Abans recordo quan la gent de Figueres i voltants anaven a buscar el pa a Terrades perquè deien que era el millor.
El Petit Forn de Pa és una fleca molt antiga, data de l'any 1893, quan Ferran Gou va iniciar el negoci i actualment és el seu besnét qui el porta. Tenien un forn de llenya molt conegut que avui dia encara es pot veure si vas a comprar pa.
Molta gent coincidia en que si compraves una barra seva la podies guardar tota una setmana ben embolicada a la panera i durava bo tota la setmana.
Ara ja us puc explicar la última novetat d'aquest forn i que ja podeu trobar a les fleques del Pa Pa. Es diu Raulina i es pot trobar a les fleques del C/Ample, Pujada del Castell i Vilafant.
Després de varies proves, en David, el mestre artesà flequer, ja la va donar per bona i com que nosaltres erems in situ, vam donar-ne fe :) Aquella olor, amb el pa acabat de sortir del forn i com es trencava amb el ganivet i la molla flonja, se'ns feia la boca aigua...
Es tracta d'una barra feta amb farines escaldades, és a dir, amb poc gluten i així fa que sigui molt més digerible.
Quan comprem pa, anem a la fleca, sovint triem el que ens agrada més, més torrat, més blanquet o altres vegades ho fem en funció si necessitem una barra de quart o un panet per berenar o un rodó de mig. Però normalment no veiem el que hi ha al darrera de cada barra o peça de pa.
Nosaltres sempre sentim curiositat per tot lo artesà, perquè és molt valuós i és un privilegi tenir la oportunitat de veure quin equip humà hi ha al darrera i com fan aquesta feina cada dia perquè puguem tenir una gran varietat de pans a les estanteries de les fleques, ja des de primera hora del matí.
Nosaltres no vam matinar tant com els flequers, que comencen a les quatre de la matinada, però a les vuit en punt ja estàvem llests per visitar l'obrador, el Forn de Pa Porterias, conegut per les seves fleques del Pa Pa.
Si voleu conèixer de ple el que mengen els habitants d'algun país la millor manera és anar als seus mercats, als mercats on compren ells el que necessiten per a cuinar els seus plats.
A Varsòvia vam visitar el Hala Mirowska, un mercat molt antic en un emblemàtic edifici amb una preciosa façana, on pots trobar tant parades a fora com a dins de fuita, verdura, carn, peix, pa, embotits, flors, entre altres.
Jo sóc feliç amb poca cosa. Nadar, passejar amb la meva parella vora la platja, viatjar, mirar una bona sèrie o pel.lícula ben acompanyada, un sopar romàntic i un bon esmorzar.
I és que començar el dia gaudint d'una peça recent fornejada és un plaer més de la vida, com molts altres relacionats amb el menjar.
Ara us mostraré algunes d'aquestes peces, del Forn Ebre, que menjades amb un bon llet i cafè et fan començar el dia amb energia i il.lusió.
Això si, no ho esmorzeu cada dia, ja que són productes amb una alta quantitat de greixos i sucres. Reserveu-vos la peça que més us agradi per degustar-la tranquilament el diumenge amb la vostra parella. Que aquestes coses, ben acompanyades, encara són millors.
Com veieu sóc molt fan de la xocolata, ja sigui líquida farcint un croisant, com de cobertura en els donuts o les palmeres.
Precisament les palmeres d'aquest forn les trobo molts bones, ja que les fan caramelitzades i així queden ben cruixents per la parta de sota que no està folrada de xocolata.
Els croisants de xocolata blanca tampoc estan malament, tot i que pel meu gust els trobo un pèl massa dolços.
De la mà d'en Salvador Garcia-Arbós, periodista, escriptor i gran aficionat a la gastronomia, altrament conegut amb la paraula foodie que emprem avui dia, us mostro en què ens hem de fixar per saber si estem davant d'un bon pa.
