Amanida de gamba vermella amb xampinyons

D'amanides se n'han de menjar! Normalment a la gent li solen agradar més que la verdura bullida i per això són un bon recurs. No obstant les podem fer més divertides o menys i també més calòriques o menys.

Tot i que amb imaginació poden ser les dues coses alhora, com és el cas de l'amanida que us presento avui:

Amanida de gamba vermella amb xampinyons

.@noodlesandfun Dinem a l'Udon

Els restaurants Udon són una cadena de restaurants especialitzats en la preparació de fideus asiàtics o noodles. Estan repartits per tot Espanya i tenen una filosofia clara, menjar ràpid, equilibrat i nutritiu servit en un entorn de disseny, a un preu competitiu i amb un servei orientat al client.

.@Lagritta Pizzeria La Gritta

Cadaqués agrada a tothom, és un poble de mar molt bucòlic i amb molt d'encant. Cada estiu el visiten molts turistes i gent del país.

.@lacalendula i el seu Menú Silvestre

El Restaurant La Calèndula es troba a l'antic teatre del poble medieval de Regencós on la xef Ioalanda Bustos elabora una cuina creativa amb flors, herbes, arrels i fruits silvestres. De fet aquesta és la seva particularitat. Unes flors que ella mateixa surt a buscar al camp, com hem vist en un post anterior.

El Restaurant és preciós, amb un ampli menjador, lluminós, amb unes vidrieres que donen al gran jardí, amb piscina i flors que també proveeixen al restaurant. Disposen d'una gran vinoteca situada just a l'escenari del teatre on trobem vins locals i del país.
Realment un menjador on t'hi sents a gust i relaxat des del primer moment que entres.

.@RestaurantDraps

Situat al bell mig del Barri Vell de Girona trobem el Restaurant Draps, un lloc ideal per a menjar plats per a compartir.
El restaurant és acollidor, decorat amb pedra i fusta. Disposa de dos nivells, amb una planta baixa més íntima i a dalt, un espai més petit, seguit d'un nou menjador més ampli i lluminós.
Els gots de colors de les taules sempre m'han cridat l'atenció, tot i que les trobo ben presentades. Personalment és un restaurant que m'agrada, tant per la decoració com per la cuina que elaboren.

Com ja he dit els plats són a compartir, ja que es presenten en quantitats generoses o expressament dues unitats del plat que demanis, servit en un plats llargs per a la ocasió. També tenen plats individuals, per aquells a qui no els hi agradi compartir ;)

La idea de posar el plat al mig i dividir-lo en dos perquè cadascú vagi menjant la seva part m'agrada. Trobo que es crea una complicitat amb la parella que potser en un altre restaurant no es crea. Aquí vas menjant, vas xerrant i vas opinant del plat, ja que ambdós mengeu el mateix.

Nosaltres vam fer diversos plats a compartir:

Primer de tot per picar uns xips de moniato amb sal, molt bons, qualssevol mengi patates quan hi ha aquests xips vegetals, que a mi particularment m'encanten. No sols perquè són més sans, sinó perquè també els trobo més bons i visualment, quan els barregen amb patata violeta o iuca, donen color a taula.

I ara a gaudir!

El Figón, Bilbao

Antigament un Figón era una casa de menjars on es donava beure i menjar per un preu modest, tot i que amb productes de no massa qualitat.

Nosaltres a Bilbao vam anar de pinxos, tal com mana la tradició. Després de passejar pels seus concorreguts carrers vam fer parada cap a quarts de vuit de la tarda a El Figón, un bar situat al centre de Bilbao i on ofereixen una barra plena de pinxos de tot tipus.

Brotxeta de llagostí amb pernil salat i kataifi

A qui no li agraden les típiques cosetes que trobes per picar quan vas convidat a alguna casa? Que si piruletes de parmesà, que si gotets de vichyssoise, que si olives amb gelatina de martini... Avui dia, entre els programes de la televisió, les xarxes socials i les sortides a diferents restaurants tohom qui més qui menys té més desimboltura a l'hora de cuinar i sobretot a l'hora d'agafar idees per quan tens invitats.

