Neix el col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles

• Neix a la província de Girona el col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles. Els 13 restaurants amb Estrella Michelin de Girona s'agrupen com a col.lectiu per posar en valor aquest actiu, i per promocionar-se i potenciar la gastronomia del territori gironí.

• Girona és la província amb més concentració d'estrelles Michelin per habitant, per sobre de Guipúscoa.

• Es crea un passaport que dona accés als restaurants d'alta cuina de les comarques gironines, que permetrà als seus usuaris gaudir de propostes exclusives.

• Producte excel.lent, formació i restaurants d'alta cuina són els tres eixos que fan possible aquest col.lectiu.

 

El fet que a la demarcació de Girona hi hagi una alta concentració d'Estrelles Michelin és degut a l'exquisit producte que tenim i a les nombroses escoles de formació que han sabut orientar aquest talent creatiu.

I a nivell Europeu, Girona també se situa en primer lloc per davant de ciutats com París, Roma, Londres i Berlín.

Els restaurants que formen part d'aquest col.lectiu són el reflex dels bons cuiners que hi ha al darrera.

Per això era necessari crear aquest col.lectiu Girona, Territori d'Estrelles.

La iniciativa està liderada per Top Gastronomia, empresa gironina formada a aprtir de la unió d'INCATIS, empresa especialitzada amb la creació d'esdeveniments enogastronòmics i amb trajectòria de més de 20 anys en el sector, i Nova Group, empresa especialitzada en màrqueting estretègic ubicada al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona amb més de 10 anys d'experiència en la getsió de projectes d'innovació.

Els 13 restaurants que integren el col.lectiu són:

Germans Roca, El Celler de Can Roca (Girona) ∙ 3 estrelles Michelin
Paco Pérez, Miramar (Llançà) ∙ 2 estrelles Michelin
Fina Puigdevall, Les Cols (Olot) ∙ 2 estrelles Michelin 
Pere Arpa, Ca l’Arpa (Banyoles) ∙ 1 estrella Michelin 
Xavier Cabrera, Els Brancs (Roses) ∙ 1 estrella Michelin
Quim Casellas, Casamar (Llafranc) ∙ 1 estrella Michelin 
Marc Gascons, Els Tinars (Llagostera) ∙ 1 estrella Michelin
Jordi Juncà, Ca l’Enric (La Vall de Bianya) ∙ 1 estrella Michelin
Xavier Lores, La Cuina de Can Simón (Tossa de Mar) ∙ 1 estrella Michelin
Pere Massana, Massana (Girona) ∙ 1 estrella Michelin
Francesc Rovira, Fonda Xesc (Gombrèn) ∙ 1 estrella Michelin
Albert Sastregener, Bo.Tic (Corçà) ∙ 1 estrella Michelin
Víctor Trochi, Les Magnòlies (Arbúcies) ∙ 1 estrella Michelin

Quan aquest col.lectiu faci accions fora de les nostres fronteres emprarà el nom Girona Costa Brava Pirineu Territori d'Estrelles, per tal que geograficament es pugui ubicar el col.lectiu més fàcil.

Cafè Astoria

El cafè Astoria, conegut així pels figuerencs, és d'aquells locals de restauració que fa temps que hi són però que han passat per varies mans i al final ja no saps si ara es menja bé o no i encara menys qui són els amos.

I tot i haver estat reformat, gran part de l'interior de la barra encara es manté intacte. En aquesta barra Dalí hi passava moltes sobretaules i encara avui dia es conserven fotos on hi aparèix assegut a les seves taules, ja que era el cafè preferit d'en Dalí.

De fet la gent que som de Figueres sabem que aquests tipus de terrasses són més per guiris, per tant no hi pots comptar menjar-hi massa bé, tot i que fan uns calamars a la romana prou bons.

I és que els dies asolellats asseure't en una terrasseta i fer un vermut amb una bona tapa no té preu. Amb vistes a la Rambla, el lloc més cèntric de la cuitat i on la gent surt a passejar, et veus la teva beguda fresqueta acompanyada d'una calamars, tot prenguent el sol. Un plaer més a la vida :)

La tapa de calamars que vam demanar, al final va ser un plat, ja que segons la camarera ens sortia més econòmic. Hi havía 12 calamars i el preu era de 8'95 euros. No està malament per ser el lloc on és. A més l'arrebossat dels calamars era ben fet i no oleiós i  aquella hora del dia es posen de bé!

[#Vi] Cellers d'en Guilla

Va ser en motiu de la 30ª Mostra de Vi de l'Empordà que s'organitza cada any a Figueres, que vam descobrir aquest celler.
Sempre ens agrada apuntar-nos a algun dels tastos de vi que ofereixen alguns dels cellers participants i aquest any passat, mentre revisàvem la llista, ens va cridar l'atenció els Cellers d'en Guilla.

