Mostrando entradas con la etiqueta Roquefort. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Roquefort. Mostrar todas las entradas

2/1/24

[#Restaurant] L'Argolla Pizzeria

Per la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, una fira dedicada a aquest licor dolç milenari tan nostre, vam anar a dinar a la l'Argolla Pizzeria.

Es tracta d'un hostal que al seu baix hi té un menjador amb una petita terrassa i on tenen fama de fer unes bones pizzes. Nosaltres hi vam anar recomanats i ens van agradar força.


La carta de pizzes és extensa, hi ha per tots els gustos, des de la més bàsica fins a pizzes amb ous ferrats.

Les pizzes són grans i de massa fina i van força plenes. A més pots afegir o canviar ingredients per tal de fer-ta al teu gust i també pots fer cada meitat d'un tipus diferent.

Nosaltres vam tastar dues pizzes diferents que vam fer a meitats:

- L'Argolla, que porta bacó, xampinyons, pollastre, barbacoa i carbonara

Aquesta porta el nom de la pizzeria i l'havíem de tastar sí o sí. Una pizza molt bona i de gust suau, encara que a priori no ho sembli.

14/1/22

[#Restaurant] @SidreriaTxots i el seu menú del Txuletón

Com que estem de vacances hem aprofitat per anar a fer el Menú del txuletón del Txot's de Figueres, que feia temps que hi voliem anar.


El menú està molt bé en relació qualitat-preu, ja que per 79 euros t'ofereixen un seguit de plats que ara veure-ho i que valen a pena;

19/4/21

[#Restaurant] Pizzeria del Barri Vell

Que n'és de bonica Girona, i sobretot quin encant té passejar pel Barri Vell i anar a comprar a les seves botigues, que tenen un encant especial i al darrera hi ha gent molt maca.


Doncs precisament és on hem anat a tastar la Pizzeria del Barri Vell. Un local petit i bufó, amb un tracte molt proper on fan tota una selecció de pizzes per emportar i per repartir que són una delícia!

28/10/20

[#Nutrició] Moniatos amb formatge blau

Estem en plena època de moniato, una hortalissa rica en hidrats de carboni complexos i sucres. I tot i que té un contingut nutritiu superior al de la patata en quant a vitamines A, E, C i àcid fòlic, el seu contingut calòric és de 100 kcal per cada 100 gr.

9/9/20

[#Restaurant] Pizzeria Il Forno

Aquest estiu, com que no hem pogut viatjar com cada any fem, hem fet platja i dinar per la zona.

Fa temps vam anar a una cala de Lloret de Mar que ens va encantar, Sa Boadella, així que vam decidir tornar-hi!

Es tracta d'una platja nudista, tot i que si no ets molt invasiu et pots posar a un racó i gaudir de l'aigua blau-verd cristal·lina i els  peixos que té. De fet la platja queda com dividia en dos, en una part la gent va amb banyador i a la següent sense. 

És un bon lloc per portar les ulleres i veure els peixos, tot i que n'hi ha tants i l'aigua és tan neta que es veuen a simple vista.

L'aigua no és freda i s'hi està molt bé, això si, aneu-hi d'hora perquè hi ha moltíssima gent.

Doncs al que anava, vam passar el matí a la platja i al migdia vam anar a Lloret a fer una pizza, que la platja sempre fa entrar gana.

Al centre de Lloret hi ha una pizzeria amb forn de llenya on fan unes pizzes molt complertes i bones i bé de preu: Il Forno.


Els dies laborables tenen un menú de migdia molt complert, amb amanides, plats de pasta, pizza i postres a triar i si prefereixes pizza, en tenen una extensa carta.

El local és força gran, té algunes taules a fora, a dins i en una terrassa interna, on hi cap més gent.

El personal és amable i t'atenen molt bé.

Una cosa que em va agradar, sobretot per mi, que a vegades sóc indecisa és que pots fer una meitat de pizza d'un gust i una altra d'un altre. Així que el meu dilema va quedar solucionat en el moment en què vaig demanar consell a la cambrera sobre quina pizza em recomanava.

Així que, tal com us deia, vaig fer meitat de salmó i meitat de 4 formatges.


La meva desil·lusió va arribar amb la pizza quan el salmó no era fumat, tot i que pregunta'ls-hi, però la resposta de la noia va dir que es va coure al posar-lo al forn, però ja veieu que no. Eren trossos de peix de salmó, tot i que ja em va agradar i la quantitat era molt correcte.