Color: La crosta de peça té un color especial, en funció de la quantitat d'aigua de la massa i de la humitat a l'interior del forn. El forner obtindrà colors més blanquinosos amb poca humitat al forn, mentre que tindrà el pa més ros si l'augmenta. Forma i aspecte: Rodó, llarg, ovalat, quadrat, gros o petit, prim o gruixut; el pa s'identifica per la forma de cada peça de pa. Les formes són determinants per a la conservació i el consum. L'aspecte demostra la personalitat del flequer, perquè el pa també es menja pels ulls.
Crosta: És a la part exterior i més dura del pa. Serà més dura en funció dels ingredients, del tipus d'elaboració, de la temperatura del forn i del temps de cocció. El flequer la pot fer més brillant amb més vapor. Maillard: Els gastrònoms i els cuiners diuen que la reacció de Maillard és la gràcia dels aliments no bullits. El color daurat, l'aroma agradable i el sabor característic més aviat dolç de la crosta és per causa de la caramelització que es produiex quan reaccionen proteïnes i sucres reductors. Gràcies a aquesta reacció, reconeixem la frgància característica de les fleques artesanals.
Cruixent: Els pans cuits amb vapor desenvolupen aquella crosta rossa i consistent, musical quan es parteix. Gràcies a la reacció de Maillard sentim aquell crec, crec, crec, que només gosa apagar el vent humit de mar. El vent del nord és, en canvi, l'aliat natural de la música dels grans pans.
Engrunes: El pa és un producte per ser consumit fresc. Els grans pans aguanten molts dies. Conserven el sabor i la fragància, però la degradació del midó de la molla i la deshidratació fan que el pa s'engruni.
Ull (o àlveol): Els ulls expliquen la qualitat de la farina i la força del gluten, la feina a l'obrador, la quantitat d'aigua i el temps de fermentació. Els ulls es formen per acumulació del gas carbònic produït pels llevats, i que queda en bosses i protegit pel gluten de la massa.
Molla (molleda): La molla és l'interior tou, esponjós, amorós i humit del pa, la part que concentra les aromes i l'ànima del flequer. Són l'expressió de la feina ben feta amb farines de màxima qualitat.
Esponjositat: Segons la mida dels ulls, els pans seran més esponjosos. Hi ha pans amb ulls grossos i irregulars i pans amassats amb els ulls petits i regulars.
Gust: Escollit per la vista, seduït per les aromes i captivat pel cruixent de la crosta, el pa passa la prova definitiva del gust. Busquem un sabor agradable, humit i un equilibri entre la dolçor i l'acidesa.
Retrogust: La persistència del bon sabor defineix la qualitat d'un gran pa.
Funyir: És donar la forma al pa de manera manual, procurant no prémer massa, per no trencar l'estructura de la fermentació. El toc de la mà nota si el pa s'ha de treballar o no.
Aromes: El pa té un perfum característic, qe resumeix la farina, els llevats, la fermentació, la cocció, el torrat de la crosta i tota la feina del flequer. Cada peça s'expressa amb un perfum diferent.
Per la meva part us diré que compreu el pa totalment artesà a una panadería de confiança on sapigueu que l'elaboren amb cura i paciència. Així el resultat serà aquell que darrera seu té unes quantes hores de fermentació (un mínim de 16 hores), és a dir, un pa fet amb massa mare que ha estat reposat i fet amb carinyo. cosa que farà que aquest pa tingui més gust i es guardi millor. El fet de utilitzar massa mare fa que el pa a la nit encara sigui cruixent, la molla sigui esponjosa i alevolar i el gust lleugerament àcid, qualitats totes que ha de tenir un bon pa.
I com ho podem saber tot això a simple vista?
Doncs observant el pa, un bon pa té un color més rogenc amb petites bombolles a la crosta, senyals que ha estat fermentat durant un llarg temps.
La seva crosta ha de ser cruixent i la molla alveolada i irregular.
