Mostrando las entradas para la consulta mas pla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mas pla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

29/5/15

Restaurant Mas Pla

El Restaurant Mas Pla és un restaurant situat a Borrassà on pots trobar cuina tradicional catalana.
Ofereixen un menú els dies laborables i carta les caps de setmana. A destacar el seu arrós dels dijous, dia per excel.lència on trobem aquest plat als menús.

Nosaltres vam aproditar el dia festiu a Figueres i laborable a aquest petit poble de l'Alt Empordà per degustar el menú de diàri.
Un menú ben triat amb 4 plats de primer i 4 de segon a triar i alguns postres.

Abans del menú ens van oferir unes patatones braves, prou bones.


En el menú d'aquell dia hi havia:

De primers:

- Pastís de verdura i marisc, excel.lent presentació. De textura fina i gustosa, amb acompanyament de mesclum i una gamba


- Canelons de la casa, pel meu gust els hi faltava beixamel i la carn de la farsa no em va saber agradar, tenia un gust molt fort


- Saltejat de verdures amb bolets i pernil, ben presentat, correcte la combinació de verdures amb el carbassó, pebrot vermell i l'escarxofa, més vella aquesta ja, quina llàstima perquè el plat era molt bo. Generosa quantitat de bolets al plat. El julivert sec no m'hi acabava de fer el pes, una vegada vaig sentir a un cuiner dient que no hi aportava res al plat i des d'aleshores quan el veig hi penso.


- Amanida de formatge de cabra amb fruits secs

De segons:

- Arrós

- Bacallà a la llauna amb guarnició de mongetes, patata bullida i cloïsses. El bacallà cuinat amb oli d'oliva i pebre vermell i empolsat amb julivert. Ben cuinat i gustós.


- Dos altres plats que no recordo i que al dir el menú de paraula, al sentir bacallà ja vaig parar d'escoltar

De postres vam optar pel tiramisú, casolà i molt bo, fet amb melindro sucat de fons i una gruixuda capa amb mascarpone i nata molt fina i esponjosa. Ben presentat amb el seu cacau al cim.


El meu pare va agafar grana seca amb moscatell, també oferien gelat, crema catalana, flam, entre alguna altra proposta.


El preu del menú va ser de 12 euros, amb aigua, pa i vi inclosos, cafè a part. Una bona relació qualitat-preu i un bon servei, ràpid i amable.

30/5/16

. @mercatlleo Tast de vins i formatges I



Divendres passat, dia 20 de maig vam tenir el privilegi de fer un Tast de formatges i una Cata de vins del Celler Vinyes d'Olivardots. Organitzat per la Pilar, del bloc Les receptes que m'agraden i fet a l'Aula Gastrònomica del Mercat de Lleó, va ser tot un èxit.


El Celler Vinyes d'Olivardots va nèixer l'any 2006 a Capmany i enfoquen varietats autoctònes fent vins singulars. Els seus vins han obtingut diversos premis i distincions com en la passa edició de la guia de vins de Catalunya 2016 en què el seu vi Vd'O 7.13, monovarietal de Garnatxa roja, blanc De Gresa va ser escollit el millor vi blanc de Catalunya, puntuat amb un 9.78. A més tots els seus vins presentats van obtenir puntuacions per sobre els 9.5 punts.


A la passada edició Alimentària 2016 es va fer el concurs de la prestigiosa guia francesa Gilbert&Gaillard, la segona més important del món i present a 22 països, en que el celler Vinyes d'Olivardots va guanyar 3 medalles d'or i 1 medalla d'argent. I el passat 4 de maig en un acte a l'Escola d'Hostaleria de Girona en què era present el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, es va fer entrega de la distinció de Producte Excel.lent de la guia Girona Excel.lent a dos dels seus vins; Vd' 6.11 i Blanc de Gresa 2012.

En aquest post us explicaré la part dels formatges i al proper tota la part dels vins.


En total varem provar 11 formatges, entre catalans, francesos, italians i un d'anglès, tots de gama alta i maridats amb els excel.lents vins de Vinyes d'Olivardots. Anem a veure'ls.

