26/1/16

La Taverna del Barri Vell

Divendres passat vam voler començar bé el cap de setmana i que menys que fer-ho tot sopant unes tapetes. Al barri vell de Figueres, tal com se li anomena popularment al seguit de carrers que envolten la Plaça de les Patates, hi han obert fa relativament poc un gastrobar, La Taverna del Barri Vell.


El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.


Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...


Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.


Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.


- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.


- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.


- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.


Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.


De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.


Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.

25/1/16

Taronges @LaArroba al tajín

Des de taronges "La Arroba" m'han enviat una caixa de taronges i mandarines perquè les gaudeixi durant aquests àpats d'hivern. Dic gaudeixi perquè, cada vegada que pelo la taronja i sento aquella olor, noto el seu gust dolç i lo sucosa que està, se'm fa la boca aigua.


Taronges "La Arroba" són una empresa familiar valenciana amb una llarga trajectòria d'experiència en el cultiu d'aquests fruits a la qual se li suma una nova generació molt ben formada de joves agrònoms.

Cultiven de manera ecològica taronges, cultivades al Parc Natural de Turia, i mandarines.


Són bones soles com a postres i també permeten fer-ne diverses receptes sanes, com per exemple la que us vull presentar avui. Nosaltres les hem amanit amb tajín, una mescla d'espècies formada per xile mòlt, suc de llimona deshidratat i sal. El que hi aporten és un gust més potent a la taronja i amb un toc picant.


Senzillament s'ha de pelar la taronja i tallar-la a rodelles a punt per espolssar-hi el tajín a gust de consumidor.

Nota curiosa: els mexicans, des de l'època pre-colombina que tenen per costum consumir xile amb les fruites i les verdures.

22/1/16

[#Cervesa] @moskadegirona - Torrada


Nom: Moska de Girona - Torrada

Marca: Moska
Tipus: Torrada
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, flocs de civada, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/


Aspecte: De color fosc, tipus ambre, una mica tèrbola. Pot recordar al caramel.
Aroma: Acaramel·lat, dolç i suau.
Gust: marcat, amargant amb un punt dolç, on es nota el torrat. Un cop empassat el primer glop, deixa un punt dolç persitent.
Cos: Força cos, escumosa i agradable a la vista. No es veu massa líquida.


Comentari: Per a aquells a qui agradi les dobles maltes tipus Voll-Damm, poden trobar aquí una alternativa de km 0 i artesana. Tot i tenir un gust amargant, personalment no el trobo tant pronunciat com una doble malta ja que té el punt acaramelat més típic de les artesanes.
Això sí, aquesta cervesa, tal i com diuen en algun altre anunci de tv, és per agafar-s'ho amb calma i gaudir-la tranquil·lament amb en bona companyia, ja que amb els seus 6º que té, fa que fer-se'n més d'un parell, ens ho puguem notar a l'hora d'aixecar-nos per anar a pagar. ;)

20/1/16

Un plat mexicà, Xilaquiles

Els xilaquiles és un plat típic de Mèxic fets a base de trossos de "tortillas" de blat de moro fregides.
A casa ens agrada cuinar altres tipus de cuina, a part de la nostra. Sempre penso que el fet de viatjar t'obre fronteres gastronòmiques.

         
En aquest cas hem fet uns xilaquiles banyats amb salsa de xile verda. Hi hem afegit també pollastre desmenussat, formatge i llet agria, anem a veure-ho!

Ingredients per a 2 persones:

  • 10 "tortillas" de blat de moro petites
  • salsa de xile verda
  • 1 petxuga de pollastre desmenussada
  • formatge Mozzarella
  • llet agria
  • sal i pebre

Elaboració:

Primer de tot posem el pollastre a fregir ben salpebrat. Una vegada ben ros el desmenussem.


Ara anem per fregir les "tortillas" tallades a trianglets petits.




Hi afegim la salsa de xile verda, que ja tenim en llauna, el pollastre desmenussat, trossos de Mozzarella i finalment la llet agria.*






* Per fer la llet agria, posem en un got llet i vinagre i deixem unes hores fins que la llet es talli.


El plat se serveix tal qual, nosaltres el vam acompanyar amb un guacamole artesà, fet amb un advocat, mitja ceba petita, un tomàquet madur i un xic de coriandre. Tot ben picat i servit amb natxos.




18/1/16

Restaurant Antaviana

Aquestes passades vacances de Nadal, que per cert fa 4 dies que els gaudiem i ja semblen que en facin molts més, vam voler provar dos restaurants que teniem pendents. Un era Can Badó, del qual ja us en vaig parlar en un post anterior i ara us explico la nostra experiència al Restaurant Antaviana.


Per aquest restaurant teniem moltes expectatives creades ja que ens n'havien parlat molt bé i havíem sentit bons comentaris. Es tracta d'un restaurant de Km0 Slow Food, així doncs podem trobar cuina de proximitat feta amb cura.


El local és molt cèntric, situat gairebé al davant del Museu Dalí de Figueres. Amb un menjador renovat, amb molta presència de fusta i molt ben decorat. Elegant però informal.


Nosaltres vam fer el  menú diari de migdia que consisteix en 3 primers, 3 segons i 3 postres a triar, amb l'aigua i una copa de vi inclosa.


 Un 10 per la seva carta de vins, optant pels de casa, de la D.O. Empordà, fins i tot en el menú.


 El preu del menú és de 16 euros i hi podem trobar:


Un pica pica a base de patates xips i olives.


- Macarrons amb bolets: me'ls esperava diferents.


Eren correctes, al dente, amb una salsa de tomàquet artesana i uns pocs talls de bolets.


Servits amb una mica de formatge ratllat per tirar al cim.


- Entrecot de bou amb salsa de formatge: la carn era bona, ja que el bou té aquell gust mantecós que tan m'agrada.


La salsa de formatge ben feta. Hi combinava bé amb el bou.


Anava acompanyat de patates palla, un toc original.


I de postres:

- Taronja amb mousse de xocolata: una base de taronja laminada i al mig la mousse, ben aconseguida, tant de textura com de gust, amb intens gust a cacau.


- Banda de pera, avellanes i crema de caramel: molt fi aquest postres. Molt equilibrat, res predominava en excés.


Em va agradar molt, tant per la seva originalitat com pel gust i la combinació d'ingredients.
 

En resum la relació qualitat-preu del menú és bona, tot i la decepció dels macarrons. Suposo que també depèn força del menú que s'escaigui el dia que hi vagis, que l'encertaràs més o menys.