Ara està de moda fer el Cafè Dalgona i la veritat és que no m'estranya, és una bona cosa, només en necessiten tres ingredients i llestos!
Mostrando entradas con la etiqueta crema. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta crema. Mostrar todas las entradas
4/5/20
[#Vacances] Retro Langos - Arany Janos Metro Station
Al post de la Gastronomia hongaresa que us vaig fer fa uns dies us parlava d'una espècia de massa de pizza fregida que s'emplenava al cim de crema de llet i formatges; els langos, doncs aquí us explico una mica més...
Com ja he dit són una espècies de pa aplanat i fregit al moment on al cim t'hi pots posar tots els ingredients que et semblin.
Nosaltres vam buscar on deien que feien els millors i vam anar-hi! La majoria de gent optava per Retro Langos - Arany Janos Metro Station.
Nosaltres vam buscar on deien que feien els millors i vam anar-hi! La majoria de gent optava per Retro Langos - Arany Janos Metro Station.
30/3/20
[#Vacances] Què esmorzar a #Praga?
Cada vegada que marxem de vacances m'agrada ensenyar el que esmorzem, tant si tenim buffet lliure a l'hotel com si anem pel nostre compte, sense circuit muntat, a alguna ciutat d'Europa.
Si és així no acostumem a agafar l'esmorzar de l'hotel perquè ens agrada descobrir i variar i també perquè acostumem a matinar per tal de començar a fer les visites d'hora i no trobar tants turistes.
Si és així no acostumem a agafar l'esmorzar de l'hotel perquè ens agrada descobrir i variar i també perquè acostumem a matinar per tal de començar a fer les visites d'hora i no trobar tants turistes.
21/2/20
[#Radio] @gironafmcat El millor xuixo (20-02-2020)
Avui estem en mode dolç i parlarem d'un dolç molt conegut i que tothom, qui més, qui menys, segurament ha menjat alguna vegada, el xuixo. I concretament farem un recorregut per diferents pastisseries per descobrir quin és el millor!
2/12/19
[#Viatge] Gastronomía de Praga
La gastronomia de Praga està basada en porc, patates, cervesa i xucrut.
La seva cuina és saborosa, especiada, contundent i força econòmica. Trobareu molt restaurants que elaboren guisats de carn acompanyats dels seus coneguts dumplings, una espècie de pans fets de patata de textura tova però amassats, servits calents, que et permeten gaudir de la salseta del plat.
La seva cuina és saborosa, especiada, contundent i força econòmica. Trobareu molt restaurants que elaboren guisats de carn acompanyats dels seus coneguts dumplings, una espècie de pans fets de patata de textura tova però amassats, servits calents, que et permeten gaudir de la salseta del plat.
25/10/19
[#Acte] Inauguració Cafeteria del Casal cívic
Ahir ens van convidar a la Inauguració de la Cafeteria del casal cívic de Figueres.
Vam poder esmorzar amb el que ens havien preparat els alumnes de l'Escola d'Hostalera AFPAE.
Vam poder esmorzar amb el que ens havien preparat els alumnes de l'Escola d'Hostalera AFPAE.
24/7/19
Cafeteria Fàbrega
L'altra dia vam esmorzar a la Cafeteria Fàbrega de Figueres. Una cafeteria molt ben situada, a la Plaça de la Font Lluminosa, un lloc cèntric i molt de pas.
L'espai és petit però acollidor i amb un servei ràpid i atent. Sempre hi passem pel davant i mai hi haviem entrat i això que tot el que ofereixen fa molt bona pinta.
L'espai és petit però acollidor i amb un servei ràpid i atent. Sempre hi passem pel davant i mai hi haviem entrat i això que tot el que ofereixen fa molt bona pinta.
11/2/19
[#Postres] Pionono de #Granada
Viatjar és la millor manera de descobrir la gastronomia de la ciutat. I en aquest cas no sóc jo que he anat a Granada però si els meus pares amb lo qual ens han dut una caixa del seu dolç més típic: Els Piononos.
