31/10/15

Provem el @PPizzalia

Dissabte passat feia just un any que aquesta pizzeria, Pizzalia, situada als cinemes de Figueres va obrir. Per celebrar-ho oferia totes les seves pizzes a cinc euros i les begudes a un euro, així que vam aprofitar per anar-hi i tastar les seves propostes.


Vam optar per demanar-ne dues i partir-les, d'aquesta manera provem una mica més. Havíem de provar la pizza que porta el nom del local, la Pizzalia que duia salsa pesto, mozzarella, bacon, roquefort i escalivada. Una combinació de sabors molt bona i una pizza original i complerta.



També ens vam partir una Ceps, que duia salsa de ceps, molt poca, mozzarella i carn picada. Aquesta no ens va agradar tan com la primera, els tres ingredients eren més escassos.



T'ofereixen oli picant, que pica força.


La massa de les pizzes fan 33 cm i són fetes artesanalment. La veritat és que ens va agradar i sobretot aquesta proposta d'oferir la seva carta gairebé a meitat de preu ja que les seves pizzes oscil.len entre els 7'50 d'una margarita als 10'50 de la pizzalia. Una iniciativa interessant i bona per tal de donar a conèixer les seves pizzes.

30/10/15

Acústica amb @xixovic

Una de les coses que vaig trobar a faltar a la fira de foodtrucks van ser els postres. Hi havía dues caravanes dolces, una de crepes, que també en feia de salades i una de gelats, la Xixoneta, que és la que vam provar.



Oferien pocs gustos de gelats però bons. Jo vaig optar pel de xixona, molt ben aconseguit, tan la textura com el gust potent del turró. I la meva parella va agafar el de straciatella, més normalet aquest i més escasillo ;)


Són de Vic, una empresa que remonta als anys 40. Tenen també granissats naturals i polos.

29/10/15

Altres tastets de l'Acústica

Cada any a l'Acústica venen uns argentins amb la seva brasa i fan uns entrepans de vacío amb ximixurri, entre altres cosetes, que estan super bons i aquest any, tot i fer la fira de foodtrucks, també hi eren.


Així que vam repetir l'entrepà de cada any, tot i que aquest any força menys ple de carn i més petit el tall de pa. Es veu que van a menys.


La veritat és que amb la varietat d'entrepans que oferien entre totes les caravanes trobo que si podien haver esmerat més i per cinc euros que costa donar-te una ració més adequada.



28/10/15

Acústica amb @romero-y-julieta

També vam voler provar unes croquetes, que ens encanten i sempre caiem en la temptació i ho vam fer a la caravana de Romero y Julieta.


Ells oferien plats com la seva paella, elaborada a les seves instal.lacions, entrepans planxats tipus gourmet i croquetes, entre altres cosetes.

En aquest cas eren bones, fetes artesanalment al seu obrador, a cinc euros la ració i de varietats com de pernil, de bacallà o una de les millors la de formatge Cabrales amb poma caramelitzada.


27/10/15

Acústica amb @_pebrenegre

En una caravana antiga dels anys 80 totalment reformada trobem uns nois que preparen uns entrepans per llepar-se els dits. També ofereixen cosetes per picar, com les seves patates braves i els pebrots del padró.

 
La cuina de Pebre Negre es basa en productes del mediterrani, amb productes de proximitat i de qualitat. Sobretot destaquen els seus entrepans gourmet com els que vam provar nosaltres:


- Entrepà de calamars amb salsa tàrtara i espinacs: un panet bonissim i cruixent amb calamars casolans amb bon arrebossat i una salsa tàrtara molt ben aconseguida. Amb una base d'espinacs que hi donaven el toc fresc.


- Entrepà de mandonguilles prenyades: un panet amb mandonguilles guisades amb tomàquet i farcides de mozzarella. Molt fines i bones.


- Patates braves: tallades a dauets petits, molt ben cuites i servides en mig panet buit de molla i amb una salsa deliciosa, tipus maionesa amb molt de pebre.


- Sticks de pollastre pebre negre: fines tires de pollastre arrebossades amb pa torrat i espècies. Molts originals i gustosos.


La veritat és que ens va agradar molt el que oferia aquesta caravana, a més el servei era amable i ràpid. Excel.lent relació qualitat-preu.

25/10/15

Acústica amb @lacarletta_

La Carletta és una carvana molt xula que ven els millors frankfurts que hagi provat mai :)
Els frankfurts són ideats pel cuiner Paco Pérez, del restaurant Miramar de Llançà, que té dues estrelles Michelin.


La carta és variada, tenen el Berlin, el New York i el México i veig que ara el Burger Van, tot i que aquest a l'Acústica no l'oferien, s'haurà de provar.



Nosaltres vam menjar el México que va amb un pa de hot-dog, bratwurst, crema d'advocats, maionesa de mole (guindilla, llima i mole), cheddar, naxos i coriandre.
Una combinació molt bona de tots aquests ingredients de gust pronunciat amb la salsitxa.


Repetirem segur, però aquesta vegada per tastar les altres varietats!


23/10/15

[#London] @seafresh123 Fish & Chips

Segurament tothom ha sentit parlar algun cop a la vida dels famosos fish & chips dels anglesos, i és que segurament són el tòpic gastronòmic equivalent a l'hamburguesa per un americà, un rollito de primavera per un xinès o al pa amb tomata per un català.

