Mostrando entradas con la etiqueta New York. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta New York. Mostrar todas las entradas

26/9/16

. @shakeshack a Las Vegas

Fa dos anys vam fer un viatge a la Costa Est, fent el triangle, New York, Washington i Philadelphia. enguany hem fet també un triangle, però el de la Costa Oest, visitant Los Angeles, Las Vegas i San Francisco.


El cas és que quan vam anar a Nova York, ja anàvem amb la idea de provar algunes hamburgueses de cadenes americanes, però no les que tots coneixem aquí, sinó de categoria com el Shake Shack. Ens van agradar molt (si ho voleu recordar mirant el post que hi vam dedicar al blog), així que quan vam veure que a Las Vegas també hi era no vam dubtar a anar-hi.


Concretament està situat al l'Hotel New York York, on podia estar? Es tracta de l'hamburgueseria originària de Nova York més coneguda.  Així que el dia que vam visitar els hotels del costat esquerre del strip, partint del nostre hotel, vam anar-hi a sopar.


Vam demanar una shackburger, que porta hamburguesa, tomàquet, enciam i la seva salsa secreta (shacksauce), per 5.20 $ i una smokeshack que porta bacon fumat amb fusta de pomer i pebre picat de cirereta amb la seva salsa, per 6.84 $.


Una hamburguesa deliciosa elaborada amb carn de vedella 100% d'angus, sense hormones ni antibiòtics. La couen al punt i té un gust boníssim.
Tenen diferents varietats d'hamburgueses, fins i tot de pollastre i hot-dogs. Les seves patates també són arxiconegudes, tot i que encara no les hem demanat mai.


A més, un tant per cent de les ventes les donen en una fundació benèfica i la llimonada la fan ells natural i és deliciosa.


La relació qualitat-preu és molt més que bona.

16/7/15

Xocolata @hersheys

Del nostre viatge de l'any passat la Costa Est d'Estats Units ens en queden molt bons records, sobretot de la ciutat de Nova York. Arribar a la gran ciutat per primera vegada és mirar enlaire i deixar-te amb la boca oberta. Els seus impressionants rascacels fan de Nova York una ciutat inaccessible però en canvi quan passeges pels seus carrers de seguida te la fas teva. És un ciutat fàcil per moure't, totalment diferent del que pot semblar.


Doncs a part dels records també varem portar els típics m&m's, visita obligada a la seva botiga del Time's Square, I la xocolata de Hershey's, la coneguda marca que fabrica els famosos kisses vistos al cinema i en alguna coneguda sèrie de tel.levisió, també amb la seva botiga a la famosa plaça.


Hershey's són el fabricant de xocolata més gran d'Amèrica del Nord. Té la seva seu a Hershey, Pennsylvania, llar també del Chocolat World Hershey's, hagués estat bé poder-hi fer una visita i tot que hi vam anar a Pennsylvania però per veure l'estatua d'en Rocky i les conegudes escales on entrenaba a la pel.lícula.


Així doncs tornant al món del pecat de la xocolata dir-vos que el gust que té aquesta marca fundada l'any 1894 és especial, fina i delicada com si fos un bombó. Particularment la trobo molt diferent que a la que estem acostumats aquí.

Us ensenyaré algunes varietats que vam tastar:

De xocolata amb ametlles
De xocolata blanca amb cookies
De xocolata amb llet
Totes eren bonissimes però si n'hagués de triar una em quedo amb la de xocolata amb ametlles, tot i que la blanca amb cookies, era fina, gens empalagosa i no tan dolça com acostuma a ser aquesta "xocolata" (ho poso entre cometets perquè s'hauria de dir manteca més que xocolata).

6/5/15

Patates al cajún

Les patates ens agraden de totes les maneres; fregides, al forn, guisades, en purè, en xips i fins i tot bullides.

Donen molt de joc a la cuina, combinen bé amb tot, carn, peix i ous i admeten moltes combinacions.

Nosaltres les hem fet amb una selecció d'espècies molt aromàtica anomenada cajún. La cultura cajún prové dels primers colonitzadors francòfons que es van assentar a Nova Escòcia i a Nova Brunswick (Canadà). Es coneixien amb el nom d'"acacians" i al segle XVIII van ser desallotjats pels britànics i es van establir a Louisiana. Aquests es van haver d'adaptar a les espècies que hi havia a la zona i encara avui dia trobem amb el nom de "cajún" alguns plats cuinats amb aquestes espècies, les quals confereixen un lleugerament toc picant.


Les espècies que el componen són variables però acostumen a ser: 1 c.p (cullerada de postres) de pebre vermell picant, 1 c.p de pebre vermell dolç , 1 c.c (cullerada de cafè) de pebre negre , 1 c.c de comí , 1 c.p de ceba seca , 1c.p de farigola seca , 1 c.c d'all sec en pols, 1 c.p d'orenga sec , 1 c.p de mostassa seca, 1 c.c de Xile en pols.

Elaboració: es posen totes les espècies a la batedora i es trituren bé amb el túrmix fins que quedin pols i ja les tenim llestes per a usar.