L'altra meitat de formatges era ben plena, amb una bona capa dels diferents formatges i força Roquefort.


La massa estava ben feta, esponjosa i passava molt bé.

La pizza em va agradar i al fer una meitat de cada més.

La meva parella es va demanar una pizza Barbacoa que portava tomàquet, mozzarella, bacó, pollastre, ceba, salsa bolonyesa i barbacoa.  


Era impressionant de plena la seva pizza, cada tall portava una d'ingredients que feia que cada mos peses lo seu ;)


La combinació era molt bona, amb una barreja d'ingredients molt gustosos i un punt picant que ja tenia però que va augmentar al afegir l'oli picant que ens van servir.


Després de la pizza, que ens va atipar força, encara però ens quedava un foradet per les postres, que ens havien dit que el tiramisú era boníssim. I tenien raó, una copa de tiramisú, amb melindro mullat, mascarpone i un molt de cacau.


Jo prefereixo el tiramisú servit en un plat perquè m'agrada veure les diferents capes, i sobretot com cau el mascarpone pels costat que convida a fer-hi cullerada, però aquest era bo, així que molt bé també.



El preu de les pizzes es mou entre els 10 euros i els 12 i per la quantitat d'ingredients trobo que és correctíssim.

Les postres valen 5'95, però el seu tamany era generós.


En resum ens va agradar, a nosaltres que ens agrada tant la pizza, ja ens agrada tastar-ne de noves!



Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!

17/8/20

[#Recepta] Croquetes de formatge blau i nous

A casa ens encanten les croquetes, de tots els gustos que hi ha, bé, potser tenim algunes preferències, sobretot si porten formatge o foie però les de pollastre de tota la vida són boníssimes també oi?


Jo recordo les que feia la meva àvia de rostit de pollastre amb una beixamel excel·lent i una textura de croqueta fantàstica, melosa amb tot el pollastre esfilagarsat i amb un gust impressionant, com les seves mai n'he tornat a menjar :(

Però a falta de les seves us deixo amb unes que he fet per primera vegada i que no han quedat gens malament!

2/1/19

[#Restaurants] Restaurant El Pou

El Restaurant El Pou de Girona està situat en una masia antiga de Santa Eugènia molt a prop des polígons comercials del sud de la ciutat i del centre comercial Espai Gironès.

L'espai és maco, amb menjadors amb paret de pedra, però amb taules un pèl justes, sobretot si sou colla.

Disposen de menú diari i de temporada a 23'95, tot i que nosaltres al anar-hi per Fires, mala idea, vam tenir-ne un de menys complert per 24'95 euros.

Alguns dels plats com a primer tenien suplement, i si volies algun plat de segon com el caneló o l'arròs també hi havies d'afegir els 2'5 euros de més, així que vam optar per altres propostes del menú de Fires.

Per picar, gentilesa de la casa, et porten unes patates braves, que piquen massa.


19/5/17

Ham Session Girona

Per fi vam poder tastar un restaurant que feia temps que li teniem moltes ganes, el Ham Session. Si, tal com diu el nom es tracta d'una sessió de pernil i diferents formatges. Un buffet lliure on pots servir-te pernil de gla acabat de tallar amb un pa de vidre acabat de torrar, encara calent, i sucat amb tomàquet i oli. Tot una delícia.

   
La sala és gran, a un costat hi ha dues taules, una amb dos talladors de pernil que en fan fent talls perquè la gent vagi agafant i una altra amb un gran assortiment de formatges. I al costat oposat hi ha la barra on demanes la beguda, refrescs, aigua o vi. Tenen diferents tipus de vi, tan de fora com de la D.O. Empordà. A la sala hi ha repartides botes de vi que serveixen de taula amb tamborets.



9/11/16

Restaurant El Jou Vell

Aquest estiu, amb el viatge a la Costa Oest hem tingut pocs dies per provar restaurants nous, tot i així vam anar un parell de vegades a La Tagliatella que ens agrada molt, també al Siloc, convidats pels meus sogres i al Jou Vell.


El Jou Vell és un restaurant buffet lliure personalitzat de cuina catalana. Preparen una gran quantitat de plats per degustar. Està situat passat Peralada en direcció a la crta. de Llançà.
Nosaltres hi vam anar un dia de cada dia, on el preu amb aigua amb gas o sense, vi o sangria és de 15'95 euros, i els caps de setmana de 22'90 euros.


La relació qualitat-preu és bona, tot i que no sóc gaire partidària dels buffets lliures.


El restaurant és molt gran, amb dues sales amb diferents taules on s'ubiquen els plats del buffet i varis menjadors pels clients.


