Cada dia estic davant l'ordinador, ja sigui per feina com per oci o pel manteniment del bloc. La qüestió és que estem moltes hores fixants la vista tant a la pantalla de l¡ordinador, com de la tablet o mòbil. Al final del dia els ulls estan cansats, pateixen sequetat, ja que mentres mirem la pantalla, sense adornar-nos-en no pestanyegem i això provoca aquesta picor molesta als ulls.
Un remei bo són unes gotes d' Euphralia, es tracta d'unes solució oftàlmica utilitzada com a netejador ocular en adults i en nens a partir d'un any, en cas d'irritació, molesties oculars o sequetat ocular d'origen divers (esforç ocular prolongat, aigua de mar o piscina, fatiga ocular, fum, pols o aire condicionat).
Jo he trobat un efecte inmediat en aquestes gotes, que no contenen conservants i permeten un ús diari en comodes unidosis.
Com a colofó de la jornada del "Vi Dolç Empordà" es va celebrar un concert d'en Joan Dausà als Jardins del Consell Comarcal de l'Alt Empordà el passat 25 d'abril.
50 ml de suc de maduixa macerat amb fonoll marí de Cadaqués i romaní
20 ml de sucre líquid
30 ml de suc de taronja natural
Per decorar: rodanxa de llimona i gerd liofilitzats
Elaboració:
Primer, elaboreu el sucre líquid, fent bullir la mateixa quantitat d'aigua i de sucre. A continuació, feu un suc amb les maduixes i macereu-lo amb dues branques de fonoll marí i una branca petita de romaní. Un cop macerat, coleu el suc. En una gerra o coctelera amb gel, aboqueu el suc de les maduixes, el sucre líquid, la Garnatxa d'Empordà i el suc de taronja natural. Ho deixeu refredar i ho serviu decorat amb una rodanxa de llimona i un gerd liofilitzats.
La veritat és que vaig trobar molt adient l'entorn del concert amb la beguda elaborada pel concert. Què millor que maridar una bona música amb un bon combinat!
Ahir en motiu de la 2a Fira del Pa celebrada a Cistella, va tenir lloc una xerrada per part d’IRTA, Productors, Farineres i Flequers Artesans sobre el pa elaborat a partir de la farina Km0.
El Sr. Joan Serra, tècnic de l’IRTA-Mas Badia i el Sr Josep Mª Font, administrador i flequer de Pa Fosu S.L. de Torroella de Montgrí, ens van explicar quines característiques tenia la farina de Girona i quins paràmetres havia de complir de cara al flequer per tal de poder fer un bon pa. Perquè un pa bo parteix d'una farina de qualitat, com la de Girona, que ara la coneixerem una mica més.
De fet tot comença quan els flequers que treballen bé i amb farina de qualitat volen donar a conèixer l'origen d'aquesta farina emprada per a fer el pa que comercialitzen. Aleshores presenten un pla sectorial a la Generalitat i signen un protocol, amb una sèrie de drets i obligacions, per adherir-se al projecte "És Farina de Girona". Anem a veure quines condicions compleixen.
Elaboració i distribució de la farina
Control de qualitat a l'entrada del blat
Emmagatzematge i molturació del blat durant l'any
Les terceres queden en propietat de les farineres participants
La distribució de la farina arreu dels integrants de Flequers Artesans*
Finalitat del projecte
L'objectiu és obtenir una farina certificada a partir d'un conreu integrat de blats per productors seleccionats per l'IRTA-Mas Badia, on la seva transformació en farina és realitzada per les farineres gironines i finalment poder-ne elaborar pa pers alguns membres del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines.
Valors d'"És Farina de Girona"
- És un pa de qualitat (blat/farina de qualitat-talent Flequers Artesans)
- A partir de blat certificat en producció integrada (garantia de respecte pel medi i la salut de les persones)
- i de proximitat (els nostres pagesos, fariners i flequers)
Els Flequers Artesans volien fer una diferenciació de producte, per una banda fent pa a partir de farines de proximitat, com la de Girona i, per altra banda, elaborar un pa diferent, el Pa de Tramuntana.
El "Pa de Tramuntana", l'elaboren 75 flequers artesans i es el trobem ens més de 100 punts de venta.
És un pa que va ser presentat al desembre del 2011.
És un pa elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues (Florence Aurora i Soissons) seguint uns paràmetres de Producció Integrada* pels Pagesos de la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Es presenta en forma de xusco/xato de 400 grams amb una etiqueta identificativa (una hòstia segellada a cada pa).
Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques (gust, tacte, olor i color) molt especials: el color bru de la crosta amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb molts matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades que, quan te'l poses a la boca i tanques els ulls, pots escoltar focs d'artifici al mossegar-lo.
El conreu integral d'aquests blats permet el respecte el medi ambient vetllant per la salut de les persones i, sobretot, destaquem que és un producte local, d'aquí, de Km 0.
Les particularitats de l'entorn natural de la zona repercuteixen en les característiques dels blats; són determinants les característiques climàtiques, així com el bon fer del pagès.
Els Flequers Artesans li donen el seu toc mestre que fa que elaborin, amb les seves mans, aquest pa amb excel.lents resultats.
El Pa de Tramuntana és el resultat de molts anys de treball conjunt entre el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, Triticatum. IRTA i la Generalitat de Catalunya.
Concretament per a produir la farina demandada per tal d'elaborar el Pa de Tramuntana se sembra un 25% de la varietat antiga millorant Florence Aurora i un 75% de la varietat vella Soissons.
Valors del "Pa de Tramuntana"
- Varietats velles de farines: Florence Aurora i Soissons
- Zona de producció (Àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà)
* I que és exactament la Producció Integrada?
Doncs bàsicament es tracta d'un sistema per a la producció de blat tou per l'elaboració de farines per a la panificació que agrupa tot una sèrie de principals obligacions dels productors:
- Utilitzar llavor certificada (R1 o R2)
- Omplir un quadern d'explotació (col.laboració projecte)
- Rotació de conreus (no menys de 3 cultius)
- Balanç de nutrients i anàlisis del sòl (cada 5 anys) (a càrrec del productor)
- Ús de productes fitosanitaris autoritzats
- Prioritzar mètodes de lluita de plagues i malalties segons llindars
- Calibració de la maquinària de tractaments
Seguir la norma tècnica per a la producció integrada de cereals d'hivern del Consell Català de la Producció Integrada.
El blat també és sotmès a una anàlisis multi residus i a una fertilització Nitrogenada, per tal que tingui una bona quantitat de proteïna, que és el que després servirà per a treballar el pa.
A més aquest blat ha de tenir uns mínims de qualitat:
- Índex de caiguda superior o igual a 280 segons
- Degradació proteolítica menor de 15 %
- Humitat del gra menor del 13 %
- Impureses menor del 2 %
- Pes específic major de 75 kg/hl
- Contingut en proteïna:
blats millorants menor del 13 %
blats panificables menor del 11 %
- Contingut en micotoxines
- Metalls pesants (Pb menor de 0,2 mg/kg; Cd menor de 0,1 mg/kg, ètc.)
En la producció global d'elaboració del pa intervenen diferents actors:
- Productors
- Fariners
- Flequers del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines
Amb tota aquesta explicació, més tècnica potser, m'agradaria mostrar-vos que el producte que ens sortirà d'aquesta farina tindrà una excel.lent garantia i uns valors:
- La qualitat
- Les propietats organolèptiques, és a dir el seu gust, la seva textura, olor i color
- Respecte pel medi ambient
- Respecte per la salut de les persones
- RSC Responsabilitat Social Corporativa
- Respecte pel paisatge
- Respecte pels oficis
Objectiu:
L'Excel.lència del pa, combinat amb la farina d'aquí i el talent dels Flequers Artesans.
Com a curiositat us deixo amb les dades de la collita que es va fer el 2015:
22 pagesos participants al projecte
Camps conreats en 5 comarques gironines
260ha sembrades.
1.176.000 Kg de blat obtingut
I és que el pa fet amb "És Farina de Girona" és d'aquí, és de qualitat, és salut, és bona, és l'excel.lència del pa.
I ja per finalitzar, un parell d'enllaços interessants. En el primer podreu accedir al cercador de fleques del Gremi adherits al projecte, per tal que busqueu la més propera a la zona on viviu i l'espot que forma part de la campanya que han engegat per tal de fer-ne promoció.
Una molt bona iniciativa per tal de potenciar, reivindicar i donar a conèixer el vi dolç i els seus possibles maridatges al públic en general.
Les jornades de maridatge, conduides pels sommeliers Laura Masramon i Joan Benejam, van tenir lloc al Teatre Jardí de Figueres. Al mateix temps, a la Rambla de Figueres s'hi va cel·lebrar una fira on els diferents cellers de l'Alt Empordà i algun productor de formatge i foie exposave els seus productes i on a més, en podies realitzar un tastet comprant tickets.
