Formatge Edam

L'Edam o Edamer és un formatge de pasta premsada no cuita a base de llet de vaca elaborat a la ciutat d' Edam (Holanda Septentrional, Països Baixos).

S'elabora a partir d'una coagulació enzimàtica i la quallada que s'obté s'escalfa posteriorment amb l'addició d'aigua calenta.

Es tracta d'un formatge amb un mínim d'un 40% de matèria grassa. Sempre va cobert de parafina vermella o groga i per dins té un color groguenc. La seva pasta és ferma, es talla fàcilment i no té gairebé ulls.
És una formatge de pasta semi-dura amb un gust suau però que s'intensifica a mesura que està més madurat. Es recomana com a mínim que tingui cinc setmanes de maduració per tal que pugui assolir les seves característiques.

Fitxa tècnica:

Origen: Holanda Septentrional (Països Baixos)
Maduració: 5 setmanes - 17 setmanes
Pes i forma: 1'7-2'5 kg, esfèrica
Dimensions: D. 25-35 cm
Llet: vaca
Classificació: semi-curat i curat
Productor: Varis

Consells de degustació:

És un formatge que combina molt bé amb tot, tant es pot posar a les amanides, com també queda molt bo desfet o ratllat en una plat de pasta.

Creacions de @MarcTopChef

En Marc Joli, conegut per tothom per la seva participació al programa Top Chef, d'on va quedar finalista, té el seu restaurant Cal Músic a Figueres. Una taverna on degustar diferents tapes exquissides i amb producte de temporada i a la qual properament anirem :)

Ara però us parlaré dels seus postres, que és de la secció que en Marc s'encarregava al millor restaurant del món, El Bulli (Roses), amb en Ferran Adrià al capdavant.

A Figueres tenim el privilegi de poder tastar els diferents dolços que va elaborant al seu obrador a l'antiga Pastisseria Internacional, coneguda pels figuerencs per la seva xocolata desfeta i pels seus tortells entorxats.
La veritat és que hi havíem comprat algunes dulces com un bracet de trufa i algun altre de torró, i eren ben bons.

Actualment aquesta pastisseria la regenta en Marc i és on desenvolupa la seva tasca més dolça a través de les seves creacions.

Nosaltres hem provat la seva versió de la Cúpula Daliniana, que es tracta d'un bescuit de ratafia, anous i fruita confitada amb confitura de figues i fruits secs caramelitzats al cim que adornen el bescuit. La cúpula està treballada amb caramel i així aconsegueix la subjecció i forma caracerística, segons ens comenta en Marc Joli, al Be Talent.

Cal dir que és un pastís que fa total referència a Dalí i per tant a la ciutat de Figueres, com algun dels seus altres postres.
Un homenatge ben dolç en forma d'un pastís ben fi, gens empalagós, amb la suavitat de la confitura i el cruixent dels fruits secs.

I un dels altres postres que fa referència a la nostra ciutat és la Fulla de Figueres, que també elabora ell amb un antic motlle que va trobar a l'obrador de la pastisseria. Es tracta d'una fulla de pasta de full farcida de nata, i direu (amb paraules d'en Marc), "això és molt normal", però no tothom el pot presentar amb aquesta forma.

El fet de trobar aquests motlles i poder fer aquests dolços que honoren l'arbre que bateja la ciutat de Figueres té un valor afegit al producte treballat.
 
I un dolç atrevit també creat amb un d'aquests antics motlles és la Figa de Figueres, un dolç unipersonal fet amb una figa confitada coberta per bescuit mullat amb una base de xocolata bonissima i una pipeta de llet de cabra ecològica que serveix per injectar a la figa i que així quan mosseguis faci l'efecte lletós del fruit sec.
La veritat és que em va agradar molt aquest dolç, tan per la presentació com per l'execució del dolç. Molt ben aconseguit i ben treballat i tot un encert la base de xocolata, un bon acabament de la menja.

El nom de la pastisseria l'ha conservat només afegint'hi Bistrot, així queda Pastisseria Bistrot Internacional.

Llibre recomenat: "El amor es un bocado de nata"

Fa pocs dies he llegit un llibre que m'ha agradat molt. Com tots sabeu m'encanta el món de la gastronomia i també m'agrada molt llegir, així que perquè no gaudir d'aquests dos grans plaers de la vida en un llibre?

