Mostrando entradas con la etiqueta Niagara Falls. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Niagara Falls. Mostrar todas las entradas

27/1/15

[Viatge #NY] #Niagara on The #Lake

A pocs minuts de les famoses i majestuoses Cataractes del Niagara trobem un poblet molt bucòlic: Niagara on The Lake. Per molts és el poble més bonic d'Ontàrio. Amb els seus carrers adornats amb flors de colors i les seves esplèndides cases d'estil colonial anglès.


Niagara on the Lake va ser la primera capital de l'Alt Canadà. Encara avui dia trobem alguna bandera britànica al costat d'una Canadenca, ja que després la de la Independència dels Estats Units, els lleialistes britànics el van fer servir com a refugi.


Avui dia és un poblet molt visitat amb diverses botigues, algunes amb productes delicatessen. Us deixaré algunes fotos per veure alguns dels productes que venen i que fins i tot ofereixen per a degustar, com és el cas d'algunes melmelades o salses d'all, de formatge, entre altres. D'aquestes no en tinc les fotos, tenia feina a fer els tastetis. El que si tinc són les dulces que hi havía en aquest poble, ideals per acompanyar un bon cafè.

Crispetes de chili, capuccino, xocolata, ètc.

En aquest poble també hi trobem un hotel victorià amb molt d'encant anomenat Prince of Wales i també és la seu del Festival Shaw , una sèrie de produccions teatrals que ofereixen les obres de George Bernard Shaw, els seus contemporanis, o obres de teatre sobre la seva època (1856-1950), que va d'abril a novembre. El festival compta amb tres teatres al centre de la ciutat: el Festival, Royal George, i Court House teatres, i compta amb un d'un actuar companyia de repertori, el personal escènica, i el cobrament de directors residents i convidats considerats alguns dels millors de l'anglès parlant món. El Festival de Shaw és una experiència distintiva de Niagara-on-the-Lake.


25/1/15

[Viatge #NY] Esmorzem al @TGIFridays de l'hotel @Sheratonatfalls

Mentres érem a Niàgara, els esmorzars de l'hotel Niagara At The Falls (@Sheratonatfalls) es feien al TGI Fridays (@TGIFridays) que hi havia a sota, on durant la nit era la franquícia de fast food normal i corrent i als matins, tant servia per hostes com per la gent no allotjada a l'hotel.


L'esmorzar era tipus buffet lliure, consistent en una varietat tant dolça com salada. Començant pel salat, hi havia dos tipus de formatge, el Cheddar i el Monterey, bacon, pernil dolç cuit, una mena de pernil salat, ous remenats, salsa de tomàquet i pebrot, daus de patata fregits, hamburguesetes i salsitxes.


Tot això ho podíem combinar en diversos tipus de pa: de motlle blanc o integral, baggels i de barra amb cereals.
Per la part dolça, disposàvem de muffins, "tortitas", unes pastetes alemanes i sirope d'agave, mel, mermelada per acompanyar-hi.
També hi havia iogurt a granel, cereals, philadelphia normal, que tots coneixem i philadelphia de maduixa.


Dins l'apartat de begudes, hi teníem llet sencera o desnatada per acompanyar al dolentíssim cafè americà i suc de taronja que et venien a servir cada cop que els hi demanaves.


Una bona dada a destacar, és que aquí es disposava d'una gran varietat de fruita fresca: pomes, plàtans, kiwi, pinya, aranyons, etc...

En resum, un esmorzar americà, correcte, però no a l'alçada del que m'esperava per tractar-se d'un hotel de la cadena Sheraton, ja que no m'imaginava que hauríem d'anar a un local d'una franquícia en lloc de disposar d'un espai propi de l'hotel on poguéssim escollir un altre varietat d'aliments per esmorzar.


18/1/15

[Viatge #NY] Dinem al @TimHortons de #Canada

Després del sopar que vam fer la nit anterior al TGI Fridays (@TGIFridays), l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diria cert personatge que conec ;)) per anar a visitar Toronto.
Així doncs vam pujar a l'autobús que ens passava a recollir davant el nostre hotel, el Sheraton At The Falls (@Sheratonatfalls), i vam fer l'hora i tres quarts escassos que ens separava de Toronto.


No us avorriré amb detalls sobre la ciutat, només comentar-vos que és una ciutat molt ben preparada per les baixes temperatures que assoleix a l'hivern. La guia que vam tenir a Toronto, que era colombiana, ens va comentar que al principi d'anar-hi a viure li va costar molt adaptar-s'hi pel clima.
La ciutat disposa de moltes zones subterrànies equipades de comerços, cinemes, restaurants i diverses zones de lleure per tal de passar l'estona a cobert de la fred de fora.

La visita va durar només un matí, en el qual ens van dur a veure la zona universitària, repartida en diferents facultats per tota la ciutat, l'ajuntament, les galeries Allen Lambert Galleria, dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i l'emblemàtica Torre de CN.