La veritat és que no n'havíem sentit parlar mai abans, així que no vam dubtar ni un moment a apuntar-nos'hi.
Cellers d'en Guilla està situat a Rabós d'Empordà, un poblet prop de Figueres i segons en van explicar, aquest celler inclòs dins la D.O. Empordà, és de creació relativament recent.

El tast, presentat per l'enòleg del celler, en Jordi Esteve, ens va fer una breu explicació de l'origen del celler, la seva filosofía de treball i una mica les característiques de les seves vinyes.
Tot seguit, va començar tast dels seus vins, tot un festival molt ben dirigit per revisar un parell de blancs, un rosat, un negre i dos dolços:

• Vi blanc Magenc
• Vi blanc Edith
• Vi rosat Vinya del Metge
• Vi negre Rec De Brau
• Vi dolç Garnatxa
• Vi dolç Sol i Serena

El primer blanc que vam provar, el Magenc, el·laborat amb garnatxa blanca, garnatxa roja, macabeu i muscat, era de color groc molt pàl·lid i d'un sabor dolcet però suau.

L'altre blanc que va venir a continuació, l'Edith, està fet només amb garnatxa roja i una criança en bota de 8 mesos. D'un color una mica més fosc que el primer i gust més pronunciat.

El següent va ser un rosat, el Vinya del Metge, el·laborat amb garnatxa roja i negra, d'un color rosat molt pàl·lid també, de gust força suau i amb un deix dolcet.

Després, el que per mi va ser "plat fort", el negre. El Rec de Brau tenia un aspecte morat fosc, tirant a blavós i tot segons com es mirés. El·laborat amb garnatxa roja (60%) i carinyena (40%). Ha fet entre 6 i 8 mesos de de criança en bota i és el de gust més pronunciat de tots amb un punt d'aspror deliciós.

 

Ja per anar acabant, ens van presentar els seus 2 vins dolços.

El Garnatxa, el·laborat únicament amb garnatxa roja i d'un aspecte color mel molt apetitós que convida a voler provar-lo i de gust dolç i suau.

I finalment, l'altre dolç, el Sol i Serena, fet també únicament amb garnatxa roja.

D'un color mel una mica més pàl·lid però atractiu a la vista. Aquest vi dolç s'ha tingut una mitja d'un parell d'anys en damigiana i com el seu nom indica, a sol i serena, per tal d'obtenir el gust tant dolç i bo que ens proporciona aquest vi. Un d'aquells que entra molt bé amb una mica de grana seca i fent-la petar allargant una bona sobretaula.

 

Arrós amb bacallà i ou dur

Per Setmana Santa és molt típic menjar algun plat amb bacallà. Normalment es fa coincidir amb el divendres Sant, dia en el qual no es pot menjar carn. A casa meva és tradició durant alguns d'aquests festious menjar arrós amb bacallà i ou dur. Un plat que ens agrada i que no és complicat de fer.

Ingredients per a 4 persones:

• 8 grapats d'arrós
• 400 g. de tomàquet natural
• 500 g. de bacallà esqueixat
• all i julivert
• oli d'oliva verge extra
• 1 raig de vi blanc
• 4 ous
• sal i pebre

Elaboració:

Començem fel el sofregit posant la ceba a la cassola amb una generosa quantitat d'oli d'oliva.
Una vegada tinguem la ceba rossa, hi afegim la picada d'all i julivert i el tomàquet fins que es redueixi. Salpebrem i incorporem el bacallà tallat a trossets i un raig de vi blanc.
El coem una mica i hi evoquem l'arros, el cobrim amb aigua perquè es cogui durant un quart d'hora aproximadament.
Si veiem que s'evapora l'aigua n'hi podem afegir. L'arrós ha de quedar grenyal que és com és més bo.
Paral.lelament bullim els 4 ous. Una vegada els tenim durs els pelem i els partim per la meitat per barregar al plat d'arrós amb bacallà.
Aquests es poden menjar barrejats amb l'arrós o per separat, tot i que junt queda millor.

I quan acabes de menjar aquest plat tens aquella satisfacció d'haver dinat bé, les proves són que deixem el plat ben net. Tot i així l'hem de rentar per a la propera però si Lagarto en ho posa tan fàcil quedem encantats!