I és que aquest llibre escrit per la Elisabetta Flumeri y Gabriella Giacometti és de fàcil lectura i ràpida, sobretot quan vas veient la trama que envolta el món de la cuina, l'amor i la felicitat.

Es descriuen plats italians fets amb cura i dedicació, com tots volem avui dia i elaborats amb ingredients de qualitat i proximitat, tal com ara s'intenta també.

A través dels plats i la seva descripció et trasllada al paisatge italià i a l'aroma de les seves espècies com l'alfàbrega, l'orenga, entres altres.

Un llibre que val molt la pena només per imaginar-te el plaer que es pot arribar a transmetre a través de la cuina. A més, al final del llibre hi ha algunes de les receptes que s'hi cuinen. Si us decidiu a llegir-lo i en feu alguna ja m'explicareu!

Faves a la catalana

Estem en plena època de faves. I ara mateix també els pèsols ja han emplenat la tavella i són grans, dolços i bons. Així que no hi podia faltar un bon plat de faves ofegades aprofitant el bon producte i de proximitat que tenim. Un plat que des de fa molt temps es cuina a les llars catalanes. Ja en el llibre de Sent Soví que data del  1324 hi havia una recepta de faves amb llet d'ametlla.Us deixo amb la recepta que en fa ma mare, espero que us agradi!

Ingredients per a 4 persones:

• 2 kg. de faves sense esclovellar
• 1 kg de pèsols sense esclovellar
• 2 cebes mitjanes de Figueres
• 4 tires de cansalada salada
• 1 botifarra negra
• oli d'oliva verge extra
• 2 alls tendres
• 1 fulla de llorer
• farcellet de menta i maladuix
• 1 got de vi blanc

Elaboració:

Posem una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra en una cassola i hi posem la cansalada tallada a tires a rossejar.
Una vegada tenim la cansalada rossa hi afegim les cebes tallades fines i deixem coure uns 20 minuts aproximadament.
Ara toca el torn de les faves esclovellades i un got de vi blanc, la fulla de llorer, el farcellet de menta i maladuix i els dos alls tendres. Ho deixem que vagi coent a la cassola i passat un quart d'hora hi posem els pèsols esclovellats.
Després de cinc minuts més al foc hi incorporem la botifarra negra tallada a rodelles i ho deixem deu  minuts més, tot tapat i que vagi fent xup-xup.

Aquí el temps de cocció rau un xic en lo tendres que siguin les faves. En el nostre cas eren de la pagesa on comprem la verdura, per tant, molt noves i tendres.

Si us heu fixat a la recepta no hi posem sal, ja que la cansalada que em emprat ja venia salada. En cas de fer servir cansalada viada normal hi haureu de posar sal al gust.

Punt a tenir en conte:

Abans aquest plat es cuinava amb una olla de terrissa que hi donava el seu punt especial al plat, ara amb els focs moderns com la inducció o la vitroceràmica aquests tipus de recipients per coure han quedat en desús i és una pena, perquè per cuinar com el gas no hi ha res.

Propietats nutricionals:

És un plat per assaborir en ocasions especials ja que es tracta d'un plat amb un alt contingut calòric.
Les faves són una llegum i per tant sanes i amb sucres lents, d'aquells que ens proporcionen energia de llarga durada i el pèsol és una verdura amb propietats comunes a les de la llegum.
Però, el que incrementa veritablement les calories d'aquest plat és la cansalada i la botifarra negra.
Així que,  aquest plat de gustos forts el podem acompanyar d'un bon passeig per pair-lo.

Maduixes amb plàtan regades amb suc de llimona i sucre

Ara si, ara si que són bones les maduixes. Són una fruita ben sana, ja que la major quantitat del seu pes és aigua. Aporten això si un bona quantitat de vitamina C i E, antioxidants que ens ajuden a estar joves. A més les maduixes també ajuden a tonificar els ronyons i a mantenir la càries.

Les podem menjar de moltes maneres; amb nata per als més llaminers, amb moscatell per als borratxins, amb suc de taronja per fer-la més sanes, amb xocolata per als que no poden rendir-se a la temptació o soles que són ben bones!

Nosaltres en aquesta recepta les hem combinat amb plàtan i les hem regat amb suc de llimona i sucre.