Nosaltres vam assistir a la sessió que es feia al matí de la mà de Laura Masramon, on vam poder fer un maridatge de vins dolços amb productes salats, com a la que es realitzava a la tarda, conduït per Joan Benejam on es feia maridatge amb productes dolços.
Els productes escollits per realitzar aquest maridatge, van ser un tast de foie amb gelea de roses sobre una torradeta per acompanyar el Sinols, una crema de carbassa pel Sols* i una altra torradeta amb formatge blau amb melmelada de figues.
En aquest cas, els maridatges escollits en el mateix ordre, van ser una poma Royal Gala amb mel, una figa confitada amb mar de cava i mató de Mas Mercè i per acabar una teula de Trias amb melmelada de cítrics i foie de Collverd.
Tots aquests productes escollits per fer-ne els maridatges, formen part del Girona Excel·lent, que és un segell de qualitat agro-alimentari que promouen la diputació de Girona i la Cambra de Comerç per impulsar i difondre en l'àmbit nacional i internacional els productes agro-alimentaris gironins de la més alta qualitat.
Alguns productes destacats serien la Poma de Girona, els Fesols de Santa Pau, les galetes de Santa Coloma de Farners i Camprodon i l'Arròs de Pals, entre molts altres.
Aspecte: D'un color groc molt clar i pàl·lid.
Aroma: Fort, pronunciat, dolç, recorda una mica a algun tipus de vi dolç.
Gust: El seu saber és molt suau, potser massa suau, de gust fluix, no es nota gens la graduació, amb un toc dolç.
Cos: Molt líquida, sense cos, no fa gens d'escuma.
Comentari: Es tracta d'una cervesa molt suau, servida en ampolla de mig litre. Tot i ser suau, com que ve en ampolla de gran tamany, si no es veu relativament ràpid, pot perdre frescor i per tant, no venir tant de gust.
Per altra banda, pot ser un substitut de cerveses suaus tipus Heineken, Budweiser o Coronita, però amb un gust una mica més soset que aquestes últimes.
Aquesta recepta d'avui potser és més típica d'hivern però quan et sobra una mica de bròquil sempre pots preparar-lo amb beixamel i cundeix més. A part de ser més bo per a aquells que no els hi agradi massa aquesta verdura crucífera.
* Per a fer la salsa beixamel, agafarem la mesura d'un got de llet i una cullerada sopera plena de farina.
Posarem un xic d'oli d'oliva en una paella a escalfar i hi afegirem le llet. Quan aquesta estigui calenta hi incorporem la farina sense parar de remenar. Hi posem sal i un toc de nou moscada i quan tinguem la farina ben cuita i la beixamel ben lligada, apaguem el foc.
Elaboració:
Posem el bròquil en un bol apte pel forn, jo vaig fer servir un de Pyrex. Evoquem la salsa beixamel al cim, una generosa quantitat de formatge ratllat i bocins de mantega perquè es gratini.
Gratinem al forn fins que la capa de formatge vingui rossa i ja ho tenim.
Comentari dietètic:
El bròquil és una verdura molt sana i amb poques calories. Es tracta d'una bona font de fibra i de vitamina C, més que un cítric sempre i quan el cuinem poc.
També conté la vitamina B9, important per prevenir l'espina bífida a l'embaràs així com la B1 i la B3, ambdues necessàries per al funcionament nerviós.
Ara de cares a l'estiu ens aporta una bona dosis de provitamina A (betacarotè), que ens ajuda a posar morenos.
Quant a minerals, és la verdura que més calci aporta. Trobem també ferro, que ens va bé en casos d'anèmia, magnesi, pels músculs, potassi, de gran efecte diurètic i sofre, que li confereix el gust i olor característic.
Aquesta verdura flatulenta que a vegades evitem té un efecte anticancerigen reconegut.
Ara s'acosta l'època on tothom vol cuidar la seva dieta per lluir el biquini de l'estiu. Això comporta fer alguns canvis a la seva alimentació i triar aliments sans com les amanides, les verdures, les fruites, carns magres, peix blanc i ous.
Com a carns magres trobem un embotit molt conegut i que ens va perfecte tant per fer entrepans lleugers com per a posar-lo a les amanides i fins i tot fer-lo volta i volta a la planxa.
Amb la meva Experiència El Graner he pogut descobrir el procés d'elaboració d'aquest pit de gall d'indi embotit.
El negoci familiar de Marcel Puigmal ha trobat en els seus dos fills, en Marcel i en Francesc, la continuïtat, la innovació i la seva pròpia reinvenció en forma d'El Graner, un nou obrador d'uns 200 m2 de superfície equipat amb tecnologia d'última generació, grans professionals, l'experiència de tota una vida dedicada al sector i situat a l'Empordà.