Ahir en motiu de la 2a Fira del Pa celebrada a Cistella, va tenir lloc una xerrada per part d’IRTA, Productors, Farineres i Flequers Artesans sobre el pa elaborat a partir de la farina Km0.
El Sr. Joan Serra, tècnic de l’IRTA-Mas Badia i el Sr Josep Mª Font, administrador i flequer de Pa Fosu S.L. de Torroella de Montgrí, ens van explicar quines característiques tenia la farina de Girona i quins paràmetres havia de complir de cara al flequer per tal de poder fer un bon pa. Perquè un pa bo parteix d'una farina de qualitat, com la de Girona, que ara la coneixerem una mica més.
De fet tot comença quan els flequers que treballen bé i amb farina de qualitat volen donar a conèixer l'origen d'aquesta farina emprada per a fer el pa que comercialitzen. Aleshores presenten un pla sectorial a la Generalitat i signen un protocol, amb una sèrie de drets i obligacions, per adherir-se al projecte "És Farina de Girona". Anem a veure quines condicions compleixen.
Elaboració i distribució de la farina
Control de qualitat a l'entrada del blat
Emmagatzematge i molturació del blat durant l'any
Les terceres queden en propietat de les farineres participants
La distribució de la farina arreu dels integrants de Flequers Artesans*
Finalitat del projecte
L'objectiu és obtenir una farina certificada a partir d'un conreu integrat de blats per productors seleccionats per l'IRTA-Mas Badia, on la seva transformació en farina és realitzada per les farineres gironines i finalment poder-ne elaborar pa pers alguns membres del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines.
Valors d'"És Farina de Girona"
- És un pa de qualitat (blat/farina de qualitat-talent Flequers Artesans)
- A partir de blat certificat en producció integrada (garantia de respecte pel medi i la salut de les persones)
- i de proximitat (els nostres pagesos, fariners i flequers)
Els Flequers Artesans volien fer una diferenciació de producte, per una banda fent pa a partir de farines de proximitat, com la de Girona i, per altra banda, elaborar un pa diferent, el Pa de Tramuntana.
El "Pa de Tramuntana", l'elaboren 75 flequers artesans i es el trobem ens més de 100 punts de venta.
És un pa que va ser presentat al desembre del 2011.
És un pa elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues (Florence Aurora i Soissons) seguint uns paràmetres de Producció Integrada* pels Pagesos de la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Es presenta en forma de xusco/xato de 400 grams amb una etiqueta identificativa (una hòstia segellada a cada pa).
Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques (gust, tacte, olor i color) molt especials: el color bru de la crosta amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb molts matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades que, quan te'l poses a la boca i tanques els ulls, pots escoltar focs d'artifici al mossegar-lo.
El conreu integral d'aquests blats permet el respecte el medi ambient vetllant per la salut de les persones i, sobretot, destaquem que és un producte local, d'aquí, de Km 0.
Les particularitats de l'entorn natural de la zona repercuteixen en les característiques dels blats; són determinants les característiques climàtiques, així com el bon fer del pagès.
Els Flequers Artesans li donen el seu toc mestre que fa que elaborin, amb les seves mans, aquest pa amb excel.lents resultats.
El Pa de Tramuntana és el resultat de molts anys de treball conjunt entre el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, Triticatum. IRTA i la Generalitat de Catalunya.
Concretament per a produir la farina demandada per tal d'elaborar el Pa de Tramuntana se sembra un 25% de la varietat antiga millorant Florence Aurora i un 75% de la varietat vella Soissons.
Valors del "Pa de Tramuntana"
- Varietats velles de farines: Florence Aurora i Soissons
- Zona de producció (Àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà)
* I que és exactament la Producció Integrada?
