.@RestaurantDraps

Situat al bell mig del Barri Vell de Girona trobem el Restaurant Draps, un lloc ideal per a menjar plats per a compartir.
El restaurant és acollidor, decorat amb pedra i fusta. Disposa de dos nivells, amb una planta baixa més íntima i a dalt, un espai més petit, seguit d'un nou menjador més ampli i lluminós.
Els gots de colors de les taules sempre m'han cridat l'atenció, tot i que les trobo ben presentades. Personalment és un restaurant que m'agrada, tant per la decoració com per la cuina que elaboren.

Com ja he dit els plats són a compartir, ja que es presenten en quantitats generoses o expressament dues unitats del plat que demanis, servit en un plats llargs per a la ocasió. També tenen plats individuals, per aquells a qui no els hi agradi compartir ;)

La idea de posar el plat al mig i dividir-lo en dos perquè cadascú vagi menjant la seva part m'agrada. Trobo que es crea una complicitat amb la parella que potser en un altre restaurant no es crea. Aquí vas menjant, vas xerrant i vas opinant del plat, ja que ambdós mengeu el mateix.

Nosaltres vam fer diversos plats a compartir:

Primer de tot per picar uns xips de moniato amb sal, molt bons, qualssevol mengi patates quan hi ha aquests xips vegetals, que a mi particularment m'encanten. No sols perquè són més sans, sinó perquè també els trobo més bons i visualment, quan els barregen amb patata violeta o iuca, donen color a taula.

I ara a gaudir!

.@firaorigens 5ª Fira Origens a Olot

Fira Origens és una fira Agroalimentària on es mostren Productes de Qualitat catalans. Es tracta d'una fira enogastronòmica on els protagonistes són els productors que ofereixen els seus productes per a tastar a canvi de tiquets o comprar-los per casa.

Aquest any se'n fa la cinquena edició i té èxit ja que el visitant pot aprendre a través dels tallers de cuina amb reconeguts cuiners, tastar els millors productes de proximitat i comprar directament al productor.

.@innoutburger In-N-Out Burger a San Francisco

 

Tots sabem que viatjar a Estats Units equival a menjar hamburgueses tipus fast food, perquè aquí també mengem hamburgueses i, en canvi, són una delicatessen algunes. Tot i que a els americans tenen altres franquícies que no són les típiques que tots coneixem i que, la veritat, tenen molt a desitjar. Per exemple hi ha una franquícia, el In-N-Out-Burger que daten del 1948 i ofereixen una hamburguesa amb patates fregides sense greixos hidrogenats que és molt més bona que les que trobem a les cadenes de la zona.

Ofereixen l'hamburguesa sola, amb formatge o doble. També porten enciam fresc, una rodella de tomàquet i una de ceba crua, que també pots demanar-la fregida, tal com vam fer nosaltres.

El pa que t'hi posen és bo, tovet. La carn de l'hamburguesa és de 100% vedella americana, sense additius ni conservants.

Pots triar patates petites o grans o bé la millor opció que és un combo, on hi va la beguda, l'hamburguesa i les patates per un preu molt bo. La beguda és refill i tenen llimonada, que és força bona. El ketchup és lliure i també pebrotets picants, jalapenyos, que piquen com una mala cosa.

Nosaltres fam demanar un combo amb hamburguesa doble. Ens va agradar, tant la carn com les patates tallades fines i cruixents.

En fi, una hamburgueseria on està a vessar de gent, es formen unes cues impressionants i et van cridant conforme tenen la teva comanda feta. El més caòtic és buscar taula, ja que hi ha poc espai per la quantitat de gent que demana, suposo que al ser fast-food, pensen que es menjarà ràpid, però una vegada asseguts la gent s'ho pren amb calma.

Us diré que jo no sóc partidària d'aquest tipus d'alimentació, i de fet, només menjo a aquests llocs quan viatjo, però té la seva gràcia fer un menú d'aquest "guarrus", que en diem nosaltres i super calòrics, ja a la taula de preus, al costat t'indiquen les calories de tot, amb lo qual potser val més no fer un sumatori.

Chowders a San Francisco

San Francisco és una ciutat molt maca i ideal per passejar. Sobretot en els seus molls, tot envoltat de les casetes de colors de fusta convertides en botigues de souvenirs o restaurants i observant els lleons marins.

Lo ideal és visitar a primera hora la famosa presó d'Alcatraz (pier33), on dedicaré tot un post a explicar-vos la dieta dels presos i el funcionament de la cuina, i després moure't pels diferents molls. Una zona molt turística coneguda com Fisherman's Wharf, i que asoleiada, com vam tenir, encara llueix més, ja que a San Francisco hi fa un estiu fred.

Un dels plats mítics de San Francisco és la sopa de cloïssa. La ciutat al tenir mar, té a la seva cuina la presència de cranc gegant, ostres, llagosta, peix fregit, cloïsses, entre altres. Els diferents restaurants del pier 39 ofereixen aquest tipus d'alimentació.

