Redpizza Girona

Divendres al vespre sol ser un dels dies per excel·lència on la gent es demana o es fa una pizza. És un inici ideal de cap de setmana. El plaer de plegar de treballar i anar a casa, posar-te còmode i sopar una pizza no té preu.

I així va ser el nostre inici del finde. La meva parella va anar a Redpizza a buscar una pizza de les especialitats que tenen. Concretament varem optar per una de les noves de la carta, la Phily-Steak, que porta massa fresca, salsa Alfredo, mozzarella, vedella al grill, ceba caramel.litzada, bacon i formatge Cheddar.

.@doubletree Vespre de pinxos al Double Tree by Hilton Girona

Al restaurant Sargantana ubicat dins l'Hotel Double Tree by Hilton a Girona cada divendres hi podem trobar una barra amb diferents pinxos. El tasta'm que en diuen ells, que consta de 3 pinxos i una copa de vi per 5 euros.

De pinxos en trobem de dos tipus, els gurmet, que són els que tenen el pal llarg, i els normals, que van amb un pal curt.

.@restaurantBoTiC - Menú Especial

El restaurant Bo.tic amb estrella Michelin des del 2009 ha estat el restaurant triat aquest any per a celebrar el nostre aniversari de "novios", 10 anys ja, el temps passa volant i més quan estàs a gust :)

Era un restaurant que a mi personalment em feia molta il.lusió anar-hi ja que havia vist moltes fotos amb els seus plats, plats amb molta tècnica i unes presentacions excel.lents. Textures que sorprenen i elaboracions molt cuidades i detallistes. Una cuina molt creativa i innovadora. Amb l'Albert Sastregener com a cap de sala i la seva dona, la Cristina Torrent com a sommelier tenen al cap una idea de gastronomia oberta que queda palès als seus plats.
A més vam anar a la nova ubicació, un Mas a Corçà, en una sala amb sostres de voltes i molt lluminós.

Cap i pota de vedella

Fa fred i quan les temperatures baixen sembla que ens ve més de gust uns plat de "callos". Sobretot si el fem amb un toc picant, tal com ens agrada a casa.

Deluxe Bilbao Henao

Ara fa poc més d'un mes vam estar un cap de setmana a Bilbao. Ens va agradar molt la ciutat i la seva gent, així com la seva gastronomia, com no.

Una de les coses que no podíem deixar de tastar era el famós xuletón de 1kg, així que instagramejant una mica vaig descobrir un restaurant que oferia un menú xuletón que em va cridar l'atenció, el Deluxe Bilbao Henao.

Gastronomia Basca

La cuina basca és una cuina rica i variada fent servir ingredients de primera i servits de manera força abundant. Es tracta d'una cuina que tant té productes de mar provinents del Cantàbric, com de muntanya, de les seves pastures, sent conegudes les seves carns com el típic txuletón de quilo.

També són molts populars els seus pinxos, fets a mà amb art i molt venerats per ells i per nosaltres. És costum a partir de les set de la tarda aproximadament anar de pinxos amb un zurito, un got petit de cervesa per acompanyar o si prefereixes ho pots fer amb un txakolí.

.@costabrava Girona Food and Wine Tour

Dissabte passat, gràcies a la iniciativa del Patronat de Turisme Costa Brava Girona vam poder gaudir d'un tour enogastronòmic a la ciutat de la mà de Girona Food Tours.

L'inici va ser al local del Girona Food Tours per acreditar-nos i iniciar la ruta.

La primera parada que vam fer va ser a Casa Moner per menjar el típic xuixo de Girona acompanyat d'un cafè amb llet. Cal dir que era un xuixo molt ben elaborat, amb la massa fina, cruixent i gens oleiosa. Farcit d'una bona crema pastissera.

Restaurant El Jou Vell

Aquest estiu, amb el viatge a la Costa Oest hem tingut pocs dies per provar restaurants nous, tot i així vam anar un parell de vegades a La Tagliatella que ens agrada molt, també al Siloc, convidats pels meus sogres i al Jou Vell.

El Jou Vell és un restaurant buffet lliure personalitzat de cuina catalana. Preparen una gran quantitat de plats per degustar. Està situat passat Peralada en direcció a la crta. de Llançà.
Nosaltres hi vam anar un dia de cada dia, on el preu amb aigua amb gas o sense, vi o sangria és de 15'95 euros, i els caps de setmana de 22'90 euros.

La relació qualitat-preu és bona, tot i que no sóc gaire partidària dels buffets lliures.

El restaurant és molt gran, amb dues sales amb diferents taules on s'ubiquen els plats del buffet i varis menjadors pels clients.

