Mostrando entradas con la etiqueta pintxo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pintxo. Mostrar todas las entradas

3/6/20

[#Vacances] Türkis Kebap

En aquest post us vull explicar un kebab que em va agradar molt, us diré que és el millor kebab que menjat mai. Potser perquè era turc però la veritat és que era molt diferent que el hagi pogut menjar.

4/1/19

.@LizarranBar Lizarran Figueres

Quan van obrir Lizarran a Figueres va tenir molt d'èxit. Ja des de primera hora del matí la gent hi anava a esmorzar, ja que feien molt bones promocions, al migdia a fer unes tapes i al vespre uns pinxos. A tot hora hi havia gent.

Ara és veritat que tot i que potser és més turístic, encara manté públic figuerenc.

Nosaltres hi vam anar a dinar per veure què tal era.

Estàvem dividits entre fer pintxos, tapes o l'hamburguesa i al final vam demanar una tapa per partir-nos i una hamburguesa cada un.

La tapa que vam fer eren raves de calamar amb un allioli suau.


22/3/17

.@doubletree Vespre de pinxos al Double Tree by Hilton Girona

Al restaurant Sargantana ubicat dins l'Hotel Double Tree by Hilton a Girona cada divendres hi podem trobar una barra amb diferents pinxos. El tasta'm que en diuen ells, que consta de 3 pinxos i una copa de vi per 5 euros.


De pinxos en trobem de dos tipus, els gurmet, que són els que tenen el pal llarg, i els normals, que van amb un pal curt.

16/1/17

El Figón, Bilbao

Antigament un Figón era una casa de menjars on es donava beure i menjar per un preu modest, tot i que amb productes de no massa qualitat.

Nosaltres a Bilbao vam anar de pinxos, tal com mana la tradició. Després de passejar pels seus concorreguts carrers vam fer parada cap a quarts de vuit de la tarda a El Figón, un bar situat al centre de Bilbao i on ofereixen una barra plena de pinxos de tot tipus.


4/1/17

Gastronomia Basca

La cuina basca és una cuina rica i variada fent servir ingredients de primera i servits de manera força abundant. Es tracta d'una cuina que tant té productes de mar provinents del Cantàbric, com de muntanya, de les seves pastures, sent conegudes les seves carns com el típic txuletón de quilo.


També són molts populars els seus pinxos, fets a mà amb art i molt venerats per ells i per nosaltres. És costum a partir de les set de la tarda aproximadament anar de pinxos amb un zurito, un got petit de cervesa per acompanyar o si prefereixes ho pots fer amb un txakolí.

8/4/16

20ª Fira del Conill a Vilafant

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc a Vilafant la 20ª Fira del Conill. Enguany es va fer una jornada tècnica el dissabte al matí, on es va parlar del conill en l'àmbit de la salut, amb una xerrada d'una dietista, en el mercat, amb la baixa demanada que té malgrat ser un producte bo i també vam poder tastar-lo.


Varem provar el conill en forma d'hamburgueseta, també en pintxo, en croqueta i en costella arrebossada, que per cert era molt bona. No sempre hem de menjar el conill guisat o a la planxa.


La veritat és que a Catalunya, segons la Unió de Pagesos, mengem uns 2 kg. de conill per persona anual. Em vaig quedar sorpresa, però pensant'hi bé, si que no és una carn que la gent acostumi a cuinar. Trobo que haurem de potenciar el consum d'aquesta carn blanca, ja que és molt sana i dóna moltes opcions a la cuina que el típic guisat amb pebrot i tomàquet.


Això es demostra el diumenge en els Tastets que s'ofereixen a la Fira del Conill, on diferents restaurants de Vilafant donen a conèixer la seva proposta. Nosaltres aquest any vam tastar:


- Conill en escabetx: bona cocció del conill i amb un gust força pronunciat del vinagre, però em va agradar.

