22/6/15

Croissant @sweetsbyab


Dins de les terceres jornades del Girona Talent que es van celebrar els dies 4 i 5 de juny vam poder assistir a tot un seguit de xerrades de ponents gironins o del voltant molt interessants.


Una d'elles va ser la que va fer l'Abraham Balaguer a l'Auditori de Girona. Va iniciar la ponència amb un video presentació de com fer un croissant, de les diferents etapes representades amb música de fons. Interessants les imatges i també les seves paraules.


Va parlar de la idea de fer un croissant cada mes. Cosa que trobo molt encertada, l'oportunitat de gaudir d'un dolç diferent cada mes em sembla perfecte. Des de la seva botiga a Girona, Sweets by Abraham Balaguer podem comprar totes aquestes exquisiteses.


Una vegada acabat el seu temps vam poder degustar un dels seus croisants, concretament el que ha guanyat el premi al "Spanish World Chocolate Master 2015". Es tracta d'un croissant farcit de melmelada de tomàquet, gerds i alfàbrega i cobert de xocolata negre en la seva meitat.


Un croissant molt original de sabor i contrastos però que lliguen més bé del que a priori pot semblar.
Una mescla de sabors interessants en un croissant amb una massa molt ben treballada, ullada i cruixent.


La veritat és que només he tastat els xuixos d'aquest croissanter artesà, que per cert ara estan dins del Girona Excellent. I també vam degustar el croissant del mes de febrer, de llardons i xocolata. Esperem probar-ne algun més...

20/6/15

[#Vi] Tast amb @Masramon @ #Llançà

Aquest dissabte passat, dins el marc de les Jornades Gastronòmiques de Llançà, es va celebrar un Tast de Vins naturals by Laura Masramon. La Laura és una sommelier gironina afincada a l'Empordà, apassionada de tot el que envolta el món del vi.
El tast que vam realitzar, era una introducció per donar a conèixer 3 formes alternatives de cultiu de vinyes que ara per ara, potser no estan tant esteses: la viticultura ecològica, la biodinàmica i la natural.


Viticultura ecològica.
A què fem referència quan parlem de vi ecològic? Es tracta que dins una viticultura integrada, la qual té unes normatives força àmplies, a la forma tradicional de produir el vi, s'hi afegeix un seguit de restriccions i es limita a fer un ús de només aquells productes que tinguin la correcte certificació ecològica, al mateix temps que es prescindeix d'altres productes habituals en la producció a les vinyes, com són els insecticides i/o pesticides.
A més a més, també és necessària la contractació d'un personal amb una bona formació específica per tal de dur a terme aquest tipus de vinya.
La dificultat de fer un vi ecològic, és la necessitat de tenir una gran extensió de terreny per la plantació, però per contra, obtindrem una terra menys maltractada per determinats productes i per tant, més viva.

Viticultura biodinàmica. 
Per aquest tipus de producció, tot i que no existeix cap certificació oficial ni cap tipus de segell, sí que se segueixen i s'apliquen tot un seguit d'aprenentatges que s'han traspassat per via oral. Això ho podem traduir en un seguiment estricte de les fases de la lluna a l'hora de fer la plantació, determinar quins i com s'han d'aplicar els adobs o com fer el tractament dels ceps, així com seguir tot un seguit de recomanacions més o menys estricte. Quasi ningú el segueix de forma estricte, sinó que cadascú n'agafa la part que més li escau. 
Com a nota curiosa, aquesta tendència a França va arrelar molt més fort entre els seus productors que no pas aquí.

Vins naturals. 
Aquí el concepte no fa referència a la viticultura, sinó únicament al procés de producció del vi, és a dir, significa que no s'hi ha afegit cap component extra, com poden ser els llevats o els sulfits ni altres productes que en alguns casos s'afegeixen, com l'àcid tartàric o cítric. Aquest punt és important per tota aquella gent que té intoleràncies als sulfits, ja que tot i que el vi en genera de forma natural, aquesta n'és una quantitat molt petita. També s'ha de tenir en compte que un vi amb un nivell més baix de sulfits, aquest evoluciona més ràpid.

Després d'aquesta breu introducció prou interessant, anem a veure el que ens interessa, els vins. Aquest cop el tast va ser a cegues.

La Laura ens va proposar 4 vins sense mostrar-nos'en l'etiqueta. Ens en va comentar el seu color, olor i gust fent-nos notar tot el ventall de matisos que s'hi podien trobar, fent èmfasi en que en funció del procés seguit es poden aconseguir resultats força diferents en cada cas.


En tots 4 casos, es tractava de vins de criança sense bota.