En tornant, ens vam quedar a fer una visita al Niagara Falls canadenc, per poder visitar les Cataractes del Niàgara, aquest cop des de la part canadenca i potser, al meu veure, la part més espectacular i bonica de veure, ja que a la banda americana, es veuen de més lluny i només hi ha hotels i un casino.

 

Així doncs, en un moment va ser l'hora de dinar i ens van deixar aproximadament una hora i mitja per anar a dinar on volguéssim.


La nostra el·lecció aquest cop va ser un Tim Hortons (@TimHortons), una franquícia canadenca de fast food, especialitzada en entrepans, donuts i brioixeria, amb més de 3000 locals.


Els entrepans que vam escollir són:

- Chicken Salad. Aquest entrepà està fet amb pollastre assaonat, ceba, api i pebrots barrejats amb maionesa i pebre. Rematat amb enciam i tomàquet.

 

- Extreme Italian. Aquest està composat d'enciam, tomata, diverses capes de salamis sal-pebrats, llesques de parmesà i herbetes per condimentar.


D'acompanyament unes xips fregides artesanes calentes i de beure una llimonada i una Pepsi.

 

7/1/15

Formatge Monterey Jack

També conegut com Monterey Sonoma Jack, o Jack, l'organització estadounidensa d'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) li va donar el seu nom oficial l'any 1955 per acollir totes les varietats que hi havia aleshores al mercat. S'ha polemitzat sobre qui el va crear, i els personatges de les diferents histories són tan colorits i àcids com el propi formatge.

A mitjans del sigle XIX, Dª Juana Cota de Boronda va fer un formatge anomenat Formatge del País i el venía de porta en porta per mantenir els seus 15 fills. Se sap que Domingo Pedrazzi, de la valla Caramel, va crear un fomratge similar al qual s'habia d'aplicar pressió amb un aparell anomenat "housejack". El va nomenar Jack Cheese de Pedrazzi.
Però fou el perspicaç i gens estimat empresari local David Jacks qui va reivindicar la creació del Monterey Jack; es diu que va robar la idea del Formatge del País i va començar la seva producció fent servir la let dels seus 14 ranxos lleters a la dècada de 1890. Jacks va comercialitzar el formatge amb el nom Jacks' Cheese.
No hi ha dubte que fou David Jacks la primera persona que va fabricar el formatge a gran escala. No obstant, segons les investigacions de Wendy Moss al 1966, van ser els monjos franciscans qui, al segle XVIII, van introduir la recepta originaria d'Espanya a través de Mèxic. La recepta era la d'un formatge tou i cremós conegut com Formatge Blanc País.
Actualment, el Monterey Jack és un dels formatges americans més apreciats i suposa al voltant del 10% de tota la producció de formatge de Califòrnia.

Young Jack (tendre)

Característiques: El Young Jack té un sabor làctic molt suau. A vegades s'amaneix amb espècies, pebrots o jalapeños. a versió de granja és quasi fluida, fa olor a terra i a xampinyons, amb un sabor cremós i dolç i amb tocs avellanats i una certa acidesa cítrica.
El Mezzo Secco és un Jacks fresc més ferm. El Dry Jack és el més ferm de totes les varietats. Va aparèixer a la dècada del 1930 com a alternativa al Parmesà; és ferm, té un interior de color groc daurat i un profund sabor àcid amb cos que acaba dolç i amb un gust a fruits secs. El millor exemple del Dry Jack, ho fa Ig Vella, de Vella Cheeses, a Sonoma.

Mezzo seco Jack (semicurat)

Consells de degustació: L'elàstica textura del Young Jack és perfecta per fer al grill, per aperitius i plats mexicans. Combina perfectament amb una cervesa ben freda o amb una sidra. El Dry Jack és perfecte per salses, truites, suflés o ratllat a la pasta, tacos i enchilades.
Necessita la profunditat d'un dels magnífics vins negres de Califòrnia.

Per saber més: Al mercat es troben moltes versions del Jack, i també de sabors afegits que estan guanyant popularitat.
El procés d'elabració del Young (tendre), el Mezzo Secco (semicurat) o el Dry (curat) és similar, la diferència està en la maduració.
Els formatges es deixen curar unes cinc setmanes, fins que s'endureixin els bordes. En aquest moment, el formatge és tou i elàstic i està llest pel seu consum com a Young Jack, és a dir, tendre. Les varietats més curades es cobreixen manulament amb una mescla especial d'oli vegetal, cacau i pebre, que garantitza que el formatge es vagi assecant lentament durant els següents set mesos, a vegades més. Solen estar-hi entre 7 i 12 mesos en estants de fusta a la bodega.

Dry Jack (curat)
Fitxa tècnica:

Origen: Califòrnia, Estat Units
Maduració: 1-12 mesos
Pes i forma: 2'5 kg, tambor
Dimensions: Varies
Llet: vaca
Classificació: Fresc (Young Jack), semicurat (monterey Jack), curat (Dry Jack)
Productor: varis

Nosaltres vam provar un Monterey Jack al TGI Fridays de Niagara on the Falls.

Text extret del Libro delQueso, Juliet Harbutt

13/12/14

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.


Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.


Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).


En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)


Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 
 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.


- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.