Doncs bàsicament es tracta d'un sistema per a la producció de blat tou per l'elaboració de farines per a la panificació que agrupa tot una sèrie de principals obligacions dels productors:
- Utilitzar llavor certificada (R1 o R2)
- Omplir un quadern d'explotació (col.laboració projecte)
- Rotació de conreus (no menys de 3 cultius)
- Balanç de nutrients i anàlisis del sòl (cada 5 anys) (a càrrec del productor)
- Ús de productes fitosanitaris autoritzats
- Prioritzar mètodes de lluita de plagues i malalties segons llindars
- Calibració de la maquinària de tractaments
Seguir la norma tècnica per a la producció integrada de cereals d'hivern del Consell Català de la Producció Integrada.
El blat també és sotmès a una anàlisis multi residus i a una fertilització Nitrogenada, per tal que tingui una bona quantitat de proteïna, que és el que després servirà per a treballar el pa.
A més aquest blat ha de tenir uns mínims de qualitat:
- Índex de caiguda superior o igual a 280 segons
- Degradació proteolítica menor de 15 %
- Humitat del gra menor del 13 %
- Impureses menor del 2 %
- Pes específic major de 75 kg/hl
- Contingut en proteïna:
blats millorants menor del 13 %
blats panificables menor del 11 %
- Contingut en micotoxines
- Metalls pesants (Pb menor de 0,2 mg/kg; Cd menor de 0,1 mg/kg, ètc.)
En la producció global d'elaboració del pa intervenen diferents actors:
- Productors
- Fariners
- Flequers del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines
Amb tota aquesta explicació, més tècnica potser, m'agradaria mostrar-vos que el producte que ens sortirà d'aquesta farina tindrà una excel.lent garantia i uns valors:
- La qualitat
- Les propietats organolèptiques, és a dir el seu gust, la seva textura, olor i color
- Respecte pel medi ambient
- Respecte per la salut de les persones
- RSC Responsabilitat Social Corporativa
- Respecte pel paisatge
- Respecte pels oficis
Objectiu:
L'Excel.lència del pa, combinat amb la farina d'aquí i el talent dels Flequers Artesans.
Com a curiositat us deixo amb les dades de la collita que es va fer el 2015:
22 pagesos participants al projecte
Camps conreats en 5 comarques gironines
260ha sembrades.
1.176.000 Kg de blat obtingut
I és que el pa fet amb "És Farina de Girona" és d'aquí, és de qualitat, és salut, és bona, és l'excel.lència del pa.
I ja per finalitzar, un parell d'enllaços interessants. En el primer podreu accedir al cercador de fleques del Gremi adherits al projecte, per tal que busqueu la més propera a la zona on viviu i l'espot que forma part de la campanya que han engegat per tal de fer-ne promoció.
En aquella ocasió vam provar un postres que no ens va acabar de fer el pes. Crec que els postres normalment s'han de comprar a una pastisseria que estan millor elaborats, tot i que en una pastisseria també hi fan bo els croissants i altres pastes o pans, normalment això no succeeix a la inversa.
Doncs res, ara havíem de provar la part de fleca, que aquesta sí que val la pena. El que atrau molt d'aquestes franquícies són les ofertes que fan. Suposo que al tenir moltes botigues poden oferir els productes més econòmics. Realment fan ofertes molt bones com la que vam agafar nosaltres de 3 croissants per 1'5 euros. Et ve a 0'50 cèntims el croissant i cal dir que el vaig trobar molt bo, em va sorprendre gratament.
El croissant era inflat, ullat per dins i la textura era amorosa i un xic mantegosa. De pes feia uns 80 g., força gran si el comparem amb altres. Les banyes eren cruixents sense ser seques i al cim anava cobert amb força sucre.
També hem tastat els seus croisants minis, el dia que vaig comprar el gran vaig veure els petits i ja no me'ls vaig treure del cap fins que els he provat.
Surten molt bé de preu, sobretot per ser petits, que els fan pagar més cars. Aquests són a 19'95 el kg o 12 croisantets variats, de xocolata, amb banyes o de mantega, a 1'95.
