Mostrando entradas con la etiqueta pasta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pasta. Mostrar todas las entradas

20/4/17

Salsa beixamel

Avui us deixo una recepta bàsica que gairebé tothom ha fet casa en diferents elaboracions i que trobem a molts plats de la nostra gastronomia, la beixamel.

Lumaconi 6 colors amb beixamel i Emmental
Una salsa provinent de la cuina francesa que ens té a tots encantats. A qui no li agraden uns canelons ben napats amb aquesta deliciosa salsa.

Canelons de tonyina 
També queda bé a plats com espinacs a la crema, bròquil gratinat, croquetes, albergínia farcida, ous farcits, croque-monsieur,  lasagnes i altres tipus de pastes.
Jo aquí us deixo amb una versió senzilla d'aquesta Béchamel (francès).


8/3/17

Lumaconi de paprika i api, cúrcuma, nero di sèpia, espinacs i remolatxa amb salsa beixamel i emmental gratinat

A casa ens encanta la pasta. No en menjaríem cada dia com fan els italians però si un cop per setmana. El que més ens agrada és provar diferents pastes i salses noves, algunes inventades i altres versions de les més conegudes.


En aquesta ocasió, teniem ganes d'una salsa cremosa i suau com la beixamel i com que tenim molt d'emmental que ens va sobrar de fer una quiche, ja vam tenir l'acompanyament de la pasta. Vam triar uns lumaconis artesans i provinents d'Itàlia de diferents gustos i colors. Els lumaconi venen a ser cargols gegants, una pasta molt divertida i visualment maca pels seus colors. Eren de paprika i api, cúrcuma, nero di sèpia, espinacs i remolatxa. Tot un festival de colors al plat que va quedar napat per la beixamel i l'Emmental.

6/3/17

.@umaigirona Restaurant Mien

El restaurant Mien és un bona referència de cuina asiàtica a Girona. Els propietaris són els mateixos que l'Umai, un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa, ofereixen una cuina oriental que és capaç de transportar-te fins a Xina, Corea, Japó i altres llocs del sud-est asiàtic sense sortir de Girona.


Nosaltres vam anar al Mien, el germà petit de l'Umai ;) Li diem així perquè la seva carta és menys extensa que la de l'Umai i és cuina japonesa, especialitzat en fideus prims i, com no, en ramen (sopa de fideus japonesa).

22/2/17

.@Fiporc 2017

El Fiporc que se celebra per 4art any consecutiu a Riudellots de la Selva és una fira dedicada al porc. Ja ho diuen que del porc se n'aprofita tot, doncs per aquells que ho vulguin veure amb els seus propis ulls que vagin en aquesta fira, on no tan sols ho comprovaran sinó que també ho tastaran.

A Fiporc trobem parades d'artesania, exposicions de màquines antigues, tallers, demostracions i exhibicions del procés de matança en directe, especejaments, elaboració d'embotits i degustacions. Aquestes en forma de tastets a bescanviar al preu de 0'50 cada tiquet. Enguany s'ha ampliat aquesta zona de tast precisament per la gran afluència de públic. I la veritat és que no m'estranya gens. Nosaltres és el primer any que hi anàvem i ens ha agradat molt.

Una sèrie de taules i cadires amb els estands de tastets al voltant perquè vagis bescanviant els teus tiquets pels plats que més et criden l'atenció. Malauradament no ho pots provar tot, però l'any que ve tornarem segur. En aquesta edició alguns dels plats que hem tastat són:


20/2/17

.@Angelusgirona Angelus Cafè

L'Àngelus Cafè és un restaurant amb bona ubicació i molt acollidor. Tant si hi vas per esmorzar, com per berenar, dinar o sopar, quedaràs bé. La relació qualitat-preu és molt bona.


Als migdies fan un menú diari, de dilluns a divendres i el dissabte també per dos euros més, és a dir a 12'50, un preu molt ajustat per un menú deliciós.

Nosaltres hi vam anar la última vegada un dissabte al migdia i vam menjar molt bé!

De primer:

- Tallarines al pesto vermell: estan bons, al menú sempre hi ha un plat de pasta per triar.


25/1/17

Restaurant La Carpa de Banyoles

Avui us ensenyo un restaurant situat a davant de l'Estany de Banyoles, el Restaurant La Carpa, amb un menjador ben ampli i unes magnífiques vistes.


Es tracta d'un restaurant ideal per a fer-hi celebracions ja que disposen de molt d'espai així com un menú de cap de setmana amb una correcte relació qualitat preu.