Nosaltres vam tastar la famosa sopa de cloïsses d'un dels millors locals, segons diuen, el Chowders. Vam fer força cua per demanar, tot i que van ràpid, hi ha com deu persones servint i tú t'agafes la sopa amb una safata i el vas de beguda buit, el qual pots anar reemplenant, i t'asseus a taula.

Hi ha dues terrasses o a dins, més aviat on trobis lloc més que on vulguis. Val la pena però. Tens dues opcions de sopa, la blanca o la vermella. ambdues són iguals, lúnic que la vermella porta salsa de tomàquet i més verdures.

En canvi la blanca és més fina i conté cloïsses, porro, ceba, bacon cruixent i patata. La serveixen en un pa àcid rodó que elaboren en un obrador artesà de San Francisco (Boudin).

La idea és menjar-ho, sopa i després el pa, tapa inclosa. Tot i que hi havía gent que deixava el pa, una pena, perquè realment en el pa encara hi queda el gust de la sopa untada i no crec que només serveixi com a recipient.

La sopa em va agradar més del que m'imaginava, ja que potser per ulls no és un plat que atraigui.

El preu està molt bé, tinguent en compte que els productes són frescos, per 8'99 $ i la beguda amb tots els refills que vulguis per 3'25 $.
És a dir que la relació qualitat-preu és molt bona.

[#Vacances]@goldencorral un buffet a dinar on vam parar!

En el nostre primer dia de viatge, al sortir de Los Angeles cap al Gran Canton, ens esperava molta carretera. Sort que mirar per la finestra quan veus nous paisatges és força entretingut. I sobretot si passes pel desert del Mojave, fent part de la ruta 66.

La primera parada precisament la varem fer en un dels pocs cartells originals que queden d'aquesta famosa ruta.

Més tard vam parar a dinar en un Buffet lliure molt conegut a USA, fundat el primer a Carolina del Nord l'any 1973,  anomenat Golden Corral. Es tracta d'un buffet lliure molt gran, amb moltes opcions de plats diferents. Podies trobar des de tot tipus d'amanides fredes ja fetes, o els ingredients per fer-les al teu gust. Salses per amanir.

També plats mexicans, amb frijoles i carn, cheddar fos, fajitas, naxos, llet agria, carnitas, entre altres ingredients.

El que no podia faltar al buffet és la carn, Tenen una gran graella on couen entrecots de res, gall d'indi, pollastre, vedella, i te la cuinen a gust de consumidor.

També trobes plats ja fets com la vedella teryiaki, el pulled pork, boníssim, el més recomanable del buffet, el pastís de carn, pernil dolç cuit o el pollastre a la barbacoa.

Un detall que fa gràcia són les hamburgueses minis que fan a la graella i les serveixen amb un panet, un cogombret i formatge. Tenen molt bon gust i aroma de brasa.

Peix també en pots menjar, a la planxa o arrebossat, fins i tot gambes grans i petites arrebossades amb salsa de iogurt.

Com a fregits hi havia el ales o cuixes arrebossades estil americà. Hushpuppies, molt famoses allà, que són unes boletes de pa de blat de moro, arrebossades i fregides, una mica soses pel meu gust. Els americans mengen molts plats fets a partir del blat de moro, com també uns pans amb que acompanyen la carn o directament la panotxa a la brasa o els seus grans per a les amanides. La carns també l'acompanyen amb puré de patata o mongetes verdes.

I si vols pasta, tenen els famosos mac and cheese, plens de formatge cheddar. Aquest formatge allà te'l trobes arreu.

Una altra plat present al buffet era la pizza, dues classes de pizza, fetes al moment i que anaven reposant conforme s'acabaven, ja que tenien molt d'èxit. I la veritat és que no m'estranya perquè eren boníssimes. La massa cruixent però gruixuda i esponjosa per dins, ben carregada de formatge, tant la que portava salami com la de diferents formatges.

I ja passem als postres, que hi arribes tip, però us diré pel meu gust que era lo pitjor del buffet. Potser és qué no estem acostumats a tanta dolçor. Un gelat de màquina amb toppings de xocolata, nubes o cookies trencades hagués estat millor que els pastissos que vaig tastar, llàstima que ho vaig descobrir tard.

Feien més goig que bons eren. Hi havia carrot cake, brownie, fudge de xocolata, pastís de formatge, mouse de xocolata, fondue de xocolata per sucar amb nubes, daus de pinya o maduixes. També pastís de crema amb merengue de llimona, que precisament aquest va ser el que més em va agradar, ja que els altres no em van fer el pes.

També hi havia pastís de poma, calent, acabat de fornejar, però la veritat és que nosaltres mengem lents i quan arribàvem a les postres ja no teníem gana ni temps.