 
- Conill amb xocolata blanca i ametlla laminada amb patata violeta, del Restaurant Amiel: un guisat dolç, estrany al principi però bo, diferent


- Civet de conill, de Can Badó: una altra manera de cuinar-lo, amb una forta salsa però amb el conill ben melós



- Arrós de conill, de Can Costa: un arrós molt potent de gust i bo, sempre és un dels plats que té més èxit, almenys segons les enquestes que es van fer aquest any per conèixer els tastets que més agraden.


En aquesta edició, com a novetat hi van haver dos showcookings fets per l'Escola d'Hostaleria de l'Alt Empordà, els quals van elaborar diferents receptes a partir de la carn de conill. Ens varen donar moltes idees, com la de recuperar els escabetxos que ja es feia antigament i que ara està tant de moda, entre altres propostes molt bones.

26/1/15

Porc Duroc

Feia dies que volia fer aquest post. El volia fer perquè últimament se sent a parlar força del porc Duroc, que si que és més bo però també més car, clar. Anem a descobrir-lo una mica més;

Entre els milions de porcs que es crien a Catalunya, n'hi ha una minoria que tenen la Q de qualitat que atorga la Generalitat. Són els porcs Duroc, que els engreixen en unes condicions de més espai i més bona alimentació.


El Duroc o Duroc-Jersey és una raça de porc dins dels porcs blancs. Aquesta es caracteritza per donar un valor afegit a la carn. Les principals característiques són:

Un color més intens, més vermella
Un contingut de greix intramuscular més elevat
Una carn més suau i tendra
Una carn més gustosa

El preu d'aquesta carn és superior ja que costa més de produir-la. Els porcs d'aquesta raça mengen més pinso que els altres, són criats en espais grans i es maten quan tenen un pes també més elevat que els altres porcs.

D'aquests porcs, al igual que dels altres, se'n mengen pintxos, secret, llom, costelló. Nosaltres vam provar el llom i ara hem tastat els pintxos. A la carnisseria on acostumem a comprar valen 18'00 euros el kilo, tot i que cada pinxo pesa uns 100 g., per tant no pagues tant al pesar poquet.


Us puc dir que el gust del Duroc és excepcional ja que el greix que té intravetat li confereixen una textura més melosa i gustosa de la carn de porc. No és un producte molt conegut però s'ha de tenir en compte pel seu alt valor gastronòmic.

L'he acompanyat d'unes patates fregides

I pel que fa al seu perfil lípidic us diré que porta colesterol bo i triglicèrids no saturats (dels bons).

Curiositats:

Es va introduir a Espanya en la dècada dels seixanta i últimament s'està utilitzant com a raça finalitzadora en els encreuaments industrials de porcí blanc, ja que proporciona una infiltració grassa que fa que aquests productes millorin les seves qualitats i sabor.

A més és l'única raça a la qual es permet l'encreuament amb Ibèric dins de la Norma de Qualitat de l'Ibèric (R.D. 1469/2007, de 2 de novembre), fins i tot en un 50% de sang, sempre per via paterna. De fet, el gruix de la producció que es comercialitza com d'Ibèric al nostre país procedeix realment de l'encreuament al 50% de mare ibèrica amb mascle Duroc, encara que no s'indiqui gens en l'etiquetatge.

26/6/14

A "Memòries d'una Cuinera" amb un assortiment de pinxos ! :)

Aquest mes, el blog de "Memòries d'una Cuinera" la recepta estrella eren les tapes.
Petits tastets ben variats que certament fan la delícia de molts de nosaltres ;)
I com no, jo també he volgut col·laborar-hi aportant el meu granet de sorra amb el post d'un Assortiment de Pintxos que vaig publicar ja fa un temps.
Cada cop que escullen un dels meus posts, em la mateixa il·lusió que el primer dia! Us deixo el post original a Memòries d'una Cuinera:
http://memoriesdunacuinera.blogspot.com.es/2014/02/patates-farcides.html