Es tracta d'uns pastissets originaris de Santa Fe, una població molt propera a Granada, vet aquí el seu nom Piononos de Santa Fe. El seu origen diuen que té dues versions; la primera és que un mestre pastisser, Ceferino Ysla, va voler fer un homenatge al Pio IX, d'aquí el Pio Nono. Però no només va voler posar-li el seu nom sinó que la forma li recordés la figura papal; aspecte cilíndric i gordet coronat amb crema cremada.
Es tracta d'uns pastissets originaris de Santa Fe, una població molt propera a Granada, vet aquí el seu nom Piononos de Santa Fe. El seu origen diuen que té dues versions; la primera és que un mestre pastisser, Ceferino Ysla, va voler fer un homenatge al Pio IX, d'aquí el Pio Nono. Però no només va voler posar-li el seu nom sinó que la forma li recordés la figura papal; aspecte cilíndric i gordet coronat amb crema cremada.
25/10/17
Dinem amb vistes a la Blue Laggon
El quart dia per Malta, ja més acostumats a patir calor i humitat, varem dinar en un restaurant que si tenia aire condicionat :) I a més des de la sala on varem dinar teníem unes vistes privilegiades de la Blue Laggon, una piscina d'aigua natural d'un color turques que no te pots perdre si viatges a Malta, bé de fet a Comino, l'illa veïna de Malta a la qual hi pots accedir amb algun creuer turístic.
2/9/16
Forn Ebre
Jo sóc feliç amb poca cosa. Nadar, passejar amb la meva parella vora la platja, viatjar, mirar una bona sèrie o pel.lícula ben acompanyada, un sopar romàntic i un bon esmorzar.
I és que començar el dia gaudint d'una peça recent fornejada és un plaer més de la vida, com molts altres relacionats amb el menjar.
Ara us mostraré algunes d'aquestes peces, del Forn Ebre, que menjades amb un bon llet i cafè et fan començar el dia amb energia i il.lusió.
Això si, no ho esmorzeu cada dia, ja que són productes amb una alta quantitat de greixos i sucres. Reserveu-vos la peça que més us agradi per degustar-la tranquilament el diumenge amb la vostra parella. Que aquestes coses, ben acompanyades, encara són millors.
Com veieu sóc molt fan de la xocolata, ja sigui líquida farcint un croisant, com de cobertura en els donuts o les palmeres.
Precisament les palmeres d'aquest forn les trobo molts bones, ja que les fan caramelitzades i així queden ben cruixents per la parta de sota que no està folrada de xocolata.
Els croisants de xocolata blanca tampoc estan malament, tot i que pel meu gust els trobo un pèl massa dolços.
24/8/16
Pastís de poma amb crema fàcil
Si alguna vegada voleu fer un pastís bo i resultó, i sobretot ràpid, aquí us dono una recepta molt fàcil per aconseguir-ho!
Ingredients:
1 massa de pasta de full rodona o quadrada
2 pomes mitjanes
2 natilles de vainilla
sucre
Elaboració:
Estenem la pasta de full sobre una placa de forn. Punxem una mica la massa per tal que no s'infli massa. Hi disposem les dues natilles i la poma tallada fina.
Amb la pela de les pomes fem un almívar amb sucre i agua bullint que ens servirà per a pintar la poma. A més hi afegim dues cullerades soperes de sucre i l'enfornem a 180ºC, aproximadament durant 15 minuts. Els 3 minuts finals posem el gratinador del forn i així la poma ens quedarà rossa.
Consells de degustació:
Es pot fer amb qualssevol tipus de fruita. Si agafem diferents fruites de colors quedarà molt maca visualment: amb kiwi, maduixa, taronja i poma queda espectacular.
Si disposeu de temps i enlloc de fer servir les natilles elaboreu una crema pastissera artesana, encara millor, això és per una urgència :)
Ingredients:
1 massa de pasta de full rodona o quadrada
2 pomes mitjanes
2 natilles de vainilla
sucre
Elaboració:
Estenem la pasta de full sobre una placa de forn. Punxem una mica la massa per tal que no s'infli massa. Hi disposem les dues natilles i la poma tallada fina.
Amb la pela de les pomes fem un almívar amb sucre i agua bullint que ens servirà per a pintar la poma. A més hi afegim dues cullerades soperes de sucre i l'enfornem a 180ºC, aproximadament durant 15 minuts. Els 3 minuts finals posem el gratinador del forn i així la poma ens quedarà rossa.
