3/3/15

[#Restaurant] Les Cols @les_cols

En plena zona volcànica, a Olot, trobem un restaurant amb dues estrelles Michelin anomenat Les Cols.


Es tracta d'una masia catalana que el seu interior de disseny trenca totalment amb l'exterior, una típica casa catalana de pedra.


Els xefs Pere Planagumà (@pere_planaguma) i Fina Puigdevall (@les_cols) fan una cuina creativa amb producte de proximitat (molts provinents del seu hort) i de marcat estil català.


Vam començar amb un recorregut pel restaurant Les Cols, nom que prové dels cognoms dels familiars de la Fina, els quals van construir i explotar la masia fa algunes generacions. Primer vam passar a la sala daurada i després ens van ensenyar els salons privats, el jardí i el pavelló exterior on fan els casaments, bateigos, comunions, ètc, format per uns llistons transparents i amb tot el mobiliari (taules i cadires) transparent.
És un espai on t'uneixes amb la natura i, tot i que al principi pot xocar, després entens la interpretació.



El seu disseny únic ha fet que guanyés varis premis.


Posteriorment ens van demanar si voliem fer l'aperitiu al jardí o a dins i vam decantar-nos per sentar-nos en aquelles cadires giratòries tan originals a la sala daurada. Ben asseguts a la taula llarga, típica de les masies catalanes però amb una decoració ben diferent, va començar tot el festival de plats ben treballats, ben cuinats i ben servits.


Menú degustació hivern i natura

Vam començar amb una copa de cava natura Les Cols de Mont-Ferrant. Un cava fet especialment pel restaurant, molt delicat i fi.



A continuació vam començar els aperitius:

la terra, l'aigua, el cereal;
Crosta de fajol amb llonganissa artesanal d'Olot
l'essencialitat dels aliments primaris


per menjar amb els dits;
Entrepà calent de papada de porc


Blini de fajol i botifarra de perol


Brou fumat amb espagueti de fajol

Pa de cereals i de blat amb oli d'oliva i sal

 per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó i romesco


del galliner al plat;
ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes


un joc de textures;
carbassa de cinc maneres i oli d'oliva negre


Pa de fajol, molt saborós i amb gust a terra

un plat d'hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna, calamar a la romana i allioli suau


un peix present des de sempre a la cuina de muntanya;
brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, espinacs, oli de cirereta, cotnes



amb una cocció d'onze hores a 70ºC;
jarret de vedella, patata i vi negre


feta per nosaltres;
taronja gelada



inspirat en la natura que ens envolta;
paisatge volcànic, garrofa, ratafia, fajol


per a compartir;
rajola de xocolata, una evocació a l'espai del restaurant



servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d'en Bas, cuita en forn de llenya


El vi triat pel menú és un Cigonyes 2013, DO Empordà i l'aigua de la Garrotxa.


Què us puc dir d'aquest fantàstic menú, impressionant. Us he posat els plats del menú degustació tal com venien a la carta que ens van donar, no volia trencar el joc de paraules que en fan.


Potser en destacaria tres plats que són els que més em varen agradar;

- L'entrepà calent de papada, el vaig trobar bo i divertit, una cosa tan bàsica i tan típica de la cuina catalana enmig de dues llesquetes de pa de motlle.

- Em va sorprendre molt el calçot en tempura, ja que sinó t'avisen el pelaries i en canvi la negror que té li confereix la tempura carbonitzada que li han fet. Molt original i molt ben trobat amb un gust potent de fumat.

 - I també destacaria la brandada de bacallà. N'he menjat moltes de brandades però com aquesta cap. No solament té aquella textura fina i flonja sinó que la combinació amb els altres ingredients que hi posa la fa única.

Cal dir però que tots els plats em va agradar molt. La carbassa en diferents textures també estava molt ben aconseguida i el paisatge volcànic també podríem dir que són textures diverses de xocolata que trobem a les terres d'Olot.

Al final de l'àpat vam fer un tallat molt ben presentat, amb tres tipus diferents de sucre, la llet escumosa a part i acompanyat amb un brunyol.

  
En fi, tot plegat, un àpat memorable i amb molt bon gust de boca, tant pel gotet de ratafia que ens van oferir al final com per l'honor de ser acompanyats a la cuina per la Fina i poder saludar a en Pere Planagumà.



1 comentario:

  1. Carai Lidia com et uides! jejejeje molt bon reportatge maca!! Un petó

    ResponderEliminar