11/1/17

Noodles amb verdures, ametlles i salsa de soja amb gingebre

A casa som internacionals, com jo dic. Amb el menjar intentem tastar i cuinar amb productes d'altres països. Aquesta vegada ens traslladem a la Xina amb un plat de noodles amb verdures que hem fet a la nostra manera, ja que les verdures que tenim aquí no són les mateixes que ells disposen.


4/11/16

.@lufthansa Tornem cap a casa amb Lufhtansa

El menjar dels avions sempre és criticat, però penso que tampoc se li ha de fer la creu ja que hi ha algunes companyies que l'ofereixen més bo que altres. Tot depèn amb l'aerolinea que volis.


Nosaltres per tornar a casa, venint de San Francisco i fent escala a Munich, vam fer-ho amb Lufhtansa i la veritat és que no en tinc cap queixa.


L'avió era molt espaiós i força nou, teníem dos seients sols i amplis amb mantes, coixins i pantalla individual per no avorrir-nos. Aquest aparell volador tenia dos pisos, a baixa hi havia els banys, així la gent no destorbava i podia esperar tranquil·lament el seu torn.


Us ensenyaré el menú que ens van servir, com sempre a triar entre pasta o carn. Jo vaig optar per la carn perquè sempre penso que em serviran pasta amb tomàquet fregit dolent, tot i que a vegades et sorprèn com amb el vol d'anada on la Lasagna que servien tenia molt bona pinta i una olor a orenga i formatge fos que et feia salivar.


La safata del menjar va amb coberts de metall, punt positiu de la companyia. Tot i això m'esperava menjar millor.


Així de primer vam fer:

-Una amanida amb enciam del llarg, pastanaga ratllada, remolatxa i tomàquet xerry


- Pollastre amb verdures, mongeta verda i tomàquet al forn amb herbes.


- Un brownie per postres, o semblant podríem dir

Un detall molt bo que té aquesta companyia és que durant gairebé tot el vol tenen una barra lliure de begudes, tan alcohòliques, vi, cava i licors, com sucs de tot tipus. I per menjar oferien unes galetes de xocolata i coco molt bones o unes galetetes salades que tampoc estaven malament.
De tant en tant, per si no et volies aixecar, et passaven a repartir els sucs al teu seient, molt amables.


Abans de baixar de l'avió, quan ja només quedava una hora per arribar al nostre destí d'escala, ens varen donar l'esmorzar.


Aquest sí que pel meu gust no em va saber agradar. Jo m'esperava un croissantet i un mini bo amb algun cafè i llet, que aquest si que a l'avió és dolentot i, ens van servir, una truita amb espinacs i un tros de carn tipus frikadelle. Això després d'estar tantes hores volant no entra ni amb embut.


També hi havia una safata amb fruita tallada, pinya, kiwi, síndria i mirtils,  pa i mantega i melmelada, gens bona per cert.


I a l'avió entre Munich, on hi vam fer escala i Barcelona ens varen donar un suc de tomàquet o cervesa alemanya, en ampolla de vidre i molt bona, i un entrepà de brioxería farcit de formatge i pebrot vermell.


14/9/16

[#Vacances]@goldencorral un buffet a dinar on vam parar!



En el nostre primer dia de viatge, al sortir de Los Angeles cap al Gran Canton, ens esperava molta carretera. Sort que mirar per la finestra quan veus nous paisatges és força entretingut. I sobretot si passes pel desert del Mojave, fent part de la ruta 66.


La primera parada precisament la varem fer en un dels pocs cartells originals que queden d'aquesta famosa ruta.


Més tard vam parar a dinar en un Buffet lliure molt conegut a USA, fundat el primer a Carolina del Nord l'any 1973,  anomenat Golden Corral. Es tracta d'un buffet lliure molt gran, amb moltes opcions de plats diferents. Podies trobar des de tot tipus d'amanides fredes ja fetes, o els ingredients per fer-les al teu gust. Salses per amanir.


També plats mexicans, amb frijoles i carn, cheddar fos, fajitas, naxos, llet agria, carnitas, entre altres ingredients.

El que no podia faltar al buffet és la carn, Tenen una gran graella on couen entrecots de res, gall d'indi, pollastre, vedella, i te la cuinen a gust de consumidor.


També trobes plats ja fets com la vedella teryiaki, el pulled pork, boníssim, el més recomanable del buffet, el pastís de carn, pernil dolç cuit o el pollastre a la barbacoa.


