14/1/15

Dinar de Reis

El dinar de Reis, l'últim àpat contundent dels de Nadal. Cada any acostumem a celebrar-ho a casa dels meus sogres, fins i tot, ja hi anem el dia abans per veure passar els Ses Majestats els Reis.
Aquest any la cavalcada va ser retransmessa per TV3. Una cavalcada medieval, molt familiar, cantant la típica cançó:

"Visca els tres reis! De l'Orieeent!
Que pooorten coooses a tota la gent!!"
Una botifarra per la meva mare,
un got de vi del meu padrí,
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà"

Patges i tothom qui desfila la va cantant per arreu on passen. Els 3 Reis van cada un amb una carrossa guiada per cavalls de càrrega i l'Aliga de Girona dóna peu a tot el seguici de personatges, entre ells, la segelladora, que posa un segell d'Orient a cada nen qui vulgui.
El tret més animat el donen els patges del Rei Negre, que treuen als nens a ballar, mentres altres es limiten a cantar i donar algun caramel.
Trobo que la nit de Reis és màgica i jo sempre he anat a veure passar els Reis, abans amb molta il-lusió i ara amb menys, però amb aquell record tan bo de quan hi anava amb els meus pares i sabia que l'endemà seria un gran dia, un dia ple de regals.
Però mai s'ha de deixar de somiar, i ara ens fan il-lusió altres coses també. El menjar mateix ja me'n fa. Saber que menjaré un plat que m'agrada o que en menjaré un bon tros de Tortell de Reis i em pot tocar el Rei, o la fava, ja és una alegria.

El menú d'aquest dia va ser:

- Entremès: un plat que sempre soluciona un primer. Fàcil i ben ràpid de preparar, sobretot si el fas només d'embotit, és clar.


El nostre portava: gall d'indi, pernil salat, formatge de cabra, xoriç ibèric, bull i llonganissa ibèrica. També un xic de mesclum i mig ou dur.

 

- Pollastre amb gambes: la meva sogra enlloc de posar-hi escamarlans hi afegeix gambes i sèpia fresca de Roses.


 La veritat és que aquest plat és molt típic de l'Empordà, aquí ho fem molt de barrejar mar (escamarlans o gambes) amb muntanya (pollastre de pagès).
No us posaré la recepta perquè no l'he fet jo, però si us diré que si a part de fer-hi un bon sofregit amb la seva corresponent picada hi afegiu xocolata, la salsa us quedarà per llepar-se els dits. La xocolata aporta a la salsa un gust exquisit, més intens i una textura més seductora.
Una altra cosa important d'aquest plat és la qualitat del producte. Un pollastre de pagès està ben alimentat i ben criat i si podeu que sigui ecològic, encara millor. I pel que fa a les gambes igual, fresques millor.


De postres el típic Tortell de Reis, que com mana la tradició, qui trova la fava paga el Tortell i qui troba el Rei es posa la corona. Jo en aquest cas ni fava ni rei podia trobar ja que no en vaig menjar. M'agraden molt els tortells però aquest no era gens bo, així que vaig menjar un tros de torró de Xixona. Sort que ma mare me'n va guardar un trosset del que a mi m'agrada per l'endemà.

Un tortell de la fleca Pere Llobet, conegut popularment com Cala Lolita. Era espongós, tot i que no tant com el de Nadal. Tot i això bonissim, era diferent però molt bo també. Farcit de crema cremada, perquè tan importa la massa com el seu farcit. Aquesta crema era ben fina, molt ben aconseguida i amb ametlla laminada al cim. La imatge que us deixo no mostra tot lo bo que estava :)


Nou col-laborador al blog: Gallina Blanca

Tots conèixem els brous de Gallina Blanca, les seves cremes de verdures o bolets, les pastilles per enriquir els nostres plats, però el que potser ja no sabem és que han incorporat molts altres productes que ens poden solucionar un plat o agilitzar-nos la seva preparació.


Per exemple tenen una beixamel ja feta, que per un moment donat que fem uns canelons ens aniria perfecte.