Això va molt bé, tant per quan vas a casa d'algú, com per quan ets tú l'amfitrió. És a dir que avui us mostro una proposta, que de fet vam tastar de la mà del cuiner del Restaurant Nou Trull d'en Baserba.

Ingredients:

• llagostins
• pernil ibèric
• pasta kataifi

Elaboració:

Enfilem el llagostí en un pinxo i l'emboliquem amb una llesca de pernil ibèric. L'envoltem amb la pasta kataifi i el fregim en oli d'oliva verge extra ben roent, per tal que ens quedi ros.
El servim calent i amb un allioli suau.

Consells de degustació:

Podem embolcallar el llagostí amb bacon enlloc de pernil salat, tot i que el fariem més calòric. També podem fer servir gamba o escamarlà per a la brotxeta.
El fet de fer servir la pasta kataifi és per donar-li el toc d'originalitat al tast, a més permet fer-li varies formes: com un niu, cilindres, ètc.

Amanida tèbia de gambes i bolets

Avui us presento una amanida, que tots sabem que es poden fer amb molts d'ingredients diferents. Aquesta la farem una mica més sofisticada, ja que hi incorporarem gambe si bolets i, a més, la farem tèbia, que ja estem a l'hivern.

Ingredients per a una amanida:

• mesclum d'enciam: escarola, canonges, rúcula i xicoira
• 2 tomàquets xerry
• 1 carrota ratllada
• 100 g. bolets aproximadament, rovellons en el meu cas
• 3 gambes vermelles

Per a fer la vinagreta:

• oli d'oliva verge extra
• vinagre de mòdena
• el suc de coure les gambes
• el suc de coure els bolets
• sal i pebre negre

Elaboració:

Repartim el mesclum d'amanida en un plat i hi incorporem la carrota ratllada i els tomàquets xerry partits per la meitat.
Per altra costat, rentem els bolets ben nets, els tallem a tires i els fregim amb un raig d'oli d'oliva. Una vegada cuits els reservem i guardem el suc que deixin anar.
En una altra paella hi fregim les gambes, volta i volta, que no quedin seques i les traiem del foc.
Incorporem els bolets repartits pel plat i les gambes, tot calent.
Fem la vinagreta  amb l'oli sobrant de coure els bolets i també el de coure les gambes. Hi afegim viangre de mòdena, oli d'oliva, sal i pebre i barregem tot.
Evoquem la vinagreta sobre el plat muntat d'amanida i servim.

És una amanida resultona, fàcil de preparar i molt gustosa, ja que el fet d'incorporar-hi els sucs dels bolets i les gambes hi dóna un gust especial.

I amb aquesta amanida participo a la llista de "7 amanides per començar bé l'any" del blog "To be Gourmet". M'agradria que pogués ser la que ocupés el setè lloc :)

Restaurant Siloc

Dissabte passat, per a celebrar l'aniversari de la meva sogre, ens varen convidar a un restaurant molt bufó que es troba la Creueta de Girona. Es tracta d'una masia del S. XVI envoltada de natura, amb uns amplis menjadors i jardins i on s'hi celebren molts casaments. 

El restaurant Siloc ofereix una cuina catalana d'alt nivell. La seva carta és força extensa, sempre amb productes de temporada. També disposen de menús diaris, el gastronòmic i el de cap de setmana, que és precisament el que vam fer nosaltres.

 

En el menú del cap de setmana es pot triar un primer plat, segon plat i postres entre tres opcions. També inclou el vi de la casa, l'aigua i el pa. El preu és de 25'50 euros, bona relació qualitat-preu.

Atesos per un cambrer molt agradable ja ens porta un entreniment:

- Una sopa de peix: servida en un bol petit i amb picatostes al cim, tenia un gust intens de peix i gamba.

