Ara els pèsols estan a finals de temporada, però abans que s'acabin us proposo una recepta molt fàcil de fer i que us llepareu els dits, pèsols ofegats amb ceba i botifarra negre.
Mostrando entradas con la etiqueta botifarra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta botifarra. Mostrar todas las entradas
17/4/18
Arròs de botifarra fàcil
Avui us presento una recepta ràpida i molt fàcil de fer, sempre i quan tinguem una llauna de sofregit fet com és el nostre cas :)
Anem a veure la recepta!
Anem a veure la recepta!
2/2/18
Castell Peralada Restaurant
Em fa molta il·lusió escriure aquest post parlant d'aquest restaurant ja que des que vaig veure que es posaven al capdavant l'equip d'en Xavier Sagristà i Toni Gerez vaig pensar que arribarien lluny. Ells ja formaven part de l'equip del Bulli i posteriorment van dirigir l'Hotel Mas Pau, on van rebre una estrella Michelin.
Ara tenim el privilegi de poder gaudir altra vegada de la cuina d'en Xavier Sagristà, que fa una reinterpretació de la cuina tradicional però de forma creativa i amb productes de proximitat. I amb en Toni Gerez com a cap de sala, sommelier i al capdavant de l'excel·lent carro de formatges.
Amb aquest tàndem al capdavant era d'esperar que hagin aconseguit una estrella Michelin (Guia 2018).
El restaurant, situat a la Torre del magnífic Castell de Peralada, ha estat remodelat per l'equip de Sandra Torruella, una reconeguda interiorista que la veritat és que ha aconseguit un menjador elegant, modern, sofisticat i acollidor.
Només d'entrar al restaurant ja et topes amb la seva gran bodega dotada d'una gran varietat i amb una bona benvinguda per part d'en Toni.
Una vegada a taula, ens decantem pel Menú Degustació.
Abans però brindem amb una copeta de cava, que ens van oferir molt amablement.
Iniciem el menú amb un tast de diferents olis i diverses sals.
Ara tenim el privilegi de poder gaudir altra vegada de la cuina d'en Xavier Sagristà, que fa una reinterpretació de la cuina tradicional però de forma creativa i amb productes de proximitat. I amb en Toni Gerez com a cap de sala, sommelier i al capdavant de l'excel·lent carro de formatges.
Amb aquest tàndem al capdavant era d'esperar que hagin aconseguit una estrella Michelin (Guia 2018).
El restaurant, situat a la Torre del magnífic Castell de Peralada, ha estat remodelat per l'equip de Sandra Torruella, una reconeguda interiorista que la veritat és que ha aconseguit un menjador elegant, modern, sofisticat i acollidor.
Només d'entrar al restaurant ja et topes amb la seva gran bodega dotada d'una gran varietat i amb una bona benvinguda per part d'en Toni.
Una vegada a taula, ens decantem pel Menú Degustació.
Abans però brindem amb una copeta de cava, que ens van oferir molt amablement.
Iniciem el menú amb un tast de diferents olis i diverses sals.
20/12/17
.@DivinumGirona Menú Gastronòmic
Li devia a la meva parella des que vam veure aquest restaurant al Joc de Cartes, el programa que fa en Marc Ribas a TV3. Així que pel seu aniversari li vaig regalar un menú al Restaurant Divinum (Girona) i no hi hem anat fins aquest passat pont. Val més tard que mai :)
Vam optar pel seu Menú Gastronòmic, que consistia en:
Oreo d'anxoves, olives negres i formatge
Piruleta de foie i caramel
Airbag de tòfona
Vam optar pel seu Menú Gastronòmic, que consistia en:
Oreo d'anxoves, olives negres i formatge
Piruleta de foie i caramel
Airbag de tòfona
8/12/17
Tot Brasa
El restaurant Tot Brasa està situat a Girona, al Polígon Mas Xirgu. És ideal per aparcar i el restaurant és força gran, ocupant una nau entre menjador i cuina.
Trobem una cuina de brasa i dos menús, un de diari a 10 euros i un de cap de setmana a 15 euros, amb begudes a part.