Realment cada peça fa uns 10 grams així que són ben petits, però són una cucada. El de banyes per mi és el més bo i el més bufó. Amb les banyes cruixents i plenes de sucre.
El de xocolata és petitó i a dins porta una tira de xocolata més aviat negre, no està malament.
I el més sosso és el de mantega, flonjo això si.
Si n'hagués de triar un em quedaria el de banyes, de fet ja els volia agafar tots iguals, però la dependenta m'ha dit si els volia variats i he pensat que si, així els provo tots.
Ara ens queda tastar altres pastes com la coca de sucre, els croisants de xocolata, els fartons o els forats dels donuts, que sempre que els miro em criden l'atenció.
L'Abraham Balaguer, que prové d'una família de pastissers, ens ofereix des de l'any 2006 l'oportunitat de provar la seva pastisseria a Girona. Ell, juntament amb el seu equip treballen a l'obrador per tal d'oferir-nos moments dolços, tal com indica el nom de la seva pastisseria situada al c/ de la Creu a Girona, Sweets by Abraham Balaguer.
Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.
Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...
Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!
De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:
"L'elaboració del croissant és
aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els
ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima
qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17
anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.
Amb
sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles,
intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb
mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor.
Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària
i la cocció justa.
Després
de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb
un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura
cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt
característics".
Abraham Balaguer
Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.
Croissant-xuixo
A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:
- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan
I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.
El Maia és una fleca principalment, tot iq ue també hi fan productes alguns productes de pastisseria. Tenen dos locals cèntrics a Figueres on disposen de servei de cafeteria, també hi fan dinars de menú o plat combinat i venen productes a la fleca. Elaboren una gran diversitat de pans, de nous, de Tramuntana (bonissim aquest), integral, d'espelta, de cereals, entre altres.
De pastes també n'hi ha per triar: napolitanes de xocolata i crema, croisants de xocolata a dins o de recobriment, magdalenes variades, ensaïmades i altres productes dolços i salats que tan bé de gust venen ja sigui per esmorzar o berenar.
Una bona cosa són les ofertes que fan, per exemple ara tenen la de dos croisants per 1'10 euros. Ja sabeu que m'encanten els croisants així que ahir vam decidir comprar-ne per a l'esmorzar.
De pes aquest feia uns 50 g., menys pes que la majoria de croisants, que solen fer entre 65 i 80 grams. La textura és esponjosa, però sense capes. La pega és que li noto un regust a farina extrany al croissant que no m'acaba de convèncer. Al seu cim porta com un sucre de llustre però amb un toc brillant que fa embellir el croissant.
Diumenge passat, dia de Sant Antoni feien la festa de benedicció del animals. La gent del poble i voltants porten la seva mascota a beneir. També cavalls, eugues i altres animals hi fan acte de presència, acompanyats dels seus amos, és clar.
Un dels pobles que rep molta gent i que celebra aquesta fira és Anglès, on cada té una bona influència de públic.
Nosaltres ja que erem a Perelada, poble conegut pel seu Casino i pel seu Golf, vam acostar-nos a la fleca també molt nomenada pel seu pa, sobretot.
Elaboren un llonguet, tal com es diu la fleca, que és una delícia. També trobem altres pans, com el rodó típic que és bonissim i altres varietats més sofisticades com amb nous o ceba.
La part dolça també hi té pes, fan brunyols, ensaïmades de cabell d'àngel, tortells, mousses, bracets, entre altres.
Així doncs del Llonguet ens vam quedar un braçet de torró, que ja per Nitbona en voliem comprar un i vam canviar d'opinió.
Era llarg i prim, farcit de torró amb un gust d'ametlla impressionant i molt ben embolcallat d'ametlla crocanti. No hi escassejava gens. El bescuit també era tovet, suau i fi. Va valer molt la pena.
De pes li faltava poc per arribar a 600 grams.
Cadaqués és un poble de mar especial. Les seves cases blanques i el seu parlat salat fan d'aquest poble costaner un bon atractiu turistic.