Consells de degustació:
Es pot fer amb qualssevol tipus de fruita. Si agafem diferents fruites de colors quedarà molt maca visualment: amb kiwi, maduixa, taronja i poma queda espectacular.
Si disposeu de temps i enlloc de fer servir les natilles elaboreu una crema pastissera artesana, encara millor, això és per una urgència :)
20/7/15
Els dolços d'Oporto
Oporto és la segona ciutat més important de Portugal després de Lisboa.
La seva gastronomia és molt variada amb força presència de peix fresc, el bacallà sobretot. Hi ha una dita portuguesa que diu que hi ha 365 maneres de cuinar el bacallà, una per a cada dia de l'any. Exemples com al bacalhau à brás, molt conegut a la zona.
També trobem típic la Francesinha, un sandwich molt contundent farcit de carn, pernil i ou i cobert de salsa picant i frijoles, un altre ingredient típic amb el que es fa la feijoada.
Nosaltres avui ens centrarem més en l'apartat dolç, tant pel que fa les seus vins, com l'Oporto com als seus pastissets.
I és que a Oporto trobes moltes moltes pastissseries amb els aparadors plens de pastissets i galetes. La tradició monacal ha influit en el repertori tradicional, amb elaboracions semblants a les nostres.
Destaquen els dolços elaborats amb ou, com el toucinho do céu, les queijadas de Sintra (petits pastissets de formatge)o els famosos pasteis de nata, coneguts també com pastéis de Belém.
Vam tastar una caixeta variada amb diferents pastes, hi havía els pastissets de Belem, molt bons, amb un farcit semblant a la nostra crema però més densa.
També hi havía rovells ensucrats, pasta de full coberta de xocolata i algun semblant a la massa del donut, esponjós.
Acompanyat del vi d'Oporto, un vi dolç que combina perfectament amb aquestes elaboracions. Un vi natural i fortificat produit exclussivament amb el raïm de la regió del Duero,
El vi amb el que hem maridat les pastes és un Porto Cruz Tawny DO de les Bodegues Arlindo da Costa Pinto e Cruz. Té un color cirera i aromes d'avellana i caramel. En boca té records a fruits secs.
La seva gastronomia és molt variada amb força presència de peix fresc, el bacallà sobretot. Hi ha una dita portuguesa que diu que hi ha 365 maneres de cuinar el bacallà, una per a cada dia de l'any. Exemples com al bacalhau à brás, molt conegut a la zona.
També trobem típic la Francesinha, un sandwich molt contundent farcit de carn, pernil i ou i cobert de salsa picant i frijoles, un altre ingredient típic amb el que es fa la feijoada.
Nosaltres avui ens centrarem més en l'apartat dolç, tant pel que fa les seus vins, com l'Oporto com als seus pastissets.
I és que a Oporto trobes moltes moltes pastissseries amb els aparadors plens de pastissets i galetes. La tradició monacal ha influit en el repertori tradicional, amb elaboracions semblants a les nostres.
Destaquen els dolços elaborats amb ou, com el toucinho do céu, les queijadas de Sintra (petits pastissets de formatge)o els famosos pasteis de nata, coneguts també com pastéis de Belém.
Vam tastar una caixeta variada amb diferents pastes, hi havía els pastissets de Belem, molt bons, amb un farcit semblant a la nostra crema però més densa.
 |
| Pastisset de Belem |
Acompanyat del vi d'Oporto, un vi dolç que combina perfectament amb aquestes elaboracions. Un vi natural i fortificat produit exclussivament amb el raïm de la regió del Duero,
El vi amb el que hem maridat les pastes és un Porto Cruz Tawny DO de les Bodegues Arlindo da Costa Pinto e Cruz. Té un color cirera i aromes d'avellana i caramel. En boca té records a fruits secs.
28/6/15
Amb @cellervell celebrem la nostra Revetlla
Avui a Figueres se celebra la Revetlla de Sant Pere, ja que demà celebrem la festa d'aquest Sant com a festa regional. Així nosaltres en pocs dies de diferència tenim el privilegi de gaudir de dues revetlles, la de Sant Joan i la de Sant Pere.