Ofereixen varis primers a triar de paraula, res escrit, cosa que això no m'agrada massa perquè a mi decidir al moment no m'acaba de fer el pes. Prefereixo pensar-ho amb calma i no mentre el cambrer em mira esperant la meva resposta. Imagina si necessito temps que, després de triar el segon plat encara el vaig haver de canviar perquè no em convencia, sobretot després de veure'l a la taula del davant.
Trobem una cuina de brasa i dos menús, un de diari a 10 euros i un de cap de setmana a 15 euros, amb begudes a part.
Ofereixen varis primers a triar de paraula, res escrit, cosa que això no m'agrada massa perquè a mi decidir al moment no m'acaba de fer el pes. Prefereixo pensar-ho amb calma i no mentre el cambrer em mira esperant la meva resposta. Imagina si necessito temps que, després de triar el segon plat encara el vaig haver de canviar perquè no em convencia, sobretot després de veure'l a la taula del davant.
20/11/17
.@EstrellaDammCat Fòrum Gastronòmic
Ahir vam passar la jornada al Fòrum Gastronòmic i no era per menys.
Entre les ponències i exhibicions en directe de cuina a l'Auditori, els tallers i les degustacions de productes no dónes a l'abast i et passa el dia volant.
Això si, al migdia has de repostar forces i quina millor manera de fer-ho que a l'estand d'Estrella Damm amb una bona cervesa i unes tapes elaborades pel xef Xavier Sagristà, del Restaurant del Castell de Peralada.
Això si, al migdia has de repostar forces i quina millor manera de fer-ho que a l'estand d'Estrella Damm amb una bona cervesa i unes tapes elaborades pel xef Xavier Sagristà, del Restaurant del Castell de Peralada.
3/10/17
.@cuinacat Dia Cuina a la fira del Porc i la Cervesa a Manlleu
Com cada any arriba la Fira del Porc i la Cervesa de Manlleu, la 25a edició d'enguany i amb la fira, s'aprofita per organitzar el dia Cuina a Manlleu, on aquest any ja s'ha arribat a la 6ª edició i que per mi és el segon any que hi participo. L'any passat vam fer-ho amb una recepta amb pernil dolç i aquest any el jurat ens ho ha posat més difícil, sent amb llonganissa.
Després de pensar en diferents receptes, vam decidir fer un tàrtar de llonganissa. Va quedar bo i el jurat em va triar com a finalista per passar el dia amb altres blocaires i participar a les activitats exclusives per a la ocasió que organitza la revista Cuina.
Aquest any varem visitar la granja Les Basses, situada a Les Lloses, a cinc minuts de Manlleu. De la mà d'en Josep varem poder veure tota l'explotació i ens va acompanyar pels diferents espais que tenen, com l'obrador i l'agrobotiga.
La visita va acabar amb un tastet d'alguns dels productes que elaboren com el bull negre, blanc i amb bolets, boníssim aquest per cert. El vam poder tastar com a embotit i també fet a la barbacoa i ens va agradar molt.
Després de pensar en diferents receptes, vam decidir fer un tàrtar de llonganissa. Va quedar bo i el jurat em va triar com a finalista per passar el dia amb altres blocaires i participar a les activitats exclusives per a la ocasió que organitza la revista Cuina.
Aquest any varem visitar la granja Les Basses, situada a Les Lloses, a cinc minuts de Manlleu. De la mà d'en Josep varem poder veure tota l'explotació i ens va acompanyar pels diferents espais que tenen, com l'obrador i l'agrobotiga.
La visita va acabar amb un tastet d'alguns dels productes que elaboren com el bull negre, blanc i amb bolets, boníssim aquest per cert. El vam poder tastar com a embotit i també fet a la barbacoa i ens va agradar molt.
29/5/17
. @MizunaTHAI i el seu Menú Especial
El cap de setmana passat vam visitar el Temps de Flors de Girona, que enguany és la 62a edició que es fa. Té un èxit brutal i més el primer cap de setmana que és quan les flors llueixen amb tot el seu esplendor.