Un detall que fa gràcia són les hamburgueses minis que fan a la graella i les serveixen amb un panet, un cogombret i formatge. Tenen molt bon gust i aroma de brasa.


Peix també en pots menjar, a la planxa o arrebossat, fins i tot gambes grans i petites arrebossades amb salsa de iogurt.


Com a fregits hi havia el ales o cuixes arrebossades estil americà. Hushpuppies, molt famoses allà, que són unes boletes de pa de blat de moro, arrebossades i fregides, una mica soses pel meu gust. Els americans mengen molts plats fets a partir del blat de moro, com també uns pans amb que acompanyen la carn o directament la panotxa a la brasa o els seus grans per a les amanides. La carns també l'acompanyen amb puré de patata o mongetes verdes.


I si vols pasta, tenen els famosos mac and cheese, plens de formatge cheddar. Aquest formatge allà te'l trobes arreu.


Una altra plat present al buffet era la pizza, dues classes de pizza, fetes al moment i que anaven reposant conforme s'acabaven, ja que tenien molt d'èxit. I la veritat és que no m'estranya perquè eren boníssimes. La massa cruixent però gruixuda i esponjosa per dins, ben carregada de formatge, tant la que portava salami com la de diferents formatges.



I ja passem als postres, que hi arribes tip, però us diré pel meu gust que era lo pitjor del buffet. Potser és qué no estem acostumats a tanta dolçor. Un gelat de màquina amb toppings de xocolata, nubes o cookies trencades hagués estat millor que els pastissos que vaig tastar, llàstima que ho vaig descobrir tard.


Feien més goig que bons eren. Hi havia carrot cake, brownie, fudge de xocolata, pastís de formatge, mouse de xocolata, fondue de xocolata per sucar amb nubes, daus de pinya o maduixes. També pastís de crema amb merengue de llimona, que precisament aquest va ser el que més em va agradar, ja que els altres no em van fer el pes.


També hi havia pastís de poma, calent, acabat de fornejar, però la veritat és que nosaltres mengem lents i quan arribàvem a les postres ja no teníem gana ni temps.

Un punt a favor és que tenen postres sense sucre, molts ben aconseguits. A més a la web d'aquests restaurants disposen d'una taula amb totes les calories de tots i cada un dels aliments que ofereixen al buffet. Això ho trobo molt bé.

Podies triar opció sana amb una taula de fruita tallada: síndria, plàtan, pinya, meló... però d'això ja en menjo a casa, jeje.

Com a beguda la demanes al principi quan entres al restaurant i pagues i després hi ha noia que et van fent refills, és a dir, te l'emplena gratis totes les vegades que vulguis, Va inclòs en el preu, tant el refill com la seva propina. Aquests americans són l'hòstia, però un buffet així aquí no aniria malament. He estat a diferents buffets d'aquí i cap m'ha agradat com aquell.


El preu és molt bo tenint el compte la relació qualitat-preu. Nosaltres hi vam anar dos dies seguits, ja que de camí a Las Vegas, venint del Gran Canyon, també hi vam dinar.
El preu varia en funció de si és cap de setmana, el diumenge vam pagar més, però també cal dir que hi havia millor buffet i el dia laborable es paga menys i el buffet retalla un xic més l'apartat de carns. Tot i això un dia de diàri val 8 euros, ho trobo baratissim, que un buffet amb aquests plats pugui valer aquest preu. En comparació al que trobem aquí, hi ha molta diferència, tant en qualitat, quantitat i diversitat.

4/5/16

Espaguetis amb salsa de piquillos

La pasta a casa ens agrada molt i es pot presentar de tantes maneres, que podries menjar cada dia de l'any un plat de pasta diferent.


Nosaltres avui, com que teniem un pot de piquillos per casa, hem decidit fer-la amb una salsa de piquillos. Una recepta fàcil, bona i resultona, anem a veure!

Ingredients per a 2 persones:
  • 250 g. d'espaguetis
  • 200 ml de nata per cuinar
  • 1 pot de piquillos cuits
  • sal i pebre
  • oli d'oliva verge extra


Elaboració:

Bullim els espaguetis els minuts que indica el fabricant, sempre deixant-los al dente.


Per altra costat passem els piquillos amb el seu suc amb la nata pel túrmix.


Salpebrem i posem la salsa a escalfar amb un rajolí d'oli d'oliva extra, perquè agafi de pas un toc d'espessor.