Ingredients per a 4 persones:

• mig kilo de maduixes
• mitja llimona gran per fer suc
• 2 plàtans
• sucre

Elaboració:

Rentem bé les maduixes sota l'aixeta i les netegem traient la part verda.
Les tallem petites i les posem en un bol
Pelem el plàtan, el tallem a daus petits i l'afegim al bol.
Fem una mica de suc amb la mitja llimona i l'evoquem al bol. També hi afegim sucre i barregem tot.
Deixem reposar unes hores a la nevera per tal que la fruita tregui els seus propis sucs i quedi tot ben barrejat.

La combinació de la maduixa amb el plàtan queda molt bona.

Les primeres accions de Girona, Territori d'Estrelles

Girona, Territori d’Estrelles ha volgut presentar‐se i donar‐se a conèixer a Girona, capital del territori que representen, com a primer pas del nou recorregut que inicien. 

El proper divendres 17 d’abril el col∙lectiu es presentarà a Barcelona, en el marc de la celebració de la fira B>TRAVEL, on es donaran a conèixer al gran públic. 

A l’espai del B>TRAVEL s’oferirà al públic visitant, degustacions d’alguns dels plats més característics dels cuiners del col∙lectiu, per tal d’apropar al gran públic algunes de les seves creacions. 

El col∙lectiu presenta com a primera acció conjunta, el Passaport  Girona,  Territori d’Estrelles, un element que recull els 13 restaurants distingits amb estrella Michelin, amb format de passaport, per així emfatitzar el concepte d’entrada a un territori i la idea de creació de rutes gastronòmiques.

L’objectiu del passaport és principalment apropar al gran públic als restaurants amb estrella Michelin, incentivar al client a visitar‐los i a configurar la seva ruta gastronòmica enllaçant un amb l’altre. 

Aquest passaport premiarà als usuaris que més estrelles vagin acumulant, oferint‐los activitats exclusives i activitats Premium per formar part d’aquesta comunitat. 

El passaport serà actiu els propers mesos, pels voltants del mes de juny, i també es traduirà amb un suport tecnològic mitjançant la creació d’una App específica.

Neix el col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles

• Neix a la província de Girona el col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles. Els 13 restaurants amb Estrella Michelin de Girona s'agrupen com a col.lectiu per posar en valor aquest actiu, i per promocionar-se i potenciar la gastronomia del territori gironí.

• Girona és la província amb més concentració d'estrelles Michelin per habitant, per sobre de Guipúscoa.

• Es crea un passaport que dona accés als restaurants d'alta cuina de les comarques gironines, que permetrà als seus usuaris gaudir de propostes exclusives.

• Producte excel.lent, formació i restaurants d'alta cuina són els tres eixos que fan possible aquest col.lectiu.

 

El fet que a la demarcació de Girona hi hagi una alta concentració d'Estrelles Michelin és degut a l'exquisit producte que tenim i a les nombroses escoles de formació que han sabut orientar aquest talent creatiu.

I a nivell Europeu, Girona també se situa en primer lloc per davant de ciutats com París, Roma, Londres i Berlín.

Els restaurants que formen part d'aquest col.lectiu són el reflex dels bons cuiners que hi ha al darrera.

Per això era necessari crear aquest col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles.

La iniciativa està liderada per Top Gastronomia, empresa gironina formada a aprtir de la unió d'INCATIS, empresa especialitzada amb la creació d'esdeveniments enogastronòmics i amb trajectòria de més de 20 anys en el sector, i Nova Group, empresa especialitzada en màrqueting estretègic ubicada al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona amb més de 10 anys d'experiència en la getsió de projectes d'innovació.

Els 13 restaurants que integren el col.lectiu són:

Germans Roca, El Celler de Can Roca (Girona) ∙ 3 estrelles Michelin
Paco Pérez, Miramar (Llançà) ∙ 2 estrelles Michelin
Fina Puigdevall, Les Cols (Olot) ∙ 2 estrelles Michelin 
Pere Arpa, Ca l’Arpa (Banyoles) ∙ 1 estrella Michelin 
Xavier Cabrera, Els Brancs (Roses) ∙ 1 estrella Michelin
Quim Casellas, Casamar (Llafranc) ∙ 1 estrella Michelin 
Marc Gascons, Els Tinars (Llagostera) ∙ 1 estrella Michelin
Jordi Juncà, Ca l’Enric (La Vall de Bianya) ∙ 1 estrella Michelin
Xavier Lores, La Cuina de Can Simón (Tossa de Mar) ∙ 1 estrella Michelin
Pere Massana, Massana (Girona) ∙ 1 estrella Michelin
Francesc Rovira, Fonda Xesc (Gombrèn) ∙ 1 estrella Michelin
Albert Sastregener, Bo.Tic (Corçà) ∙ 1 estrella Michelin
Víctor Trochi, Les Magnòlies (Arbúcies) ∙ 1 estrella Michelin

Quan aquest col.lectiu faci accions fora de les nostres fronteres emprarà el nom Girona Costa Brava Pirineu Territori d'Estrelles, per tal que geograficament es pugui ubicar el col.lectiu més fàcil.

