Mostrando entradas con la etiqueta pel.lícula. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pel.lícula. Mostrar todas las entradas

7/8/17

Cook Up a Storm

Avui el post no és per ensenyar-vos una recepta, sinó una pel·lícula que em va agradar molt; el títol en anglès és "Cook Up a Storm", és a dir, "Cuina una tempesta". L'argument es basa en la competició entre dos restaurants japonesos, un de barri de tota la vida on hi va la gent de sempre, i l'altre, un restaurant nou d'alta cuina que obre just al seu davant.


Val la pena veure com elaboren les receptes, sobretot les del restaurant tradicional, amb el seu foc especial, els seus ingredients i la qualitat de les imatges mentre cuinen, que és molt bona.

La pel·lícula acaba amb una final desafiant que haureu de veure...

Us deixo amb un petit tràiler per si voleu fer-hi una ullada ;)


Any de la pel·lícula: 2017
País: Hong Kong
Gènere: Comèdia, Drama, Cuina

Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!

23/3/15

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.


Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.


Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.


Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

16/3/15

Pel.lícula recomenada: "Un viatge de deu metres"

Ahir, tarda de diumenge plujós, vam mirar una pel.lícula que em va agradar molt, basada en el món de la gastronomia, "Un viatge de deu metres".


Es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novela de Richard C. Morais, la qual tinc pendent de llegir, ja us explicaré. Ara de moment dir-vos que si us agrada el món de la gastronomia no us la podeu perdre.
L'argument tracta d'un noi hindú, en Hassan Haji, que coneix el món de la restauració des de ben petit, quan el seu avi tenia el restaurant de baix de casa seva a Bombai. Cada dia l'olor a curry i a altres espècies invadia la casa del noiet, fins que un dia és ell mateix qui dirigeix el restaurant. No obstant una tragèdia inesperada fa que ell i la seva família hagin de marxar de la ciutat en busca d'un nou lloc on viure, els Alps Francesos.

Una vegada instal.lats allà monten el seu propi restaurant hindú, tot i que no són gaire benvinguts al poble i menys quan a davant tenen un restaurant molt sofisticat, Le Saule Pleurer, reconegut amb una estrella Michelin i dirigit per la coneguda i prestigiosa chef madame Mallory. El problema surgeix quan la chef descobreix que en Hassan és molt bon cuiner i comença la competència per aconseguir l'èxit.

A la pel.lícula les dues cultures, la índia i la francesa, xoquen una mica gastronomicament parlant. Mentre uns cuinen boeuf bourguignon, els altres elaboren el seu pollastre tikka masala. Sort que més endavant les dues cuines s'entremesclen aportant sempre un toc especiat a plats que porten molts anys, massses, fent-se de la mateixa manera. Un joc d'espècies que servirà a la cuina per ressaltar el sabor dels plats i a la vida per unir cultures.