I seguidament vam passar al primer plat, que en realitat era un segon però el vam demanar com a primer plat:

- Arrós mar i muntanya: molt ben executat, l'arrós al punt, un pèl caldoset, i amb pèsols, sèpia, musclos conill i gamba llagostinera. Un gust potent i bo i un plat molt generós.

De segon vam demanar un plat estrella de la casa:

- Cabrit a la brasa: bonissim, ben cuinat amb el gust que li confereix la brasa a la carn tendra del cabrit. Servit acompanyat d'unes patates panadera i ceba al forn i un espàrrec verd. Em va agradar molt aquesta carn.

I de postres vam fer país:

- Un català: gelat de turró amb ratafia i nous caramelitzades. Excel.lent combinació i bona quantitat de nous.

Ja no podiem més, entre l'arrós i la carn, tot i així per digerir, un cafetó no va venir malament.

Cal dir que mentres dinavem, vam veure passar diferents plats i tots eren molt abundants.

Marisqueria Gil's

Fa uns dies vam provar un restaurant que ens van recomenar uns amics gourmands que tenim. Es tracta d'una marisqueria a Banyoles, situada davant de l'estany, i força coneguda ja que els amos són un dels dos germans que duien la famosa Can Blanco de Girona.

La Marisqueria Gil's són un establiment familiar que es dedica al peix i marisc totalment fresc. Disposen de diferents menús, tots amb bones combinacions de peix i marisc i amb una excel.lent relació qualitat-preu.

El restaurant és elegant i el servei atent. Nosaltres vam triar el Menú Gastronòmic ja que tens tot un pica-pica de marisc i després un segon a triar i postres de la casa. Inclou vi blanc, un Turbio en aquest cas, aigua, pa a triar entre el de ceba, calent, exquissit, o el de xapata i cafè.

Per picar unes patates palla amb pebre vermell, molt fines i unes olives amb cogombrets molt gustoses, un detall de la casa per entretenir la gana.

Començem amb el despelgament de l'entremès de marisc:

- Cargols de mar i llagostins bullits, acompanyats amb salsa rosa artesana, molt bona

- Musclos a la brasa: deliciosos, un dels plats que més em va agradar. Amb un gust molt potent i una salseta que duien al obrir-los com d'oli i pebre, bonissims

- Cloïsses, navalles i viera: la viera a destacar, un gust exquissit

De segon vam partir-nos dos plats, així ho tastem tot :)

- Escamarlans a la catalana

- Cocotxes amb gambes a l'all cremat

I de postres, un bon suggeriment, un dau de pasta de full amb nous caramelitzades, nata i xocolata calenta. Vam encertar de ple, de tots els postres de la carta, que eren moltes bones i temptadores opcions, aquest era una passada. La veritat és que quan te'l serveixen és impressionant, tant per la seva alçada com pel seu volum. Després quan el comences a menjar, al ser capes de pasta fullada es va aixafant i queda en menys. Tot i així la nata és deliciosa i amb les nous i la xocolata fan una combinació de sabors que què us he dir que no sapigueu ;)

Finalment per rematar el magnífic àpat un tallat molt ben servit amb dos petits fours; un trosset de coca d'ametlla i una galeta de xocolata. Perfectes ambdos, ideals per l'hora del cafè.

Gràcies Ramon per la teva generositat. Un dels molts detalls que sempre tens.

Restaurant Shangai

L'any 1973 es va obrir el primer restaurant xino a Figueres, anomenat Shangai. Situat al carreró de les bruixes, un passatge llarg, estret o obscur, tot i estar al rovell de l'ou de la ciutat. Malgrat tot ha estat i és encara avui dia un resturant xinès de referència i molt estimat pels ciutadans figuerencs.

Obert amb l'empenta de la família Lee, més conegut ara per la tasca del fill Dídac Lee amb el Barça. Molts personatges famosos han passat per aquest restaurant, regentat ara pel tiu d'en Dídac, en Fermí.