Al buffet trobem plats freds: rosbeef de vedella, seitons, flam de salmó i formatge, xips de verdures,  torradeta de brie gratinat, gaspatxo amb verduretes per afegir, amanides ja fetes o els ingredients per confeccionar-les tu, formatge Brie, Roquéfort i manxec, tonyina, cacauets, embotits, pa de fetge, olives, anxoves, gambes picants.

De plats calents de peix hi ha cloïsses i musclos amb salsa o amb verduretes crues, llenguat a la planxa, lluç arrebossat, sarsuela i potser algun altre que ara no recordo. També hi havia paella.

De carns hi havia molt d'assortit: botifarra de perol i normal, galtes de vedella, hamburguesetes petites, conill amb olives, costelló a la planxa i costelló guisat.

Per acompanyar el plat, cols de Brusseles gratinades i porros, pebrots i albergínies a la planxa o dauphinois, molt bo aquest últim. També hi havia pizza i croquetes. De pans una safata on trobaves pa de xapata o de cereals, molt bo aquest últim i cruixent.

I de postres l'assortiment era molt gran: mousse de llimona, mousse de iogurt, arròs amb llet, quallada, crema catalana, flam de cafè, pudin de croissant i canyella, flam d'ou, nata fresca muntada, croissantets petits, pastís de poma, pastís de crema, pastís de cabell d'àngel, pastís de xocolata amb nous, galetes, xuxes i fondue de xocolata. Podies sucar-hi la pinya tallada a daus o xurros o núvols.

Si volies ser sa també hi ha fruita: síndria, meló o pinya.

I si vols rematar l'àpat amb un xic de garnatxa o moscatell, també et pots servir al teu gust, igual que amb la sangria, que ja la tenen feta i tu te la serveixes amb gel.

En resum un àpat on menges més amb els ulls que amb la gana, però que et permet tastar una mica de tot el que et fa gràcia. Per mi el millor van ser els formatges, les gambes picants, els musclos amb la seva salsa, el conill guisat amb olives i la mousse de llimona i el pastís de xocolata i nous, ja que eren fets artesans ambdós postres, un molt fi i refrescant i l'altre a partir de pasta fullada amb crema de xocolata i nous al cim. Em va deixar un bon gust de boca.

Que menjaven els presos a Alcatraz?

No es pot anar a San Francisco sense visitar la presó d'Alcatraz. Tots la tenim vista a les pel·lícules, però veure-la in situ és una altra cosa.

Ja només arribar-hi amb el ferri impressiona, mentre t'hi acostes que vas veient l'illa cada vegada més prop teu penses, jo hi vindré de visita i tornaré, però us imagineu quins pensaments devien tenir els que sabien que no hi havia retorn possible?

Arribar a Alcatraz amb aquell aire humit i fred i entrar dins la impressionant fortalesa amb el seu entorn impacta.

Jo, com no, aquí us explicaré la seva alimentació. Us mostraré un menú típic d'un dia.
Els presos d'Alcatraz feien 3 àpats al dia;

- Esmorzar a les 7.00 que consistia en suc de poma, prunes estofades, algun farinaci, un pastís tipus coca amb xarop i pa.

Un exemple d'esmorzar, del 21 de març del 1963, que encara estava escrit a la pissarra, on cada dia hi posaven el menú, consistia en el següent:

• assortiment de cereals secs
• blat cuit al vapor
• ous remenats
• 2 llets
• fruita
• torrades
• pa
• mantega

- Dinar a les 12.00: Blat de moro guisat, puré de patata, remolatxa amb mantega, pastís de carn amb salsa marró, pa i pastís de moka.

- Sopar a les 17.00: espinacs amb mantega, llesca de formatge, pèsols, espaguetis a la italiana, pa i pastís de poma.

Com veieu no menjaven pas gens malament, ni passaven ni gana tampoc. Tot i que amb la fred que feia a la presó, calories per escalfar el cos ja ens necessitaven.

