29/7/16

[#Cervesa] @cervezadougalls Lager


Nom: DouGall's Lager

Marca: DouGall's
Tipus: Ale
Fabricant: Cervezas Artesanales de Cantabria S.L.
Origen: Liérganes, Cantabria
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta Pale, llúpols Green Bullet i Sterling i finalment llevadura Lager.
Mida: 33cl
Web: http://dougalls.es


Aspecte: Color daurat força clar, no massa tèrbola però ben escumosa.
Aroma: Aroma suau, amb el punt dolç que comparteix amb totes les seves germanes.
Gust: Gust no molt amargant, dolceja a mig prendre i manté el gust suau en boca.
Cos: Sense massa cos, una mica tèrbola, escumosa i transparent.


Comentari: Es tracta d'una cervesa rossa una mica suau de gust però amb un punt d'alcohol de 6%, el que li confereix certa potència que potser a priori no ens esperem en una cervesa rossa.
Tot i això, és de molt bon prendre, molt agradable de gust i d'aroma.


Si t'agraden les rosses amb caràcter, aquesta té el punt just que entre una rossa que apunta maneres cap a una doble malta.


En aquest cas, la vam acompanyar amb un formatge de cervesa que preparen especialment per Dougall's, el Cremosuco.
Un bon formatge, potent de gust i deliciós, on tot i notar-se el gust de cervesa al formatge, combina molt bé amb la llet del formatge. Una sorpresa molt agradable, la veritat, amb un punt cremós i que ens va encantar.


Aquesta empresa artesana de Cantàbria, porten fent cerveses des del 2006 i disposen de diversos tipus de cerveses dins el seu catàleg, des de les Lager, passant per diverses Ale de variada graduació, amb un acabat molt acurat del seu producte, com demostren amb un etiquetatge variat i original.

20/7/16

Surto a @8tvcat a "8 al dia" :)

Aquest post no és per explicar-vos cap recepta, és per comentar-vos que el dijous passat vaig sortir al programa de 8 al dia, al canal de 8tv. Ja no hi havia en Cuní, ja que ja havía començat les vacances, però vaig estar molt ben acompanyada amb en Pol Marsà, un excel.lent presentador, i la Magda Carlas,  nutricionista col.laboradora del programa.

Em va agradar molt l'experiència, us deixo l'enllaç de l'apartat on parlem del meu llibre "Cuina i Reaprofita". La veritat és que no m'importaria fer de col.laboradora en algun programa de tel.levisió ;)

‘Cuina i reaprofita!’, un llibre de receptes per reaprofitar el menjar
SOCIETATVÍDEOS | 

El nou llibre de Lídia Casademont dóna idees per reaprofitar tot aquell menjar amb el qual no sabem què fer, per tal que no se’ns faci malbé a la nevera. El 2015 es van llençar 25 milions de quilos de menjar, principalment fruita i verdura. Aquest receptari aporta multitud d’opcions per reduir aquestes xifres alarmants.
A l’entrevista també ha intervingut Magda Carlas, nutricionista de capçalera del programa.
Espero que us hagi agradat!!!!!!!!!

18/7/16

Iogurt grec amb compota de poma

El dia abans de fer aquests postres em va sobrar poma, ja que vaig fer un pastís de pasta de full amb poma i crema. I ja sabeu, que us ho explico al meu llibre de "Cuina i Reaprofita", que aquí no es llença res, així que de la poma sobrant n'he fet una compota que em serveix per combinar amb la cremositat d'un iogurt grec. Molt senzill de fer i vistós!


Ingredients:
  • poma sobrant
  • 1 cullerada sopera de mantega
  • 1 cullerada sopera de sucre
  • iogurt grec
  • caramel líquid


Elaboració:

Coguem la poma amb una cullerada de mantega i una de sucre fins que quedi tova. Aixafem un xic amb la mateixa cullera de remenar i la posem en el fons d'un got ben maco. Hi afegim una mica de iogurt grec i decorem amb un rajolí de caramel líquid. Reservem a la nevera fins a l'hora de consumir-lo i ja ho tenim!


Consells de degustació:

Si voleu fer la recepta menys calòrica, podeu fer servir iogurt normal o desnatat, enlloc de grec i també a l'hora de fer la compota es pot fer servir edulcorant apte per coure i prescindir del sucre.


15/7/16

Brotxeta de llagostí amb pernil salat i kataifi

A qui no li agraden les típiques cosetes que trobes per picar quan vas convidat a alguna casa? Que si piruletes de parmesà, que si gotets de vichyssoise, que si olives amb gelatina de martini... Avui dia, entre els programes de la televisió, les xarxes socials i les sortides a diferents restaurants tohom qui més qui menys té més desimboltura a l'hora de cuinar i sobretot a l'hora d'agafar idees per quan tens invitats.

Això va molt bé, tant per quan vas a casa d'algú, com per quan ets tú l'amfitrió. És a dir que avui us mostro una proposta, que de fet vam tastar de la mà del cuiner del Restaurant Nou Trull d'en Baserba.


Ingredients:

  • llagostins
  • pernil ibèric
  • pasta kataifi

Elaboració:

Enfilem el llagostí en un pinxo i l'emboliquem amb una llesca de pernil ibèric. L'envoltem amb la pasta kataifi i el fregim en oli d'oliva verge extra ben roent, per tal que ens quedi ros.
El servim calent i amb un allioli suau.

Consells de degustació:

Podem embolcallar el llagostí amb bacon enlloc de pernil salat, tot i que el fariem més calòric. També podem fer servir gamba o escamarlà per a la brotxeta.
El fet de fer servir la pasta kataifi és per donar-li el toc d'originalitat al tast, a més permet fer-li varies formes: com un niu, cilindres, ètc.

13/7/16

. @flequerartesa Aprèn a tastar el pa

De la mà d'en Salvador Garcia-Arbós, periodista, escriptor i gran aficionat a la gastronomia, altrament conegut amb la paraula foodie que emprem avui dia, us mostro en què ens hem de fixar per saber si estem davant d'un bon pa.


Color: La crosta de peça té un color especial, en funció de la quantitat d'aigua de la massa i de la humitat a l'interior del forn. El forner obtindrà colors més blanquinosos amb poca humitat al forn, mentre que tindrà el pa més ros si l'augmenta.

Forma i aspecte: Rodó, llarg, ovalat, quadrat, gros o petit, prim o gruixut; el pa s'identifica per la forma de cada peça de pa. Les formes són determinants per a la conservació i el consum. L'aspecte demostra la personalitat del flequer, perquè el pa també es menja pels ulls.

Crosta: És a la part exterior i més dura del pa. Serà més dura en funció dels ingredients, del tipus d'elaboració, de la temperatura del forn i del temps de cocció. El flequer la pot fer més brillant amb més vapor.

Maillard: Els gastrònoms i els cuiners diuen que la reacció de Maillard és la gràcia dels aliments no bullits. El color daurat, l'aroma agradable i el sabor característic més aviat dolç de la crosta és per causa de la caramelització que es produiex quan reaccionen proteïnes i sucres reductors. Gràcies a aquesta reacció, reconeixem la frgància característica de les fleques artesanals.

Cruixent: Els pans cuits amb vapor desenvolupen aquella crosta rossa i consistent, musical quan es parteix. Gràcies a la reacció de Maillard sentim aquell crec, crec, crec, que només gosa apagar el vent humit de mar. El vent del nord és, en canvi, l'aliat natural de la música dels grans pans.

Engrunes: El pa és un producte per ser consumit fresc. Els grans pans aguanten molts dies. Conserven el sabor i la fragància, però la degradació del midó de la molla i la deshidratació fan que el pa s'engruni.

Ull (o àlveol): Els ulls expliquen la qualitat de la farina i la força del gluten, la feina a l'obrador, la quantitat d'aigua i el temps de fermentació. Els ulls es formen per acumulació del gas carbònic produït pels llevats, i que queda en bosses i protegit pel gluten de la massa.

Molla (molleda): La molla és l'interior tou, esponjós, amorós i humit del pa, la part que concentra les aromes i l'ànima del flequer. Són l'expressió de la feina ben feta amb farines de màxima qualitat.