I com marca la tradició aquestes nits no pot faltar un bon tros de coca acompanyada amb cava. Nosaltres per a la ocasió hem triat un cava artesanal del Penedès, concretament un Cuvée Les Solanes Brut Nature Reserva, del Celler Vell. Un cava exquisit compost per 1/3 de Xarel.lo i 1/3 de Chardonnay, ambdós fermentats per separat en barrica de roure francès « allier », de 300 l de segona omplerta completant el terç que falta amb la noble Pinot Noir.
Aquest cava de criança té un color daurat intens. De fina bombolla i aroma pronunciat. De gust més sec en boca però amb tocs de fruits secs i cítrics. Perfecte per a maridar aperitius, arrossos i plats de mar i muntanya.
Des de principies del S. XX que porten conreant les vinyes situades prop de Sant Sadurní d'Anoia per tal d'elaborar aquests caves totalment artesans, fet que els distingeix per la seva qualitat.
Si voleu conèixer les seves varietats de cava podeu visitar la seva pàgina web, des d'on tenen la seva botiga on-line habilitada des de la qual hi podeu comprar còmodament.
I com marca la tradició aquestes nits no pot faltar un bon tros de coca acompanyada amb cava. Nosaltres per a la ocasió hem triat un cava artesanal del Penedès, concretament un Cuvée Les Solanes Brut Nature Reserva, del Celler Vell. Un cava exquisit compost per 1/3 de Xarel.lo i 1/3 de Chardonnay, ambdós fermentats per separat en barrica de roure francès « allier », de 300 l de segona omplerta completant el terç que falta amb la noble Pinot Noir.
Aquest cava de criança té un color daurat intens. De fina bombolla i aroma pronunciat. De gust més sec en boca però amb tocs de fruits secs i cítrics. Perfecte per a maridar aperitius, arrossos i plats de mar i muntanya.
Des de principies del S. XX que porten conreant les vinyes situades prop de Sant Sadurní d'Anoia per tal d'elaborar aquests caves totalment artesans, fet que els distingeix per la seva qualitat.
Si voleu conèixer les seves varietats de cava podeu visitar la seva pàgina web, des d'on tenen la seva botiga on-line habilitada des de la qual hi podeu comprar còmodament.
23/3/15
[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu
L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.
Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.
Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.
Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...
... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)
Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.
Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.
Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...
... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)
18/2/15
Pastís Saint Honoré
El pastís Saint Honoré és típic de França i rep el seu nom en honor al sant patró dels pastissers, el Sant Honoratus d'Amiens (Saint Honoré), bisbe de la diocecis d'Amiens. Tot i que altres afirmacions diuen que el nom prové del carrer on es localitzava la pastisseria que aquests pastissos, la rue de Saint Honoré a Paris.
S'elabora amb lioneses farcides de crema i cobertes de caramel cruixent muntades en una base cílindrica de pasta choux i nata muntada ensucrada.
La pasta choux o pasta de lioneses és una massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, com el cas d'un brunyol o al forn, com és el cas de les lioneses.
La recepta pertany a la reposteria tradicional francesa tot i que amb un toc de modernitat.
A l'hora de menjar-la és un constrast de textures i sabors, ja que tens el cruixents del caramel que cobreix les lionese, amb la suavitat de la pasta choux i la dolça i fina crema del seu farciment. De base també cruixent però amb un fons suau de la nata cremosa i airosa.
Nosaltres diuemenge per a celebrar l'aniversari de la meva mare varem encarregar un Saint Honoré a la Pastisseria Parc Bosch, on fan unes dulces bonissimes i de qualitat. El varem anar a buscar a la pastisseria, recent fet i sortit de l'obrador. La presentació, tal com podeu veure, és excel-lent.
Cal dir que el preu d'aquest postres no és barat però en aquesta pastisseria la relació qualitat-preu és molt correcte.
I així vam celebrar, un any més, l'aniversari tots plegats amb un bon àpat, el postres preferit de ma mare i molts regals, se'ls mereixia.
S'elabora amb lioneses farcides de crema i cobertes de caramel cruixent muntades en una base cílindrica de pasta choux i nata muntada ensucrada.