• A l'esmorzar cada dia hi havia un suc de fruita natural ja fos de pinya, de meló o de préssec.
• Al menú no hi faltava una amanida verda cada dia.
• Regularment hi havia hortalisses fresques al menú, tant pastanagues com remolatxa.
• Es gastaven 5.000 lliures (2268 kg) d'ous al dia, ja fossin remenats, fregits o bullits.
• Els interns menjaven més de 350 lliures (150 kg) de tomàquets a la setmana.
• El principal aliment bàsic de la presó era la patata, se'n consumien 45 tones a l'any.
• Cada dia es feien servir 250 lliures (113 kg) de patates.
• 4.875 lliures (2211 kg) d'espaguetis eren consumits cada any.
• Es pescaven llobarros frescos pels presos quan era l'època.
• Cada setmana es menjaven 30 galons (113 litres) de vedella guisada.
• 1.000 lliures de salsitxes eren servides cada setmana.
• Es menjaven 250 bistecs cada setmana.
• Els interns consumien 13.000 costelles de porc a l'any.
• Per Acció de Gràcies es consumien 270 lliures (122 kg) de gall d'indi rostit.
• Els interns tenien sovint al seu menú salmó enllaunat.
• 450 lliures (204 kg) de llevat sec s'empraven cada any per a fornejar el pa dels presos.
• De postres se servien 500 racions individuals cada dia.
• Alcatraz tenia la sema pròpia màquina de gelats.
• 21 tones de fruita envasada era servida cada any.

Un pres que treballava a la cuina de la presó va idear un enginy per endolcir el cafè, amb fulles de tabac untades amb sacarina que després assecava a la seva cela per a posteriorment enviar-ho a altres interns per ús comercial o com a regal.

Els ganivets de carnisser es guardaven en una caixa de fusta amb la silueta de cada uns d'ells pintada al darrera perquè si en desapareixia algun, els guardes ho poguessin veure ben ràpid.

La zona del menjador era considerat el lloc més perillós de la presó. Penseu que gairebé tots els reclusos es reunien en un sol lloc, el que significava una congregació de 258 reclusos alhora.

Tommy's Joint, San Francisco

Havíem d'anar a un local com aquest, el Tommy's Joint, un lloc mític de San Francisco. Un restaurant molt conegut a la ciutat, tant per la seva antiguitat, des de l'any 1947,  com per la seva carta. Carns a la barbacoa acompanyades amb les famoses mongetes vermelles, purè de patata i salsa barbacoa. Tens moltes opcions de carn per triar: pastrami de vedella, costelles de porc, falda de vedella, gall d'indi i fins i tot carn de búfal. Precisament fan un guisat de búfal que ningú es vol perdre.

Diuen que és el millor bar i grill de la ciutat. Val la pena veure la seva decoració, amb molta fusta i estovalles de quadres vermells. Potser queda un xic fosc el restaurant en sí, però han volgut mantenir l'estètica que tenien des de fa anys.

Quan al menjar és net i molt ben cuinat, amb carns de qualitat tallades davant teu en funció del que demanis. D'acompanyament tens varies opcions a triar com amanida de col, mongeta verda o purè de patata i també mongetes vermelles o amanida mixta.

T'ho serveixen en una safata on també hi va pa i mantega i t'asseus a qualssevol de les taules que hi ha. Per a la beguda et ve la cambrera i et demana el que vols i li pagues, ja que la safata ja la pagues prèviament.

Jo vaig demanar falda de vedella (brisket beef )amb salsa barbacoa i per acompanyar mongeta verda. També hi van les mongetes vermelles, el pa i la mantega. Tot això per 9.75 $.

La meva parella va tastar el guisat de búfal (buffalo stew), mític de la casa, que va acompanyat d'arrós blanc, pa i mantega. Una bona elecció segons deien els forums i no el va decebre. El preu d'aquest plat és de 10.45 $. També pots demanar el sanvitx de guisat de búfal.

De preu surt molt bé, tant per la quantitat com per la qualitat. Els plats són generosos, no hi falta carn. S'ha de tenir en compte que en els preus que us dic hi falta la taxa seva, però tot i així està molt bé.
A més també hi serveixen, a part de tot tipus de carns, entrepans, salmó, amanides, pasta amb mandonguilles, entre altres. L'horari és molt ampli, des de ben aviat al matí fins al vespre amb horari continu.

Segons diuen el grup Metallica hi va sovint a menjar, ja que és un grup amant de la carn. Fins i tot tenen un contracte signat on epsecifica que el hi ha d'haver bacon disponible, tant a l'esmorzar, com al dinar, com al sopar.

Si algun dia aneu a San Francisco, menjeu al Tommy's Joint, això si aneu ben d'hora o tard, ja que sinó es veu que les cues giren la cantonada.

. @shakeshack a Las Vegas

Fa dos anys vam fer un viatge a la Costa Est, fent el triangle, New York, Washington i Philadelphia. enguany hem fet també un triangle, però el de la Costa Oest, visitant Los Angeles, Las Vegas i San Francisco.

