan repartits per tot Espanya i tenen una filosofia clara, menjar ràpid, equilibrat i nutritiu servit en un entorn de disseny, a un preu competitiu i amb un servei orientat al client.


9/6/17

Benvinguts a pagès, visitem Biograssfed

Des de Can Genover- Biograssfed, una finca agrícola ecològica situada a Vilanant visitem el seu ramat actual que consta d'uns 100 animals, entre vaques, vedelles, toros i bous de raça pura Aubrac, coneguda gràcies al famós cuiner francès Michel Bras (3 estrelles Michelin des del 1999) per la seva qualitat a l'hora d'elaborar les seves receptes.

Els animals ecològics de Can Genover pasturen en les 265 hectàrees de què disposa el mas i van menjant l'herba que hi creix. Una alimentació ecològica i totalment herbívora, respectant el tipus d'alimentació dels rumiants.


18/1/16

Restaurant Antaviana

Aquestes passades vacances de Nadal, que per cert fa 4 dies que els gaudiem i ja semblen que en facin molts més, vam voler provar dos restaurants que teniem pendents. Un era Can Badó, del qual ja us en vaig parlar en un post anterior i ara us explico la nostra experiència al Restaurant Antaviana.


Per aquest restaurant teniem moltes expectatives creades ja que ens n'havien parlat molt bé i havíem sentit bons comentaris. Es tracta d'un restaurant de Km0 Slow Food, així doncs podem trobar cuina de proximitat feta amb cura.


El local és molt cèntric, situat gairebé al davant del Museu Dalí de Figueres. Amb un menjador renovat, amb molta presència de fusta i molt ben decorat. Elegant però informal.


Nosaltres vam fer el  menú diari de migdia que consisteix en 3 primers, 3 segons i 3 postres a triar, amb l'aigua i una copa de vi inclosa.


 Un 10 per la seva carta de vins, optant pels de casa, de la D.O. Empordà, fins i tot en el menú.


 El preu del menú és de 16 euros i hi podem trobar:


Un pica pica a base de patates xips i olives.


- Macarrons amb bolets: me'ls esperava diferents.


Eren correctes, al dente, amb una salsa de tomàquet artesana i uns pocs talls de bolets.


Servits amb una mica de formatge ratllat per tirar al cim.


- Entrecot de bou amb salsa de formatge: la carn era bona, ja que el bou té aquell gust mantecós que tan m'agrada.


La salsa de formatge ben feta. Hi combinava bé amb el bou.


Anava acompanyat de patates palla, un toc original.


I de postres:

- Taronja amb mousse de xocolata: una base de taronja laminada i al mig la mousse, ben aconseguida, tant de textura com de gust, amb intens gust a cacau.


- Banda de pera, avellanes i crema de caramel: molt fi aquest postres. Molt equilibrat, res predominava en excés.


Em va agradar molt, tant per la seva originalitat com pel gust i la combinació d'ingredients.
 

En resum la relació qualitat-preu del menú és bona, tot i la decepció dels macarrons. Suposo que també depèn força del menú que s'escaigui el dia que hi vagis, que l'encertaràs més o menys.

12/5/15

La Crema Canela @BEANDILANA

De tant en tant ens agrada anar a Barcelona i passar-hi el dia. Ara feia temps que no hi anavem i trobavem a faltar un dels restaurants del Grup Andilana, que són una sèrie de restaurants dividits per tot Barcelona, un a Girona i també a Palamós.

Un dels nostres preferits és el Restaurant El Blanc a Girona, hi hem anat moltes vegades i ens encanta la seva decoració, el bon servei, els seus plats i el seu ambient decorat amb ampolles de vidre de colors i sofàs blancs.

I a Barcelona des que vam provar per primera vegada La Crema Canela, ja ens va convèncer. I és que tots els restaurants d'aquest grup tenen una estètica que atrau i la bona relació qualitat preu que ofereixen també és excel.lent.

La Crema Canela és una antiga botiga de queviures on encara conserva les lleixes amb alguns productes que s'hi venien. Convertit ara en restaurant, és petit, llarg i estret però t'hi fa sentir molt a gust. Alguns trets d'interiorisme d'aquest restaurant ens recorden al Blanc.


La seva carta és força extensa, a triar entre una gran varietat de plats freds, com amanides diverses, també arrossos, pastes, peixos i carns.
De postres també disposen d'una llarga llista.


D'entrant, com que haviem esmorzat més copiós i tard, vam obtar per partir-nos un risotto de pesto. Una meravella, servit amb un plat de ceràmica blanca molt bufó i decorat amb dos grisinis. Un arrós cremós ben gustós amb el pesto i el formatge fos, una delícia pel paladar.


