11/4/15

[#Vi] Cellers d'en Guilla


Va ser en motiu de la 30ª Mostra de Vi de l'Empordà que s'organitza cada any a Figueres, que vam descobrir aquest celler.
Sempre ens agrada apuntar-nos a algun dels tastos de vi que ofereixen alguns dels cellers participants i aquest any passat, mentre revisàvem la llista, ens va cridar l'atenció els Cellers d'en Guilla.


La veritat és que no n'havíem sentit parlar mai abans, així que no vam dubtar ni un moment a apuntar-nos'hi.
Cellers d'en Guilla està situat a Rabós d'Empordà, un poblet prop de Figueres i segons en van explicar, aquest celler inclòs dins la D.O. Empordà, és de creació relativament recent.

El tast, presentat per l'enòleg del celler, en Jordi Esteve, ens va fer una breu explicació de l'origen del celler, la seva filosofía de treball i una mica les característiques de les seves vinyes.
Tot seguit, va començar tast dels seus vins, tot un festival molt ben dirigit per revisar un parell de blancs, un rosat, un negre i dos dolços:
El primer blanc que vam provar, el Magenc, el·laborat amb garnatxa blanca, garnatxa roja, macabeu i muscat, era de color groc molt pàl·lid i d'un sabor dolcet però suau.



L'altre blanc que va venir a continuació, l'Edith, està fet només amb garnatxa roja i una criança en bota de 8 mesos. D'un color una mica més fosc que el primer i gust més pronunciat.


El següent va ser un rosat, el Vinya del Metge, el·laborat amb garnatxa roja i negra, d'un color rosat molt pàl·lid també, de gust força suau i amb un deix dolcet.

Després, el que per mi va ser "plat fort", el negre. El Rec de Brau tenia un aspecte morat fosc, tirant a blavós i tot segons com es mirés. El·laborat amb garnatxa roja (60%) i carinyena (40%). Ha fet entre 6 i 8 mesos de de criança en bota i és el de gust més pronunciat de tots amb un punt d'aspror deliciós.

 

Ja per anar acabant, ens van presentar els seus 2 vins dolços.

El Garnatxa, el·laborat únicament amb garnatxa roja i d'un aspecte color mel molt apetitós que convida a voler provar-lo i de gust dolç i suau.


I finalment, l'altre dolç, el Sol i Serena, fet també únicament amb garnatxa roja.

D'un color mel una mica més pàl·lid però atractiu a la vista. Aquest vi dolç s'ha tingut una mitja d'un parell d'anys en damigiana i com el seu nom indica, a sol i serena, per tal d'obtenir el gust tant dolç i bo que ens proporciona aquest vi. Un d'aquells que entra molt bé amb una mica de grana seca i fent-la petar allargant una bona sobretaula.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario