Mostrando las entradas para la consulta barça ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta barça ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

11/2/16

La Piadina

Una piadina és com una espècie de pa pla elaborat amb farina de blat d'origen italià, típic de la regió de l'Emilia- Romanya. Si ja ho dic que jo que els italians sempre tenen coses bones.

En aquest cas però no farem cap piadina però si hi anirem a menjar perquè així és com es diu el bar-restaurant situat al centre de Girona. El nom el deu precisament a l'elaboració de piadines que fan, que semblen més un tipus de crepe més gruixuda i farcida d'ingredients variats. En tenen diferents tipus. Tot i que ara el bar és regentat per xinos i per tant, continuen la carta d'abans però han afegir especialitats seves com ara diferents tipus d'arrossos.

Arrós tres delícies amb soja
Pels dies que juga el Barça és una bona opció ja que tenen el canal de pagament i pots sopar un dels seus plats xinos amb una cervesa de la terra.


Els arrossos són varits, de curry, de verdures, tres delícies, amb pollastre i també amb salsa de soja.

Jo avui us ensenyo perquè us en feu una idea. Cal dir que el preu és molt econòmic, no arriben als 4 euros, i el plat és abundant. L'arrós està al punt, ni cru ni passat, queda sólt i bo.

5/10/15

Bar Estella

Ara resulta que els partits del Barça de la Champions seran de pagament d'un nou canal, que poca gent té. Com a primer partit de temporada, vam asseventar-nos que un en bar del centre de Girona podíem veure el partit, a l'Estella Bé nosaltres i molta altre gent que suposo que anava boja buscant on el feien, almenys fins que estigui més disponible.

Doncs amb la broma, vam anar a parar a una cafeteria-bar d'aquestes de barri de tota la vida, però regentada ara per xinesos. Un local petit però ens hi vam encabir tots allà a dins. Una calor sofocant, tenen aire però no estava obert, no sé perquè, potser perquè consumissim més begudes. Ara, això si, no et posen pas res per picar. Demanes una cervesa i aquell coctail traidor que et fa demanar una altra beguda va ser ben absent. Almenys et podrien posar aquell exòtic amb cacauet cobert, però ni això.

Bé la qüestió era passar l'estona perquè sopar tampoc. Resulta que a la mitja part del partit ja se'ls hi havía acabat el pa, només oferien biquinis. Solució: el kebab de la cantonada i menja't a fora que corria més aire, menys mal!


La primera nit de partit un xic fracassat, sort dels rotllets primavera picants que feien al mateix bar. Ens van servir com a pica-pica mentres ens preparaven el kebab. Eren minis, però bons i anàven servits amb una salsa picant que hi combinava molt bé. Barats, 10 rotllets per 3 euros.

1/10/15

Restaurant Shangai

L'any 1973 es va obrir el primer restaurant xino a Figueres, anomenat Shangai. Situat al carreró de les bruixes, un passatge llarg, estret o obscur, tot i estar al rovell de l'ou de la ciutat. Malgrat tot ha estat i és encara avui dia un resturant xinès de referència i molt estimat pels ciutadans figuerencs.

Obert amb l'empenta de la família Lee, més conegut ara per la tasca del fill Dídac Lee amb el Barça. Molts personatges famosos han passat per aquest restaurant, regentat ara pel tiu d'en Dídac, en Fermí.

El local ben cèntric i conegut per a tothom ja, està decorat amb tons vermells i els seus diferents menjadors són acollidors. L'espai és potser més fosc, segurament perquè queda una mica sota terra, tot i que la presència de les lampàdes vermelles i tot l'ambient en si sembla que et traslladi a la Xina.


La carta és molt extensa, disposen de molts plats com el seu famós ànec Pequin, que s'ha d'encarregar per a poder tastar-lo.
Nosaltres vam fer el menú diàri que està molt bé relació qualitat-preu.
Els cambrers, molt amables, de seguida et porten la beguda i unes patates de gamba per picar, molt típiques :)


De primer vam demanar:

- Tallarines amb verdures: molt ben elaborades amb les verdures fresques i servides amb els plats decorats típics de la porcellana xina.


I de segon jo vaig optar per:

- Vedella amb verduretes: un plat fi, amb un toc caldós, la vedella tallada en tires fines al igual que les verdures.


I en Ramon va demanar:

- Porc amb salsa hoisin: de gust ben intens i bo.


Per acompanyar els plats un bol d'arrós tres delícies, amb pèsol, pernil dolç, truita i carrota.

Finalment els postres, elaborats artesanalment per ells, jo vaig tastar:


- Pastís de pastanaga: força dens, amb nous i prèssec. Servit amb nata.


I el meu home, xocolater com és va optar per:

- Mousse de xocolata: molt ben elaborada, amb un gust potent a xocolata i servida amb una generosa quantitat de nata.