També disposen d'una gama de salses per a la carn, com la de xampinyons o la de pebre verd, que han de ser bonissimes. A part de tots els seus brous, tants els de bric com els de sobre a punt ja per consumir. Per aquests mesos de fred, arribar a casa i prendre't una de les seves sopes ben calenteta és glòria.
I si volem elaborar algun plat més sofisticat, pel cap de setmana per exemple, també ofereixen brous per a paella o fideuà o, perquè no, un bon arrós de diumenge. I millor encara, també pots gaudir d'un dels seus risottos.
Finalment també us diré que ara està molt de moda el tema del menjar japonès, doncs ells no s'han enrera i han tret uns fideus a punt per escalfar i fer les delícies de més d'un, ràpid i fàcil.


Si passeu per la seva pàgina web tenen un munt de receptes temptadores.

Jo tindré l'ocasió de poder provar una gran varietat dels seus productes i no patiu, que ja us els aniré mostrant, tant si els mengem directe com si en fem algun recepta més elaborada.

De moment us avanço els productes que anirem mostrant:


13/1/15

Una taronja captura-greixos

Llegeixo molts blogs per la xarxa, sobretot de cuina. M'agrada descobrir receptes noves o elaborar-ne de diferents, a vegades un mateix plat es pot fer amb diveroso ingredients diferents. També serveixen per agafar idees, en el meu cas sobretot. Miro la recepta d'algun blog i aleshores la versiono a la meva manera, ja sigui més al meu gust o perquè diposos d'altres ingredients a casa.

Aquesta vegada he llegit un molt bon consell del blog "receptesmaica.cat" i he decidit explicar-vos-el. És una magnífica idea, i més ara que tots portem uns kilets de més de les Festes de Nadal o si més no per fer plats més saludables.

Es tracta de que quan cuinem un guisat o un rostit al forn ja sigui de porc, de gall d'indi, de xai o de la carn que sigui col-loquem a la safata del forn una taronja sencera, només rentada. Això fa que el greix del guisat o rostit quedi a dins la taronja. Si ho volem comprovar, només hem de partir la taronja per la meitat per veure-ho.

La taronja no modifica el gust del guisat o rostit, simplement el fa més lleuger.

Si es vol també es pot posar amb botifarra, salsitxa o xoriç. Posem la taronja a la cassola amb aigua bullent i hi tirem la butifarra previament punxada i en cinc minuts el greix estarà a la taronja!

Una altra cosa que afegiré és que després d'un àpat més greixós, com ara un guisat o rostit, menjar una taronja de postres ens anirà bé, ja que ens ajudarà a digerir el greix i la fibra de la taronja l'arrastrarà per tal que no l'absorbim tot. A més estarem aportant a l'organisme una bona quantitat de vitamina C, que ens anirà bé perquè estiguem més protegits de cara al refredat. En el proper post us n'explicaré més...

Post patrocinat per Supernaranjas.

Testos DYT

Ara es porta la decoració nòrdica, és a dir, terres blancs, fustes, plaids, catifes amb pèl, decoració amb pinyes i caixes més rústiques, entre altres. No sóc cap experta però m'hi fixo i m'agrada molt tot el que envolta el mon de l'interiorisme. Coincidint també que estic subscrita a algun bloc que fa coses de manualitats i altres de decoració he decidit fer alguna coseta amb uns testos que tenia d'uns cactus recent trasplantats.


Material necessàri:

  • 4 testos petits
  • pinyes petites
  • purpurina blava
  • pintaungles transparent
  • popurri neutre, tipus fusta


Elaboració:

Primer decidim quin forma fer al tests, jo en aquest cas, he dibuixat un cor, una estrella, una lluna i la parta superior del test amb l'ajuda de l'esmlat d'ungles que és el que fa que s'enganxi la purpurina.
Amb pols i cura dibuixem el que haguem pensat i immediatement hi tirem la purpurina per tal que s'hi enganxi de seguida, tot fent la forma del dibuix creat.
Deixem assecar els tetsos mentre els farcim amb el popurri que ens aguantarà les pinyes. En alguns testos hi posem una pinya, a altres varies i a algun només pinyes.
És senzill però fa el pego no?


Dinar de Sant Esteve

Aquest seria el darrer dia dels àpats més forts. Tot i això aquest any va anar perfecte, perquè us enrecordeu d'allò que deia de posar algun àpat una mica més lleuger i sa?, doncs bé aquest en seria un d'aquests.

Per començar ens estalviem el pica-pica (patates, olives, escopinyes i fuet), que tots sabem que és una de les coses que més calories aporta i a més, a mi almenys, em treu força la gana. I segon que un àpat a base de peix sempre és més lleuger i fàcil de digerir, que a venim amb l'estòmac més tocat.