Lagarto és una empresa de confiança, porta 100 anys a les nostres llars ajudant-nos a cuidar tant de la vaixella com de la roba delicada. Perquè als que ens agrada menjar a vegades posem en perill la nostra brusa o jersei, sobretot quan suquem pa a algun plat i ens hi va un xic de salsa. Sort de l'experiència de Lagarto i de la seva gama de productes d'alta qualitat als quals tots hi dipositem una confiança que sen's retorna quan veus la netedat que deixa tant als plats com a la vestimenta.

Jo gràcies al generós lot que em van enviar podré tenir la cura que necessiten els meus plats :)

I que me'n dieu de la pastilla de sabó Lagarto que tots hem vist a casa de les nostres avies? Fins i tot la olor que fa et trasnporta a records llunyans...

Vinagreta de fruits secs

Ara si que es comença a notar la primavera. Fa més sol i les temperatures conviden a sortir a passejar i fer activitats a l'aire lliure.
A la cuina també ens venen més de gust altres plats com les amanides. Sovint des d'ara i fins a finals d'estiu en mengem més i jo dic, menjar amanida és bo i és sa però perquè sempre les amanim amb oli i vinagre?

Atrevimn-nos a fer diferents amaniments. Amb mostassa, amb mel, amb vinagres aromatitzats, entre altres, d'opcions n'hi ha moltes. Jo avui us proposo una vinagreta de fruits secs.

Ingredients per a la vinagreta:

- 3 cullerades soperes d'un bon oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena
- un polsim de sal
- un polsim de pebre negre
- barreja de fruits secs *

* Aquesta barreja es compon de: festucs, pipes de carbassa, baies de goji, llavors de chia, sèsam blanc i negre, nous, pipes de girassol i llavors de chia.
Com veieu és una barreja amb una base de fruits secs sense torrar que ens aporten moltissimes propietats a l'amanida.

Elaboració:

Posem tots els fruits secs en un bol juntament amb l'oli, el vinagre, la sal, el pebre i ho remenem tot.
Disposem la vinagreta a l'amanida que quedi ben repartida.

En aquesta amanida de base hi hem posat enciam del llarg, tomàquet Cor de Bou i pastanaga de la pagesa.

Ous d'oca

Avui parlarem dels ous d'oca. Es veu que ara n'és el temps, va de març a juny que en ponen.

 

L'oca és una au aquàtica amb el plumatge blanc o gris que pot arribar a viure fins a 20 anys i pesar més de 10 kilos.

Cada oca produeix a l'any una cincuenta d'ous. I de l'oca, com del porc, se n'aprofita bastant tot; el fetge per fer el foie, la seva carn i fins i tot les seves plomes per a fer farciments de nordics o anoraks.

Al que ens centrarem nosaltres és als seus ous. La incubació dels ous dura trenta dies i a cada niuada en ponen 6. Cada ou d'oca equival a 3 de gallina aproximadament. De pes fan uns 150 g.

Una vegada trencada la seva closca més dura, trobem la clara menys espessa que la de l'ou de gallina però un rovell molt més gran i gustós. Proporcionalment conté un rovell força més gran que la clara.

Quant al seu valor nutricional conté àcids grassos insaturats, minerals com el ferro, el zinc, el potassi, el fòsfor i el magnesi, cosa que el fan un aliment molt saludable. El seu contingut calòric és aproximadament d'unes 200 calories.

El preu de cada ou sol ser elevat, nosaltres l'hem pagat a 1 euro, però pot anar des de 0'60 euros fins als 5 euros per unitat.

A l'hora de cuinar-lo és ideal fer-lo ferrat, deixant el rovell força cru per tal de poder-hi sucar pa. La veritat és que amb unes bones llesques de pa apreciem bé el gust més potent i greixós d'aquest ou.

19a Fira del Conill a #Vilafant

Cada any pels voltants de finals de març, principis d'abril se celebra al poble de Vilafant una Fira dedicada al conill. 
Enguany es va celebrar ahir diumenge dia 29 de març.

Al bell mig de la plaça s'instal.len parades de diferents restaurants de la zona, i ofereixen el seu plat cuinat amb conill com a producte estrella.
Per tal de provar les seves propostes pots comprar un tiquet degustació que costa 5 euros i que consisteix en 4 tastos de plats de conill a triar entre els set restaurants que hi participen, 1 tast d'arrós de conill, un de vi i un de postres que es tracta d'una cua de conill, després ho comentem.

Els restaurants que hi podem trobar són:

• Can Quim
• Can Costa
• La Cantina
• Cuina 22
• L'elegància del paladar
• La Quinta Forca
• Amiel & Molins
• Mas Castellar
• Pastisseria Parc Bosch; aquests hi elaboren la famosa cua de conill
• Empordàlia; hi posa el vi, enguany un Sinols negre, un vi jove, i l'aigua

Nosaltres vam veure els diferents tastets que havia cuinat cada restarant i, com que no els podiem provar tots, ens vam decantar per:

- Conill amb regalèssia i xips de moniato, del Restaurant Amiel & Molins.