Nosaltres vam aprofitar el diumenge al migdia per provar un restaurant que li teniem curiositat, el Mizuna Thai. Es tracta d'un restaurant de cuina xinesa, japonesa i tailandesa ubicat prop de la devesa de Girona que va reobrir les seves portes després del pas d'en Chicote pel programa "Pesadilla en la cocina". Segons diuen s'oferien masses plats diferents i suposo que el famós cuiner mediàtic va decidir fer una fusió entre la cuina catalana i la que oferia el restaurant. Prova d'alguns plats són els baos amb botifarra de perol o el Pad Thai de fricandó de vedella. Encara no hem pogut veure el programa però crec que els tiros aniran per aquí.
Nosaltres vam aprofitar el diumenge al migdia per provar un restaurant que li teniem curiositat, el Mizuna Thai. Es tracta d'un restaurant de cuina xinesa, japonesa i tailandesa ubicat prop de la devesa de Girona que va reobrir les seves portes després del pas d'en Chicote pel programa "Pesadilla en la cocina". Segons diuen s'oferien masses plats diferents i suposo que el famós cuiner mediàtic va decidir fer una fusió entre la cuina catalana i la que oferia el restaurant. Prova d'alguns plats són els baos amb botifarra de perol o el Pad Thai de fricandó de vedella. Encara no hem pogut veure el programa però crec que els tiros aniran per aquí.
10/3/17
Can Guix, 2a part
Hem tornat a Olot i hem repetit un restaurant el qual ens havien quedat pendents alguns plats per provar, de la última vegada que hi vam anar.
Can Guix és un restaurant de tota la vida, amb plats casolans i bons. Els amos actuals són els fills dels que el van obrir i també hi ha al servei els seus nets.
Can Guix és un restaurant de tota la vida, amb plats casolans i bons. Els amos actuals són els fills dels que el van obrir i també hi ha al servei els seus nets.
22/2/17
.@Fiporc 2017
El Fiporc que se celebra per 4art any consecutiu a Riudellots de la Selva és una fira dedicada al porc. Ja ho diuen que del porc se n'aprofita tot, doncs per aquells que ho vulguin veure amb els seus propis ulls que vagin en aquesta fira, on no tan sols ho comprovaran sinó que també ho tastaran.
A Fiporc trobem parades d'artesania, exposicions de màquines antigues, tallers, demostracions i exhibicions del procés de matança en directe, especejaments, elaboració d'embotits i degustacions. Aquestes en forma de tastets a bescanviar al preu de 0'50 cada tiquet. Enguany s'ha ampliat aquesta zona de tast precisament per la gran afluència de públic. I la veritat és que no m'estranya gens. Nosaltres és el primer any que hi anàvem i ens ha agradat molt.
Una sèrie de taules i cadires amb els estands de tastets al voltant perquè vagis bescanviant els teus tiquets pels plats que més et criden l'atenció. Malauradament no ho pots provar tot, però l'any que ve tornarem segur. En aquesta edició alguns dels plats que hem tastat són:
A Fiporc trobem parades d'artesania, exposicions de màquines antigues, tallers, demostracions i exhibicions del procés de matança en directe, especejaments, elaboració d'embotits i degustacions. Aquestes en forma de tastets a bescanviar al preu de 0'50 cada tiquet. Enguany s'ha ampliat aquesta zona de tast precisament per la gran afluència de públic. I la veritat és que no m'estranya gens. Nosaltres és el primer any que hi anàvem i ens ha agradat molt.
Una sèrie de taules i cadires amb els estands de tastets al voltant perquè vagis bescanviant els teus tiquets pels plats que més et criden l'atenció. Malauradament no ho pots provar tot, però l'any que ve tornarem segur. En aquesta edició alguns dels plats que hem tastat són:
16/12/16
Botifarres amb bolets i castanyes
A casa ens agraden molt les botifarres, sobretot si són elaborades amb carns magres i tenen un toc picant de pebre.