Així doncs aquest dia de Sant Esteve va consistir en dos plats:

- Un primer de pebrots del piquillo farcits de bacallà. Són unes pebrots molt bons i fins, el farcit està molt ben aconseguit que els compra la meva sogra a la peixateria. El que si fa ella és la salseta aquella tan bona que duen, molt fàcil, anem a veure:

 

Ingredients per a 4 persones:

  • 3 pebrots per a cadascú
  • 400 ml de nata per cuinar
  • 1 ceba petita de Figueres
  • oli d'oliva verge extra
  • mig pebrot vermell escalivat


Elaboració:

Pelem i tallem la ceba ben fina. La posem a fregir amb un xic d'oli a foc suau. Una vegada la ceba estigui cuita la posem en un bol pel turmix. Hi afegim la nata i el pebrot escalivat i ho triturem tot.
Muntem els plats amb els dos pebrots i la salsa i ho posem al forn per escalfar-ho tot bé.


- Un segon a base de peix, 4 sepietes ben tendres fetes a la planxa amb una picada d'all i julivert, algunes navalles fresques, una cueta de rap ben enfarinada i fregideta i gambes per acabar de completar. Molt bo tot i ben satisfets que vam quedar.


De postres el típic torró de Xixona i d'Ametlla.


Dinar de Nadal

I després de Nitbona ja arriba Nadal. El dia de Nadal cada any és igual, anem a tota la família a casa de la meva àvia, que ara ja té 91 anys, i dinem tots plegats i ens felicitem el Nadal tot dient ben contents: Bon Nadal!!! Jaja, semblem el pare Noel felicitant les festes.

Aquest any com a menú l'hem canviar una mica deixant de costat els canelons que hem menjat molts Nadals. Enguany hem donat pas a les vieries farcides que tan bé cuina la meva tia i també un bon pollastre de pagès rostit amb botifarres, bolets, carrota, ceba i escarxofes. La veritat és que ni jo que no sóc gaire apassionada dels rostits, quan ella en fa un m'encanta. L'any passat el va fer amb orellanes, figues i panses i aquell suquet dolçet tan bo que va agafar amb els fruits secs era una delícia. Tot i això són fan de les curculles que en dic jo, perquè realment no mengem la viera sinó que només les fem servir com a base. Ella les va fer amb rap fresc i gambes i una beixamel per llepar-se'n els dits. És molt bona cuinera la meva tia, llàstima que no tingui blog :)

Entremès amb ensaladilla russa, que després del pica-pica això baixa més
Igualment us posaré la recepta de les curculles perquè creiu-me que val la pena provar-les!


Ingredients:
  • una cua de rap fresc ben grossa
  • gambes pelades fresques
  • llet 
  • farina
  • nou moscada
  • mantega
  • oli d'oliva verge extra
  • formatge ratllat


Elaboració:

Fregim la cua de rap en una paella amb oli i reservem. Posteriorment passem també les gambes, poquet que no quedin seques.
Paral-lelament preparem la beixamel, posem la mantega a torrar i incorporem la farina a poc a poc i també la llet sense parar de remenar. Hi posem un toc de nou moscada i sal i remenem bé.
Una vegada tenim força quantitat de beixamel, tallem el rap a trossets petits i les cues de les gambes. Barregem bé tot i posem la mescla a la curculla. Hi posem formatge ratllat al cim i ho gratinem al forn fins que el formatge es desfaci.

I una altra recepta que us deixo és la del rostit. Molt fàcil de fer, partint de productes de qualitat ja quasi tens el plat.


Ingredients:
  • pollastre de pagès
  • botifarres
  • barrega de bolets de bosc 
  • xampinyons
  • pastanaga
  • ceba
  • 1 cabeça d'alls
  • escarxofes
  • oli d'oliva verge extra
  • vi blanc o conyac (opcional)

Elaboració:

Posem en una cassola una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Hi afegim les botifarres tallades a rodelles i el pollastre tallat també i les verdures tallades perquè deixin anar més gust Deixem que cogui tot. Més tard hi incorporem els bolets tallats i les escarxofes laminades ben fines. Ho tenim al foc lent que vagi daurant-se la verdura i la carn i servim.
Opcionalment hi podem tirar un raig de vi blanc o conyac.