Servim els espaguetis amb la salsa pel cim i formatge ratllat o sense, com preferiu :)


Consells de degustació:

Queda un plat molt gustós, sobretot si t'agrada notar el gust més potent del pebrot. Us recomano afegir una ceba tallada ben petita i fregida a la salsa a l'hora de passar-la pel túrmix, ja que hi dóna un gust més bo encara.

Contingut calòric:

La pasta ens proporciona energia de llarga durada, és a dir que si la mengem al migdia tindrem calories en forma de sucre durant les primeres hores de la tarda.
Els piquillos són poc calòrics i ens hi proporcionen fibra, vitamines, destacant la C sobretot i minerals. També és una font de licopè, un antioxidant que ens ajuda a estar joves.
I el punt més calòric l'aporta la crema de llet, tot i que si volem alleugerir la recepta hi podem posar llet evaporada.

26/3/16

Continuem al Làctium

La fira del Làctium donava per molt. A banda de totes les parades de formatges artesans que hi havía, també hi va haver un showcooking de sucs verds, que estan tant de moda actualment, i que tampoc ens vam voler perdre. No trobo mala idea veure'm les vitamines de les verdures crues i la fruita. I de gust, encara que ens sobti al principi per falta de costum, és força bo.

Doncs bé després de fer la volta per tots els artesans del formatge i tastar-ne alguns varem anar cap a dinar amb els gastroblocaires a l'Espai Terra i Cuina coordinat per en  David Sanglas, cap de cuina del Restaurant Sambucus.

El dinar va constar d'un primer plat de xató, amb la seva tonyina, bacallà, anxoves i olives negres, acompanyat amb dos talls de truita, una de patata i ceba i l'altre d'espàrrecs i espinacs.


I de segon fideuà amb all-i-oli i arrós amb verdures


Una vegada menjats varem anar a una coneguda pastisseria del centre de Vic a escalfar-nos una mica, ja que tantes hores al carrer, havien fet que la fred ens anés calant. Res però que no es pogués solucionar amb un bona cafè i llet acompanyat de pastetes seques com va ser el cas.

Aquí va finalitzar la trobada, tot i que nosaltres la varem continuar amb el showcooking de tarda, amb l'Angelina, que va ser semblant al del matí però amb alguna diferència que ja us explicaré en el següent post...

18/1/16

Restaurant Antaviana

Aquestes passades vacances de Nadal, que per cert fa 4 dies que els gaudiem i ja semblen que en facin molts més, vam voler provar dos restaurants que teniem pendents. Un era Can Badó, del qual ja us en vaig parlar en un post anterior i ara us explico la nostra experiència al Restaurant Antaviana.


Per aquest restaurant teniem moltes expectatives creades ja que ens n'havien parlat molt bé i havíem sentit bons comentaris. Es tracta d'un restaurant de Km0 Slow Food, així doncs podem trobar cuina de proximitat feta amb cura.


El local és molt cèntric, situat gairebé al davant del Museu Dalí de Figueres. Amb un menjador renovat, amb molta presència de fusta i molt ben decorat. Elegant però informal.


Nosaltres vam fer el  menú diari de migdia que consisteix en 3 primers, 3 segons i 3 postres a triar, amb l'aigua i una copa de vi inclosa.


 Un 10 per la seva carta de vins, optant pels de casa, de la D.O. Empordà, fins i tot en el menú.


 El preu del menú és de 16 euros i hi podem trobar:


Un pica pica a base de patates xips i olives.


- Macarrons amb bolets: me'ls esperava diferents.


Eren correctes, al dente, amb una salsa de tomàquet artesana i uns pocs talls de bolets.


Servits amb una mica de formatge ratllat per tirar al cim.


- Entrecot de bou amb salsa de formatge: la carn era bona, ja que el bou té aquell gust mantecós que tan m'agrada.


La salsa de formatge ben feta. Hi combinava bé amb el bou.


Anava acompanyat de patates palla, un toc original.


I de postres:

- Taronja amb mousse de xocolata: una base de taronja laminada i al mig la mousse, ben aconseguida, tant de textura com de gust, amb intens gust a cacau.


- Banda de pera, avellanes i crema de caramel: molt fi aquest postres. Molt equilibrat, res predominava en excés.


Em va agradar molt, tant per la seva originalitat com pel gust i la combinació d'ingredients.
 

En resum la relació qualitat-preu del menú és bona, tot i la decepció dels macarrons. Suposo que també depèn força del menú que s'escaigui el dia que hi vagis, que l'encertaràs més o menys.