Disposa d'una gran varietat de productes distingint-se aquests en dos tipus ben diferenciats: embotits cuits i els curats.
D'embotits artesans curats trobem el fuet, la llonganissa, llom ibèric i Duroc, entre altres.
I com a embotits artesans cuits tenim el pernil, gall d'indi, patés, foie migcuit i botifarres.
A més a les seves carnisseries a part de tota l'extensa gama d'embotits artesans podem comprar carn autòctones, pollastre de pagès criats per ells així com una línia de productes sense gluten ni lactosa.
Experiència El Graner consisteix en l'oportunitat que m'han brindat per tal de poder visitar les seves instal.lacions i assistir al procés complert d'elaboració d'un dels seus productes, des de la recepció de la carn, passant pels les diferents etapes a que és sotmès, fins al seu envasat per a la posterior venda. Aquest mes l'embotit cuit triat ha estat cas del gall d'indi.
Anem a veure tot aquest procés començant pels ingredients emprats:
sal comuna
sal activa
ascorbat, conegut també com a vitamina C (funció antioxidant)
citrat
dextrosa (forma de sucre)
tripolifosfat (conservant)
actifiber I, es tracta d'una fibra vegetal de bambú i pell de cítrics i patata
aigua
I a continuació els passos que han seguit per a la seva elaboració:
1. Primer de tot entra el pit de gall d'indi a l'obrador, on es poleix bé traient-li els greixos i les venes.
2. Posteriorment es posa en salmorra (aigua i sal) i s'introdueix en un bombo buit, el qual serveix per fer un massatge a la carn de gall d'indi durant unes 4 hores aproximadament.
3. Una vegada el traiem del bombo es deixa reposar 4 dies en una càmera frigorífica.
4. Ara arriba l'hora d'embotir-lo en una tripa tèxtil (permeable per a productes cuits)
5. Un cop embotit, s'envasa al buit i se li fa una cocció al bany Maria durant unes 4'30 h.
6. Finalment se li fa un refredament ràpid a 0ºC que es manté durant 2 dies.
Finalment us deixo amb un apartat que a tots ens interessa que és el contingut calòric del gall d'indi. Com observareu es tracta d'un embotit ben magre i amb poques calories. Ideal per a fer entrepans i amanides i que agrada a petits i a grans. Us deixo amb la informació més detallada del producte:
De tant en tant ens agrada anar a Barcelona i passar-hi el dia. Ara feia temps que no hi anavem i trobavem a faltar un dels restaurants del Grup Andilana, que són una sèrie de restaurants dividits per tot Barcelona, un a Girona i també a Palamós.
Un dels nostres preferits és el Restaurant El Blanc a Girona, hi hem anat moltes vegades i ens encanta la seva decoració, el bon servei, els seus plats i el seu ambient decorat amb ampolles de vidre de colors i sofàs blancs.
I a Barcelona des que vam provar per primera vegada La Crema Canela, ja ens va convèncer. I és que tots els restaurants d'aquest grup tenen una estètica que atrau i la bona relació qualitat preu que ofereixen també és excel.lent.
La Crema Canela és una antiga botiga de queviures on encara conserva les lleixes amb alguns productes que s'hi venien. Convertit ara en restaurant, és petit, llarg i estret però t'hi fa sentir molt a gust. Alguns trets d'interiorisme d'aquest restaurant ens recorden al Blanc.
La seva carta és força extensa, a triar entre una gran varietat de plats freds, com amanides diverses, també arrossos, pastes, peixos i carns.
De postres també disposen d'una llarga llista.
D'entrant, com que haviem esmorzat més copiós i tard, vam obtar per partir-nos un risotto de pesto. Una meravella, servit amb un plat de ceràmica blanca molt bufó i decorat amb dos grisinis. Un arrós cremós ben gustós amb el pesto i el formatge fos, una delícia pel paladar.
I de segon, nosaltres tenim un plat predilecte que ja menjaven al restaurant El Blanc, fins que, no se per quin motiu, el van excloure de la carta, i és el Bou amb parmesà i rúcula. Dos talls de carn de bou servida amb virutes de parmesà, rúcula i mitja ceba al dente. Un plat molt bo, i una carn molt tendre que combina molt bé amb el formatge, la ceba i la rúcula.
Com a postres un clàssic, el coulant de xocolata, però és que d'aquesta casa m'agrada molt. Servit amb un fons de xocolata fosa i decorat amb una fulla de menta i un gra de raïm. És un volcanet de lava de xocolata, molt fina.