Amb l'explicació d'en David, de la parada Del Petit Productor, vam tastar formatge artesans de petits productors locals:

1. Mas Borni, elaborat amb llet de vaca i de gust persistent.

Llet: crua de vaca
Tipus: pasta semi dura, premsada, escorça rentada
Aspror: suau

El Mas Borni, a Llagostera, porta varies generacions de masovers produint llet de vaca, actualment amb un ramat d'uns 60 animals acuradament seleccionats. Fa uns mesos, amb la col.laboració del ben tornat Juli Schmid, mestre formatger amb una llarga experiència a França, van iniciar una aventura formatgera que està donant uns fruits excel.lents. La Mola de Sant Feliu és un formatge fet amb llet crua de vaca, de crosta natural rentada, fet que li dóna un color taronja i una aroma característica. Té una olor suau però present matisada per les notes florals que la llet transmet al formatge. De textura semidura i poca aspror, permet un tast en boca mantegós, amb un records de prats, i un final llarg i persistent. Es pot trobar en peces petites d'uns 360 gr, però també en peces mitjanes (d'uns 1000-1300 gr) i grans (d'uns 3-4 kg). Tot sol o acompanyat amb una llesca de pa torrat amb un raig d'oli d'oliva verge extra resulta fantàstic. També es pot utilitzar en amanides o fos sobre patates, carn...


2. El Serrat, de Más Farró

Llet: crua d'ovella
Tipus: pasta semit tova, pell natural
Maduració: mínim 8 setmanes
Aspror: mitja a suau

El Serrat és un tipus de formatge tradicional dels Pirienus recuperat a finals del segle passat per alguns elaboradors. El Serrat de Mas Farró el produeix en Casimir Puigdevall al Mas Farró, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Aquest formatge es fa artesanalment amb la llet crua de les ovelles Lacauen (la mateixa raça amn què es fa el Roquefort) que tenen al mas. De coagulació làctica i pasta semi tova, passa un temps de maduració d'unes 8 setmanes a la cava. És elaborat de primavera a tardor. És un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color groc, amb una pell molts fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En boca, de gust intens, una mica picant, lleugerament làctic, mantegós al paladar i amb retrogust pronunciat típic dels formatges d'ovella. Aquest formatge marida molt bé amb torades impregnades d'oli d'oliva verge. També es pot incorporar a amanides d'escarola o créixens. Amb fruits secs i en forma de daus molt petits resulta excel.lent.

Combina bé amb una copeta de vi blanc i també amb codony. Us diré un secret i és que el serveixen al millor restaurant del món, El Celler de Can Roca.


3. El Red Bunch, de Le Bolut

Llet: crua de cabra
Tipus: pasta tova, ecsorça florida
Maduració: mínim 3 setmanes
Aspror: mitjana

El Wild Brunch és un formatge fet amb llet crua de cabra i recobert per pebre vermell de la VEra que fa en Santi Nudelman, un noi argentí arrelat a Galliners, a la franja de terra que en Pla anomenava el Terraprim, entre les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, És un formatge cremós, mantegós, que sorprèn per la seva untuositat, amb records dolços de la llet. El pebre vermell de la Vera, dolç i fumat, complementa i arrodoneix el tast. El recobriment el fa en Santi formatge a formatge per tal d'aconseguir la maridació perfecte. Es presenta en format petitó, d'uns 6 cm de diàmetre i 120 gr de pes. El formatge tamné el pot recobrir amb fines herbes o amb pebre negre, llavors els anomena Wild Brunch i Black Brunch. Però si es vol percebre el tast directe, despullat, del formatge, llavors tenim l'Itou, en el que podem observar el blanc trencat de l'escorça. Aquest formatge, a l'anar amridat amb el pebre vermell és perfecte per degustar-lo directament amb una bona torradeta de pa artesà i un xic d'oli d'oliva verge extra.

La llet per a l'elaboració dels formatges no prové de ramat pròpi i us diré una altra curiositat, que el nom de la formatgeria Le Bolut ve de la paraula boludo, ja que en Santi és argentí.

 
De la botiga Petit Paradís ens van explicar i vam provar:


4. Cantal, un formatge francès elaborat amb llet crua de vaca que pastura amb herba de la zona d'aquesta muntanya.
Una particularitat que té aquest formatge és la seva textura com mantegosa que l'aconsegueixen madurant el formatge 15 dies, per després treure'l del motllo, tornar-lo a premsar i amassar-lo. Això li confereix una massa mantegosa però no gramillonada.