El local ben cèntric i conegut per a tothom ja, està decorat amb tons vermells i els seus diferents menjadors són acollidors. L'espai és potser més fosc, segurament perquè queda una mica sota terra, tot i que la presència de les lampàdes vermelles i tot l'ambient en si sembla que et traslladi a la Xina.

La carta és molt extensa, disposen de molts plats com el seu famós ànec Pequin, que s'ha d'encarregar per a poder tastar-lo.
Nosaltres vam fer el menú diàri que està molt bé relació qualitat-preu.
Els cambrers, molt amables, de seguida et porten la beguda i unes patates de gamba per picar, molt típiques :)

De primer vam demanar:

- Tallarines amb verdures: molt ben elaborades amb les verdures fresques i servides amb els plats decorats típics de la porcellana xina.

I de segon jo vaig optar per:

- Vedella amb verduretes: un plat fi, amb un toc caldós, la vedella tallada en tires fines al igual que les verdures.

I en Ramon va demanar:

- Porc amb salsa hoisin: de gust ben intens i bo.

Per acompanyar els plats un bol d'arrós tres delícies, amb pèsol, pernil dolç, truita i carrota.

Finalment els postres, elaborats artesanalment per ells, jo vaig tastar:

- Pastís de pastanaga: força dens, amb nous i prèssec. Servit amb nata.

I el meu home, xocolater com és va optar per:

- Mousse de xocolata: molt ben elaborada, amb un gust potent a xocolata i servida amb una generosa quantitat de nata.

En resum podríem dir que és un bon restaurant xinès, res a veure amb els que corren avui dia. De fet a Figueres està molt ben considerat i feia tant de temps que li devia a la meva parella, que la gent ens el recomanava i encara des que vivim a Figueres junts no l'havíem trepitjat.

Restaurant Mas Pla

El Restaurant Mas Pla és un restaurant situat a Borrassà on pots trobar cuina tradicional catalana.
Ofereixen un menú els dies laborables i carta les caps de setmana. A destacar el seu arrós dels dijous, dia per excel.lència on trobem aquest plat als menús.

Nosaltres vam aproditar el dia festiu a Figueres i laborable a aquest petit poble de l'Alt Empordà per degustar el menú de diàri.
Un menú ben triat amb 4 plats de primer i 4 de segon a triar i alguns postres.

Abans del menú ens van oferir unes patatones braves, prou bones.

En el menú d'aquell dia hi havia:

De primers:

- Pastís de verdura i marisc, excel.lent presentació. De textura fina i gustosa, amb acompanyament de mesclum i una gamba

- Canelons de la casa, pel meu gust els hi faltava beixamel i la carn de la farsa no em va saber agradar, tenia un gust molt fort

- Saltejat de verdures amb bolets i pernil, ben presentat, correcte la combinació de verdures amb el carbassó, pebrot vermell i l'escarxofa, més vella aquesta ja, quina llàstima perquè el plat era molt bo. Generosa quantitat de bolets al plat. El julivert sec no m'hi acabava de fer el pes, una vegada vaig sentir a un cuiner dient que no hi aportava res al plat i des d'aleshores quan el veig hi penso.

- Amanida de formatge de cabra amb fruits secs

De segons:

- Arrós

- Bacallà a la llauna amb guarnició de mongetes, patata bullida i cloïsses. El bacallà cuinat amb oli d'oliva i pebre vermell i empolsat amb julivert. Ben cuinat i gustós.

- Dos altres plats que no recordo i que al dir el menú de paraula, al sentir bacallà ja vaig parar d'escoltar

De postres vam optar pel tiramisú, casolà i molt bo, fet amb melindro sucat de fons i una gruixuda capa amb mascarpone i nata molt fina i esponjosa. Ben presentat amb el seu cacau al cim.