La pasta choux o pasta de lioneses és una massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, com el cas d'un brunyol o al forn, com és el cas de les lioneses.
La recepta pertany a la reposteria tradicional francesa tot i que amb un toc de modernitat.
A l'hora de menjar-la és un constrast de textures i sabors, ja que tens el cruixents del caramel que cobreix les lionese, amb la suavitat de la pasta choux i la dolça i fina crema del seu farciment. De base també cruixent però amb un fons suau de la nata cremosa i airosa.
Nosaltres diuemenge per a celebrar l'aniversari de la meva mare varem encarregar un Saint Honoré a la Pastisseria Parc Bosch, on fan unes dulces bonissimes i de qualitat. El varem anar a buscar a la pastisseria, recent fet i sortit de l'obrador. La presentació, tal com podeu veure, és excel-lent.
Cal dir que el preu d'aquest postres no és barat però en aquesta pastisseria la relació qualitat-preu és molt correcte.
I així vam celebrar, un any més, l'aniversari tots plegats amb un bon àpat, el postres preferit de ma mare i molts regals, se'ls mereixia.
17/2/15
El croissant del mes de l'Abraham Balaguer @sweetsbyab
L'Abraham Balaguer, que prové d'una família de pastissers, ens ofereix des de l'any 2006 l'oportunitat de provar la seva pastisseria a Girona. Ell, juntament amb el seu equip treballen a l'obrador per tal d'oferir-nos moments dolços, tal com indica el nom de la seva pastisseria situada al c/ de la Creu a Girona, Sweets by Abraham Balaguer.
Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.
Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...
Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!
De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:
"L'elaboració del croissant és aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17 anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.
Amb sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles, intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor. Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària i la cocció justa.
Després de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt característics".
Abraham Balaguer
Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.
A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:
- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan
I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.
Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.
Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...
Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!
De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:
"L'elaboració del croissant és aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17 anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.
Amb sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles, intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor. Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària i la cocció justa.
Després de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt característics".
Abraham Balaguer
Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.
 |
| Croissant-xuixo |
A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:
- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan
I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.
14/1/15
Dinar de Reis
El dinar de Reis, l'últim àpat contundent dels de Nadal. Cada any acostumem a celebrar-ho a casa dels meus sogres, fins i tot, ja hi anem el dia abans per veure passar els Ses Majestats els Reis.
Aquest any la cavalcada va ser retransmessa per TV3. Una cavalcada medieval, molt familiar, cantant la típica cançó:
un got de vi del meu padrí,
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà"
Patges i tothom qui desfila la va cantant per arreu on passen. Els 3 Reis van cada un amb una carrossa guiada per cavalls de càrrega i l'Aliga de Girona dóna peu a tot el seguici de personatges, entre ells, la segelladora, que posa un segell d'Orient a cada nen qui vulgui.
El tret més animat el donen els patges del Rei Negre, que treuen als nens a ballar, mentres altres es limiten a cantar i donar algun caramel.
Trobo que la nit de Reis és màgica i jo sempre he anat a veure passar els Reis, abans amb molta il-lusió i ara amb menys, però amb aquell record tan bo de quan hi anava amb els meus pares i sabia que l'endemà seria un gran dia, un dia ple de regals.
Però mai s'ha de deixar de somiar, i ara ens fan il-lusió altres coses també. El menjar mateix ja me'n fa. Saber que menjaré un plat que m'agrada o que en menjaré un bon tros de Tortell de Reis i em pot tocar el Rei, o la fava, ja és una alegria.
El menú d'aquest dia va ser:
- Entremès: un plat que sempre soluciona un primer. Fàcil i ben ràpid de preparar, sobretot si el fas només d'embotit, és clar.
El nostre portava: gall d'indi, pernil salat, formatge de cabra, xoriç ibèric, bull i llonganissa ibèrica. També un xic de mesclum i mig ou dur.
- Pollastre amb gambes: la meva sogra enlloc de posar-hi escamarlans hi afegeix gambes i sèpia fresca de Roses.
La veritat és que aquest plat és molt típic de l'Empordà, aquí ho fem molt de barrejar mar (escamarlans o gambes) amb muntanya (pollastre de pagès).