De postres vam menjar el típic Tortell de Nadal, el que la padrina en teoria regala al fillol. Així nosaltres aquí a Catalunya mengem el Tortell el dia de Nadal i el dia de Reis.
Cada any l'agafem a una pastisseria molt bona que tenim a Figueres, que no en tenim gaires per triar a la nostra ciutat però aquí fan un Tortell bonissim. D'una massa flonja, toveta i extraordinariament fina i un massapà com cal,  fet amb només ametlla i sucre.. Fins i tot a mi que no em diu gaire res el massapà aquest m'agrada.


En aquesta foto no s'aprecia suficient prou l'esponjositat del tortell però per mi no n'he provat mai cap de millor, encara :)

12/1/15

Sopar de Nitbona

Cada any arriba aquesta màgica nit, una nit on es caga el tió, una festa molt nostra. A Catalunya és una gran celebració per als infants els quals ja començen molt dies abans amb el tió a prop de l'arbre de Nadal a alimentar-lo perquè el dia 24 de desembre cagui moltes coses. Normalment el tió caga cosetes petites com llaminadures i xocolatins i els Reis que van més equipats porten els regals més grans.

Nosaltres a casa meva, com ja som tots grans, fem el tió. És a dir que tenim tots els regals abans de Nadal, a ixí els pot gaudir més. No obstant no s'acaba tot aquí, ja que a casa dels meus sogres seguim fent els Reis. Trobo que la nit de Reis té un encant especial que no s'ha de perdre, ja des del moment de veure'ls que sempre em fa recordar quan era petita i anava amb el fanalet amb els meus pares a esperar els Reis. Sentia una cosa especial que vull mantenir ara i sempre, perquè la ilusió ha de perdurar.


Doncs bé, comencen les Festes de Nadal, que tant m'agraden perquè, com ja he dit en algun altre post, són festes per descansar, per fere regals i rebre'n, per estar amb els teus i per gaudir menjant, perquè no, estem en un bloc gastrònomic i ens apassiona la cuina.


El sopar del 24 no el varem voler començar massa fort, que posteriorment venen moltes altres celebracions i seguides, com el Nadal, St. Esteve, el Cap d'Any, el dia 1, la vigilia de Reis i el dia de Reis. Reconec que cada any em posa una mica nerviosa el fet de fer tants àpats seguits i abundants i sempre intento posar-hi la meva part dietètica volent retallar algun plat que sobra per allà al mig o intentant colar alguna preparació més sana. Sóc gourmand però a la vegada sóc dietista i això sempre preval.

Ara si, us deixo amb el menú d'aquest any, sempre en podeu agafar alguna idea malgrat que enguany va ser una cosa senzilla. Vam fer un assortit de formatges:

- Formatge blau


- Formatge elaborat a partir de llet crua d'ovella i madurat un mínim de 7 mesos


- Brie

- Formatge fresc francès amb anous


- Grana Padano

També hi vam afegir una mica de pernil que va tallar el meu pare, que encara no l'havíem tastat.


Varem acompanyar els formatges amb unes bones llesques de pa de pagès de kilo del Forn Ebre, ben brasejades, ja que a la torradora no hi caben, i sucades amb tomàquet de penjar, sal i un excel-lent oli d'oliva verge extra. Ja us he dit un plat senzill però que triomfa, tothom va quedar ben satisfet amb el pa tan bo i la selecció de formatges, que n'hi havía per tots els gustos.


De postres no hi podia faltar un cava català ben fred i un postres original que vam comprar en una fleca-pastisseria (Granier) que ha obert recentment però que té un èxit brutal. En Ramon es va decantar per una pastís de lioneses farcides de nata i cobertes de xocolata negra, tossets d'avellana picada i trufa. Era molt fi.


Per finalitzar l'àpat un cafè, com sempre i a obrir els regals que en aquesta ocasió no eren tants com altres anys i això es va trobar a faltar. Queda tan maco tota la casa ben plena de paquets ben embolicats amb els seus papers de coloraines i els seus grans llaços. Això si aquest anys, els regals venien en sobres molt bonics però que no feien tanta presència, és clar. I és que els vitages en globus que vam tenir no ocupen gaire :)


Així doncs espero que el tió a vosaltres també hagi estat tan generós com amb mi, que a més del vol en globus em va cagar un anell de Tous que ja tenia ullat i que el meu marit s'hi va fixar i un jersei molt nadalenc, amb un arbre de Nadal amb boles, literal, i un conjunt de braçalet i collaret d'aquests que es porten ara amb cordó, boletes brillants i una estrella. Espero que serveixi per guia'm el camí d'aquest any...