També ens agraden molt els bolets i les castanyes per això hem decidit cuinar un plat que ho tingui tot, un plat de tardor que t'alegra el dia. És relativament fàcil de cuinar i és boníssim.
També ens agraden molt els bolets i les castanyes per això hem decidit cuinar un plat que ho tingui tot, un plat de tardor que t'alegra el dia. És relativament fàcil de cuinar i és boníssim.
9/11/16
Restaurant El Jou Vell
Aquest estiu, amb el viatge a la Costa Oest hem tingut pocs dies per provar restaurants nous, tot i així vam anar un parell de vegades a La Tagliatella que ens agrada molt, també al Siloc, convidats pels meus sogres i al Jou Vell.
El Jou Vell és un restaurant buffet lliure personalitzat de cuina catalana. Preparen una gran quantitat de plats per degustar. Està situat passat Peralada en direcció a la crta. de Llançà.
Nosaltres hi vam anar un dia de cada dia, on el preu amb aigua amb gas o sense, vi o sangria és de 15'95 euros, i els caps de setmana de 22'90 euros.
La relació qualitat-preu és bona, tot i que no sóc gaire partidària dels buffets lliures.
El restaurant és molt gran, amb dues sales amb diferents taules on s'ubiquen els plats del buffet i varis menjadors pels clients.
Al buffet trobem plats freds: rosbeef de vedella, seitons, flam de salmó i formatge, xips de verdures, torradeta de brie gratinat, gaspatxo amb verduretes per afegir, amanides ja fetes o els ingredients per confeccionar-les tu, formatge Brie, Roquéfort i manxec, tonyina, cacauets, embotits, pa de fetge, olives, anxoves, gambes picants.
De plats calents de peix hi ha cloïsses i musclos amb salsa o amb verduretes crues, llenguat a la planxa, lluç arrebossat, sarsuela i potser algun altre que ara no recordo. També hi havia paella.
De carns hi havia molt d'assortit: botifarra de perol i normal, galtes de vedella, hamburguesetes petites, conill amb olives, costelló a la planxa i costelló guisat.
Per acompanyar el plat, cols de Brusseles gratinades i porros, pebrots i albergínies a la planxa o dauphinois, molt bo aquest últim. També hi havia pizza i croquetes. De pans una safata on trobaves pa de xapata o de cereals, molt bo aquest últim i cruixent.
I de postres l'assortiment era molt gran: mousse de llimona, mousse de iogurt, arròs amb llet, quallada, crema catalana, flam de cafè, pudin de croissant i canyella, flam d'ou, nata fresca muntada, croissantets petits, pastís de poma, pastís de crema, pastís de cabell d'àngel, pastís de xocolata amb nous, galetes, xuxes i fondue de xocolata. Podies sucar-hi la pinya tallada a daus o xurros o núvols.
Si volies ser sa també hi ha fruita: síndria, meló o pinya.
I si vols rematar l'àpat amb un xic de garnatxa o moscatell, també et pots servir al teu gust, igual que amb la sangria, que ja la tenen feta i tu te la serveixes amb gel.
En resum un àpat on menges més amb els ulls que amb la gana, però que et permet tastar una mica de tot el que et fa gràcia. Per mi el millor van ser els formatges, les gambes picants, els musclos amb la seva salsa, el conill guisat amb olives i la mousse de llimona i el pastís de xocolata i nous, ja que eren fets artesans ambdós postres, un molt fi i refrescant i l'altre a partir de pasta fullada amb crema de xocolata i nous al cim. Em va deixar un bon gust de boca.
El Jou Vell és un restaurant buffet lliure personalitzat de cuina catalana. Preparen una gran quantitat de plats per degustar. Està situat passat Peralada en direcció a la crta. de Llançà.
Nosaltres hi vam anar un dia de cada dia, on el preu amb aigua amb gas o sense, vi o sangria és de 15'95 euros, i els caps de setmana de 22'90 euros.
La relació qualitat-preu és bona, tot i que no sóc gaire partidària dels buffets lliures.
El restaurant és molt gran, amb dues sales amb diferents taules on s'ubiquen els plats del buffet i varis menjadors pels clients.
