31/3/15

Ous d'oca

Avui parlarem dels ous d'oca. Es veu que ara n'és el temps, va de març a juny que en ponen.

 

L'oca és una au aquàtica amb el plumatge blanc o gris que pot arribar a viure fins a 20 anys i pesar més de 10 kilos.

Cada oca produeix a l'any una cincuenta d'ous. I de l'oca, com del porc, se n'aprofita bastant tot; el fetge per fer el foie, la seva carn i fins i tot les seves plomes per a fer farciments de nordics o anoraks.


Al que ens centrarem nosaltres és als seus ous. La incubació dels ous dura trenta dies i a cada niuada en ponen 6. Cada ou d'oca equival a 3 de gallina aproximadament. De pes fan uns 150 g.


Una vegada trencada la seva closca més dura, trobem la clara menys espessa que la de l'ou de gallina però un rovell molt més gran i gustós. Proporcionalment conté un rovell força més gran que la clara.


Quant al seu valor nutricional conté àcids grassos insaturats, minerals com el ferro, el zinc, el potassi, el fòsfor i el magnesi, cosa que el fan un aliment molt saludable. El seu contingut calòric és aproximadament d'unes 200 calories.


El preu de cada ou sol ser elevat, nosaltres l'hem pagat a 1 euro, però pot anar des de 0'60 euros fins als 5 euros per unitat.


A l'hora de cuinar-lo és ideal fer-lo ferrat, deixant el rovell força cru per tal de poder-hi sucar pa. La veritat és que amb unes bones llesques de pa apreciem bé el gust més potent i greixós d'aquest ou.

30/3/15

19a Fira del Conill a #Vilafant

Cada any pels voltants de finals de març, principis d'abril se celebra al poble de Vilafant una Fira dedicada al conill. 
Enguany es va celebrar ahir diumenge dia 29 de març.

Al bell mig de la plaça s'instal.len parades de diferents restaurants de la zona, i ofereixen el seu plat cuinat amb conill com a producte estrella.
Per tal de provar les seves propostes pots comprar un tiquet degustació que costa 5 euros i que consisteix en 4 tastos de plats de conill a triar entre els set restaurants que hi participen, 1 tast d'arrós de conill, un de vi i un de postres que es tracta d'una cua de conill, després ho comentem.

Els restaurants que hi podem trobar són:
  • Can Quim
  • Can Costa
  • La Cantina
  • Cuina 22
  • L'elegància del paladar
  • La Quinta Forca
  • Amiel & Molins
  • Mas Castellar
  • Pastisseria Parc Bosch; aquests hi elaboren la famosa cua de conill
  • Empordàlia; hi posa el vi, enguany un Sinols negre, un vi jove, i l'aigua

Nosaltres vam veure els diferents tastets que havia cuinat cada restarant i, com que no els podiem provar tots, ens vam decantar per:

- Conill amb regalèssia i xips de moniato, del Restaurant Amiel & Molins.


Aquest restaurant fa cuina casolana de temporada però amb un toc de modernitat que el caracteritza. En aquest cas el fet d'incorporar la regalèssia al conill va ser tot un encert, donant un molt bon gust a la salseta.


- Conill agredolç, de la Cuina 22. Aquest establiment de restauració es dedica a fer molts menús de migdia, tant per menjar allà com per emportar. Disposen de plats tradicionals i també alguns de japonesos, com ara el sushi.


Per la fira van servir una ració abundant e conill amb un marcat gust allimonat que no ens va convèncer.


- Arrós de conill, de Can Costa. Aquest restaurant és famós pels seus arrossos. L'arrós negre, l'arrós a la cassola i altres de la seva carta o el que elaboren per la fira fan que tothom els vulgui tastar. Fins i tot ja tenen un tiquet propi que et mig-convida-obliga a prova'l :)


No obstant és un tot un plaer fer-ho, sobretot quan veus aquella cassola amb l'arrós una mica caldoset encara i desprenent aquell aroma que saps que no et decebrà. 


- Mandonguilles de conill amb arrós i escarxofes, de La Cantina: unes bonissimes mandonguilletes guisades amb tomàquet i escarxofes, molt ben aconseguides. Com a guarnició un arrós llarg blanc i solt.