Cafè Astoria

El cafè Astoria, conegut així pels figuerencs, és d'aquells locals de restauració que fa temps que hi són però que han passat per varies mans i al final ja no saps si ara es menja bé o no i encara menys qui són els amos.

I tot i haver estat reformat, gran part de l'interior de la barra encara es manté intacte. En aquesta barra Dalí hi passava moltes sobretaules i encara avui dia es conserven fotos on hi aparèix assegut a les seves taules, ja que era el cafè preferit d'en Dalí.

De fet la gent que som de Figueres sabem que aquests tipus de terrasses són més per guiris, per tant no hi pots comptar menjar-hi massa bé, tot i que fan uns calamars a la romana prou bons.

I és que els dies asolellats asseure't en una terrasseta i fer un vermut amb una bona tapa no té preu. Amb vistes a la Rambla, el lloc més cèntric de la cuitat i on la gent surt a passejar, et veus la teva beguda fresqueta acompanyada d'una calamars, tot prenguent el sol. Un plaer més a la vida :)

La tapa de calamars que vam demanar, al final va ser un plat, ja que segons la camarera ens sortia més econòmic. Hi havía 12 calamars i el preu era de 8'95 euros. No està malament per ser el lloc on és. A més l'arrebossat dels calamars era ben fet i no oleiós i  aquella hora del dia es posen de bé!

[#Vi] Cellers d'en Guilla

Va ser en motiu de la 30ª Mostra de Vi de l'Empordà que s'organitza cada any a Figueres, que vam descobrir aquest celler.
Sempre ens agrada apuntar-nos a algun dels tastos de vi que ofereixen alguns dels cellers participants i aquest any passat, mentre revisàvem la llista, ens va cridar l'atenció els Cellers d'en Guilla.

La veritat és que no n'havíem sentit parlar mai abans, així que no vam dubtar ni un moment a apuntar-nos'hi.
Cellers d'en Guilla està situat a Rabós d'Empordà, un poblet prop de Figueres i segons en van explicar, aquest celler inclòs dins la D.O. Empordà, és de creació relativament recent.

El tast, presentat per l'enòleg del celler, en Jordi Esteve, ens va fer una breu explicació de l'origen del celler, la seva filosofía de treball i una mica les característiques de les seves vinyes.
Tot seguit, va començar tast dels seus vins, tot un festival molt ben dirigit per revisar un parell de blancs, un rosat, un negre i dos dolços:

• Vi blanc Magenc
• Vi blanc Edith
• Vi rosat Vinya del Metge
• Vi negre Rec De Brau
• Vi dolç Garnatxa
• Vi dolç Sol i Serena

El primer blanc que vam provar, el Magenc, el·laborat amb garnatxa blanca, garnatxa roja, macabeu i muscat, era de color groc molt pàl·lid i d'un sabor dolcet però suau.

L'altre blanc que va venir a continuació, l'Edith, està fet només amb garnatxa roja i una criança en bota de 8 mesos. D'un color una mica més fosc que el primer i gust més pronunciat.

El següent va ser un rosat, el Vinya del Metge, el·laborat amb garnatxa roja i negra, d'un color rosat molt pàl·lid també, de gust força suau i amb un deix dolcet.

Després, el que per mi va ser "plat fort", el negre. El Rec de Brau tenia un aspecte morat fosc, tirant a blavós i tot segons com es mirés. El·laborat amb garnatxa roja (60%) i carinyena (40%). Ha fet entre 6 i 8 mesos de de criança en bota i és el de gust més pronunciat de tots amb un punt d'aspror deliciós.

 

Ja per anar acabant, ens van presentar els seus 2 vins dolços.

El Garnatxa, el·laborat únicament amb garnatxa roja i d'un aspecte color mel molt apetitós que convida a voler provar-lo i de gust dolç i suau.

