Torradeta de poma amb botifarra dolça

La botifarra dolça és un plat típic de la província de Girona. Es prepara acompanyat de pa torrat a la mateixa paella on es cou la botifarra, normalment, tot i que nosaltres el presentarem en una torradeta.

Per a fer-lo hem optat per una recepta molt fàcil. Anem a veure-ho:

Ingredients per a 8 torradetes:

• 1 botifarra dolça
• 2 pomes Golden mitjanes
• pela de llimona
• un rajolí d'oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot posem la botifarra en una cassola de terrissa i amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra.

Fem volta i volta a la botifarra i la cobrim d'aigua fins la meitat. Hi agefim una pela de llimona i les pomes tallades fines i deixem que redueixi tota l'aigua.

Punxem la botifarra per tal que tregui el sucre i caramelitzi la poma.

Una vegada l'aigua s'hagi reduït, apaguem el foc i tallem la botifarra a rodelles.
Emplatem posat la poma a la torradeta i un parell de rodelles de botifarra dolça al cim i servim ben calent.

Consells de degustació:

És un plat per a qui els agradi el dolç, també es pot menjar fred.

Hi queda molt bé afegir una mica de moscatell o algun altre vi dolç que tinguem a l'hora d'afegir l'aigua, ja que així el plat tindrà més sabor. També hi podem posar una branca de canyella que ens aromatitzarà el plat.

Barreja de bolets amb botifarra

Ara és època de bolets i jo sempre penso que quan la natura et dóna els aliments de temporada és quan s'han d'aprofitar i cuinar receptes amb ells.

Amb els bolets es poden fer moltes delicies culinàries, sobretot si t'agraden força, com és el nostres cas. Croquetes, truites, cremes, arrossos, pasta, canelons i a molts altres plats trobem el bolet com a protagonista.

Nosaltres avui us presentem un plat senzill i relativament ràpid de fer, amb botifarres. Anem a veure!

Ingredients per a 4 persones:

- 4 botifarres
- 1'5 kg. barreja de bolets variats (llenegues, rovellons, pinatells, trompetes de la mort, camagrocs)
- un raig de vi negre
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- picada d'all i julivert

Elaboració:

Primer de tot netegem els bolets, els rentem molt bé sota l'aixeta i amb l'ajuda d'un raspallet, si cal i els partim per la meitat per mirar que estiguin bé i els tallem encara més petits.
Agafem una paella i hi posem un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Hi evoquem la barrega de bolets.
A part fregim les botifarres amb una mica d'oli i una vegada cuites les tallem a rodelles per incorporar-les a la paella amb els bolets.
Posteriorment hi afegim un raig de vi negre i la picada d'all i julivert.
Barregem i deixem a foc baix fins que el suc redueixi un xic.
Servim amb un tall de pa per tal de sucar la salseta bona que deixen anar els bolets.

.@CarambolaCar al Shoppout de Girona

Fa poc mes d'un mes es va fer a Girona el Shoppout. Es tracta d'una sèrie de botigues al carrer, entre els qual en trobem de roba, joguets, complements per a la llar, sabates, ètc. La cosa interessant és que trobes en un espai una gran oferta amb bons descomptes, sobretot si tens la sort de trobar la teva talla. Algunes marques valen realment la pena ja que la rebaixa està molt bé.

I aquest any com que això dels foodtrucks està molt de moda n'hi havía uns quants per fer un mos. Nosaltres, com no, vam aprofitar per dinar-hi i així vam provar algunes cosetes de dues de les caravanes que hi havía.

- Carambola: una caravana dels 70 anys transformada on ofereixen entrepans de luxe amb combinacions exquisites. Nosaltres vam tastar:

- El Cubanet que porta porc rostit amb mostassa de dijon, cogombrets en vinagre, pernil dolç i formatge, pintat amb mantega i planxat.

Molt bona combinació dels ingredients i tot un encert en planxar-lo, calent guanya encara més.

- També vam partir-nos una Gorgo, que porta hamburguesa de vedella amb gorgonzola, ceba caramelitzada i canonges. Pel meu gust hi faltava formatge, però estava bona. Servida amb un bon panet cruixent.

Cada entrepà valia 6 euros.

- BistróVan era un altre dels foodtrucks que hi havía el qual tenia:

- Croquetes de diferents gustos: vam tastar la de ceps, la de formatges i la de pernil ibèric. Els gustos més bàsics ja que no duien els altres més originals que són els que ens havíem mirat :(

- Raviolis cruixents de botifarra negre, uns altres farcits de xai i uns altres de xistorra.

