L'Agost passat vam anar al Restaurant Xadó de Palafrugell.
Es tracta d'un restaurant que ofereixen tant cuina àrab com del baix empordanesa, amb el xef Charly Sadiki al capdavant de la seva cuina, un xef d'origen marroquí que va estar 30 de anys al capdavant de la cuina del prestigiós Hotel Llafranc i finalment va decidir establir-se pel seu compte en aquest racó de Palafrugell.
Per començar, ens van dur uns petits tastets gentilesa de la casa, ben senzills però molt bons. Es tracta d'unes làmines de patata al forn amb espècies i un platet d'olives marinades.
A continuació el primer plat. Ens vam demanar un carpaccio de filet de bou amb parmesà servit amb canonges, tomàquets Cherry i torradetes de pa per una banda i unes gambetes de Palamós. Gambes... què en podria dir ? Boníssimes, ben fresques i molt gustoses.
De segon ens vam demanar un dels plats estrella de la casa: el seu arròs negre amb llagosta, però no degut a que hi posi cap tipus de tinta de sèpia sinó gràcies al seu lent i acurat sofregit d'hores de cocció fins al punt d'arribar a agafar aquest to tant fosc característic.
L'arrós venia servit en cassola, una ració molt abundant per a dues persones, al punt de cocció, sucós i acompanyat amb sèpia, musclos, escamarlans, salsitxa i la deliciosa llagosta.
Un veritable plaer no només pel paladar sinó també per la vista i l'olfacte, on tant bon punt ens van dur la cassola i ens van servir el plat, ja començaves a fer saliveres.
La veritat és que el gust d'aquest arròs és impressionat, el millor arròs que he provat mai. Un d'aquells arrossos que aniria a menjar cada setmana sense cansar-me'n mai.
Després d'aquest espectacle pels sentits, van venir els postres, totalment casolà. Per una banda vam demanar unes trufes de xocolata i un pastís de formatge, acompanyats ambdós amb trossets petits de pinya i síndria i una melmelada de maduixa pel pastís.
En definitiva, un restaurant acollidor, amb molt bon servei, amable i atent, amb una relació qualitat-preu més que bona i una cuina excel·lent.
Amb moltes ganes de tornar-hi amb els ulls clucs demà mateix.