Esponjositat: Segons la mida dels ulls, els pans seran més esponjosos. Hi ha pans amb ulls grossos i irregulars i pans amassats amb els ulls petits i regulars.

Gust: Escollit per la vista, seduït per les aromes i captivat pel cruixent de la crosta, el pa passa la prova definitiva del gust. Busquem un sabor agradable, humit i un equilibri entre la dolçor i l'acidesa.

Retrogust: La persistència del bon sabor defineix la qualitat d'un gran pa.

Funyir: És donar la forma al pa de manera manual, procurant no prémer massa, per no trencar l'estructura de la fermentació. El toc de la mà nota si el pa s'ha de treballar o no.

Aromes: El pa té un perfum característic, qe resumeix la farina, els llevats, la fermentació, la cocció, el torrat de la crosta i tota la feina del flequer. Cada peça s'expressa amb un perfum diferent.


Per la meva part us diré que compreu el pa totalment artesà a una panadería de confiança on sapigueu que l'elaboren amb cura i paciència. Així el resultat serà aquell que darrera seu té unes quantes hores de fermentació (un mínim de 16 hores), és a dir, un pa fet amb massa mare que ha estat reposat i fet amb carinyo. cosa que farà que aquest pa tingui més gust i es guardi millor. El fet de utilitzar massa mare fa que el pa a la nit encara sigui cruixent, la molla sigui esponjosa i alevolar i el gust lleugerament àcid, qualitats totes que ha de tenir un bon pa.

I com ho podem saber tot això a simple vista?

Doncs observant el pa, un bon pa té un color més rogenc amb petites bombolles a la crosta, senyals que ha estat fermentat durant un llarg temps.
La seva crosta ha de ser cruixent i la molla alveolada i irregular.

11/7/16

#Formatge: Garrotxa

El Garrotxa destaca pel seu súbtil gust de cabra i per la seva escorça abellutada de color gris fosc o pell florida (degut al seu fong natural Penicillium gris). Es va crear l'any 1981 i durant un temps només en produïa una empresa; ara el preparen altres formatgers artesans de la zona.
Es tracta d'un formatge de pasta tova elaborat amb la llet crua o pasteuritzada de les cabres dels ramats de la zona on es produeix.

El de la Garrotxa és el més petitó del plat
Característiques: Un sol tros d'aquest formatge, inusualment terrós, recorda a l'herba de les muntanyes, les nous i els fongs, amb notes cremoses.
La seva pasta és blanca i mate, sense ulls i cremosa. Té un aroma a bolets i el gust tira lleugerament a dolç, gens salat, recorda les nous.

El de la Garotxa és el que trobem a dalt a la dreta
Consells de degustació: Ideal per a tapes o per postres. Es pot servir amb ametlles o nous i un vi blanc amb cos. Amb melmelades artesanes també combinen bé.

El de la Garrotxa és el primer de dalt
Fitxa tècnica:

Origen: Catalunya
Maduració: 2-4 mesos
Pes i forma: 1 kg. rodó
Dimensions: D.7 cm a 15 cm.
Llet: Cabra
Classificació: Semicurat
Productor: Varis

9/7/16

[#Vi] @LaPocavergonya


Aquesta setmana hem estat una mica poca vergonyes! :)
I ho hem estat amb un sorprenent vi blanc D.O. Tarragona, La Pocavergonya.
L'ampolla sol ja et crida l'atenció, com quan passes tot distret i de cop sents un xiulet darrera teu i al girar-te, t'està esguardant amb la mirada fixa en tu des del prestatge.


Es tracta d'un vi blanc jove, que és el resultat de la unió de l'esforç de quatre productors joves de la Ribera de l'Ebre, pensant en fer un vi per la gent jove i per retre una mica d'homenatge a la llarga tradició vitivinícola d'aquelles terres.


A simple vista, el vi ja destaca per un color viu amb l'etiquetat llampant de La Pocavergonya dominant tota la vertical. Un cop destapat, l'aroma dolç domina i ja et deixa entreveure el gust que tindrà.