1. Vi blanc. Composició es d'un 90% de garnatxa roja (típica de l'Empordà) i un 10% de moscatell. Això li conferia un color groc pàl·lid però un aroma força dolcet.
El gust en boca era prou suau, dolç però amb un punt d'aspror a la part posterior de la boca.
En aquest cas, el vi ha rebut un criança en ampolla, amb una maceració pel·licular de 12h i després una criança de 6 mesos més en ampolla.

2. Vi blanc. Composició de 100% de garnatxa roja. Tot i que està considerat un vi blanc, el seu color era força daurat, similar a un vi dolç.
El seu aroma em va sobtar força, ja que feia una olor molt dolça, que em recordava a una mica a plàstic o fins i tot a unes vitamines que havia pres de petit. El seu gust en boca no diferia massa d'aquesta sensació que t'emportes, amb regust amarg que no sabria definir massa bé.
Aquest vi ha realitzat una fermentació en àmfora d'argila ja que així tenen més oxigenació i posteriorment, una criança amb lies (mares del vi) durant un període de 2 mesos.


3. Vi negre. Composició d'un 60% garnatxa negra i havent-li aplicat un cupatge en un 20% de monestrell i un altre 20% de sirà.
Un aroma potent i dolç, de color vermell sang, no gaire fosc, amb aquell voraviu una mica rosat. Té força llàgrima i al gust era dolç amb el punt aspre característic dels vins negres.
Aquest vi ha realitzat una criança en dipòsit d'acer inoxidable, exclusivament amb llevats mare.


4. Vi negre. Composició en la seva majoria de garnatxa negra 80% i la resta de carinyena 20%. D'aspecte fosc, d'un vermell intens, tirant cap a granatós, com els vins més vells que han patit més oxidació. D'aroma de sucres, que només olorar convida a tastar-lo. De gust dolç, gens alcohòlic, no es nota gens la seva graduació, tot i que és el que més grau tenia. 
Aquest vi ha realitzat una criança amb tines subterrànies de ciment durant 7 mesos.


Després de la seva descripció, anem a identificar-ne cada vi! :)

1. Vi Vinya Selva de Mar. Celler Mas Estela. 13.5% alc. Origen Selva de Mar. Vi biodinàmic

2. Vi Confiança. Celler Còsmic Vinya Test. 12.5% alc. Origen Agullana. Vi natural

3. Vi Sol i Vent. Celler Espelt. 14% alc. Origen . Vi ecològic (el primer que ha produït Espelt)

4. Vi Demontre. Celler Can Torres. 15% alc. Origen Sant Climent Sescebes. Vi natural.

Doncs res, un tast molt recomanable de la mà d'una bona enòloga que sap transmetre molt bé els seus coneixement sobre el món del vi i tot el procés d'elaboració i et sap fer partícip i còmplice de la seva passió per aquest món.
Un plaer, la veritat!

19/6/15

Restaurant Can Bosch

Aquest passat Nadal, per Nitbona, els nostres respectius regals van ser un vol en globus. El meu pare feia temps que hi volia anar i a mi també em feia gràcia, així que vaig comprar vols per tots 4, el meu germà no va voler.

   
Trobo molt interessant l'experiència, em va agradar. És d'aquelles coses que almenys un cop a la vida les has de fer.


L'últim dissabte de maig, aprofitant que havia deixat de bufar la ditxosa Tramuntana, vam anar cap a Colomers que és on partiem amb el globus. Allí ens esperava l'equip de Globus Empordà per emprendre el vol. Estaven acabant d'inflar els globus per tal d'inciar el nostre esperat vol.


Una vegada el globus a punt vam saltar dins la cistella i cap amunt. En mica en mica ens enlairavem tot observant com ens allunyavem del terra cada vegada més. Al principi fa un xic de cosa, però t'hi acostumes ràpid i li agafes el gust. El paisatge que veus és genial, tots els camps ben definits com si algú els hagués tallat amb esquadra i cartabó. I les boles de palla, els "quesitos" com en diu el pilot fan una gràcia així tan petits com els veus des de l'aire.


El viatge dura cap a 1 hora i vas veient camps, poblets plens de cases rústiques, carreteres i de fons les Illes Medes, també Girona, i acabes aterrant en un camp apte per fer-ho, nosaltres a Ullastret.


Seguidament vas a esmorzar, a fer un dinar gairebé per la quantitat.


Vam anar a Púbol, on hi ha el Castell de Púbol,  la Casa de la Gala, al restaurant Can Bosch. Un restaurant de tota la vida on fan menjar casolà d'elaboració tradicional.

Ja ens tenien les taules preparades per als voladors del globus amb una safata variada d'embotits de qualitat: llom, pernil salat, llonganissa, fuet, catalana, bull negre i blanc.


Una bona amanida com les de tota la vida, amb enciam, ceba, tomàquet, remolatxa, bròquil en vinagre, pastanaga, pebrot vermell i olives.


