Calçotada

I per fi arriba l'hora de fer la tan esperada calçotada. I és que m'agraden els calçots, i almenys, una vegada a l'any, durant l'època, s'han de menjar!

Teula de calçots amb la preuada salsa

Aquesta vegada vam anar a la terra dels calçots a Valls, concretament al Plà de Santa Maria, al Restaurant Masia del Pla.

Primer de tot ens van donar uns pitet, gentilesa de la casa, te'ls pots endur com a record.

I anem a la teca, primer un xic de vi de la casa en porró i aigua de Les Creus. Més tard cava brut Nature.

Carn bona amb guarnició

Vam fer el menú de la calçotada que consistia en:

- Calçots (cuits amb sarments) i acompanyats amb la seva reconeguda salsa romesco artesana i servits amb la tradicional teula.
Justament a les bodegues ens havien explicat el que eren els sarments, que són branques de cep de vinya i és, precisament, amb el que es couen i escaliven els calçots. Eren deliciosos i la salsa bonissima també, vaig menjar tants calçots com salsa tenia, i és que valia la pena acabar-la sucant'hi el calçot al màxim.

Crema catalana de la casa

- Llonganissa (botifarra) i botifarra negra de Valls a la brasa amb fesols i carn de xai de l'Alt Camp a la brasa amb guarnició de carxofes a la brasa, tomàquets també a la brasa i patata al caliu.
La carn era bona, la botifarra magre i un amb un toc picant, la botifarra negra, diuen que també era bona, sense greix, jo no la vaig voler provar, no em venia de gust i això que m'agrada la que menjo aquí. I el xai també estava bé, les costelles amb aquell bon gust de brasa.
Vam quedar tots amb una olor de fumat, bona però :)

Safata de maduixes amb nata

- Postres especials casolans; una crema catalana realment bona, pel meu gust hi faltava sucre cremat. M'agrada que hi hagi una capa que hagi de trencar amb la cullera, i en canvi, aquí no calia, però bé, el sucre tampoc és sa ;)
Com a més a més, ens van servir una safata amb pilonets de maduixes amb nata i xirop de maduixa, un pel massa dolç però bo. I una teula casolana molt bona i fina.

Vam acabar amb un tallat i copa, els demés, jo amb el tallat ja feia!

La veritat és que vam menjar bé i vam passar una bona estona i és que els calçots són per això, sinó llegiu-ho:

És realment fascinant descobrir com d’una simple curiositat poden néixer tradicions tan arrelades que sembla que hagin existit tota la vida. Les calçotades en són un clar exemple. Si una població pot sentir-se orgullosa per ser el bressol dels calçots aquesta és Valls. Sembla ser que a finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que va acabar donant nom al calçot. Diuen, a més, que va ser ell qui també va trobar la fórmula per a la millor salsa d’acompanyament de la preciada verdura. I així, com qui no vol la cosa, un humil pagès va propiciar les primeres trobades íntimes de famílies vallenques, les quals més endavant acabarien generant les grans trobades entre calçots. És per això que les calçotades són més que un àpat, són la perfecta excusa per fer festa a l’aire lliure, entre amics i familiars, per embrutar-se sense haver de donar explicacions i per allargar fins al capvespre una jornada de joia i alegria.

Font: http://www.menudiari.com/blog/la-calcotada-mes-que-un-apat.html

La calçotada

Aigua amb gas Vivaris

Vi Masia de Perelada

Ahir diumenge vam anar al Restaurant Trànsit a fer una calçotada, abans que s'acabin!!!!!!!!!!!!
Jo n'havia probat un a la fira del calçot de Vilasacra però mai n'havia menjat i ara ja en tenia moltes ganes :)
Era un menú del calçot que consistia en una teula de 15 calçots, carn a la brasa (una costella de pal de xai petita, una cuixeta de pollastre, mig xurrasco de vedella i una botifarra petita) acompanyada de mongetes saltejades a la paella amb all i julivert. I de postre gelat de turró amb xocolata.