Al buffet trobem plats freds: rosbeef de vedella, seitons, flam de salmó i formatge, xips de verdures,  torradeta de brie gratinat, gaspatxo amb verduretes per afegir, amanides ja fetes o els ingredients per confeccionar-les tu, formatge Brie, Roquéfort i manxec, tonyina, cacauets, embotits, pa de fetge, olives, anxoves, gambes picants.


De plats calents de peix hi ha cloïsses i musclos amb salsa o amb verduretes crues, llenguat a la planxa, lluç arrebossat, sarsuela i potser algun altre que ara no recordo. També hi havia paella.


De carns hi havia molt d'assortit: botifarra de perol i normal, galtes de vedella, hamburguesetes petites, conill amb olives, costelló a la planxa i costelló guisat.


Per acompanyar el plat, cols de Brusseles gratinades i porros, pebrots i albergínies a la planxa o dauphinois, molt bo aquest últim. També hi havia pizza i croquetes. De pans una safata on trobaves pa de xapata o de cereals, molt bo aquest últim i cruixent.


I de postres l'assortiment era molt gran: mousse de llimona, mousse de iogurt, arròs amb llet, quallada, crema catalana, flam de cafè, pudin de croissant i canyella, flam d'ou, nata fresca muntada, croissantets petits, pastís de poma, pastís de crema, pastís de cabell d'àngel, pastís de xocolata amb nous, galetes, xuxes i fondue de xocolata. Podies sucar-hi la pinya tallada a daus o xurros o núvols.


Si volies ser sa també hi ha fruita: síndria, meló o pinya.


I si vols rematar l'àpat amb un xic de garnatxa o moscatell, també et pots servir al teu gust, igual que amb la sangria, que ja la tenen feta i tu te la serveixes amb gel.


En resum un àpat on menges més amb els ulls que amb la gana, però que et permet tastar una mica de tot el que et fa gràcia. Per mi el millor van ser els formatges, les gambes picants, els musclos amb la seva salsa, el conill guisat amb olives i la mousse de llimona i el pastís de xocolata i nous, ja que eren fets artesans ambdós postres, un molt fi i refrescant i l'altre a partir de pasta fullada amb crema de xocolata i nous al cim. Em va deixar un bon gust de boca.


14/10/16

Pizza Tutto Figueres

Dijous passat va ser un dia rodó, començant al matí amb un donut i acabant amb un bon sopar a Pizza Tutto de Figueres. Una pizzeria on elaboren la massa casolana amb ingredients frescos i a la vista, ja que els preparen a davant teu. El local és gran i tenen algunes taules per poder menjar allà, tot i que fan més servei a domicili.


Varem començar amb unes amanides, la Tutto, que portava mesclum d'enciams, pastanaga, tomàquet pebrot vermell, blat de moro, ou dur, pernil dolç i tonyina i la de pollastre cruixent, amb la mateixa base però afegint un recent pollastre arrebossat tallat a trossets petits.


La presentació de les amanides estava molt bé i eren bones. Amanides al gust amb setrills d'oli d'oliva verge extra, així com vinagre.


De segon ens vam partir dues pizzes, la Carbonara, amb nata com a base, bacon, pernil dolç xampinyons, mozzarella i orenga i una 4 Formatges, que estava bonissima. La base d'aquestes pizzes és semigruixuda, però està molt ben cuita i no es creen els famosos bordes que tothom deixa.


Tant la Carbonara com la de 4 Formatges ens han agradat molt. A més t'ofereixen un oli picant fet per ells que pica que no vegis.


I fins i tot vam fer postres, aprofitant que eren artesans, un tiramisú molt fi i una "tarta de la abuela", feta amb galetes, flam i xocolata. Molt encertada aquesta última, no l'havía tastat mai.


Varem poder celebrar "l'estrenu" del cotxe nou amb un dels nostres plats preferits, la pizza!

19/8/16

#Formatge: Roquefort

Segons el folklore, el Roquefort es va crear fa uns 2.000 anys, quan un pastor enamorat, distret de la cura de les seves ovelles pel seu amor jove, es va oblidar l'esmorzar a la cova on es refugiava, un: un rosegó de pa i formatge. Alguns dies després i va recordar i al tornar s'havia impregnat de floridura verdosa.