Unes llesques de pa de pagès ja sucat per acompanyar els embotits.


També botifarra amb mongetes seques i mongets i una mica d'all i oli de la casa picant com una mala cosa, massa pel meu gust i estòmac.


De beguda vi de la casa, graciosa i aigua fresca, que feia calor aquell dia.

I com a colofó d'un començament de dia bo i acabament del vol una copa de cava amb grana de capellà, avellanes, ametlles, cacauets i panses.


18/6/15

Sopem @Sandwich_Thins

Conèixeu els pans Thins? Si els heu provat sabreu lo bons que són i la de varietat de receptes que et permeten fer i per tans sols 99 calories, Un pa sa, lleuger i tendre que va perfecte per a un sopar ràpid i bo a la vegada.


Els pots fer freds, passats pel torrepa o al forn. Només has de triar els ingredients amb el que els vols combinar i llestos! A la seva pàgina web us dóna un munt d'idees per treure'n el màxim profit.


Nosaltres avui els hem combinat amb truita de patates. Sucant bé el pa amb tomàquet i amanit amb sal i oli d'oliva verge extra, hi poses els daus de truita pel cim i ja ho tens. Ho pots servir fred o calent, com t'agradi més :)


I ara amb la calor el que ve més de gust és tipus fred, per exemple, agafant una fulla d'enciam, tomàquet, gall d'indi i formatge light. Ho acompanyem amb una salsa lleugera de maionesa i mostassa i llestos.


Tenim un sopar fàcil de digerir i gens pesat que ens ajudarà a dormir millor ja que ens sentirem més lleugers.


Gaudim de les nits d'estiu i sopara a la fresca amb aquests pans Thins, nosaltres seguirem...




17/6/15

Gelat @RRRocambolesc

Fa uns dies El Celler de Can Roca ha tornat a sortir com al millor restaurant del món, tot un privilegi tenir a la vora un equip tan professional. De moment al seu restaurant encara no hi hem pogut anar, però de moment ens conformem amb la seva gelateria @RRRocambolesc. El germà petit dels Roca, en Jordi, porta la gelateria, juntament amb la seva dona, l'Alexandra.

Situada al centre de Girona, en tenen dues més, una a Platja d'Aro i l'altra, recent oberta a Madrid.
Nosaltres vam anar a fer el primer gelat de la temporada i no ens podiem estrenar de cap millor manera ;)

Vam demanar la tarrina petita, ja que sortiem de dinar d'un restaurant proper i amb postres inclós.
El meu home el va agafar de xocolata i toppings de flors cobertes de xocolata. Com que feia poc hi havía hagut el Temps de Flors, es veu que encara en quedaven. Li va agradar molt, sobretot el gust absorbent i realista de la xocolata. I la textura és perfecte, cremosa i freda però no gelada, m'enteneu oi?


Jo em vaig agafar el de iogurt i amb toppings d'avellana garrapinyada, brownie i xocolata blanca. El gelat de iogurt és sublim, de gust potent, làctic però no àcid, equilibrat. I els toppings bonissims, la xocolata queda sòlida, de manera que quan et menges el gelat la trobes cruixent. Bonissim tot.


De fet ells et proposen el gelat làctic, que es basa en iogurt i toppings de cotó de sucre, dolç de llet i confitura de guayaba. Unes barreges ben ideades, com no, però jo aquell dia volia tastar-lo diferent ja que aquest ja l'havía provat al Firatast. Concretament va ser el primer gelat d'ells que vaig tenir el gust de gaudir.

16/6/15

#Arrós @PortaldeMar de #Pals


Aprofitant les Jornades Gastronòmiques de la Cuina de l'Arrós de Pals, on diferents restaurants del poble cuinen el conegut arrós de Pals* a la seva manera, tot oferint-lo al públic juntament amb una copa de cava, vam poder tastar alguns arrossos. Diferents restaurants proposen el seu arrós, a la cassola, amb bolets, mar i muntanya, entre altres.


Les degustacions es fan a Ca la Pruna, una casa fortificada del segle XV-XVI, molt important a la història medieval i moderna de Pals.


Nosaltres vam tastar l'Arrós d'Es Portal, un hotel gastronòmic situat abans d'entrar al poble, a peu de carretera, on es menja molt bé i l'entorn hi acompanya.


El seu xef Joan Carles Sánchez va presentar un Arrós d'ànec i trompetes de la mort. Molt bo, la carn d'ànec li confereix un gust particular i més potent encara a l'arrós, que ja el té també entre el sofregit i el bon gust del bolet.