Quan a l'escorça se la fa ell mateix, és la mesura de protecció de l'exterior que té,és la seva casa i a l'hora el seu vestit. Pensem que el formatge és viu i va evolucionant.
Per a menjar-lo sol els de la zona ho fan amb pa de sègol i una llesca fina de formatge amb melmelada de fruits vermells.
Queda molt bo en raclettes i fondues, gràcies a la seva pasta elàstica.
També és excel.lent per fer un aligot, una especialitat gastronòmica occitana, que consisteix en un purè de patata amb all i cantal.
Una curiositat d'aquest formatge és que antigament s'emprava com a moneda de canvi, pagant així cantals.
Hi dedicaré un post més endavant a explicar-lo.
 

5. Morbier, formatge francès fet amb llet de vaca molt utilitzat en raclettes. Destaca per la cendra que té a la meitat del formatge, que el parteix en dos.


Segons ens van explicar al tast, originalment es realitzava el formatge amb la llet munyida del matí i del vespre. Com que en moltes ocasions el pastors estaven aïllats dalt la muntanya, primer es posava a dins el motlle la primera munyida del matí i s'hi escampava una capa de cendra al cim per tal que es formés una capa protectora al cim fins a esperar a la munyida del vespre.

 

Cal dir però, que actualment ja no es produeix el formatge a partir de dues munyides tot i que es manté la capa de cendra per una pura qüestió estètica i de tradició. Us l'explicaré en un altre post.


6. Roquefort Papillon, formatge francès del quan en vaig parlar en un post fa un temps.


Afegirem però que de Roqueforts n'hi ha molts i concretament el que varem tastar va ser un Roquefort Papillon, D.O. madurat en coves amb molt bona ventil.lació i amb el fong natural Penicilium roqueforti i elaborat amb la llet ecològica de les ovelles autoctònes de ramaders que ells controlen. L'afinació els permet la gran qualitat d'aquests formatges.


De la parada Bottega Toscana del Mercat del Lleó vam tastar els italians amb les puntualitzacions del noi italià:

7. Pecorino Toscano D.O.P, formatge d'ovella (pecora en italià vol dir ovella). Considerat un dels millors formatges d'ovella.  Us l'explicaré més endavant.


8. Gorgonzola. vam tastar un entre-deux, és a dir amb curació de sis mesos, ja que el gorgonzola es classifica segons la seva maduració en joves, entre-deux (entre les dues) i vells. Teniu més informació al meu post.

Segurament ja ho sabreu però el gorgonzola combina a la perfecció amb peres i nous.


9. Parmesà, D.O. amb 18 mesos de maduració. Un excel.lent parmigiano reggiano el que vam tenir el gust de tastar, concretament de la zona de Caseifici, el qual ha guanyat varis premis.


Us explicaré un petit secret que ens va comentar sobre el formatge Grana Padanohttp://www.vadeteca.cat/2015/01/formatge-grana-padano.html, provinent del Nord d'Italìa. Voleu saber perquè acostuma a ser molt semblant al Parmesà però més econòmic? Doncs perquè a la llet hi posen lecitina d'ou per augmentar-ne el volum i així abaratir el cost. Ell no en menja mai, aleshores per algu serà :)


10. Burrata. Es tracta d'un formatge fresc de massa cremosa, mescla entre mozzarella i nata.
Se serveix com a aperitiu, amb la pasta, amb anxoves o amb amanida combina molt bé. Prové de la zona de Giulia.


L'ultim formatge del tast, ofert per la carnisseria Gironell:

11. Stilton D.O.P, formatge inglès. Produït al Regne Unit i amb molt de consum intern, ja que només un 10% del que produiexen s'exporta, l'altre 10% restant és per a pròpi consum.


S'elabora a 3 comptats de Nottingham i només sis formatgeries de tot el món tenen l'autoritzacó per fer-lo. Si en voleu saber més sobre la seva història, hi dedicaré un post en els propers dies.


En resum una vetllada molt didàctica i interessant acompanyades de dos grans productes com són el vi i el formatge.

30/12/17

Formatge La Mola del Mas Borni

La Formatgeria Mas Borni, situada a Llagostera (El Gironès) elabora els seus formatges amb la llet de vaca crua de les seves pròpies vaques des de varies generacions. El ramat consta de 60 vaques i la llet és produïda i transformada a la mateixa granja. Només així poden assegurar unes característiques òptimes en tots els processos que donaran uns làctics d'una bona qualitat. També crien vedelles per tal que donin una llet amb propietats ideals i saludables.


18/5/15

Pa amb Farina de Girona


Ahir en motiu de la 2a Fira del Pa celebrada a Cistella, va tenir lloc una xerrada per part d’IRTA, Productors, Farineres i Flequers Artesans sobre el pa elaborat a partir de la farina Km0.