El cas és que quan vam anar a Nova York, ja anàvem amb la idea de provar algunes hamburgueses de cadenes americanes, però no les que tots coneixem aquí, sinó de categoria com el Shake Shack. Ens van agradar molt (si ho voleu recordar mirant el post que hi vam dedicar al blog), així que quan vam veure que a Las Vegas també hi era no vam dubtar a anar-hi.

Concretament està situat al l'Hotel New York York, on podia estar? Es tracta de l'hamburgueseria originària de Nova York més coneguda.  Així que el dia que vam visitar els hotels del costat esquerre del strip, partint del nostre hotel, vam anar-hi a sopar.

Vam demanar una shackburger, que porta hamburguesa, tomàquet, enciam i la seva salsa secreta (shacksauce), per 5.20 $ i una smokeshack que porta bacon fumat amb fusta de pomer i pebre picat de cirereta amb la seva salsa, per 6.84 $.

Una hamburguesa deliciosa elaborada amb carn de vedella 100% d'angus, sense hormones ni antibiòtics. La couen al punt i té un gust boníssim.
Tenen diferents varietats d'hamburgueses, fins i tot de pollastre i hot-dogs. Les seves patates també són arxiconegudes, tot i que encara no les hem demanat mai.

A més, un tant per cent de les ventes les donen en una fundació benèfica i la llimonada la fan ells natural i és deliciosa.

La relació qualitat-preu és molt més que bona.

Resum @acustica_2016

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Figueres l'Acústica 2016, que enguany feia 15 anys. Ha estat una bona edició, com sempre, concerts repartits per la ciutat amb bona música en directe i una fira de foodtrucks, complementada per una del disc i un mercat vintage.

L'Acústica agrada als figuerencs i el format que ha anat prenent forma al llarg de tots aquests anys és genial. Ha millorat any rere any fins a esdevenir en un dels festivals amb més renom de Catalunya.

Jo us parlaré més del que més gaudeixo, que són els foodtrucks, que en aquesta edició n'hi havia tretze, ja que l'ambient que es crea sopant a les taules i posteriorment assistint als diferents concerts agrada a tothom, gran i petits.

Aquest anys hem repetit alguns dels foodtrucks que ja vam tastar l'any anterior, ja que a part de que ens van agradar, les altres propostes ens convencien menys.

Així doncs del Pebre Negre: vam agafar les seves braves, servides en mig panet prèviament buit, amb una salsa com de mouse de maionesa amb un petit toc d'all. Una salsa molt fina i unes patates tallades a mà, a dauets petits i molt cruixents. Són tot un èxit.

D'ells també vam agafar tots els entrepans que proposaven, tant el de calamars a la romana amb salsa tàrtara, que ja vam provar l'any passat, i que és boníssim, com els dos nous que duien, el de mandonguilles amb confitura de tomàquet, parmesà i rúcula i el de sticks de pollastre amb picada aromàtica i maionesa de soja i mostassa. Una delícia aquest, tant per la picada com per la salsa. Cal dir que el panet que et serveixen és recent fornejat i molt bo.

La carta que tenen en aquest foodtruck ens encanta i són súper simpàtics :)
La relació qualitat-preu d'aquest foodtrucks és molt bona.

Un altre dia vam tastar l'entrepà de Ropa Vieja de Can Sibarita, una caravana que també repetíem de l'any anterior i que la porta una parella amb experiència en el món de la hostaleria que també captiva per la seva amabilitat. En aquest cas l'entrepà d'aquest any era boníssim, de vedella de Girona desfilada, amb cheddar, enciam i tomàquet, servit en un panet aplanat i calent. Molt bona la combinació.

A l'edició passada vam provar un hotdog de la Carletta dogs i aquest any n'hem tastat una altra varietat, el Berlín, una salsitxa frikadelle, amb ketchup de curry (ketchup, curry i perrins) servida en un pa de hot-dog. Al cim ens hi van posar algunes patates palla, que hi combinaven bé.

I per últim, una caravana de les noves que hi havien i que feien croquetes; Cocina & Me Un plat difícil de resistir. Tenien 5 varietats de croqueta: de bacallà, de lluç i gambes, de boletus, de pernil i de cabrales amb poma caramel·litzada.

Eren bones, sobretot gràcies a la cremositat de la beixamel. Molt gustoses i bona relació qualitat-preu, oferien 7 croquetes fregides al moment, amb un arrebossat més gruixut i cruixent per 5 euros. Es veu que són totalment artesanes elaborades amb llet fresca pasteuritzada del caserio Ondazarte. 

I això va ser tot el que hem degustat durant les tres nits d'Acústica que hem fet. Esperem poder dir que l'any que ve més... o no?