Un encert per part dels organitzadors la d'oferir al públic aquestes caravanes amb menjar, criden l'atenció i ofereixen coses llamineres!

La Ruta de la Botifarra de la Selva

Arbúcies és un poble amb un entorn privilegiat on trobem un gran diversitat de productes autòctons. Tant hi podem trobar productes dolços, tot fent la Ruta Dolça de la Selva, com salats.

En els petits obradors artesans elaboren els seus productes amb carn de porc amanida amb espècies i additius naturals. Les especialitats tradicionals són: la llonganissa, el fuet, la secallona, el bull blanc i negre, la botifarra...

Així doncs anem a fer La Ruta de la Botifarra de la Selva.

La Selva, territori per a l'excel-lència alimentària

Situada al cor de la Catalunya Vella, la comarca de la Selva ha estat sempre un territori lligat a la gastronomia i al bon menjar.
De generació en generació, receptes centenàries arrelades a la cuina tradicional catalana s'han anat transmetent, fins al punt de convertir-les en autèntics tresors per a tots els paladars.

Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.

Però per sobre de tot, la gran qualitat de la carn ha estat un element diferenciador d'aquesta gastronomia selvatana, amb moltes carnisseries que gaudeixen d'un prestigi més enllà de l'àmbit estrictament local.

La majoria d'elles treballen encara amb carns que provenen de bestiar propi o que adquireixen a ramaders del mateix municipi, de manera que la seva procedència és totalment coneguda i, per tant, sinònim d'un producte de qualitat i que ha seguit un procés totalment natural.

D'entre tots aquests productes i especialitats xarcuteres destaca, per sobre de tot, la botifarra. Lligada en forma d'anell o bé amb les diverses varietats de paltrucs, els seus carnissers han anat forjant un patrimoni gastronòmic que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.

Les seves botifarres:

La botifarra cuita o com a embotit, coneguda també com a botifarra vermella

Botifarra catalana
Botifarra negra o de sang
Botifarra blanca
Botifarra dolça
Botifarra blanca
Botifarra de perol
Botifarra d'ou

Restaurant Can Bosch

Aquest passat Nadal, per Nitbona, els nostres respectius regals van ser un vol en globus. El meu pare feia temps que hi volia anar i a mi també em feia gràcia, així que vaig comprar vols per tots 4, el meu germà no va voler.

   
Trobo molt interessant l'experiència, em va agradar. És d'aquelles coses que almenys un cop a la vida les has de fer.

L'últim dissabte de maig, aprofitant que havia deixat de bufar la ditxosa Tramuntana, vam anar cap a Colomers que és on partiem amb el globus. Allí ens esperava l'equip de Globus Empordà per emprendre el vol. Estaven acabant d'inflar els globus per tal d'inciar el nostre esperat vol.

Una vegada el globus a punt vam saltar dins la cistella i cap amunt. En mica en mica ens enlairavem tot observant com ens allunyavem del terra cada vegada més. Al principi fa un xic de cosa, però t'hi acostumes ràpid i li agafes el gust. El paisatge que veus és genial, tots els camps ben definits com si algú els hagués tallat amb esquadra i cartabó. I les boles de palla, els "quesitos" com en diu el pilot fan una gràcia així tan petits com els veus des de l'aire.

El viatge dura cap a 1 hora i vas veient camps, poblets plens de cases rústiques, carreteres i de fons les Illes Medes, també Girona, i acabes aterrant en un camp apte per fer-ho, nosaltres a Ullastret.

Seguidament vas a esmorzar, a fer un dinar gairebé per la quantitat.

Vam anar a Púbol, on hi ha el Castell de Púbol,  la Casa de la Gala, al restaurant Can Bosch. Un restaurant de tota la vida on fan menjar casolà d'elaboració tradicional.

Ja ens tenien les taules preparades per als voladors del globus amb una safata variada d'embotits de qualitat: llom, pernil salat, llonganissa, fuet, catalana, bull negre i blanc.

Una bona amanida com les de tota la vida, amb enciam, ceba, tomàquet, remolatxa, bròquil en vinagre, pastanaga, pebrot vermell i olives.

Unes llesques de pa de pagès ja sucat per acompanyar els embotits.

També botifarra amb mongetes seques i mongets i una mica d'all i oli de la casa picant com una mala cosa, massa pel meu gust i estòmac.

De beguda vi de la casa, graciosa i aigua fresca, que feia calor aquell dia.