Un punt a favor és que tenen postres sense sucre, molts ben aconseguits. A més a la web d'aquests restaurants disposen d'una taula amb totes les calories de tots i cada un dels aliments que ofereixen al buffet. Això ho trobo molt bé.

Podies triar opció sana amb una taula de fruita tallada: síndria, plàtan, pinya, meló... però d'això ja en menjo a casa, jeje.

Com a beguda la demanes al principi quan entres al restaurant i pagues i després hi ha noia que et van fent refills, és a dir, te l'emplena gratis totes les vegades que vulguis, Va inclòs en el preu, tant el refill com la seva propina. Aquests americans són l'hòstia, però un buffet així aquí no aniria malament. He estat a diferents buffets d'aquí i cap m'ha agradat com aquell.

El preu és molt bo tenint el compte la relació qualitat-preu. Nosaltres hi vam anar dos dies seguits, ja que de camí a Las Vegas, venint del Gran Canyon, també hi vam dinar.
El preu varia en funció de si és cap de setmana, el diumenge vam pagar més, però també cal dir que hi havia millor buffet i el dia laborable es paga menys i el buffet retalla un xic més l'apartat de carns. Tot i això un dia de diàri val 8 euros, ho trobo baratissim, que un buffet amb aquests plats pugui valer aquest preu. En comparació al que trobem aquí, hi ha molta diferència, tant en qualitat, quantitat i diversitat.

Garum Figueres

Garum és una botiga de cuina per emportar. Nosaltres la tenim a prop de casa i sempre hi veiem gent, així que l'altra dia vam decidir provar una de les seves ofertes. Es tracta d'un pollastre a l'ast amb quatre racions de patates fregides.

El preu és 9'95 euros, és a dir que la relació qualitat-preu és molt bona, tinguent en compte que el pollastre era bo i les patates artesanes també. Una proposta ideal per a un diumenge d'aquells que te fa mandra cuinar o no disposes del temps necessàri.

El pollastre era a l'ast amb un toc de llimona, que el feia molt suau.

  Les patates eren ben fregides, tovetes,  i la ració era força abundant.

Ens quedarà pendent tastar el seu menú flaix i les seves croquetes artesanes, que ja varem veure que feien molts bona pinta. Ja us explicaré i us mostraré alguns altres plats que ofereixen conforme els anem provant!

Patates amb ous trencats i xoriç ibèric

Avui un plat senzill però d'aquells que sempre venen de gust, tot i que no es poden menjar gaire sovint; Patates amb ous trencats i xoriç ibèric.

Ingredients per a 2 persones:

• 4 patates mitjanes
• 4 ous de gallina feliç
• 8 rodelles de xoriç ibèric
• oli d'oliva verge extra
• sal

Elaboració:

Primer de tot pelem les patates i les tallem allargades per fregir en una generosa quantitat d'oli d'oliva verge extra.

Una vegada les tenim rosses les deixem escórrer en un paper de cuina per tal que perdin l'excés d'oli.

Agafem una paella i hi posem les rodelles de xoriç tallades a bocins i les patates. Hi afegim un polsim de sal i tranquem els ous per afegir-los-hi. Barregem i quan veiem els ous quallats apaguem el foc.

Degustació:

Nosaltres hi hem posat xoriç ibèric però ho havíem fet amb pernil ibèric i també queda bonissim, i un xic menys greixós. Amb sobrassada també hi combina bé, però aquí sí que encara hi sumem més greix que amb el xoriç.

Una altra idea és afegir-hi verdures com ceba o pebrot.

Si realment volem estalviar calories, les patates les podriem coure amb menys oli, tipus les que fem amb vinagre, i posteriorment evocar-hi els ous i el pernil o el xoriç.

Trobem @CadburyUK al HMS Belfast

En aquest post us parlaré d'un vaixell anclat al riu Tamesis, a Londres,  que forma una part important del Imperial War Museum, l'HMS Belfast.

Nosaltres aquest passat estiu, en un dia de pluja (que rar!) vam passejar per aquest museu flotant. A través de les seves exposicions el barco mostra els diferents aspectes de la vida a altamar durant la Segona Guerra Mundial.

La veritat és que val la pena veure'l. El recorregut és extens, ja que disposava de nou cobertes. Mitjançant una audioguia vas recorreguent els diferents punts tot visitant els camarots on dormien els mariners, l'inferemeria, la bodega, la sala del dentista, les sales de màquines, entre altres i la cuina.

La cuina era gran, imagineu donar de menjar a tants mariners. A la seva dieta hi predominava la patata, la veieu que tenien una zona especial a la cuina per pelar-les, així com les llegums i sopes.

Tot i que es venien tabletes de Mars i altres xocolatins a la cantina per aquells més llaminers. Mireu si en són d'antigues aquestes xocolatines, a la fotografia podem observar la Cadbury, marca inglesa per excel.lència i també altres marques conegudes i molts vigents a l'actualitat.

I és que la xocolata sempre atrau, ho feia abans i ho continua fent ara, que me'n dieu?