*L'Arrós de Pals (arròs bomba, carnaroli i nembo de l'Arrós l'Estany de Pals, SLP. i l'arrós semillarg cristal.lí integral d'Arrós Molí de Pals (Arrós de Pals, S.L.)) és un producte que forma part del Girona Excel.lent, un segell de qualitat agroalimentària que promouen la Diputació de Girona i la Cambra de comerç per impulsar i dofondre en l'àmbit nacional i internacional els productes agroalimentàries gironins de la més alta qualitat.


Des de fa segles, els arrossos de Pals són dels més prestigiosos en l'àmbit gastronòmic. En una àrea extensa d'aiguamolls i maresmes entre les desembocadures de la Muga, el Fluvià i el Ter, s'hi va desenvolupar el conreu arrosser a partir del segle XIV.


Actualment una vintena de pagesos en conreen unes 750 hectàrees, que es reparteixen entre dos parcs naturals; els dels Aiguamolls, a l'Alt Empordà, i el del Montgrí, les illes medes i el Baix Ter, al Baix Empordà.


15/6/15

Amanida de llenties

Ara amb la caloreta venen de gust plats més refrescants. Les amanides en són un bon exemple i se'n poden fer de moltes maneres. Amanida de pasta, d'arrós, de quinoa, de cuscus i també de llegum. Una opció sana i nutritiva que acompanyada amb vegetals ens alegrarà el plat i la panxa.


Ingredients per a 2 persones:

200 g. de llenties pardines
enciam de la varietat que més us agradi, jo he posat mesclum i algun cabdell
tomàquet de la Pera
pastanaga
ravanet
cogombre
olives farcides d'anxova
vinagre de Mòdena
oli d'oliva verge extra
sal i pebre


Elaboració:

Rentem tots els vegetals ben nets. Els tallem petits i els barregem amb les llenties ja cuites. Amanim amb el vinagre, l'oli, la sal i el pebre. Remenem i emplatem.


Comentari dietètic:

Les llegums són un aliment molt sa i amb una bona quantitat de proteïna vegetal. Ara a l'estiu presentant-lo en forma d'amanida podem fer-ne un plat únic, ja que obtindrem les vitamines i minerals dels vegetals més les excel.lents propietats de les llegums, com ara l'aport de fibra i pocs greixos que tenen.


Dels vegetals destacariem el licopè del tomàquet, que ens ajuda prevenir l'envelliment actuant d'antioxidant i el betacarotè de la pastanaga que fa de precursor de la vitamina A, que ens ajuda a bronzejar.
Un altre punt interessant és l'amaniment, l'oli d'oliva ens ajuda a tenir la pell bonica gràcies al contingut de vitamina E que té i el pebre ens ajuda a mantenir joves.

8/6/15

Mandonguilles amb sípia i pèsols

Un plat que m'agrada sempre, però especialment quan és la temporada de pèsols són les mandonguilles. Fetes amb sípia o sense, de totes maneres són bones i la veritat és que amb salsa i els pèsols si decidim posar-hi sípia queda força camuflada.



Ingredients per a 4 persones:

  • 500 g. de carn picada de mandonguilla*
  • 1 sípia bruta grandeta
  • 500 g. de pèsols frescos
  • 1 pot gran de tomàquet natural triturat
  • 2 cebes de Figueres mitjanes
  • sal, pebre, sucre i oli d'oliva verge extra

*En aquest cas el nostre carnisser ens ha venut directament la carn de mandonguilla però si la volem fer a casa, és senzill. Agafariem 500 g. de carn picada (meitat porc, meitat vedella), la posariem en un bol amb una picada d'all i julivert, pa remullat amb llet i un ou fresc. Ho barregariem tot bé, se salpebra i es deixa reposar durant 20 minuts.


Elaboració:

Començem agafant la carn de mandonguilla per anar fent boles petites que enfarinarem i anirem fregint en un cassola amb oli d'oliva ben calent.
Una vegada fregides les reservem.
Primer netegem bé la sípia i la tallem petita per fregir-la en oli d'oliva.
Ara anem pel sofregit, posem les cebes tallades tallades fines en una cassola amb oli d'oliva i quan aquestes estiguin daurades hi afegim el tomàquet, sal, pebre i un xic de sucre per corregir l'acidesa del tomàquet. Coem tot a foc baix aproximadament uns 20 minuts.
Passat aquest temps incorporem les mandonguilles i els pèsols prèviament bullits durant 10 minuts. Deixem coure tot uns 5 minuts més i ja ho tíndriem.

Surt un plat mar i muntanya, amb la sípia que li confereix un gust particular i la carn de mandonguilla, molt gustosa i amb una salseta perfecte per a sucar-hi pa. Jo gaudeixo molt menjant aquest plat.

A més és un plat que admet moltes variants ja que es pot fer sense pèsols, només amb tomàquet i també amb o sense sípia. Un altre ingredient que hi queda  molt bé són els bolets.