Mostrando entradas con la etiqueta Canada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Canada. Mostrar todas las entradas

6/5/15

Patates al cajún

Les patates ens agraden de totes les maneres; fregides, al forn, guisades, en purè, en xips i fins i tot bullides.

Donen molt de joc a la cuina, combinen bé amb tot, carn, peix i ous i admeten moltes combinacions.

Nosaltres les hem fet amb una selecció d'espècies molt aromàtica anomenada cajún. La cultura cajún prové dels primers colonitzadors francòfons que es van assentar a Nova Escòcia i a Nova Brunswick (Canadà). Es coneixien amb el nom d'"acacians" i al segle XVIII van ser desallotjats pels britànics i es van establir a Louisiana. Aquests es van haver d'adaptar a les espècies que hi havia a la zona i encara avui dia trobem amb el nom de "cajún" alguns plats cuinats amb aquestes espècies, les quals confereixen un lleugerament toc picant.


Les espècies que el componen són variables però acostumen a ser: 1 c.p (cullerada de postres) de pebre vermell picant, 1 c.p de pebre vermell dolç , 1 c.c (cullerada de cafè) de pebre negre , 1 c.c de comí , 1 c.p de ceba seca , 1c.p de farigola seca , 1 c.c d'all sec en pols, 1 c.p d'orenga sec , 1 c.p de mostassa seca, 1 c.c de Xile en pols.

Elaboració: es posen totes les espècies a la batedora i es trituren bé amb el túrmix fins que quedin pols i ja les tenim llestes per a usar.


Per a preparar les patates, que són de Patatas Calidad, de la varietat Agria, una patata de gran qualitat ideal per a la fritura. Les hem tallat a daus i les hem fregit amb poc oli i a foc més alt al principi perquè quedin cruixents per fora i posteriorment abaixant el foc per acabar de coure-les.


Una vegada cuites s'hi tiren les espècies cajún i es barrega bé. Queden unes patates molt cruixents i amb el toc gustós de les espècies amb el punt final picant.


24/2/15

Carn de vedella Angus

Avui us parlaré sobre la carn de vedella i concretament de l'Angus. En un post anterior us comentava que vaig provar una hamburguesa d'Angus i em va encantar, doncs ara anem a conèixer-la una mica més.

La raça Angus prové d'Escòcia, concretament d'Angus, localitat que li dóna nom.

La gran expansió d'aquesta raça es va produir al segle XIX i és freqüent trobar-la a Argentina o Uruguay on se l'anomena Aberdeen Angus i a Estats Units i Canadà on es denomina Angus Negre.

Els animals de la raça Angus, raça pura, es caracteritzen per tenir un pèl negre, o vermellós a vegades, i sense banyes.


Aquestes vedelles són criades en llibertat durant el primer any o any i mig i després són alimentades amb blat de moro o cereals per tal d'aconseguir la infiltració de greix entre els músculs. Així doncs es tracta d'una carn molt tendra, sucosa i saborosa amb greix intravetat, que és el que li proporciona aquesta palatabilitat. Cal dir que el tipus de greix que conté és insaturat, és a dir, bo pel colesterol.


Nosaltres aquí no en trobem gaire al mercat, tot i que cada vegada més algunes carnisseries n'exporten de Nebraska (Estats Units), on la seca cria és més acurada, i, fins i tot ara, algunes n'estan intentant criar amb vedelles d'importació provinents d'Escòcia.

27/1/15

[Viatge #NY] #Niagara on The #Lake

A pocs minuts de les famoses i majestuoses Cataractes del Niagara trobem un poblet molt bucòlic: Niagara on The Lake. Per molts és el poble més bonic d'Ontàrio. Amb els seus carrers adornats amb flors de colors i les seves esplèndides cases d'estil colonial anglès.


Niagara on the Lake va ser la primera capital de l'Alt Canadà. Encara avui dia trobem alguna bandera britànica al costat d'una Canadenca, ja que després la de la Independència dels Estats Units, els lleialistes britànics el van fer servir com a refugi.


Avui dia és un poblet molt visitat amb diverses botigues, algunes amb productes delicatessen. Us deixaré algunes fotos per veure alguns dels productes que venen i que fins i tot ofereixen per a degustar, com és el cas d'algunes melmelades o salses d'all, de formatge, entre altres. D'aquestes no en tinc les fotos, tenia feina a fer els tastetis. El que si tinc són les dulces que hi havía en aquest poble, ideals per acompanyar un bon cafè.

Crispetes de chili, capuccino, xocolata, ètc.

En aquest poble també hi trobem un hotel victorià amb molt d'encant anomenat Prince of Wales i també és la seu del Festival Shaw , una sèrie de produccions teatrals que ofereixen les obres de George Bernard Shaw, els seus contemporanis, o obres de teatre sobre la seva època (1856-1950), que va d'abril a novembre. El festival compta amb tres teatres al centre de la ciutat: el Festival, Royal George, i Court House teatres, i compta amb un d'un actuar companyia de repertori, el personal escènica, i el cobrament de directors residents i convidats considerats alguns dels millors de l'anglès parlant món. El Festival de Shaw és una experiència distintiva de Niagara-on-the-Lake.


18/1/15

[Viatge #NY] Dinem al @TimHortons de #Canada

Després del sopar que vam fer la nit anterior al TGI Fridays (@TGIFridays), l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diria cert personatge que conec ;)) per anar a visitar Toronto.
Així doncs vam pujar a l'autobús que ens passava a recollir davant el nostre hotel, el Sheraton At The Falls (@Sheratonatfalls), i vam fer l'hora i tres quarts escassos que ens separava de Toronto.


No us avorriré amb detalls sobre la ciutat, només comentar-vos que és una ciutat molt ben preparada per les baixes temperatures que assoleix a l'hivern. La guia que vam tenir a Toronto, que era colombiana, ens va comentar que al principi d'anar-hi a viure li va costar molt adaptar-s'hi pel clima.
La ciutat disposa de moltes zones subterrànies equipades de comerços, cinemes, restaurants i diverses zones de lleure per tal de passar l'estona a cobert de la fred de fora.

La visita va durar només un matí, en el qual ens van dur a veure la zona universitària, repartida en diferents facultats per tota la ciutat, l'ajuntament, les galeries Allen Lambert Galleria, dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i l'emblemàtica Torre de CN.


En tornant, ens vam quedar a fer una visita al Niagara Falls canadenc, per poder visitar les Cataractes del Niàgara, aquest cop des de la part canadenca i potser, al meu veure, la part més espectacular i bonica de veure, ja que a la banda americana, es veuen de més lluny i només hi ha hotels i un casino.

 

Així doncs, en un moment va ser l'hora de dinar i ens van deixar aproximadament una hora i mitja per anar a dinar on volguéssim.


La nostra el·lecció aquest cop va ser un Tim Hortons (@TimHortons), una franquícia canadenca de fast food, especialitzada en entrepans, donuts i brioixeria, amb més de 3000 locals.


Els entrepans que vam escollir són:

- Chicken Salad. Aquest entrepà està fet amb pollastre assaonat, ceba, api i pebrots barrejats amb maionesa i pebre. Rematat amb enciam i tomàquet.

 

- Extreme Italian. Aquest està composat d'enciam, tomata, diverses capes de salamis sal-pebrats, llesques de parmesà i herbetes per condimentar.


D'acompanyament unes xips fregides artesanes calentes i de beure una llimonada i una Pepsi.

 

13/12/14

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.


Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.


Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).


En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)


Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 
 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.


- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.