- Conill amb dos pebrots, de Can Quim. Restaurant de caire familiar amb una extensa carta per triar, especialitzat en cuina tradicional i elaborada amb productes de primera qualitat.


A mi personalment em va agradar el seu plat de conill, amb dos pebrots, normalment me'l menjo amb un pebrot, el vermell, i aquest portava els dos ;)


I per acabar el festival de tastets hi havía uns postres típics per la ocasió: les cues de conill. Fetes per la pastisseria Parc Bosch, que ja us n'he parlat en anteriors posts, es tracta d'una massa de pasta fullada amb una espècie de confitura al seu interior. La seva importància rau en que són un producte local i com a tal reben el distintiu estrenat per la Fira de "Fet a Vilafant". 


Com ells altres productors de fruites, verdures, all i oli, embotits, entre altres també participen per tal de promocionar el comerç de proximitat.

26/3/15

Croissants de @pansGranier

Fa uns quants posts ja us havía parlat d'aquesta fleca, Granier, que han obert recentment a Figueres, però que tenen diverses botigues repartides per tot l'estat i a Miami i pròximament a Londres, Roma, Budapest...


En aquella ocasió vam provar un postres que no ens va acabar de fer el pes. Crec que els postres normalment s'han de comprar a una pastisseria que estan millor elaborats, tot i que en una  pastisseria també hi fan bo els croissants i altres pastes o pans, normalment això no succeeix  a la inversa.


Doncs res, ara havíem de provar la part de fleca, que aquesta sí que val la pena. El que atrau molt d'aquestes franquícies són les ofertes que fan. Suposo que al tenir moltes botigues poden oferir els productes més econòmics. Realment fan ofertes molt bones com la que vam agafar nosaltres de 3 croissants per 1'5 euros. Et ve a 0'50 cèntims el croissant i cal dir que el vaig trobar molt bo, em va sorprendre gratament.


El croissant era inflat, ullat per dins i la textura era amorosa i un xic mantegosa. De pes feia uns 80 g., força gran si el comparem amb altres. Les banyes eren cruixents sense ser seques i al cim anava cobert amb força sucre.


També hem tastat els seus croisants minis, el dia que vaig comprar el gran vaig veure els petits i ja no me'ls vaig treure del cap fins que els he provat.


Surten molt bé de preu, sobretot per ser petits, que els fan pagar més cars. Aquests són a 19'95 el kg o 12 croisantets variats, de xocolata, amb banyes o de mantega, a 1'95.


Realment cada peça fa uns 10 grams així que són ben petits, però són una cucada. El de banyes per mi és el més bo i el més bufó. Amb les banyes cruixents i plenes de sucre.


El de xocolata és petitó i a dins porta una tira de xocolata més aviat negre, no està malament.
I el més sosso és el de mantega, flonjo això si.

Si n'hagués de triar un em quedaria el de banyes, de fet ja els volia agafar tots iguals, però la dependenta m'ha dit si els volia variats i he pensat que si, així els provo tots.


Ara ens queda tastar altres pastes com la coca de sucre, els croisants de xocolata, els fartons o els forats dels donuts, que sempre que els miro em criden l'atenció.


24/3/15

Neules cobertes de xocolata

Cada any en algun lot de Nadal trobem un paquet de neules i a casa no ens agraden massa. La veritat és que el gust avainillat que tenen és bo però tot i així ens hi falta alguna cosa. Així que, i si les cobrim de xocolata?


Ingredients:

1 paquet de neules
1 tauleta de xocolata per fondre (250 g.)


Elaboració:

Desfem la xocolata tallada segons marca la rajola al microones però a intervals de mig minut, vigilant que no es cremi.
També la podem desfer al bany maria per assegurar la jugada ;)
Jo particularment no hi afegeixo mantega per fondre-la perquè ja m'agrada el gust més intens que té la fondant, això a gust de consumidor.
Una vegada fosa, passem les neules per la xocolata, intenant banyar-les sense que es trenquin, cosa díficil amb la textura fina que tenen.
Conforme les anem folrant les posem en una plata per tal que la xocolata se solidifiqui i ja les podrem degustar.


23/3/15

[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.


Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.


Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.


El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.


Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.


Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)


I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.


Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.


Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.


[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.


Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.


Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.


Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

21/3/15

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli


Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.


Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.


Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.


Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  


Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 
Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.


Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.


Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.


La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)


Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.


Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.