El Sr. Joan Serra, tècnic de l’IRTA-Mas Badia i el Sr Josep Mª Font, administrador i flequer de Pa Fosu S.L. de Torroella de Montgrí, ens van explicar quines característiques tenia la farina de Girona i quins paràmetres havia de complir de cara al flequer per tal de poder fer un bon pa. Perquè un pa bo parteix d'una farina de qualitat, com la de Girona, que ara la coneixerem una mica més.

De fet tot comença quan els flequers que treballen bé i amb farina de qualitat volen donar a conèixer l'origen d'aquesta farina emprada per a fer el pa que comercialitzen. Aleshores presenten un pla sectorial a la Generalitat i signen un protocol, amb una sèrie de drets i obligacions, per adherir-se al projecte "És Farina de Girona". Anem a veure quines condicions compleixen.

Elaboració i distribució de la farina

  • Control de qualitat a l'entrada del blat
  • Emmagatzematge i molturació del blat durant l'any
  • Les terceres queden en propietat de les farineres participants
  • La distribució de la farina arreu dels integrants de Flequers Artesans*


Finalitat del projecte

L'objectiu és obtenir una farina certificada a partir d'un conreu integrat de blats per productors seleccionats per l'IRTA-Mas Badia, on la seva transformació en farina és realitzada per les farineres gironines i finalment poder-ne elaborar pa pers alguns membres del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines.


Valors d'"És Farina de Girona"

- És un pa de qualitat (blat/farina de qualitat-talent Flequers Artesans)
- A partir de blat certificat en producció integrada (garantia de respecte pel medi i la salut de les persones)
- i de proximitat (els nostres pagesos, fariners i flequers)

Els Flequers Artesans volien fer una diferenciació de producte, per una banda fent pa a partir de farines de proximitat, com la de Girona i, per altra banda, elaborar un pa diferent, el Pa de Tramuntana.


El "Pa de Tramuntana", l'elaboren 75 flequers artesans i es el trobem ens més de 100 punts de venta.

És un pa que va ser presentat al desembre del 2011.
És un pa elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues (Florence Aurora i Soissons) seguint uns paràmetres de Producció Integrada* pels Pagesos de la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Es presenta en forma de xusco/xato de 400 grams amb una etiqueta identificativa (una hòstia segellada a cada pa).


Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques (gust, tacte, olor i color) molt especials: el color bru de la crosta amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb molts matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades que, quan te'l poses a la boca i tanques els ulls, pots escoltar focs d'artifici al mossegar-lo.

El conreu integral d'aquests blats permet el respecte el medi ambient vetllant per la salut de les persones i, sobretot, destaquem que és un producte local, d'aquí, de Km 0.

Les particularitats de l'entorn natural de la zona repercuteixen en les característiques dels blats; són determinants les característiques climàtiques, així com el bon fer del pagès.

Els Flequers Artesans li donen el seu toc mestre que fa que elaborin, amb les seves mans, aquest pa amb excel.lents resultats.

El Pa de Tramuntana és el resultat de molts anys de treball conjunt entre el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, Triticatum. IRTA i la Generalitat de Catalunya.

Concretament per a produir la farina demandada per tal d'elaborar el Pa de Tramuntana se sembra un 25% de la varietat antiga millorant Florence Aurora i un 75% de la varietat vella Soissons.


Valors del "Pa de Tramuntana"

- Varietats velles de farines: Florence Aurora i Soissons
- Zona de producció (Àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà)


* I que és exactament la Producció Integrada?

Doncs bàsicament es tracta d'un sistema per a la producció de blat tou per l'elaboració de farines per a la panificació que agrupa tot una sèrie de principals obligacions dels productors:

- Utilitzar llavor certificada (R1 o R2)
- Omplir un quadern d'explotació (col.laboració projecte)
- Rotació de conreus (no menys de 3 cultius)
- Balanç de nutrients i anàlisis del sòl (cada 5 anys) (a càrrec del productor)
- Ús de productes fitosanitaris autoritzats
- Prioritzar mètodes de lluita de plagues i malalties segons llindars
- Calibració de la maquinària de tractaments

Seguir la norma tècnica per a la producció integrada de cereals d'hivern del Consell Català de la Producció Integrada.
El blat també és sotmès a una anàlisis multi residus i a una fertilització Nitrogenada, per tal que tingui una bona quantitat de proteïna, que és el que després servirà per a treballar el pa.
A més aquest blat ha de tenir uns mínims de qualitat:

- Índex de caiguda superior o igual a 280 segons
- Degradació proteolítica menor de 15 %
- Humitat del gra menor del 13 %
- Impureses menor del 2 %
- Pes específic major de 75 kg/hl
- Contingut en proteïna:
  • blats millorants menor del 13 %
  • blats panificables menor del 11 %
- Contingut en micotoxines
- Metalls pesants (Pb menor de 0,2 mg/kg; Cd menor de 0,1 mg/kg, ètc.)