I com a colofó d'un començament de dia bo i acabament del vol una copa de cava amb grana de capellà, avellanes, ametlles, cacauets i panses.

Mongeta de Santa Pau amb botifarra de perol

Un plat de llegum sempre ve de gust, a l'hivern calent guisat en suc o per acompanyar la carn i a l'estiu en forma d'amanida.

Nosaltres, aprofitant aquesta baixada de temperatures, l'hem cuinat amb botifarra de perol. Per a l'ocasió hem triat unes mongetes de Santa Pau, comarca de la Garrotxa. És petita, de color blanc i de forma rodona. Molt sabrosa, amb molta proteïna i poca fibra.
  

Com courem les mongetes?

Primer de tot les posem en remull amb aigua tèbia i una mica de sal, les deixem d'avui per demà.
L'endemà les esbandim i les posem a bullir amb aigua freda que les cubreixi uns dos dits per sobre del seu volum i mantinguent l'olla destapada.
Deixem que bullin lentament durant 1 hora aproximadament.

Ingredients per a 4 persones:

• 400 g. de mongeta de Santa Pau
• 4 botifarres de perol
• oli d'oliva verge extra
• sal
• llesquetes fines de pa

Elaboració:

Una vegada tenim les mongetes bullides, les colem i les reservem.
Anem per fregir les botifarres de perol en una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra.
Una vegada tenim les botifarres rosses, les emplatem i a la mateixa paella hi posem les mongetes. Les fregim amb l'oli i el greix que han deixat anar les botifarres fins que agafin color.
Presentem el plat, amb les mongetes, la botifarra i alguna llesqueta de pa fregida amb el mateix oli sobrant.

Comentari dietètic:

Com heu vist és un plat amb un elevat contingut calòric, ja que hi afegim una bona quantitat d'oli i la botifarra de perol, que ens aporta força greix.
És un plat per menjar de tant en tant i més reservat als mesos de fred, per donar calories al cos.

Faves a la catalana

Estem en plena època de faves. I ara mateix també els pèsols ja han emplenat la tavella i són grans, dolços i bons. Així que no hi podia faltar un bon plat de faves ofegades aprofitant el bon producte i de proximitat que tenim. Un plat que des de fa molt temps es cuina a les llars catalanes. Ja en el llibre de Sent Soví que data del  1324 hi havia una recepta de faves amb llet d'ametlla.Us deixo amb la recepta que en fa ma mare, espero que us agradi!

Ingredients per a 4 persones:

• 2 kg. de faves sense esclovellar
• 1 kg de pèsols sense esclovellar
• 2 cebes mitjanes de Figueres
• 4 tires de cansalada salada
• 1 botifarra negra
• oli d'oliva verge extra
• 2 alls tendres
• 1 fulla de llorer
• farcellet de menta i maladuix
• 1 got de vi blanc

Elaboració:

Posem una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra en una cassola i hi posem la cansalada tallada a tires a rossejar.
Una vegada tenim la cansalada rossa hi afegim les cebes tallades fines i deixem coure uns 20 minuts aproximadament.
Ara toca el torn de les faves esclovellades i un got de vi blanc, la fulla de llorer, el farcellet de menta i maladuix i els dos alls tendres. Ho deixem que vagi coent a la cassola i passat un quart d'hora hi posem els pèsols esclovellats.
Després de cinc minuts més al foc hi incorporem la botifarra negra tallada a rodelles i ho deixem deu  minuts més, tot tapat i que vagi fent xup-xup.

Aquí el temps de cocció rau un xic en lo tendres que siguin les faves. En el nostre cas eren de la pagesa on comprem la verdura, per tant, molt noves i tendres.

Si us heu fixat a la recepta no hi posem sal, ja que la cansalada que em emprat ja venia salada. En cas de fer servir cansalada viada normal hi haureu de posar sal al gust.

Punt a tenir en conte:

Abans aquest plat es cuinava amb una olla de terrissa que hi donava el seu punt especial al plat, ara amb els focs moderns com la inducció o la vitroceràmica aquests tipus de recipients per coure han quedat en desús i és una pena, perquè per cuinar com el gas no hi ha res.

Propietats nutricionals:

És un plat per assaborir en ocasions especials ja que es tracta d'un plat amb un alt contingut calòric.
Les faves són una llegum i per tant sanes i amb sucres lents, d'aquells que ens proporcionen energia de llarga durada i el pèsol és una verdura amb propietats comunes a les de la llegum.
Però, el que incrementa veritablement les calories d'aquest plat és la cansalada i la botifarra negra.
Així que,  aquest plat de gustos forts el podem acompanyar d'un bon passeig per pair-lo.