Des d'aleshores, els pastors han madurat els formatges a les profundes coves calcàries de Cambalou. No utilitzen components químics, ni floridures no desitjades (El fong responsable de la floridura blau verdosa és el Penicillium roqueforti), així com tampoc lleixes d'acer inoxidable, amb la finalitat de no desestabilitzar el delicat equilibri que al llarg de segles ha produït un dels formatges més exquisits del món. Les coves naturals (*1) tenen una amplada d'uns 300 m i descendeixen quatre o cinc nivells.
El clima sol ser dur, amb estius càlids i secs i hiverns freds, i la geografia escarpada i rocosa és, des de fa segles, el lloc on s'ha criat una raça autòctona d'ovelles molt fortes. La lactació es prolonga de desembre a juliol, i cada ovella, que pasta herbes, mates i plantes silvestres, produeix al voltant de 2 o 3 litres de llet substanciosa i saborosa.
Per fer un formatge de 3 kg. es requereix la llet d'unes 6 o 8 ovelles.
El Roquefort està protegit des de l'any 1411, quan Carles VI va firmar una carta per la qual concedia al poble de Roquefort-sur-Soluzon el dret a fabricar-lo, i al 1926 se li va concedir l'Appellation d'Origine Contôlée. Només una persona que no coneix el procés, s'atreviria a comparar altres formatges de llet d'ovella amb el Roquefort.


Característiques: Quan està completament madur, es pot apreciar que el formatge s'ha obert com un ventall pels costats d'una massa mantegosa amb vetes i bosses (*2); aleshores, el sabor és picant, fort i deliciós.
És una pena que a vegades es consumeixi massa jove, quan a penes es troben traces de blau i la textura és trencadissa, en lloc de compacta, i el mos manca d'estructura.

Consells de degustació: És sublim a trossets amb pa fermentat i resulta espectacular amb salses o esbocinat al cim d'amanides i pasta. Tradicionalment, se serveix amb Oporto o Sauternes, però és fantàstic amb qualssevol vi de postres, perquè la dolçor del vi talla el gust salat i ressalta la dolçor de la llet.

Origen: Pirineus francesos
Maduració: 3 mesos
Pes i forma: 2,5-2,9 Kg, tambor
Dimensions: D. 20 cm a 8,5-10,5 cm
Llet: Ovella
Classificació: Blau
Productor: Varis

Quant a productors, només hi ha set productors de Roquefort al món. Tots ells utilitzen el mateix procediment bàsic, i encara així cada un aconsegueix un caràcter propi i individual. El productor més gran és la Roquefort Societé.

(*1) A les coves les nombroses esquerdes i fissures calcàries permeten la circulació de l'aire fresc i les floritures autòctones. Per fomentar el creixement de la floritura blava Penicillium roqueforti, a les coves es col.loquen grans fogasses de pa de sègol cultivat a la zona i al cap de tres mesos, creix una fina capa gris de pèl que, al assecar-se i fer-se pols, s'espolsa sobre els formatges recent fermentats.
(*2) Quan es perfora el formatge, l'aire carregat d'espores penetra ràpidament pels racons i ranures de la quallada solta i desenvolupa bosses de deliciosa floritura blava verdosa.

Quan els formatges arriben a les coves s'emboliquen amb paper d'alumini durant quatre setmanes. Així s'evita la formació de més floritura a l'escorça. L'escorça és molt oberta i porosa.

Fonts consultades: El Libro del Queso, Juliet Harbutt

30/5/16

. @mercatlleo Tast de vins i formatges I



Divendres passat, dia 20 de maig vam tenir el privilegi de fer un Tast de formatges i una Cata de vins del Celler Vinyes d'Olivardots. Organitzat per la Pilar, del bloc Les receptes que m'agraden i fet a l'Aula Gastrònomica del Mercat de Lleó, va ser tot un èxit.


El Celler Vinyes d'Olivardots va nèixer l'any 2006 a Capmany i enfoquen varietats autoctònes fent vins singulars. Els seus vins han obtingut diversos premis i distincions com en la passa edició de la guia de vins de Catalunya 2016 en què el seu vi Vd'O 7.13, monovarietal de Garnatxa roja, blanc De Gresa va ser escollit el millor vi blanc de Catalunya, puntuat amb un 9.78. A més tots els seus vins presentats van obtenir puntuacions per sobre els 9.5 punts.


A la passada edició Alimentària 2016 es va fer el concurs de la prestigiosa guia francesa Gilbert&Gaillard, la segona més important del món i present a 22 països, en que el celler Vinyes d'Olivardots va guanyar 3 medalles d'or i 1 medalla d'argent. I el passat 4 de maig en un acte a l'Escola d'Hostaleria de Girona en què era present el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, es va fer entrega de la distinció de Producte Excel.lent de la guia Girona Excel.lent a dos dels seus vins; Vd' 6.11 i Blanc de Gresa 2012.