A tall informatiu, només dir que s'ha vinificat a partir de les varietats que n'han obtingut millor resultat a l'anyada, per fer un cupatge a partir de macabeu, garnatxa i una mica de muscat.

Un vi que m'ha agradat, sense masses pretensions, crec que compleix molt bé el motiu de la seva creació i servit al punt de frescor, va acompanyar perfectament el nostre sopar estiuenc a casa.

Ah per cert, els quatre col·laboradors que han unit forces per realitzar aquest vi són:
En resum, un vi blanc molt correcte, bo i suau en boca (ja sabem que això en major mida, va a gust de cada consumidor) i per un bon preu.

8/7/16

#Formatge: Burrata

La Burrata és un formatge de pasta filata (tractament de la quallada fresca en aigua calenta) similar a la Mozarella, amb la diferència de la tècnica d'estirament emprada per a produir-lo i que la burrata es barreja amb nata.
A Itàlia s'exigeix que tant la mozzarella com la burrata s'elaborin amb llet de búfala


Característiques: Té un aroma intens a mantega i un gust suau i dolç, amb la consistència d'una mozzarella més tova i cremosa. Concretament la textura és mantegosa, d'aquí que li ve el nom ja que burrata en italià significa mantegós.


Consells de degustació: s'ha de menjar a temperatura ambient per notar millor el sabor. Si el combines amb tomàquet o rúcula amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra, queda ideal. També combina bé amb l'advocat, o un pernil salat.
Pel meu gust és millor que la mozzarella ja que té una textura més avellutada i un gust més fort de nata.


Fitxa tècnica:

País: regió de Puglia (Itàlia)
Maduració: 24-48 hores
Pes i forma: 250-500 g, esfera
Dimensions: Varies
Llet: Búfala, tot i que també en trobem de vaca
Classificació: Fresc
Productor: Varis

7/7/16

. @Youinbox_Tastem els gels de Wellthy Food

Avui us faré un post més centrat en el que em dedico, a la nutrició humana i la dietètica. M'agradaria parlar-vos d'unes begudes fetes a base d'ingredients naturals de textura gel, els Wellthy Food, d'InooFood. Cal dir que no porten xarop de glucosa.
Es tracta d'uns gels en format individual elaborats amb purès de fruita, fins i tot amb all negre, gràcies a les seves propietats nutricionals i al fet que no pica, ni torna, ni produeix mal alè. Serveixen per a satisfer a aquelles persones que vulguin complementar la seva alimentació seguint un estil de vida saludable.


Personalment els he trobat molt bons de gust i amb una bona textura.
Podem trobar-los a les farmàcies en tres gustos diferents:
  • Poma: aquest t'ajuda a coinciliar la son, ja que aporta melatonina, l'hormona precursora de la son
  • Maduixa: incorpora semilles de chia les quals contenen calci, ferro, potassi, antioxidants, fibra i proteïnes
  • Taronja: conté all negre amb un alt poder antioxidant
Una proposta innovadora, com moltes dels altres projectes realitzats,  i interessant de Wellthy Food, que amb el seu format et permet trasnportar i prendre'l en qualssevol lloc i moment del dia. En definitiva un gel que et farà estar una mica més sa, que sempre és bo per a cuidar-nos.

   

6/7/16

#Formatge: Morbier AOC

Aquest formatge de crosta rentada l'elaboren els formatgers de la regió de Comté, a les muntanyes de Jura. Es caracteritza per una línia fosca que creua horitzontal el centre del formatge. Tradicionalment, els productors hi espolsaven sutge del foc.


Segons ens van explicar al tast, originalment es realitzava el formatge amb la llet munyida del matí i del vespre. Com que en moltes ocasions el pastors estaven aïllats dalt la muntanya, primer es posava a dins el motlle la primera munyida del matí i s'hi escampava una capa de cendra al cim per tal que es formés una capa protectora al cim fins a esperar a la munyida del vespre.


Característiques: Té una pasta suau i delicada, amb un sabor pronunciat i un lleuger aroma a llet. Quan més temps es deixa madurar, més dolç i fort és el gust.


Consells de degustació: Serveix-lo amb un vi Arbois, de la regió, a vins lleugers i afruitats, com el Beaujolais o el Jura.