[#Restaurant] Les Cols @les_cols

En plena zona volcànica, a Olot, trobem un restaurant amb dues estrelles Michelin anomenat Les Cols.

Es tracta d'una masia catalana que el seu interior de disseny trenca totalment amb l'exterior, una típica casa catalana de pedra.

Els xefs Pere Planagumà (@pere_planaguma) i Fina Puigdevall (@les_cols) fan una cuina creativa amb producte de proximitat (molts provinents del seu hort) i de marcat estil català.

Vam començar amb un recorregut pel restaurant Les Cols, nom que prové dels cognoms dels familiars de la Fina, els quals van construir i explotar la masia fa algunes generacions. Primer vam passar a la sala daurada i després ens van ensenyar els salons privats, el jardí i el pavelló exterior on fan els casaments, bateigos, comunions, ètc, format per uns llistons transparents i amb tot el mobiliari (taules i cadires) transparent.
És un espai on t'uneixes amb la natura i, tot i que al principi pot xocar, després entens la interpretació.

El seu disseny únic ha fet que guanyés varis premis.

Posteriorment ens van demanar si voliem fer l'aperitiu al jardí o a dins i vam decantar-nos per sentar-nos en aquelles cadires giratòries tan originals a la sala daurada. Ben asseguts a la taula llarga, típica de les masies catalanes però amb una decoració ben diferent, va començar tot el festival de plats ben treballats, ben cuinats i ben servits.

Menú degustació hivern i natura

Vam començar amb una copa de cava natura Les Cols de Mont-Ferrant. Un cava fet especialment pel restaurant, molt delicat i fi.

A continuació vam començar els aperitius:

la terra, l'aigua, el cereal;
Crosta de fajol amb llonganissa artesanal d'Olot
l'essencialitat dels aliments primaris

per menjar amb els dits;
Entrepà calent de papada de porc

Blini de fajol i botifarra de perol

Brou fumat amb espagueti de fajol

Pa de cereals i de blat amb oli d'oliva i sal

 per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó i romesco

del galliner al plat;
ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes

un joc de textures;
carbassa de cinc maneres i oli d'oliva negre

Pa de fajol, molt saborós i amb gust a terra

un plat d'hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna, calamar a la romana i allioli suau

un peix present des de sempre a la cuina de muntanya;
brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, espinacs, oli de cirereta, cotnes

amb una cocció d'onze hores a 70ºC;
jarret de vedella, patata i vi negre

feta per nosaltres;
taronja gelada

inspirat en la natura que ens envolta;
paisatge volcànic, garrofa, ratafia, fajol

per a compartir;
rajola de xocolata, una evocació a l'espai del restaurant

servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d'en Bas, cuita en forn de llenya

El vi triat pel menú és un Cigonyes 2013, DO Empordà i l'aigua de la Garrotxa.

Què us puc dir d'aquest fantàstic menú, impressionant. Us he posat els plats del menú degustació tal com venien a la carta que ens van donar, no volia trencar el joc de paraules que en fan.

Potser en destacaria tres plats que són els que més em varen agradar;

- L'entrepà calent de papada, el vaig trobar bo i divertit, una cosa tan bàsica i tan típica de la cuina catalana enmig de dues llesquetes de pa de motlle.

- Em va sorprendre molt el calçot en tempura, ja que sinó t'avisen el pelaries i en canvi la negror que té li confereix la tempura carbonitzada que li han fet. Molt original i molt ben trobat amb un gust potent de fumat.

 - I també destacaria la brandada de bacallà. N'he menjat moltes de brandades però com aquesta cap. No solament té aquella textura fina i flonja sinó que la combinació amb els altres ingredients que hi posa la fa única.

Cal dir però que tots els plats em va agradar molt. La carbassa en diferents textures també estava molt ben aconseguida i el paisatge volcànic també podríem dir que són textures diverses de xocolata que trobem a les terres d'Olot.

Al final de l'àpat vam fer un tallat molt ben presentat, amb tres tipus diferents de sucre, la llet escumosa a part i acompanyat amb un brunyol.

  
En fi, tot plegat, un àpat memorable i amb molt bon gust de boca, tant pel gotet de ratafia que ens van oferir al final com per l'honor de ser acompanyats a la cuina per la Fina i poder saludar a en Pere Planagumà.