I finalment, l'altre dolç, el Sol i Serena, fet també únicament amb garnatxa roja.

D'un color mel una mica més pàl·lid però atractiu a la vista. Aquest vi dolç s'ha tingut una mitja d'un parell d'anys en damigiana i com el seu nom indica, a sol i serena, per tal d'obtenir el gust tant dolç i bo que ens proporciona aquest vi. Un d'aquells que entra molt bé amb una mica de grana seca i fent-la petar allargant una bona sobretaula.

 

Arrós amb bacallà i ou dur

Per Setmana Santa és molt típic menjar algun plat amb bacallà. Normalment es fa coincidir amb el divendres Sant, dia en el qual no es pot menjar carn. A casa meva és tradició durant alguns d'aquests festious menjar arrós amb bacallà i ou dur. Un plat que ens agrada i que no és complicat de fer.

Ingredients per a 4 persones:

• 8 grapats d'arrós
• 400 g. de tomàquet natural
• 500 g. de bacallà esqueixat
• all i julivert
• oli d'oliva verge extra
• 1 raig de vi blanc
• 4 ous
• sal i pebre

Elaboració:

Començem fel el sofregit posant la ceba a la cassola amb una generosa quantitat d'oli d'oliva.
Una vegada tinguem la ceba rossa, hi afegim la picada d'all i julivert i el tomàquet fins que es redueixi. Salpebrem i incorporem el bacallà tallat a trossets i un raig de vi blanc.
El coem una mica i hi evoquem l'arros, el cobrim amb aigua perquè es cogui durant un quart d'hora aproximadament.
Si veiem que s'evapora l'aigua n'hi podem afegir. L'arrós ha de quedar grenyal que és com és més bo.
Paral.lelament bullim els 4 ous. Una vegada els tenim durs els pelem i els partim per la meitat per barregar al plat d'arrós amb bacallà.
Aquests es poden menjar barrejats amb l'arrós o per separat, tot i que junt queda millor.

I quan acabes de menjar aquest plat tens aquella satisfacció d'haver dinat bé, les proves són que deixem el plat ben net. Tot i així l'hem de rentar per a la propera però si Lagarto en ho posa tan fàcil quedem encantats!

Lagarto és una empresa de confiança, porta 100 anys a les nostres llars ajudant-nos a cuidar tant de la vaixella com de la roba delicada. Perquè als que ens agrada menjar a vegades posem en perill la nostra brusa o jersei, sobretot quan suquem pa a algun plat i ens hi va un xic de salsa. Sort de l'experiència de Lagarto i de la seva gama de productes d'alta qualitat als quals tots hi dipositem una confiança que sen's retorna quan veus la netedat que deixa tant als plats com a la vestimenta.

Jo gràcies al generós lot que em van enviar podré tenir la cura que necessiten els meus plats :)

I que me'n dieu de la pastilla de sabó Lagarto que tots hem vist a casa de les nostres avies? Fins i tot la olor que fa et trasnporta a records llunyans...

Vinagreta de fruits secs

Ara si que es comença a notar la primavera. Fa més sol i les temperatures conviden a sortir a passejar i fer activitats a l'aire lliure.
A la cuina també ens venen més de gust altres plats com les amanides. Sovint des d'ara i fins a finals d'estiu en mengem més i jo dic, menjar amanida és bo i és sa però perquè sempre les amanim amb oli i vinagre?

Atrevimn-nos a fer diferents amaniments. Amb mostassa, amb mel, amb vinagres aromatitzats, entre altres, d'opcions n'hi ha moltes. Jo avui us proposo una vinagreta de fruits secs.

Ingredients per a la vinagreta:

- 3 cullerades soperes d'un bon oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena
- un polsim de sal
- un polsim de pebre negre
- barreja de fruits secs *

* Aquesta barreja es compon de: festucs, pipes de carbassa, baies de goji, llavors de chia, sèsam blanc i negre, nous, pipes de girassol i llavors de chia.
Com veieu és una barreja amb una base de fruits secs sense torrar que ens aporten moltissimes propietats a l'amanida.

Elaboració:

Posem tots els fruits secs en un bol juntament amb l'oli, el vinagre, la sal, el pebre i ho remenem tot.
Disposem la vinagreta a l'amanida que quedi ben repartida.

En aquesta amanida de base hi hem posat enciam del llarg, tomàquet Cor de Bou i pastanaga de la pagesa.