Des de Figueres, a partir de Roses tots són curves per accedir-hi, però quan hi arribes s'hi respira una pau i tranquilitat que no trobes arreu. Nosaltres hi vam passar un cap de setmana de setembre i encara hi havia gent. Una cadaquesenca ens va comentar que sempre hi havía visitants.
També vam aprofitar per provar alguns dolços d'Es Fornet, una pastisseria-fleca al centre de Cadaqués on tot hi fa molt bona pinta. Vam demanar un xuixo farcir de xocolata i un barretet de merenga. Ambdues pastes molt bones, el xuixo ben farcit de xocolata. Relació qualitat-preu bona.
M'agrada esmorzar un cafè amb llet i croisant, tot un clàssic que em perd, jo sóc més dolç al matí.
A la Rambla de Figueres s'hi troba una fleca, la Botiga del Pa on tenen moltes varietats de pa, pastes i productes de pastisseria. Tenen un espai per esmorzar-hi i també hi fan menús al migdia, així com berenars i altres.
Jo hi acostumo a comprar només els croisants o les napolitanes de xocolata, ja que d'aquesta fleca és el que m'agrada. A més tenen una bona promoció, sinó la fessin problamement no hi aniria. Dos croisants normals amb més o menys per 1'25 euros. No està gens malament si vols menjar un croissant calent, acabat de fornejar, tot i que sovint massa torrat.
Una altra oferta és la de tres mini napolitanes a 1 euro, també acabades de fer són bones. Un altre dia us les ensenyo!
A les diferents fleques del Grup Pa fi que tenen repartides arreu de la comarca, al matí, durant les hores dels esmorzars, abans de les 11h. del matí fan unes promocions interessants, sobretot ara que estem en crisi.
Per exemple tens un croissant i cafè amb llet, napolitana de xocolata i cafè amb llet o també si ets més de salat, pots combinar-ho amb un mini, tot i que el preu ja puja més.
L'oferta que vam fer nosaltres va ser: Napolitana de xocolata i cafè amb llet per 1'90 euros. Està molt bé si vols esmorzar fora i econòmic. Molt ben presentat el cafè amb llet i la napolitana recent fornejada no està gens malament.
La història de la fleca comença el 1896 quan Narcís
Bosch va posar en marxa. Cap el 1920 va prendre les regnes, el seu fill, l'Hugo Bosch i cap al 1960, la traspassà a en Pere Llobet (treballava per l' Hugo) i finalment la dirigeix el seu fill, també, Pere Llobet, des del 1995.
Aquesta fleca pertany al Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines. Elaboren un pa amb la farina de les comarques de Girona, que gaudeix d'una excel-lent qualitat, la massa mare de les farines respectives (espelta, Kamut, blat), la sal, el llevat i l'aigua. S'amassa a temperatura ambient, afegint més o menys aigua, depenent de com quedi la massa. El secret del bon pa és amassar el temps suficient fins a aconseguir una massa elàstica. Posteriorment cal funyir la massa, o sigui, tallar i separar cada peça de massa per fer-ne una bola que deixarem reposar. Després se li fa la forma que es vol, es deixa fermentar a temperatura ambient fins que dobla el seu volum i es posa a coure al forn de llenya. D'aquesta manera aconseguim un pa de qualitat, ben treballat i totalment artesà.
Ara mateix disposen de dues fleques, una oberta recentment al C/Sant Pau de Figueres, i l'altra, on tenen l'obrador, situada al C/Tarreres. La gent fa cua per anar a buscar-hi el seu pa i endur-se'l amb aquelles bosses de roba que antigament es donaven.
A part de l'assortiment de pans també elaboren uns excel-lents brunyols de l'Empordà, així com pa de pessics, coques d'anís bonissimes, entre altres peces de brioxeria.
Us deixo amb un dels croissants que tenen, en aquest cas amb les puntes farcides de xocolata. Una xocolata molt fina i delicada.