Aquest restaurant fa cuina casolana de temporada però amb un toc de modernitat que el caracteritza. En aquest cas el fet d'incorporar la regalèssia al conill va ser tot un encert, donant un molt bon gust a la salseta.

- Conill agredolç, de la Cuina 22. Aquest establiment de restauració es dedica a fer molts menús de migdia, tant per menjar allà com per emportar. Disposen de plats tradicionals i també alguns de japonesos, com ara el sushi.

Per la fira van servir una ració abundant e conill amb un marcat gust allimonat que no ens va convèncer.

- Arrós de conill, de Can Costa. Aquest restaurant és famós pels seus arrossos. L'arrós negre, l'arrós a la cassola i altres de la seva carta o el que elaboren per la fira fan que tothom els vulgui tastar. Fins i tot ja tenen un tiquet propi que et mig-convida-obliga a prova'l :)

No obstant és un tot un plaer fer-ho, sobretot quan veus aquella cassola amb l'arrós una mica caldoset encara i desprenent aquell aroma que saps que no et decebrà. 

- Mandonguilles de conill amb arrós i escarxofes, de La Cantina: unes bonissimes mandonguilletes guisades amb tomàquet i escarxofes, molt ben aconseguides. Com a guarnició un arrós llarg blanc i solt.

- Conill amb dos pebrots, de Can Quim. Restaurant de caire familiar amb una extensa carta per triar, especialitzat en cuina tradicional i elaborada amb productes de primera qualitat.

A mi personalment em va agradar el seu plat de conill, amb dos pebrots, normalment me'l menjo amb un pebrot, el vermell, i aquest portava els dos ;)

I per acabar el festival de tastets hi havía uns postres típics per la ocasió: les cues de conill. Fetes per la pastisseria Parc Bosch, que ja us n'he parlat en anteriors posts, es tracta d'una massa de pasta fullada amb una espècie de confitura al seu interior. La seva importància rau en que són un producte local i com a tal reben el distintiu estrenat per la Fira de "Fet a Vilafant". 

Com ells altres productors de fruites, verdures, all i oli, embotits, entre altres també participen per tal de promocionar el comerç de proximitat.

Croissants de @pansGranier

Fa uns quants posts ja us havía parlat d'aquesta fleca, Granier, que han obert recentment a Figueres, però que tenen diverses botigues repartides per tot l'estat i a Miami i pròximament a Londres, Roma, Budapest...

En aquella ocasió vam provar un postres que no ens va acabar de fer el pes. Crec que els postres normalment s'han de comprar a una pastisseria que estan millor elaborats, tot i que en una  pastisseria també hi fan bo els croissants i altres pastes o pans, normalment això no succeeix  a la inversa.

Doncs res, ara havíem de provar la part de fleca, que aquesta sí que val la pena. El que atrau molt d'aquestes franquícies són les ofertes que fan. Suposo que al tenir moltes botigues poden oferir els productes més econòmics. Realment fan ofertes molt bones com la que vam agafar nosaltres de 3 croissants per 1'5 euros. Et ve a 0'50 cèntims el croissant i cal dir que el vaig trobar molt bo, em va sorprendre gratament.

El croissant era inflat, ullat per dins i la textura era amorosa i un xic mantegosa. De pes feia uns 80 g., força gran si el comparem amb altres. Les banyes eren cruixents sense ser seques i al cim anava cobert amb força sucre.

També hem tastat els seus croisants minis, el dia que vaig comprar el gran vaig veure els petits i ja no me'ls vaig treure del cap fins que els he provat.

Surten molt bé de preu, sobretot per ser petits, que els fan pagar més cars. Aquests són a 19'95 el kg o 12 croisantets variats, de xocolata, amb banyes o de mantega, a 1'95.

Realment cada peça fa uns 10 grams així que són ben petits, però són una cucada. El de banyes per mi és el més bo i el més bufó. Amb les banyes cruixents i plenes de sucre.

El de xocolata és petitó i a dins porta una tira de xocolata més aviat negre, no està malament.
I el més sosso és el de mantega, flonjo això si.

Si n'hagués de triar un em quedaria el de banyes, de fet ja els volia agafar tots iguals, però la dependenta m'ha dit si els volia variats i he pensat que si, així els provo tots.

Ara ens queda tastar altres pastes com la coca de sucre, els croisants de xocolata, els fartons o els forats dels donuts, que sempre que els miro em criden l'atenció.