En la producció global d'elaboració del pa intervenen diferents actors:

- Productors
- Fariners
- Flequers del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines

Amb tota aquesta explicació, més tècnica potser, m'agradaria mostrar-vos que el producte que ens sortirà d'aquesta farina tindrà una excel.lent garantia i uns valors:

- La qualitat
- Les propietats organolèptiques, és a dir el seu gust, la seva textura, olor i color
- Respecte pel medi ambient
- Respecte per la salut de les persones
- RSC Responsabilitat Social Corporativa
- Respecte pel paisatge
- Respecte pels oficis

Objectiu:

L'Excel.lència del pa, combinat amb la farina d'aquí i el talent dels Flequers Artesans.


Com a curiositat us deixo amb les dades de la collita que es va fer el 2015:

22 pagesos participants al projecte
Camps conreats en 5 comarques gironines
260ha sembrades.
1.176.000 Kg de blat obtingut
I és que el pa fet amb "És Farina de Girona" és d'aquí, és de qualitat, és salut, és bona, és l'excel.lència del pa.

I ja per finalitzar, un parell d'enllaços interessants. En el primer podreu accedir al cercador de fleques del Gremi adherits al projecte, per tal que busqueu la més propera a la zona on viviu i l'espot que forma part de la campanya que han engegat per tal de fer-ne promoció.

27/6/16

[#Vi] @BiblioFigueres i en Josep Pla

El passat divendres 10 de juny, es va celebrar la segona jornada de la IVa edició de Biblioteques amb D.O. que s'han organitzat aquest any a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, ens han volgut apropar una mica més a en Josep Pla i el seu particular punt de vista sobre la gastronomia i els vins, en aquest cas de la mà l'escriptor Adrià Pujol Cruells i l'enòleg Jordi Esteve on ens van voler fer fer partícips del tarannà del carismàtic autor.


En aquesta ocasió, pel maridatge amb els productes locals també ens van acompanyar del celler Can Torres i dels formatges artesans Mas Marcè.


Mentre anàvem escoltant la conversa entre en Jordi i l'Adrià, la Bàrbara ens va anar introduint i explicant una mica els diferents vins que anàvem a provar a continuació. El celler Can Torres és de relativa nova creació, ja que només fa 10 anys que existeix i produeix un seguit de vins naturals, fidels a la seva manera de pensar i bon fer.

El primer és l'Anyet, un vi blanc natural de garnatxa blanca i roja. Sorprèn pel seu gust, normalment els vins blancs solen ser més suaus però aquest amb l'aroma ja et deixa entre veure el que t'espera.
De gust dolç i potent, deixa molt bon sabor en boca.


El segon vi que vam poder provar es diu Murtra. Es tracta d'un vi negre vinificat amb únicament amb la varietat d'Ull de Llebre.


Ja per acabar, i per mi, el millor de tots, el Demontre. És un vi negre vinificat amb les varietat de garnatxa negre i samsó, en un 85% i 15% respectivament.
Es tracta d'un vi negre de sabor suau, no massa astringent i amb un punt dolç.


Com a sorpresa per tancar el tast de vins, un de dolç, l'Ambre, vinificat 100% a partir de garnatxa roja. D'aspecte daurat fosc i un gust força pronunciat en boca, d'aquells que pots anar fent glopets mentre la vas fent petar amb els amics i sense adonar-vos'en, us acabeu l'ampolla. ;)


La nota final ens la va dur en Sebastià Roig, l'actual escriptor de capçalera de la biblioteca Fages de Climent, on en un moment ens va saber relacionar diversos conceptes que a priori no semblen tenir res a veure entre sí com poden ser escriptors, vins, tramuntana i el gran plaer per la lectura.


En definitiva, una gran jornada per començar el cap de setmana de la millor manera possible.