I de segon, nosaltres tenim un plat predilecte que ja menjaven al restaurant El Blanc, fins que, no se per quin motiu, el van excloure de la carta, i és el Bou amb parmesà i rúcula. Dos talls de carn de bou servida amb virutes de parmesà, rúcula i mitja ceba al dente. Un plat molt bo, i una carn molt tendre que combina molt bé amb el formatge, la ceba i la rúcula.


Com a postres un clàssic, el coulant de xocolata, però és que d'aquesta casa m'agrada molt. Servit amb un fons de xocolata fosa i decorat amb una fulla de menta i un gra de raïm. És un volcanet de lava de xocolata, molt fina.


16/3/15

Pel.lícula recomenada: "Un viatge de deu metres"

Ahir, tarda de diumenge plujós, vam mirar una pel.lícula que em va agradar molt, basada en el món de la gastronomia, "Un viatge de deu metres".


Es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novela de Richard C. Morais, la qual tinc pendent de llegir, ja us explicaré. Ara de moment dir-vos que si us agrada el món de la gastronomia no us la podeu perdre.
L'argument tracta d'un noi hindú, en Hassan Haji, que coneix el món de la restauració des de ben petit, quan el seu avi tenia el restaurant de baix de casa seva a Bombai. Cada dia l'olor a curry i a altres espècies invadia la casa del noiet, fins que un dia és ell mateix qui dirigeix el restaurant. No obstant una tragèdia inesperada fa que ell i la seva família hagin de marxar de la ciutat en busca d'un nou lloc on viure, els Alps Francesos.

Una vegada instal.lats allà monten el seu propi restaurant hindú, tot i que no són gaire benvinguts al poble i menys quan a davant tenen un restaurant molt sofisticat, Le Saule Pleurer, reconegut amb una estrella Michelin i dirigit per la coneguda i prestigiosa chef madame Mallory. El problema surgeix quan la chef descobreix que en Hassan és molt bon cuiner i comença la competència per aconseguir l'èxit.

A la pel.lícula les dues cultures, la índia i la francesa, xoquen una mica gastronomicament parlant. Mentre uns cuinen boeuf bourguignon, els altres elaboren el seu pollastre tikka masala. Sort que més endavant les dues cuines s'entremesclen aportant sempre un toc especiat a plats que porten molts anys, massses, fent-se de la mateixa manera. Un joc d'espècies que servirà a la cuina per ressaltar el sabor dels plats i a la vida per unir cultures.

4/9/14

El @Restaurantxado de Palafrugell


L'Agost passat vam anar al Restaurant Xadó de Palafrugell.
Es tracta d'un restaurant que ofereixen tant cuina àrab com del baix empordanesa, amb el xef Charly Sadiki al capdavant de la seva cuina, un xef d'origen marroquí que va estar 30 de anys al capdavant de la cuina del prestigiós Hotel Llafranc i finalment va decidir establir-se pel seu compte en aquest racó de Palafrugell.

Per començar, ens van dur uns petits tastets gentilesa de la casa, ben senzills però molt bons. Es tracta d'unes làmines de patata al forn amb espècies i un platet d'olives marinades.


A continuació el primer plat. Ens vam demanar un carpaccio de filet de bou amb parmesà servit amb canonges, tomàquets Cherry i torradetes de pa per una banda i unes gambetes de Palamós. Gambes... què en podria dir ? Boníssimes, ben fresques i molt gustoses.


De segon ens vam demanar un dels plats estrella de la casa: el seu arròs negre amb llagosta, però no degut a que hi posi cap tipus de tinta de sèpia sinó gràcies al seu lent i acurat sofregit d'hores de cocció fins al punt d'arribar a agafar aquest to tant fosc característic.


L'arrós venia servit en cassola, una ració molt abundant per a dues persones, al punt de cocció, sucós i acompanyat amb sèpia, musclos, escamarlans, salsitxa i la deliciosa llagosta.
Un veritable plaer no només pel paladar sinó també per la vista i l'olfacte, on tant bon punt ens van dur la cassola i ens van servir el plat, ja començaves a fer saliveres.


La veritat és que el gust d'aquest arròs és impressionat, el millor arròs que he provat mai. Un d'aquells arrossos que aniria a menjar cada setmana sense cansar-me'n mai.

Després d'aquest espectacle pels sentits, van venir els postres, totalment casolà. Per una banda vam demanar unes trufes de xocolata i un pastís de formatge, acompanyats ambdós amb trossets petits de pinya i síndria i una melmelada de maduixa pel pastís.


En definitiva, un restaurant acollidor, amb molt bon servei, amable i atent, amb una relació qualitat-preu més que bona i una cuina excel·lent.
Amb moltes ganes de tornar-hi amb els ulls clucs demà mateix.