Pastís Red Velvet

Els qui em coneixeu ja sabeu que sóc llaminera de mena. M'encanten els pastissos, tot i que no tots tampoc ;)
 

La primera vegada que vaig veure aquest pastís em va enamorar, el seu color vermell vistós i la seva cobertura blanca el fan preciós. I a vegades les coses maques no són tan bones, però en aquest cas si.

.@whatsfreshest Bob's Donuts

No podíem viatjar als Estats Units i no tastar cap dònut. I a més no un dònut comercial qualssevol, sinó un dels millors donuts de San Francisco.

Bob's Donuts sempre apareix en els primers llocs de la llista quan parlem de dònuts bons i artesans.

Fan dònuts gegants per a varies persones o no, jeje i també diferents tipus de dònuts normals: glacejats, coberts de xocolata, de canyella, entre altres. Però el que us recomano especialment és el Cake Crumb, un dònut fet amb engrunes dolces, cruixent per fora i amb un toc de canyella per dins.

Té un gust impressionant, no s'assembla a cap altre dònut provat, molt aromàtic i gustós. Val la pena tasta'l.
El preu que era 1'20 aproximadament i al local hi havia gent de la ciutat esmorzant el típic cafè americà, i a la cua també.

El local no és cèntric ni turístic, crec que nosaltres érem els únics, però va valer la pena acostar-nos-hi de camí al Golden Bridge, ja que l'havíem de menjar.

Breakfast @HIExpress Grand Canyon

En aquest post us he posat el títol en anglès, però segur que tothom ho ha entès, ja que quan viatges a l'estranger aquesta paraula l'entens bé només ja sigui per saber a quina hora obre el buffet :)

Si és que ja dic jo que l'esmorzar és l'àpat més important del dia, i això passa tan a aquí com als altres continents.

Vam dormir i esmorzar al Grand Canyon Holiday Inn Express, una cadena d'hotels ubicats per tot el món.
Vam fer un esmorzar americà, més senzill i amb menys per triar que el continental. Hi havia dos buffets simètrics, una a cada costat de la sala, petita, amb poca capacitat de gent. Jo havia llegit pel fòrums que s'emplenava molt ràpid, i en vistes d'això, vam anar-hi d'hora. 

En sortint nosaltres d'esmorzar hi havia tanta gent que alguns esmorzaven als sofàs del hall, petit també. Però vaja, no ens vam pas quedar amb gana tampoc. Al buffet hi havia magdalenes de tres tipus, amb cereals, llavors o fruits secs, bacon cruixent, hamburgueses, truites amb cheddar ja fetes, tot tipus de cereals, nous, granola, iogurts, fruita, cafè, llet calenta, freda i fins i tot desnatada.

També xocolata en sobre i màquines de pancakes que et fan el teu amb un minut i aleshores pots posar-hi sirop d'arce normal o lleuger o mel, fruita seca, melmelades o com si els vols fer salats també.

Per beure també hi havia sucs de taronja natural. Si volies torrades també hi havia pa de motlle o bagels i uns pastissos extra dolços, com el cinamon-roll que veieu a la foto, que molta gent agafava i que no feia mala pinta.

En fi, ja saps que si dorms al costat del parc no pots triar masses opcions. Ja vindran esmorzars molt més bons...

[#Vacances] Gastronomia a la Costa Oest

Quan pensem en menjar americà, sovint ens ve al cap el fast food, amb molt greixos i calories. No obstant, com jo sempre dic, arreu on vagis es pot menjar bé, ja que cada país té els seus ingredients amb els quals es poden elaborar bons plats.

Fixem-nos en el cas de la Costa Oest amb ingredients autòctons com el gall d'indi, el blat de moro, les mongetes seques, les patates i els pebrots. Aquests aliments eren utilitzats pels indis natius i encara avui dia formen part de l'alimentació americana.

Cal remarcar també que l'alimentació als EUA és molt variada degut a que hi viu molta població que ha emigrat d'Europa, Asia i Àfrica.

Per als que els hi agradi la carn, a la Costa Oest són uns mestres de la barbacoa. Couen a foc lent tot tipus de carns, vedella, gall d'indi, pollastre i fins i tot búfal. Les pots menjar tal qual, amb l'aroma que desprèn la brasa o les pots acompanyar amb les seves conegudes salses com la de barbacoa, amb un toc dolç i picant a l'hora que hi combina bé. Les costelles amb aquesta salsa triomfen.