En aquest post us explicaré la part dels formatges i al proper tota la part dels vins.


En total varem provar 11 formatges, entre catalans, francesos, italians i un d'anglès, tots de gama alta i maridats amb els excel.lents vins de Vinyes d'Olivardots. Anem a veure'ls.

Amb l'explicació d'en David, de la parada Del Petit Productor, vam tastar formatge artesans de petits productors locals:

1. Mas Borni, elaborat amb llet de vaca i de gust persistent.

Llet: crua de vaca
Tipus: pasta semi dura, premsada, escorça rentada
Aspror: suau

El Mas Borni, a Llagostera, porta varies generacions de masovers produint llet de vaca, actualment amb un ramat d'uns 60 animals acuradament seleccionats. Fa uns mesos, amb la col.laboració del ben tornat Juli Schmid, mestre formatger amb una llarga experiència a França, van iniciar una aventura formatgera que està donant uns fruits excel.lents. La Mola de Sant Feliu és un formatge fet amb llet crua de vaca, de crosta natural rentada, fet que li dóna un color taronja i una aroma característica. Té una olor suau però present matisada per les notes florals que la llet transmet al formatge. De textura semidura i poca aspror, permet un tast en boca mantegós, amb un records de prats, i un final llarg i persistent. Es pot trobar en peces petites d'uns 360 gr, però també en peces mitjanes (d'uns 1000-1300 gr) i grans (d'uns 3-4 kg). Tot sol o acompanyat amb una llesca de pa torrat amb un raig d'oli d'oliva verge extra resulta fantàstic. També es pot utilitzar en amanides o fos sobre patates, carn...


2. El Serrat, de Más Farró

Llet: crua d'ovella
Tipus: pasta semit tova, pell natural
Maduració: mínim 8 setmanes
Aspror: mitja a suau

El Serrat és un tipus de formatge tradicional dels Pirienus recuperat a finals del segle passat per alguns elaboradors. El Serrat de Mas Farró el produeix en Casimir Puigdevall al Mas Farró, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Aquest formatge es fa artesanalment amb la llet crua de les ovelles Lacauen (la mateixa raça amn què es fa el Roquefort) que tenen al mas. De coagulació làctica i pasta semi tova, passa un temps de maduració d'unes 8 setmanes a la cava. És elaborat de primavera a tardor. És un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color groc, amb una pell molts fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En boca, de gust intens, una mica picant, lleugerament làctic, mantegós al paladar i amb retrogust pronunciat típic dels formatges d'ovella. Aquest formatge marida molt bé amb torades impregnades d'oli d'oliva verge. També es pot incorporar a amanides d'escarola o créixens. Amb fruits secs i en forma de daus molt petits resulta excel.lent.

Combina bé amb una copeta de vi blanc i també amb codony. Us diré un secret i és que el serveixen al millor restaurant del món, El Celler de Can Roca.


3. El Red Bunch, de Le Bolut

Llet: crua de cabra
Tipus: pasta tova, ecsorça florida
Maduració: mínim 3 setmanes
Aspror: mitjana

El Wild Brunch és un formatge fet amb llet crua de cabra i recobert per pebre vermell de la VEra que fa en Santi Nudelman, un noi argentí arrelat a Galliners, a la franja de terra que en Pla anomenava el Terraprim, entre les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, És un formatge cremós, mantegós, que sorprèn per la seva untuositat, amb records dolços de la llet. El pebre vermell de la Vera, dolç i fumat, complementa i arrodoneix el tast. El recobriment el fa en Santi formatge a formatge per tal d'aconseguir la maridació perfecte. Es presenta en format petitó, d'uns 6 cm de diàmetre i 120 gr de pes. El formatge tamné el pot recobrir amb fines herbes o amb pebre negre, llavors els anomena Wild Brunch i Black Brunch. Però si es vol percebre el tast directe, despullat, del formatge, llavors tenim l'Itou, en el que podem observar el blanc trencat de l'escorça. Aquest formatge, a l'anar amridat amb el pebre vermell és perfecte per degustar-lo directament amb una bona torradeta de pa artesà i un xic d'oli d'oliva verge extra.

La llet per a l'elaboració dels formatges no prové de ramat pròpi i us diré una altra curiositat, que el nom de la formatgeria Le Bolut ve de la paraula boludo, ja que en Santi és argentí.

