El restaurant Bo.tic amb estrella Michelin des del 2009 ha estat el restaurant triat aquest any per a celebrar el nostre aniversari de "novios", 10 anys ja, el temps passa volant i més quan estàs a gust :)
Era un restaurant que a mi personalment em feia molta il.lusió anar-hi ja que havia vist moltes fotos amb els seus plats, plats amb molta tècnica i unes presentacions excel.lents. Textures que sorprenen i elaboracions molt cuidades i detallistes. Una cuina molt creativa i innovadora. Amb l'Albert Sastregener com a cap de sala i la seva dona, la Cristina Torrent com a sommelier tenen al cap una idea de gastronomia oberta que queda palès als seus plats.
A més vam anar a la nova ubicació, un Mas a Corçà, en una sala amb sostres de voltes i molt lluminós.
Nosaltres vam degustar el Menú Especial, ja que és el que va pensar que ens agradaria més, al veure la presència del foie, que ens encanta, i el Black Angus, una carn que havíem tastat a Nova York i vam trobar molt bona.
Així que per començar ens van dur el primer plat on hi havia miniatures de diferents plats; cep, blat de moro, foie i Pedro Ximénes, cruixents de sèsam, humus i bacallà, poma Granny Smith, salmó fumat i anet, anou i rostit d'ànec i pollastre a la catalana.
- Cruixents de sèsam, humus i bacallà
- Blat de moro, foie i Pedro Ximénes
- Cep
- Salmó fumat i anet
- Pollastre a la catalana
- Anou i rostit d'ànec
Eren com uns petit fours, però enlloc de dolços, de plats salats. Jugant amb textures: de merenga, més volàtil, cruixents, altres tipus mousse i algunes cremoses. Un bon començament de joc!
Un primer plat molt original i ben treballat, a part de bo.
Xuixo amb tòfona. Te'l serveixen en un paper embolicat i es tracta d'un xuixo farcit amb una crema fina i delicada d'aquest apreciat bolet.
Castanya a la brasa, tòfona, adobats i suc de rostit de perdiu. Un plat original per la mescla d'ingredients que fa servir.
Tàrtar de tonyina, remolatxa i formatge feta. La presentació d'aquest plat em va agradar molt. El formatge texturitzat així hi feia goig, així com la quenelle de remolatxa. Un plat agradable a la vista.
"Fajita", escabetx de perdiu i formatge Gruyère. Un escabetx molt fi i equilibrat. Molt bona idea la de farcir la fajita amb un escabetx de perdiu. Un casament entre un plat més sofisticat amb un més humil, com és la fajita de blat de moro.
Rossinyol de pi, rovell curat, patata i tòfona. Els rossinyols són un dels meus bolets preferits, tenen un gust potent però alhora són delicats. Aquí barrejats hi eren més protagonistes que els altres ingredients.
Textures de foie. Cal dir que és un dels plats que més em va agradar, no només per la bona presentació, sinó perquè menjar aquest plat és entrar en un joc on vas agafant el foie amb la forma que més t'agradi i el vas maridant amb les diferents salses que t'hi acompanyen. N'hi ha de dolçes, altres més salades, fins i tot alguna d'amarga. És un joc de textures, t'ho passes bé quan et porten el plat, perquè estàs desitjant tastar-lo, mentre el degustes perquè estàs enfeinat lligant i descubrint gustos i quan estàs t'ho has passat bé.
Turbot i pil pil de trompeta de la mort. Un plat excel.lent, amb peix fresc que li van dur al matí. Perfectament cuinat i amb un gust a mar deliciós. Original el pil pil amb aquest bolet que proporciona al plat el to negrós que el caracteritza.
Entrecot "Black Angus", mostassa i patates. Un plat que m'esperava amb candaletes quan el vaig llegir a la minuta i no em va decebre. Unes làmines fetes al punt, tendres i bones d'una carn excel.lent. Acompanyada d'unes boletes de patata, que em van traslladar a la meva infantesa, quan en menjava unes de congelades que comprava la meva mare, res a veure amb aquestes artesanes d'aquest restaurant.
Maria Lluisa, llimona, iogurt i mel. Una presentació molt original, amb boletes que només veure-les ja t'entraven ganes de menjar-les per descobrir quin gust tindrien, si serien el iogurt, on seria la mel i la llimona?