Fitxa tècnica:

País: França
Maduració: 2-3 mesos
Pes i forma: 5-9 kg, roda
Dimensions: D. 36-41 cm. a 7'5-10 cm.
Llet: vaca
Classificació: Semi curat
Productor: Varis

5/7/16

.@emporiumhotel Restaurant Emporium

Un dels regals que vaig tenir el passat Nadal, per Nitbona, va ser una caixa regal del Restaurant Empòrium amb un menú Santa Clara.


L'Hotel Empòrium està situat a Castelló d'Empúries, un poble medieval a mig camí entre Figueres i Roses. Es tracta d'un establiment familiar que ha passat ja varies generacions. Justament l'any passat va obtenir una estrella Michelin i això els ha col.locat en el mapa per la gent que no el coneixia, tot i que, els que som d'aquí a la zona hi havíem fet alguna parada.

A part de l'Estrella Michelin, també tenen un Sol Repsol i un premi a la seva extensa i variada carta de vins, sent alguns d'ells de la D.O.Empordà.

El restaurant compta amb una cuina casolana amb producte de l'Empordà, fresc i de mercat, i majoritàriament ecològic.

Nosaltres vam degustar el Menú Santa Clara, el qual van variant en funció dels ingredients de temporada. Es tracta d'un menú de 34 euros, que comprèn un primer plat, segon plat, postres, pa artesà i olis. El maridatge de vins va a part.

Per començar vam fer una copa de cava ben fresc De La Viuda Brut Vintage Gran Reserva.


Seguidament vam fer un tast d'olis i sals, quatre olis diferents i 2 sals, combinats amb el pa que volguessis, n'hi havia de panses i nous, d'olives, d'oli i romaní, de xapata, de cereals i de pagès. El de nous i panses era una delícia i el d'oli i romaní tenia un gust especial, però molt bo també, original.


Els olis eren:
1. Verdal de Cadaqués
2. Oli Corivell d'Espolla
3. Argudell de Palau Savardera
4. Argudell de Mollet de Perelada

Mentre que les sals eren:
1. Sal d'Es Trenc de Mallorca
2. Sal d'Eivissa


L'aperitiu va constar d'una anxova escabetxada, olives marinades i crosta d'aromàtiques.

- L'anxova, excel.lent. Un filet servit amb crudites, bona combinació.


- Les olives ben marinades.


- La crosta d'aromàtiques, bona presentació.

 

El vi que ens van presentar per aquest plat va ser un vi blanc ecològic i natural del Celler Vins de Taller, un denominació d'origen Catalunya anomenat Baseia del 2014.

 

Com a primer plat ens van servir:

- Morro de bacallà amanit amb bolets escabetxats, carxofes i cireres. Un plat molt ben presentat, delicat i fi. Una mescla de sabors més vius amb contrastos i la nota làctica del iogurt, un gran encert.

 

El vi que ens varen proposar per a la carn va ser un vi negre del Celler Alemany i Corrio, un Penedès anomenat La Lluna La Pruna del 2010.


De segon plat:

- Ànec de gla a les espècies amb fruita fresca i seca, moniato i endívies.

L'ànec tenia una cocció excel.lent, i el puré de moniato de base hi combinava bé, no obstant hi havia gustos massa dolços pel meu gust.

 
 

Per maridar amb les postres un vi dolç, un fantàstic Sol i Serena del Cellers d'en Guilla, un denominació d'origen Empordà d'un celler situat a Rabós d'Empordà, ben a prop d'on som.

I per acabar l'àpat:

- Quallada batuda amb llimona i brownie. Una copa amb una base més cítrica, sense molestar, amb la quallada ben fina i trossets de brownie i gerds. A mi personalment em va agradar molt notar-hi la llimona al final.

 

I amb el cafè vam acompanyar una tecla de Santa Clara, un dolç típic de la vila. Consisteix en una massa de pasta fullada amb glassejat i pinyons.

 

El cafè servit amb terrons de sucre morè o blanc, a gust de consumidor.

 

En resum un dinar fantàstic en un ambient molt acollidor i amb un tracte proper i amable.