En resum podríem dir que és un bon restaurant xinès, res a veure amb els que corren avui dia. De fet a Figueres està molt ben considerat i feia tant de temps que li devia a la meva parella, que la gent ens el recomanava i encara des que vivim a Figueres junts no l'havíem trepitjat.

20/10/14

El Cafè

El Cafè, un petit bar situat al carrer Ciutadans de Girona, ben cèntric i acollidor, és on vam anar a veure l'últim partit del Barça de la Champions. Bona recomanació per part d'un amic de l'amo del bar.

Ideal per a prendre una de les diferents cerveses que té acompanyada de coctail picant, molt bo.

I si vols fer un mos, tenen una petita carta, on hi ha algunes tapes: truita de patata, feia bona pinta, olives, entrepans de xapata amb embotit, torrades variades i també unes hamburgueses artesanes de vedella. Al migdia també ofereix un plat combinat ambdiferents opcions:


Nosaltres vam guiar-nos pel suggeriment de dos clients amics i vam triar l'hamburguesa. Servida en una pa de xapata, cryixent i bo i amb enciam, tomàquet i formatge. Molt bona, es notava que la era casolana ja que potser era un pèl fada. També ens va dur ketchup i maionesa per si algú volia completar-la. Aquí vaig pecar, això que la maionesa si no és casolana no em diu res, però aquesta almenys era light.


Doncs res un bon vespre de setembre, gaudint d'un dia més de partit.


Relació qualitat preu molt bona i el servei amable.


Les fotos no es veuen gaire bé perquè no hi havia molta llum, però almenys volia reflexar un xic l'hamburguesa artesana, amb el formatge, l'enciam i tomàquet. Venia partida en dues meitats. igual que el pa.

6/10/14

Lapsus Cafè

Aquest bar-restaurant es troba situat a la Plaça Independència de Girona, un lloc molt freqüentat per gironins i turistes, sobretot a les terrasses de la plaça.

Nosaltres hi vam anar per veure el partit del Barça a la Champions, que era de pagament.

Alguns van demanar pizza, que no feia mala pinta i altres van optar per l'hamburguesa. Servida amb un pa cruixent com de xapata i amb formatge, enciam, tomàquet i ceba fregida.


La carn de l'hamburguesa era rosada i compacta, no em va fer el pes.

Jo vaig optar per un smothie de plàtan i maduixa que em vaig penedir d'haver demanat. Si és que m'ho podia haver pensat al mes de setembre d'on podien treure les maduixes, a partir de concentrat :( Vaig tenir un Lapsus ;)



En resum un bar per anar a fer el toc i acompanyar-lo amb coctail de fruits secs que malgrat tenir no ens van oferir.

20/2/14

Amanida de formatge d'ovella al romaní amb vinagreta de nous

M'agraden molt les amanides, sobretot quan en trobes alguna d'original en algun restaurant.


Una vegada en vaig menjar una amb pasta wonton, altres més normals ara ja amb el reconegut formatge de cabra, caramelitzat o no.


Algunes amb fruita, que són molt bones també, altres de flors, molt resfrescants i aromàtiques.


 I fins i tot amb sonsos fregits o pollastre al curry, i què dir de la de bolets :)


 A casa també fem amanides, tot i que no tan sofisticades, anem més per feina.

El dia del partit del Barça, gran resultat per cert, vam fer una amanida amb formatge al romaní i nous.

Ingredientes per a 2 persones:

1 cabdell d'enciam llarg
2 tomàquets Raff
2 carrotes
60 g. aproximadament de formatge d'ovella al romaní
oli d'oliva verge extra
vinagre de Mòdena
sal i pebre
6 nous

Elaboració:

Rentem i tallem l'enciam. El disposem en un plat. Repetim el mateix amb el tomàquet i la carrota.
Tallem el formatge a daus i el repartim per l'amanida. Cal dir que aquest formatge al romaní li confereix un gust especial a l'amanida, és molt aromàtic i gustós.

Preparem la vinagreta amb l'oli d'oliva verge extra, unes sis cullerades soperes, tres de vinagre, sis nous esmicolades, sal i pebre.


L'amanim amb la vinagreta i voilà! Un plat bo, sa, ple de propietats saludables i que ens ajuda a relaxar.


16/9/13

Fira de l'horta i la poma de relleno a Vilabertran


Cada any es fa una fira de l'horta i la poma de relleno a aquest poble proper a Figueres, ens separa l'Aigueta i ja hi som :)
Parades d'artesania i d'alimentació omplen les places i carrers d'aquest poble tan ben decorat amb productes de l'horta.

També s'hi fan exposicions al centre cívic, interessanta algunes d'elles, com la de les samarretes del Barça d'enguany o la bonica col-lecció de sabates petites que hi havia exposada.

I gaudint de la fira i els seus productes, podríem destacar les famoses pomes de relleno. Elaborades per dones del poble amb paciència i el seu saber fer. Unes pomes ben elaborades que fan el goig de tot aquell que les compra.