7/1/15

Formatge Monterey Jack

També conegut com Monterey Sonoma Jack, o Jack, l'organització estadounidensa d'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) li va donar el seu nom oficial l'any 1955 per acollir totes les varietats que hi havia aleshores al mercat. S'ha polemitzat sobre qui el va crear, i els personatges de les diferents histories són tan colorits i àcids com el propi formatge.

A mitjans del sigle XIX, Dª Juana Cota de Boronda va fer un formatge anomenat Formatge del País i el venía de porta en porta per mantenir els seus 15 fills. Se sap que Domingo Pedrazzi, de la valla Caramel, va crear un fomratge similar al qual s'habia d'aplicar pressió amb un aparell anomenat "housejack". El va nomenar Jack Cheese de Pedrazzi.
Però fou el perspicaç i gens estimat empresari local David Jacks qui va reivindicar la creació del Monterey Jack; es diu que va robar la idea del Formatge del País i va començar la seva producció fent servir la let dels seus 14 ranxos lleters a la dècada de 1890. Jacks va comercialitzar el formatge amb el nom Jacks' Cheese.
No hi ha dubte que fou David Jacks la primera persona que va fabricar el formatge a gran escala. No obstant, segons les investigacions de Wendy Moss al 1966, van ser els monjos franciscans qui, al segle XVIII, van introduir la recepta originaria d'Espanya a través de Mèxic. La recepta era la d'un formatge tou i cremós conegut com Formatge Blanc País.
Actualment, el Monterey Jack és un dels formatges americans més apreciats i suposa al voltant del 10% de tota la producció de formatge de Califòrnia.

Young Jack (tendre)

Característiques: El Young Jack té un sabor làctic molt suau. A vegades s'amaneix amb espècies, pebrots o jalapeños. a versió de granja és quasi fluida, fa olor a terra i a xampinyons, amb un sabor cremós i dolç i amb tocs avellanats i una certa acidesa cítrica.
El Mezzo Secco és un Jacks fresc més ferm. El Dry Jack és el més ferm de totes les varietats. Va aparèixer a la dècada del 1930 com a alternativa al Parmesà; és ferm, té un interior de color groc daurat i un profund sabor àcid amb cos que acaba dolç i amb un gust a fruits secs. El millor exemple del Dry Jack, ho fa Ig Vella, de Vella Cheeses, a Sonoma.

Mezzo seco Jack (semicurat)

Consells de degustació: L'elàstica textura del Young Jack és perfecta per fer al grill, per aperitius i plats mexicans. Combina perfectament amb una cervesa ben freda o amb una sidra. El Dry Jack és perfecte per salses, truites, suflés o ratllat a la pasta, tacos i enchilades.
Necessita la profunditat d'un dels magnífics vins negres de Califòrnia.

Per saber més: Al mercat es troben moltes versions del Jack, i també de sabors afegits que estan guanyant popularitat.
El procés d'elabració del Young (tendre), el Mezzo Secco (semicurat) o el Dry (curat) és similar, la diferència està en la maduració.
Els formatges es deixen curar unes cinc setmanes, fins que s'endureixin els bordes. En aquest moment, el formatge és tou i elàstic i està llest pel seu consum com a Young Jack, és a dir, tendre. Les varietats més curades es cobreixen manulament amb una mescla especial d'oli vegetal, cacau i pebre, que garantitza que el formatge es vagi assecant lentament durant els següents set mesos, a vegades més. Solen estar-hi entre 7 i 12 mesos en estants de fusta a la bodega.

Dry Jack (curat)
Fitxa tècnica:

Origen: Califòrnia, Estat Units
Maduració: 1-12 mesos
Pes i forma: 2'5 kg, tambor
Dimensions: Varies
Llet: vaca
Classificació: Fresc (Young Jack), semicurat (monterey Jack), curat (Dry Jack)
Productor: varis

Nosaltres vam provar un Monterey Jack al TGI Fridays de Niagara on the Falls.

Text extret del Libro delQueso, Juliet Harbutt