Per a preparar les patates, que són de Patatas Calidad, de la varietat Agria, una patata de gran qualitat ideal per a la fritura. Les hem tallat a daus i les hem fregit amb poc oli i a foc més alt al principi perquè quedin cruixents per fora i posteriorment abaixant el foc per acabar de coure-les.


Una vegada cuites s'hi tiren les espècies cajún i es barrega bé. Queden unes patates molt cruixents i amb el toc gustós de les espècies amb el punt final picant.


23/3/15

[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.


Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.


Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.


El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.


Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.


Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)


I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.


Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.


Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.


[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.


Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.


Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.


Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

21/3/15

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli


Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.


Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.


Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.


Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  


Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 
Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.


Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.


Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.


La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)


Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.


Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

2/3/15

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson. 

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.


És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.


8/2/15

[Viatge #NY] Gastronomia a Nova York


Nova York és una de les ciutats més cosmopolites de tot el món. La seva gastronomia engloba moltes cultures diferents, diguéssim que té parts de cada cuina d'arreu.

Observem que a Manhattan la gent no s'entaula a esmorzar, sinó que demanen un cafè americà,  els batuts d'esmorzar a base de llet (milkshakes) o una xocolata calenta en un quiosc o botiga que ven aliments variats (delis) i com a molt l'acompanyen amb un donut  o un muffin.

En aquesta ciutat a cada 50 metres trobem un deli que ven: milkshakes, capuccinos, entre altres begudes i per acompanyar generalment donuts o muffins, tot i que també podem trobar algun croissant, a un preu més elevat això si. També elaboren sandwichs vegetals, porcions de pizza, trossos de pastissos variats i altres aliments ràpids de menjar. El nostre hotel per exemple, el Wellington, tenia al costat un propi deli on podies esmorzar, dinar o sopar. Oferia una extensa carta però una cuina senzilla i ràpida, sense ser especialment econòmica.


Nova York és un lloc que et facilita el fet de menjar qualssevol cosa en qualssevol moment. El clàssic hot dog n'és un clar exemple, així com les diferents hamburgueses i sobretot pizzes que venen.


Allà és molt típic vendre la pizza a talls (slices que en diuen ells). Una forma ràpida i senzilla de fer un mos i continuar amb la teva feina. Tenen, fins i tot, locals especialitzats en aquest tipus de menjar on t'ofereixen atractives i econòmiques ofertes, més endavant en faré un post més detallat.


És clar que els novaiorquesos, tot i haver adoptat menjars típics d'altres llocs, tenen la seva pròpia cultura gastronòmica. Per exemple:

- Pretzels: un llaç de pa salat que es pot comprar a la majoria de botigues de la ciutat i sobretot en els carritus del carrer. Al costat del Central Park, al ser una zona ben turístics se'n troben molts.


- L'amanida Waldorf, creada als anys 30 a l'hotel Waldorf Astoria i que està feta d'enciam, nous i poma.

- Ous Benedict, també provinents d'aquest emblemàtic hotel. Diuen que un client se'ls va inventar per combatre la seva ressaca. El secret rau en la salsa holandesa al cim dels ous escalfats.

- El Cheesecake, que en realitat és un postres jueu a base de formatge.

- Bagels, que també provenen dels jueus, es tracta d'un panet rodó amb un forat al mig que se sol emplenar de formatge cremós, salmó, entre altres.

- Hamburgueses: no només les trobem dins el fast food, sinó que també en trobem de ben gourmets. Ja us ho demostraré en alguns propers posts.


- Amanida Cèsar: l'amanida estrella, coneguda per la seva deliciosa salsa i que porta el nom del seu inventor.

- Carn de vaca o bou marinada: servida en entrepans amb pa de motlle (més info properament)

- Knishes: empanades farcides de patata que van ser introduïdes a Nova York per emigrants de l'Europa de l'Est a principis del segle XX.

- Pastís de poma: és la quinta essència americana. Tot i que també s'hi fan pastissos de pastanaga, carbassa, cirera i altres variants o barreges d'aquests.

- Cupcakes: de moda ara aquí (però caient ja la seva fama) però adoptats de la gran ciutat. Vistos en sèries televisives, se'n fan de tots gustos.

- Brownies: la resposta novaiorquesa a l'esponjós pastís de xocolata francès.

- Hot dog: ben conegut i vist a moltes pel·lícules, diuen que portat pels alemanys a l'illa.

De fet podem veure que alguns dels seus plats típics si que són propis d'ells però molts altres van ser introduïts pels emigrants.

També podem trobar, com no, una extensa diversitat de restaurants molt bons. Si volem veure quins valen la pena la guia Zagat ens ajudarà. Es tracta d'una guia molt complerta basada en les opinions dels comensals i prèviament revisades per experts abans de publicar-les. La trobem de diferents ciutats (també a Barcelona) i seria l'equivalent a la nostra guia Michelin.  Podem trobar-hi restaurants indus, vietnamites, italians, xinos, japonesos... així que potser seria millor pensar quin tipus de cuina volem abans.