La salsa pels calçots

Primer ja et duen l'aigua amb gas, per mi, i una ampolla de vi de Perelada, en aquesta ocasió, de l'anyada del 2009, un vi suau i dolçet, amb varietats de garnatxa i tempranillo.

També et duen una cistella de mimet amb dues torrades de pa rodó, un tomàquet, all i en aquest cas un xic de maionesa per acompanyar la carn a la brasa de segon plat.

Teula de calçots

Graellada de carn amb mongetes

I ja comencem la calçotada, una font plena de salsa per als calçots, totalment casolana (vam trobar algun petit tall de pela de tomàquet). Estava molt ben feta, tota la mescla dels ingredients molt ben aconseguida.
I a l'atac amb la teula, agafa calçot, pela'l, suca'l a la salsa i cap dins!!!! Un rere l'altra, fins a quedar-nos ben bruts, sort que teniem uns tovallons gegants!!
Vam quedar ben satisfets però encara teniem lloc per la graellada de carn, acompanyada del pa torrat i sucat i la maionesa. També les mongetes estaven bones, tot i que, hagués estat millor cuinar les petites, ja que les grans les trobo massa farinoses.

Gelat de turró amb xocolata

Magnífic tallat de sobre

De postre el gelat de turró de xixona amb una mica de xocolata per sobre, massa poca, pel meu gust, m'imaginava el gelat banyat de xocolata calenta... però vaja estava correcte.
I ja per acabar, no podia més, però vaig demanar un tallat, perquè sabia que treballaven amb la casa Ital Caffe, que tenen un cafè sublim, el de sobre sobretot.

L'apartat més gastro-culte :P
Abans he parlat que vaig demanar una aigua amb gas, jo sempre n'acostumo a demanar quan vaig als restaurants. Però en aquest cas, aquesta aigua m'agrada molt, és especialment bona. És una aigua molt semblant a les de Caldes, gracies a la seva similitut en bicarbonats, clorur i sodi, i amb una fórmula especial de tota la vida desenvolupada l'any 1954 en els manantials d'Amer (Girona).
Aquesta es presenta en un envàs de disseny, coronat per unes etiquetes que transmeten elegància i prestigi, amb l'estètica de principis de segle.
El nom de "Vivaris" respon a un joc semàntic mitjançant el qual els especialistes en marketing han volgut suggerir vitalitat i mobilitat, característiques de l'home i la dona actual, a la vegada que han fet al.lusió al manantial natural de salut d'on és extreta. Fonèticament es similar a Sivaris, que, a la vegada, prové de sibarita; el que disfruta de les coses bones i de qualitat. La suavitat de l'aigua se suggereix en el seu nom mitjançant la sutilesa de les dos V's, i la terminació "IS" imprimeix un to clàssic al producte denotant elegancia i tradició serenes. Es tracta d'un extraordinari exercici mental plasmat en detalls físics; i tot perquè els cada vegada més consumidors d'aigues a taula d'alta etiqueta no només sentin la qualitat de la vida, sinó que a més, la visualitzin.
La presentació d'aquest producte estrella de Font Vella es va fer al Restraurant de la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann de Barcelona, quedant així sellada la perfecta associació entre el producte i la hostelería d'alt nivell.

Un dels menjadors

Founeaux Molteni

Regentat per Mey Hofmann i situat al centre de la Barcelona Mitjaval, aprop del mar, s'ha convertit en una visita obligada a tot aquell que disfruti menjant extremadament bé i en un entorn càlid i luxós. Molts personatges famosos han disfrutat de la selecta gastronomía d'arrels mediterranies al seu menjador principal, el pati andalús, la bodega, l'aula o el pati de la cuina. El restaurant té una llista d'espera de dos anys.
Pels entesos, i com a curiositat, aquest és l'únic restaurant a Espanya que disposa d'una Fourneaux Molteni a la seva cuina, una joia dels fogons i objecte de culte de qualssevola cuiner.