Pinya, llima, coco, fruita de la passió i Malibú. A vegades quan llegeixes el títol d'un plat no et convenç, com va ser el cas, però quan me'l van servir i el vaig tastar em va encantar. S'ha de menjar per conèixer la sensació que dóna menjar aquests postres. Les diferents textures que hi entren i a més gelades són genials. Un gust delicat, amb més presència en boca de la pinya i el coco, que casen a la perfecció. A més també em va fer recordar a uns quants anys enrere, quan amb les amigues ens demanàvem un Malibú amb pinya, quan sortíem.
L'ou de Crema Catalana. Un altre postres que només veure'l vols tenir-lo ja i descobrir el gust dels ous i on es troba la crema catalana. Aquest plat va servit amb una llet de coco molt lleugera i fina. És molt sorprenent aquests postres, ja que al mossegar l'ou tens en ment una cosa però quan el menges te'n proporciona una de ben diferent, et descol.loca.
Galeta Maria. Res a veure amb la galeta que tots coneixem, la única similitud era la forma, ja que el gust era cacau i cafè. Amb un cruixent per dins que no t'esperes.
Per acabar aquest magnífic Menú Especial, amb el cafè (un Nespresso), ens van servir uns petit fours.
Unes trufes de tres xocolates diferents, negre, blanca i amb llet, amb licor a dins, però molt súbtil.
El menú el vam fer sense vins, amb aigua amb gas, ja que no volíem perdre'ns cap detall en els plats.
Perdoneu si descric alguns plats amb més detall que altres però és que jo plasmo al blog tot el que va transmetre aquest restaurant. I com que penso que més que fer-hi un bon àpat, que també, hi vam jugar, vull que quedi plasmat.Tots els plats estan dissenyats perquè el comensal pugui imaginar, pensar, jugar i descobrir gustos en ingredients que potser no et pensaries i sobretot textures que identifiques en uns ingredients però que te les presenten diferents, de manera que trenquen l'esquema.
Per a mi cada plat era un i ara què? En vull més, vull saber la idea que ha tingut el cuiner per a presenta'm el següent plat.
En definitiva trobo que és un menú que s'ha de provar i deixar-vos dur, perquè al meu veure, no només és menjar, sinó sorpresa i diversió!
Era un restaurant que a mi personalment em feia molta il.lusió anar-hi ja que havia vist moltes fotos amb els seus plats, plats amb molta tècnica i unes presentacions excel.lents. Textures que sorprenen i elaboracions molt cuidades i detallistes. Una cuina molt creativa i innovadora. Amb l'Albert Sastregener com a cap de sala i la seva dona, la Cristina Torrent com a sommelier tenen al cap una idea de gastronomia oberta que queda palès als seus plats.
A més vam anar a la nova ubicació, un Mas a Corçà, en una sala amb sostres de voltes i molt lluminós.
Nosaltres vam degustar el Menú Especial, ja que és el que va pensar que ens agradaria més, al veure la presència del foie, que ens encanta, i el Black Angus, una carn que havíem tastat a Nova York i vam trobar molt bona.
Així que per començar ens van dur el primer plat on hi havia miniatures de diferents plats; cep, blat de moro, foie i Pedro Ximénes, cruixents de sèsam, humus i bacallà, poma Granny Smith, salmó fumat i anet, anou i rostit d'ànec i pollastre a la catalana.
- Cruixents de sèsam, humus i bacallà
- Blat de moro, foie i Pedro Ximénes
- Cep
- Salmó fumat i anet
- Pollastre a la catalana
- Anou i rostit d'ànec
Eren com uns petit fours, però enlloc de dolços, de plats salats. Jugant amb textures: de merenga, més volàtil, cruixents, altres tipus mousse i algunes cremoses. Un bon començament de joc!
Un primer plat molt original i ben treballat, a part de bo.
Xuixo amb tòfona. Te'l serveixen en un paper embolicat i es tracta d'un xuixo farcit amb una crema fina i delicada d'aquest apreciat bolet.
Castanya a la brasa, tòfona, adobats i suc de rostit de perdiu. Un plat original per la mescla d'ingredients que fa servir.
Tàrtar de tonyina, remolatxa i formatge feta. La presentació d'aquest plat em va agradar molt. El formatge texturitzat així hi feia goig, així com la quenelle de remolatxa. Un plat agradable a la vista.