 
De la botiga Petit Paradís ens van explicar i vam provar:


4. Cantal, un formatge francès elaborat amb llet crua de vaca que pastura amb herba de la zona d'aquesta muntanya.
Una particularitat que té aquest formatge és la seva textura com mantegosa que l'aconsegueixen madurant el formatge 15 dies, per després treure'l del motllo, tornar-lo a premsar i amassar-lo. Això li confereix una massa mantegosa però no gramillonada.


Quan a l'escorça se la fa ell mateix, és la mesura de protecció de l'exterior que té,és la seva casa i a l'hora el seu vestit. Pensem que el formatge és viu i va evolucionant.
Per a menjar-lo sol els de la zona ho fan amb pa de sègol i una llesca fina de formatge amb melmelada de fruits vermells.
Queda molt bo en raclettes i fondues, gràcies a la seva pasta elàstica.
També és excel.lent per fer un aligot, una especialitat gastronòmica occitana, que consisteix en un purè de patata amb all i cantal.
Una curiositat d'aquest formatge és que antigament s'emprava com a moneda de canvi, pagant així cantals.
Hi dedicaré un post més endavant a explicar-lo.
 

5. Morbier, formatge francès fet amb llet de vaca molt utilitzat en raclettes. Destaca per la cendra que té a la meitat del formatge, que el parteix en dos.


Segons ens van explicar al tast, originalment es realitzava el formatge amb la llet munyida del matí i del vespre. Com que en moltes ocasions el pastors estaven aïllats dalt la muntanya, primer es posava a dins el motlle la primera munyida del matí i s'hi escampava una capa de cendra al cim per tal que es formés una capa protectora al cim fins a esperar a la munyida del vespre.

 

Cal dir però, que actualment ja no es produeix el formatge a partir de dues munyides tot i que es manté la capa de cendra per una pura qüestió estètica i de tradició. Us l'explicaré en un altre post.


6. Roquefort Papillon, formatge francès del quan en vaig parlar en un post fa un temps.


Afegirem però que de Roqueforts n'hi ha molts i concretament el que varem tastar va ser un Roquefort Papillon, D.O. madurat en coves amb molt bona ventil.lació i amb el fong natural Penicilium roqueforti i elaborat amb la llet ecològica de les ovelles autoctònes de ramaders que ells controlen. L'afinació els permet la gran qualitat d'aquests formatges.


De la parada Bottega Toscana del Mercat del Lleó vam tastar els italians amb les puntualitzacions del noi italià:

7. Pecorino Toscano D.O.P, formatge d'ovella (pecora en italià vol dir ovella). Considerat un dels millors formatges d'ovella.  Us l'explicaré més endavant.


8. Gorgonzola. vam tastar un entre-deux, és a dir amb curació de sis mesos, ja que el gorgonzola es classifica segons la seva maduració en joves, entre-deux (entre les dues) i vells. Teniu més informació al meu post.

Segurament ja ho sabreu però el gorgonzola combina a la perfecció amb peres i nous.


9. Parmesà, D.O. amb 18 mesos de maduració. Un excel.lent parmigiano reggiano el que vam tenir el gust de tastar, concretament de la zona de Caseifici, el qual ha guanyat varis premis.


Us explicaré un petit secret que ens va comentar sobre el formatge Grana Padanohttp://www.vadeteca.cat/2015/01/formatge-grana-padano.html, provinent del Nord d'Italìa. Voleu saber perquè acostuma a ser molt semblant al Parmesà però més econòmic? Doncs perquè a la llet hi posen lecitina d'ou per augmentar-ne el volum i així abaratir el cost. Ell no en menja mai, aleshores per algu serà :)


10. Burrata. Es tracta d'un formatge fresc de massa cremosa, mescla entre mozzarella i nata.
Se serveix com a aperitiu, amb la pasta, amb anxoves o amb amanida combina molt bé. Prové de la zona de Giulia.


L'ultim formatge del tast, ofert per la carnisseria Gironell:

11. Stilton D.O.P, formatge inglès. Produït al Regne Unit i amb molt de consum intern, ja que només un 10% del que produiexen s'exporta, l'altre 10% restant és per a pròpi consum.


S'elabora a 3 comptats de Nottingham i només sis formatgeries de tot el món tenen l'autoritzacó per fer-lo. Si en voleu saber més sobre la seva història, hi dedicaré un post en els propers dies.


En resum una vetllada molt didàctica i interessant acompanyades de dos grans productes com són el vi i el formatge.