La pizza a Amèrica la trobem a arreu on anem, i sobretot es ven en porcions. Uns triangles ben grans, ja que la pizza sencera pot arribar a ser com una roda de camió :) Cal dir que és molt bona, sempre i quan busquis un lloc on l'elaborin ells. Com a varietats podem trobar normalment la típica Margarita o Pepperoni i no busquis gaires més varietats, a no ser que vagis a un restaurant italià.

Un altre menjar ràpid que trobes fàcilment és el hot dog, amb diversos toppings com ceba fregida, guacamole, amanida de col (molt típica a Amèrica), formatge, bacon, entre molts altres.

Als estats fronterers amb Mèxic és típic la cuina Tex Mex (fusió entre la cuina mexicana i l'americana), havent-n'hi molta presència a Los Angeles. Igualment en aquesta ciutat trobem cuina d'arreu del món degut a la seva gran diversitat cultural.

A la Costa del Pacífic, trobem plats elaborats amb peix, com gambes arrebossades, cranc o la famosa sopa de cloïssa que se serveix en un pa àcid, típica de San Francisco.

En aquesta ciutat trobem Chinatown, el barri més antic d'Amèrica del Nord i la comunitat xina més gran fora d'Asia. Aleshores al seu barri pots trobar molts restaurants bons on degustar els seus plats i fins i tot comprar els seus ingredients per elaborar-los tú a casa. Quan t'endinses en els seus carrers no saps si encara està San Francisco o hagis fet un salt a la Xina.

Califòrnia també és coneguda pels seus vins ja que aquesta regió té un clima molt semblant al Mediterrani. La producció del vi a Califòrnia representa la quarta major producció i les varietats que hi podem trobar són: Cabernet Sauvignon, Chardonnay, Merlot, Pinot noir, Sauvignon blanc, Syrah i Zinfandel.

La gastronomia a Califòrnia és més sana que la que podem trobar a altres ciutats americanes. Ells basen la seva alimentació en plats més saludables, fent ús de les verdures i hortalisses, així com dels peixos al grill, carns i fruites.

Pel que fa als postres solen ser molt contundents, els més habituals són els pastissos de formatge (cheesecakes), de poma (apple pie), brownies, cookies, gelats XXL o batuts amb topping de nata. Tot plegat una explosió de calories.

Hi ha molts locals  ambientats amb màquines de música, cotxes clàssics i decoració típica de sofàs vermells amb terres de quadres. Sobretot si fas la ruta 66 encara pots trobar avui dia alguns d'aquests locals mítics, I sinó a les ciutats grans també trobes restaurants així, rotllo franquícies d'hamburgueses.

Xocolata @hersheys

Del nostre viatge de l'any passat la Costa Est d'Estats Units ens en queden molt bons records, sobretot de la ciutat de Nova York. Arribar a la gran ciutat per primera vegada és mirar enlaire i deixar-te amb la boca oberta. Els seus impressionants rascacels fan de Nova York una ciutat inaccessible però en canvi quan passeges pels seus carrers de seguida te la fas teva. És un ciutat fàcil per moure't, totalment diferent del que pot semblar.

Doncs a part dels records també varem portar els típics m&m's, visita obligada a la seva botiga del Time's Square, I la xocolata de Hershey's, la coneguda marca que fabrica els famosos kisses vistos al cinema i en alguna coneguda sèrie de tel.levisió, també amb la seva botiga a la famosa plaça.

Hershey's són el fabricant de xocolata més gran d'Amèrica del Nord. Té la seva seu a Hershey, Pennsylvania, llar també del Chocolat World Hershey's, hagués estat bé poder-hi fer una visita i tot que hi vam anar a Pennsylvania però per veure l'estatua d'en Rocky i les conegudes escales on entrenaba a la pel.lícula.

Així doncs tornant al món del pecat de la xocolata dir-vos que el gust que té aquesta marca fundada l'any 1894 és especial, fina i delicada com si fos un bombó. Particularment la trobo molt diferent que a la que estem acostumats aquí.

Us ensenyaré algunes varietats que vam tastar:

De xocolata amb ametlles

De xocolata blanca amb cookies

De xocolata amb llet

Totes eren bonissimes però si n'hagués de triar una em quedo amb la de xocolata amb ametlles, tot i que la blanca amb cookies, era fina, gens empalagosa i no tan dolça com acostuma a ser aquesta "xocolata" (ho poso entre cometets perquè s'hauria de dir manteca més que xocolata).

[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.

Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.

Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.

El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.

Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.

Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)

I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.

Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.

Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli

Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.

Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.

Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.

Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  

Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 

Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.

Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.

Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.

La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)

Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.

Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.