Enguany ha estat la 12ª edició, i com a convidat especial ha vingut en Pere Tàpies. Posteriorment vam poder veure l'elaboració del most amb una degustació, aquí us deixo algunes fotos:










Aquest most era deliciós, un suc de raïm dolç i bo, i fresquet, entrava tan bé!

22/5/13

Can Manolo

Amb aquest nom és com es coneix aquest Asador tan emblemàtic de Girona, altrament anomenat Restaurant La Barca. És un restaurant pel qual han passat moltes cares de famosos, des de la Marlene Morreau, jugadors de Barça i altres personatges de la tel.levisió.

I una altra curiositat d'aquest lloc és la història que té al darrera;




El 8 d'agost de 1958, Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff Deulina, van contraure matrimoni a l'església Santuari dels Àngels. El convit es va celebrar al reservat del restaurant La Barca de Girona, avui dia conegut com a 'Menjadoret Dalí'.

El menú triat va consistir en un primer plat compost per un assortiment d'embotits i patés, un segon que era una combinació de marisc i pollastre (aleshores menjar per a rics) amb els seus acompanyaments d'empanades i 'calentons'.

Es va destapar el millor cava i es van servir postres, el pastís de noces, cafè i licors i també conyac Napoleó, que encara avui no té rival.


I ara que ja el coneixem una mica més, anem a veure alguns dels seus plats. La seva especialitat és el xai lletó i el garrinet de Burgos.

Nosaltres hi vam celebrar el bateig de la cosina petita d'en Ramon i vam degustar el menú número 1, que consistia en:

- Pa amb tomàquet: un pa amb forma de "tetilla" calent i ben cruixent, servit amb tomàquet de penjar per poder-lo sucar bé i amb un bon oli d'oliva per regar-lo.


- Graellada de verdures: pebrot vermell, ceba i esbergínia tot escalivat, espàrrecs de bosc i xampinyons a la brasa i tomàquet.


- Embotits ibèrics: llom axoriçat, xoriç, llonganissa i pernil tots ibèrics.
El llom no estava malament, el xoriç correcte, la llonganissa, on n'hi hagi una de pagès i el pernil no em va acabar de convèncer.


- Croquetes casolanes: eren de pernil, bones, hi notaves el farciment. L'arrebossat bo.


- Bloc de foie gras de Canard: era bo, tot i que prefereixo el d'oca, llàstima que estava massa fred. Acompanyat de confitura de maduixa i presentat amb unes torradetes dins del seu plàstic, punt negatiu!


- Calamars a l'Andalusa: ben fregits, gens oliosos, tot i que jo sóc més d'una bona romana :)


- Patates Can Manolo: el plat estrella de la casa i no m'estranya. Bé, de fet, és un plat molt senzill, però resulta una exquisidesa. Consisteix en patates panadera fregides i remenades amb ous trencats al punt, sense quallar en excés. Servit amb unes rodelles finissimes de xoriç ibèric, que a vegades és pernil, i queden bonissimes.


- Costelles de xai lletó: molt bones, amb un gust bo de brasa i ben tendres.


I de postres en aquesta ocasió, un pastís Sant Marc per celebrar el bateig de la petita Gisela. Massa fred també, però estava bo, i encara sort que van tardar a servir-lo i jo a menjar-me'l, que sinó...


Mentre anaven obrint els respectius regals dels convidats, molt bé tot i un dia ben assolellat al final.


Vam acabar amb un tallat dels meus, que em va deixar un regustet més bo a regalèssia. M'agrada aquesta casa de cafès!


Cal dir en lletra majúscula quasi que la relació qualitat preu d'aquest restaurant és més que bonissima.









30/4/13

El nostre Sant Jordi

Dimarts a primera hora del matí ja vam iniciar el dia de Sant Jordi. A quarts de vuit del matí el meu cavaller ja va anar a buscar la meva rosa :) Ja que al migdia no dinem junts i aquell dia al vespre tampoc ens veuríem, hi havia partit del Barça amb els amics ;)

Doncs vaig tenir una sorpresa molt agradable, just un peluix de drac que havia vist, però encara més maco, de color blanc i portant una rosa. Acompanyat d'una base i el seu gerro per a la formosa rosa :)

Ell va tenir dos llibres d'en Tintin, un firmat per l'escriptor que en va fer el pròleg, això li va agradar molt, era sorpresa!!

Va estar bé el dia, a més, jo anava a la Rambla de Figueres a firmar el meu llibre "100 trucs per aprimar-se" . Va fer molt bon dia, feia goig passejar per la Rambla i veure-la tan plena. Llàstima que no vaig poder gaudir de la vetllada amb la meva parella, tot i que ell ja havia fet la seva feina :) de regala'm la rosa. Un altre any serà...