"Fajita", escabetx de perdiu i formatge Gruyère. Un escabetx molt fi i equilibrat. Molt bona idea la de farcir la fajita amb un escabetx de perdiu. Un casament entre un plat més sofisticat amb un més humil, com és la fajita de blat de moro.
Rossinyol de pi, rovell curat, patata i tòfona. Els rossinyols són un dels meus bolets preferits, tenen un gust potent però alhora són delicats. Aquí barrejats hi eren més protagonistes que els altres ingredients.
Textures de foie. Cal dir que és un dels plats que més em va agradar, no només per la bona presentació, sinó perquè menjar aquest plat és entrar en un joc on vas agafant el foie amb la forma que més t'agradi i el vas maridant amb les diferents salses que t'hi acompanyen. N'hi ha de dolçes, altres més salades, fins i tot alguna d'amarga. És un joc de textures, t'ho passes bé quan et porten el plat, perquè estàs desitjant tastar-lo, mentre el degustes perquè estàs enfeinat lligant i descubrint gustos i quan estàs t'ho has passat bé.
Turbot i pil pil de trompeta de la mort. Un plat excel.lent, amb peix fresc que li van dur al matí. Perfectament cuinat i amb un gust a mar deliciós. Original el pil pil amb aquest bolet que proporciona al plat el to negrós que el caracteritza.
Entrecot "Black Angus", mostassa i patates. Un plat que m'esperava amb candaletes quan el vaig llegir a la minuta i no em va decebre. Unes làmines fetes al punt, tendres i bones d'una carn excel.lent. Acompanyada d'unes boletes de patata, que em van traslladar a la meva infantesa, quan en menjava unes de congelades que comprava la meva mare, res a veure amb aquestes artesanes d'aquest restaurant.
Maria Lluisa, llimona, iogurt i mel. Una presentació molt original, amb boletes que només veure-les ja t'entraven ganes de menjar-les per descobrir quin gust tindrien, si serien el iogurt, on seria la mel i la llimona?
Pinya, llima, coco, fruita de la passió i Malibú. A vegades quan llegeixes el títol d'un plat no et convenç, com va ser el cas, però quan me'l van servir i el vaig tastar em va encantar. S'ha de menjar per conèixer la sensació que dóna menjar aquests postres. Les diferents textures que hi entren i a més gelades són genials. Un gust delicat, amb més presència en boca de la pinya i el coco, que casen a la perfecció. A més també em va fer recordar a uns quants anys enrere, quan amb les amigues ens demanàvem un Malibú amb pinya, quan sortíem.
L'ou de Crema Catalana. Un altre postres que només veure'l vols tenir-lo ja i descobrir el gust dels ous i on es troba la crema catalana. Aquest plat va servit amb una llet de coco molt lleugera i fina. És molt sorprenent aquests postres, ja que al mossegar l'ou tens en ment una cosa però quan el menges te'n proporciona una de ben diferent, et descol.loca.
Galeta Maria. Res a veure amb la galeta que tots coneixem, la única similitud era la forma, ja que el gust era cacau i cafè. Amb un cruixent per dins que no t'esperes.
Per acabar aquest magnífic Menú Especial, amb el cafè (un Nespresso), ens van servir uns petit fours.
Unes trufes de tres xocolates diferents, negre, blanca i amb llet, amb licor a dins, però molt súbtil.
El menú el vam fer sense vins, amb aigua amb gas, ja que no volíem perdre'ns cap detall en els plats.
Perdoneu si descric alguns plats amb més detall que altres però és que jo plasmo al blog tot el que va transmetre aquest restaurant. I com que penso que més que fer-hi un bon àpat, que també, hi vam jugar, vull que quedi plasmat.Tots els plats estan dissenyats perquè el comensal pugui imaginar, pensar, jugar i descobrir gustos en ingredients que potser no et pensaries i sobretot textures que identifiques en uns ingredients però que te les presenten diferents, de manera que trenquen l'esquema.
Per a mi cada plat era un i ara què? En vull més, vull saber la idea que ha tingut el cuiner per a presenta'm el següent plat.
En definitiva trobo que és un menú que s'ha de provar i deixar-vos dur, perquè al meu veure, no només és menjar, sinó sorpresa i diversió!
No hay comentarios:
Publicar un comentario