Al buffet trobem plats freds: rosbeef de vedella, seitons, flam de salmó i formatge, xips de verdures, torradeta de brie gratinat, gaspatxo amb verduretes per afegir, amanides ja fetes o els ingredients per confeccionar-les tu, formatge Brie, Roquéfort i manxec, tonyina, cacauets, embotits, pa de fetge, olives, anxoves, gambes picants.
De plats calents de peix hi ha cloïsses i musclos amb salsa o amb verduretes crues, llenguat a la planxa, lluç arrebossat, sarsuela i potser algun altre que ara no recordo. També hi havia paella.
De carns hi havia molt d'assortit: botifarra de perol i normal, galtes de vedella, hamburguesetes petites, conill amb olives, costelló a la planxa i costelló guisat.
Per acompanyar el plat, cols de Brusseles gratinades i porros, pebrots i albergínies a la planxa o dauphinois, molt bo aquest últim. També hi havia pizza i croquetes. De pans una safata on trobaves pa de xapata o de cereals, molt bo aquest últim i cruixent.
I de postres l'assortiment era molt gran: mousse de llimona, mousse de iogurt, arròs amb llet, quallada, crema catalana, flam de cafè, pudin de croissant i canyella, flam d'ou, nata fresca muntada, croissantets petits, pastís de poma, pastís de crema, pastís de cabell d'àngel, pastís de xocolata amb nous, galetes, xuxes i fondue de xocolata. Podies sucar-hi la pinya tallada a daus o xurros o núvols.
Si volies ser sa també hi ha fruita: síndria, meló o pinya.
I si vols rematar l'àpat amb un xic de garnatxa o moscatell, també et pots servir al teu gust, igual que amb la sangria, que ja la tenen feta i tu te la serveixes amb gel.
En resum un àpat on menges més amb els ulls que amb la gana, però que et permet tastar una mica de tot el que et fa gràcia. Per mi el millor van ser els formatges, les gambes picants, els musclos amb la seva salsa, el conill guisat amb olives i la mousse de llimona i el pastís de xocolata i nous, ja que eren fets artesans ambdós postres, un molt fi i refrescant i l'altre a partir de pasta fullada amb crema de xocolata i nous al cim. Em va deixar un bon gust de boca.
20/5/16
. @TrullFrancesc i el seu Menú Tradició
Divendres passat no podiem començar millor el cap de setmana llarg. Plegar de treballar i saber que t'esperen tres dies de mini vacances i que, a més, les començaràs gaudint d'un bon sopar i de relax al Spa La Central no podia pintar més bé.
El Trull d'en Francesc és un restaurant molt apreciat aquí a la zona i també per molts frencesos que el conèixen. Cuiden el client i tenen una carta molt variada i extensa, amb menús de temporada. Ara, per exemple tenen el de La Múrgola i aviat faran el de La Cirera. Nosaltres hi havíem anat a menjar el del Bolet i la Castanya, que fan cap al novembre i també el de La Caça.
Així doncs divendres nit varem poder degustar el Menú Tradició d'aquest preciós i acollidor restaurant, que té unes vistes privilegiades al riu amb els ànecs nedant tranquilament. La veritat és que el lloc és molt acollidor i el servei molt amable.
Uns aperitius a base d'olives, botifarra i croquetetes de bacallà, molt bones.
Per començar el Menú Tradició vam optar per:
- Carpaccio de peus de porc tèbi amb foie i vinagreta d'olives: un plat excel.lent i molt fi, tot i menjar els peus de ministre :) Bona combinació amb la vinagreta i sublim quan trobes el foie.
De segon, cada un diferent, la meva parella es va decantar per la carn i jo pel peix.
- Bacallà amb salsa de ceps: el bacallà és un dels meus peixos preferits i els ceps és el bolet que més m'agrada, així que si puc tenir les dues coses en un sol plat ja sóc feliç. I així va ser, el bacallà cuit al punt i amb la salsa gustosa del cep és un plat molt recomanable.
- Galtes de vedella a la cassola amb bolets: un plat generós i amb unes galtes molt ben cuinades, la carn melosa, es desfeia al punxar-la.