Però què és exactament un fish & chips? De fet és la cosa més senzilla del món. Normalment s'agafa bacallà (cod) o abadejo (haddock) i es fregeix fent un arrebossat.
Normalment s'acompanya amb patates fregides, però tampoc és estrany que també s'hi posin verdures bullides, pèsols sobretot, o a la planxa.
Tot i que principalment es fa amb bacallà o abadejo, a vegades també s'utilitzen altres peixos blancs, com per exemple l'anón, el salmó de roca o la palaia. Fins i tot, i com a dada curiosa, es veu que a Austràlia, antiga colònia anglesa, a vegades també fan el fish & chips amb tauró.


Ja que anàvem a Londres, no volíem tornar sense haver-ne menjat almenys un dia. Jo hi havia anat feia molt anys, a l'últim curs del cole, i tenia un record del fish & chips molt llunyà. Recordo que vam anar amb els de classe a un local d'un barri i vam sortir tots amb un paperina de peix fregit i patates, que en aquell moment vaig trobar molt bo però una mica oliós.

Ja que només en provaríem un dia, vam decidir buscar bé a quin restaurant o foodmarket podíem anar per provar-ne un que fos bo. Després de googlejar una miqueta, vam trobar una web que llistava una mena de locals top 10 de Fish & Chips de Londres i d'entre tots ens vam decidir pel Seafresh Fish & Chips situat al 80-81 de Wilton Road. Es tracta d'un restaurant obert des de l'any 1965, ara ja fa 50 anys i que segons publiciten ells mateixos, un dels millors fish & chips de Londres ;)
En podeu veure la seva web, aquí o una petita mostra a través del seu instagram.

Així doncs, el dia que vam anar de visita per la zona del Palau de Buckingham, vam aprofitar per anar-hi. Vam arribar-hi una mica tard, ja que a Londres mengen molt d'hora i puntuals. Ens van atendre molt amablement i vist el nostre fantàstic anglès, de seguida ens van identificar com a espanyols. Després de matitzar que érem catalans entre rialles, va resultar que el cambrer sabia parlar espanyol i la veritat és que va anar molt bé. Ens va donar a triar entre filet de bacallà o abadejo i ens vam decantar pel primer.


Com que ens va dir que era força típic, vam dinar amb un té amb llet i sucre molt calent per beure. Per començar a fer boca, ens van servir unes llesques de pa de motlle, untades amb mantega.


Quan ens van portar el bacallà i vam clavar-hi la forquilla per agafar-ne el primer tros, ja vam veure que era tendríssim, aquell bacallà es desfeia a la boca, senzillament deliciós, amb les làmines ben diferenciades.


D'acompanyament hi havia patates fregides artesanes, pèsols i un potet petit d'una salsa blanca, una mena de salsa tàrtara, tot i que no vam saber saber identificar ben bé si ho era.


Com que havíem caminat força durant el matí i se'ns havia fet una mica tard buscant el restaurant, aquell fish & chips ens va entrar molt bé i encara que el té calent no hi acompanyava tant bé, ens ho vam prendre amb relativa rapidesa.


De postres i per seguir ja amb la tradició anglesa, ens vam demanar una porció del típic pastís de poma, servit com una mena de coca cruixent al cim i pels costats i les diferents làmines de poma cremosa a dins, tot cobert amb una mica de sucre pel cim. Molt bo i servit calent, tal com ens va aconsellar el cambrer.

 

Tot plegat, ens va sortir per unes 40 lliures, que vindrien a ser 55 euros per tots dos. I és que els restaurants a Londres no són allò que se'n diu precisament econòmics.
Si aneu a algun dels moltíssims foodmarkets com el de Camden Lock o Borough, trobareu uns fantàstics fish & chips per força menys diners, fins i tot alguns que han rebut el premi anual al millor fish and chips, com és el cas del Poppies Fish & Chips que podreu trobar al foodmarket de Old Spitafields.

22/10/15

Acústica amb @cansibarita

Aquest any l'Acústica de Figueres van venir a la Plaça Catalunya tot un seguit de foodtrucks. Nosaltres vam voler-ne provar alguns plats de diverses caravanes i una que ens va agradar molt va ser Can Sibarita.


A la seva food caravan ofereixen truites de qualitat, fetes al moment i amb productes de proximitat i altres cosetes per picar.


Nosaltres vam provar:

- Les bombes d'ibèric: originals, ja que aquí a la zona no en solem trobar. No picaven en excés.


- Els sticks de pollastre amb maionesa de curry: unes tires de pollastre molt ben arrebossades, cruixents i sucades en una maionesa especiada molt suau i ben aconseguida.


- El Brie arrebossat amb melmelada de tomàquet artesana: una temptació bona i que combina bé, el salat del formatge amb la dolçor del tomàquet.


Una parella molt simpàtica i agradable amb una correcte relació qualitat-preu.

20/10/15

Croissant @sweetsbyab del mes

Aquest mes d'octubre també hem tingut la oportunitat de tastar el croissant del mes de l'Abraham Balaguer.


En aquest cas és de Frankfurt, amb mostassa i cervesa. Tot un encert la combinació de sabors, sobretot si ets més de salat.


Jo com que al matí m'agrada més començar el dia amb alguna cosa dolça, vaig optar per provar el croissant de xocolata negre. Una xocolata amb un 60% de cacau, apte tant per si t'agrada més forta o menys, ja que és un entremig. A mi personalment em va agradar molt més aquest croissant que el de xocolata amb llet i avellana que havía provat la setmana passada, ja que la textura de la xocolata d'aquest és molt millor i el gust també.


A veure si en mica en mica els podem anar degustant tots, ja siguin els que fa cada mes o el que té normalment a les botigues. Dic botigues perquè el dissabte, aprofitant que feien la botiga al carrer a Girona, vam descobrir un nou Sweets a sota les voltes, a la plaça del Vi.