El meu pare va agafar grana seca amb moscatell, també oferien gelat, crema catalana, flam, entre alguna altra proposta.

El preu del menú va ser de 12 euros, amb aigua, pa i vi inclosos, cafè a part. Una bona relació qualitat-preu i un bon servei, ràpid i amable.

Dinar de Nadal

I després de Nitbona ja arriba Nadal. El dia de Nadal cada any és igual, anem a tota la família a casa de la meva àvia, que ara ja té 91 anys, i dinem tots plegats i ens felicitem el Nadal tot dient ben contents: Bon Nadal!!! Jaja, semblem el pare Noel felicitant les festes.

Aquest any com a menú l'hem canviar una mica deixant de costat els canelons que hem menjat molts Nadals. Enguany hem donat pas a les vieries farcides que tan bé cuina la meva tia i també un bon pollastre de pagès rostit amb botifarres, bolets, carrota, ceba i escarxofes. La veritat és que ni jo que no sóc gaire apassionada dels rostits, quan ella en fa un m'encanta. L'any passat el va fer amb orellanes, figues i panses i aquell suquet dolçet tan bo que va agafar amb els fruits secs era una delícia. Tot i això són fan de les curculles que en dic jo, perquè realment no mengem la viera sinó que només les fem servir com a base. Ella les va fer amb rap fresc i gambes i una beixamel per llepar-se'n els dits. És molt bona cuinera la meva tia, llàstima que no tingui blog :)

Entremès amb ensaladilla russa, que després del pica-pica això baixa més

Igualment us posaré la recepta de les curculles perquè creiu-me que val la pena provar-les!

Ingredients:

• una cua de rap fresc ben grossa
• gambes pelades fresques
• llet 
• farina
• nou moscada
• mantega
• oli d'oliva verge extra
• formatge ratllat

Elaboració:

Fregim la cua de rap en una paella amb oli i reservem. Posteriorment passem també les gambes, poquet que no quedin seques.
Paral-lelament preparem la beixamel, posem la mantega a torrar i incorporem la farina a poc a poc i també la llet sense parar de remenar. Hi posem un toc de nou moscada i sal i remenem bé.
Una vegada tenim força quantitat de beixamel, tallem el rap a trossets petits i les cues de les gambes. Barregem bé tot i posem la mescla a la curculla. Hi posem formatge ratllat al cim i ho gratinem al forn fins que el formatge es desfaci.

I una altra recepta que us deixo és la del rostit. Molt fàcil de fer, partint de productes de qualitat ja quasi tens el plat.

Ingredients:

• pollastre de pagès
• botifarres
• barrega de bolets de bosc 
• xampinyons
• pastanaga
• ceba
• 1 cabeça d'alls
• escarxofes
• oli d'oliva verge extra
• vi blanc o conyac (opcional)
  

Elaboració:

Posem en una cassola una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Hi afegim les botifarres tallades a rodelles i el pollastre tallat també i les verdures tallades perquè deixin anar més gust Deixem que cogui tot. Més tard hi incorporem els bolets tallats i les escarxofes laminades ben fines. Ho tenim al foc lent que vagi daurant-se la verdura i la carn i servim.
Opcionalment hi podem tirar un raig de vi blanc o conyac.

De postres vam menjar el típic Tortell de Nadal, el que la padrina en teoria regala al fillol. Així nosaltres aquí a Catalunya mengem el Tortell el dia de Nadal i el dia de Reis.
Cada any l'agafem a una pastisseria molt bona que tenim a Figueres, que no en tenim gaires per triar a la nostra ciutat però aquí fan un Tortell bonissim. D'una massa flonja, toveta i extraordinariament fina i un massapà com cal,  fet amb només ametlla i sucre.. Fins i tot a mi que no em diu gaire res el massapà aquest m'agrada.

En aquesta foto no s'aprecia suficient prou l'esponjositat del tortell però per mi no n'he provat mai cap de millor, encara :)