I de postres vam fer:
- Lioneses de nata amb xocolata negre desfeta: tres lioneses artesanes fetes pel seu pastisser, ben farcides d'una nata espessa i servides amb xocolata desfeta al cim.
Jo que no sóc amiga de la pasta choux, però aquestes lioneses valen la pena.
- Milfulles de crema de iogurt, fruites del bosc i coulis de gerds: aquestes van ser les meves postres.
Delicades i fines, la crema de iogurt estava impressionant i casava molt bé amb els fruits vermells. Molt ben presentat.
I ja per acabar la vetllada, amb la llum de les espelmes, la música de fons i el paisatge, varem prendre els cafès amb un xarrup de licor, gentilesa de la casa.
Tot el sopar el varem maridar amb vi negre Floresta 2015 de Pere Guardiola de la D.O. Empordà. Un vi molt adequat que combina amb tot, D'aroma intens, amb detalls de fruita negre i vermella. En boca és saborós i harmoniós, amb un taní molt suau.
El Trull d'en Francesc és un restaurant molt apreciat aquí a la zona i també per molts frencesos que el conèixen. Cuiden el client i tenen una carta molt variada i extensa, amb menús de temporada. Ara, per exemple tenen el de La Múrgola i aviat faran el de La Cirera. Nosaltres hi havíem anat a menjar el del Bolet i la Castanya, que fan cap al novembre i també el de La Caça.
Així doncs divendres nit varem poder degustar el Menú Tradició d'aquest preciós i acollidor restaurant, que té unes vistes privilegiades al riu amb els ànecs nedant tranquilament. La veritat és que el lloc és molt acollidor i el servei molt amable.
Uns aperitius a base d'olives, botifarra i croquetetes de bacallà, molt bones.
Per començar el Menú Tradició vam optar per:
- Carpaccio de peus de porc tèbi amb foie i vinagreta d'olives: un plat excel.lent i molt fi, tot i menjar els peus de ministre :) Bona combinació amb la vinagreta i sublim quan trobes el foie.
De segon, cada un diferent, la meva parella es va decantar per la carn i jo pel peix.
- Bacallà amb salsa de ceps: el bacallà és un dels meus peixos preferits i els ceps és el bolet que més m'agrada, així que si puc tenir les dues coses en un sol plat ja sóc feliç. I així va ser, el bacallà cuit al punt i amb la salsa gustosa del cep és un plat molt recomanable.
- Galtes de vedella a la cassola amb bolets: un plat generós i amb unes galtes molt ben cuinades, la carn melosa, es desfeia al punxar-la.
I de postres vam fer:
- Lioneses de nata amb xocolata negre desfeta: tres lioneses artesanes fetes pel seu pastisser, ben farcides d'una nata espessa i servides amb xocolata desfeta al cim.
Jo que no sóc amiga de la pasta choux, però aquestes lioneses valen la pena.
Delicades i fines, la crema de iogurt estava impressionant i casava molt bé amb els fruits vermells. Molt ben presentat.
I ja per acabar la vetllada, amb la llum de les espelmes, la música de fons i el paisatge, varem prendre els cafès amb un xarrup de licor, gentilesa de la casa.
Tot el sopar el varem maridar amb vi negre Floresta 2015 de Pere Guardiola de la D.O. Empordà. Un vi molt adequat que combina amb tot, D'aroma intens, amb detalls de fruita negre i vermella. En boca és saborós i harmoniós, amb un taní molt suau.
26/1/16
La Taverna del Barri Vell
Divendres passat vam voler començar bé el cap de setmana i que menys que fer-ho tot sopant unes tapetes. Al barri vell de Figueres, tal com se li anomena popularment al seguit de carrers que envolten la Plaça de les Patates, hi han obert fa relativament poc un gastrobar, La Taverna del Barri Vell.
El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.
Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...
Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.
Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.
- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.
- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.
- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.
Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.
De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.
Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.
El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.
Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...
Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.
Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.
- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.
- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.
- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.
Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.
De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.
Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)