No us posaré la recepta perquè no l'he fet jo, però si us diré que si a part de fer-hi un bon sofregit amb la seva corresponent picada hi afegiu xocolata, la salsa us quedarà per llepar-se els dits. La xocolata aporta a la salsa un gust exquisit, més intens i una textura més seductora.
Una altra cosa important d'aquest plat és la qualitat del producte. Un pollastre de pagès està ben alimentat i ben criat i si podeu que sigui ecològic, encara millor. I pel que fa a les gambes igual, fresques millor.
De postres el típic Tortell de Reis, que com mana la tradició, qui trova la fava paga el Tortell i qui troba el Rei es posa la corona. Jo en aquest cas ni fava ni rei podia trobar ja que no en vaig menjar. M'agraden molt els tortells però aquest no era gens bo, així que vaig menjar un tros de torró de Xixona. Sort que ma mare me'n va guardar un trosset del que a mi m'agrada per l'endemà.
Un tortell de la fleca Pere Llobet, conegut popularment com Cala Lolita. Era espongós, tot i que no tant com el de Nadal. Tot i això bonissim, era diferent però molt bo també. Farcit de crema cremada, perquè tan importa la massa com el seu farcit. Aquesta crema era ben fina, molt ben aconseguida i amb ametlla laminada al cim. La imatge que us deixo no mostra tot lo bo que estava :)
Aquest any la cavalcada va ser retransmessa per TV3. Una cavalcada medieval, molt familiar, cantant la típica cançó:
"Visca els tres reis! De l'Orieeent!
Que pooorten coooses a tota la gent!!"
Una botifarra per la meva mare,un got de vi del meu padrí,
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà"
Patges i tothom qui desfila la va cantant per arreu on passen. Els 3 Reis van cada un amb una carrossa guiada per cavalls de càrrega i l'Aliga de Girona dóna peu a tot el seguici de personatges, entre ells, la segelladora, que posa un segell d'Orient a cada nen qui vulgui.
El tret més animat el donen els patges del Rei Negre, que treuen als nens a ballar, mentres altres es limiten a cantar i donar algun caramel.
Trobo que la nit de Reis és màgica i jo sempre he anat a veure passar els Reis, abans amb molta il-lusió i ara amb menys, però amb aquell record tan bo de quan hi anava amb els meus pares i sabia que l'endemà seria un gran dia, un dia ple de regals.
Però mai s'ha de deixar de somiar, i ara ens fan il-lusió altres coses també. El menjar mateix ja me'n fa. Saber que menjaré un plat que m'agrada o que en menjaré un bon tros de Tortell de Reis i em pot tocar el Rei, o la fava, ja és una alegria.
El menú d'aquest dia va ser:
- Entremès: un plat que sempre soluciona un primer. Fàcil i ben ràpid de preparar, sobretot si el fas només d'embotit, és clar.
El nostre portava: gall d'indi, pernil salat, formatge de cabra, xoriç ibèric, bull i llonganissa ibèrica. També un xic de mesclum i mig ou dur.
- Pollastre amb gambes: la meva sogra enlloc de posar-hi escamarlans hi afegeix gambes i sèpia fresca de Roses.
La veritat és que aquest plat és molt típic de l'Empordà, aquí ho fem molt de barrejar mar (escamarlans o gambes) amb muntanya (pollastre de pagès).
No us posaré la recepta perquè no l'he fet jo, però si us diré que si a part de fer-hi un bon sofregit amb la seva corresponent picada hi afegiu xocolata, la salsa us quedarà per llepar-se els dits. La xocolata aporta a la salsa un gust exquisit, més intens i una textura més seductora.
Una altra cosa important d'aquest plat és la qualitat del producte. Un pollastre de pagès està ben alimentat i ben criat i si podeu que sigui ecològic, encara millor. I pel que fa a les gambes igual, fresques millor.
De postres el típic Tortell de Reis, que com mana la tradició, qui trova la fava paga el Tortell i qui troba el Rei es posa la corona. Jo en aquest cas ni fava ni rei podia trobar ja que no en vaig menjar. M'agraden molt els tortells però aquest no era gens bo, així que vaig menjar un tros de torró de Xixona. Sort que ma mare me'n va guardar un trosset del que a mi m'agrada per l'endemà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)