[#Vi] @collderoses

Feia temps que teníem pendent una visita a un celler per on hi havíem passat molts cops per davant i mai hi havíem anat, el Coll de Roses. Situat just a la falda de l'Albera, gairebé al costat de Roses i a peu de la carretera que ens portaria cap a Cadaqués.
Es tracta d'una finca que disposa d'unes 35 hectàrees de vinya i 20 d'oliveres de la varietat d'argudell, l'autòctona de l'Empordà.
A més a més, la finca disposa del Wine Family Museum, una exposició autoguiada que ens explicarà una mica d'història sobre la producció del vi i les seves varietat d'una forma força amena i entretinguda per a tota la família.

La finca Coll de Roses actualment ens ofereix 3 vins: un vi blanc i un vi negre joves, i un negre criança anomenat Finca del Mar.

En aquest cas, he provat el vi negre jove del 2013. Amb una vinificació realitzada amb 2 varietats diferents de raïm, un 85% de garnatxa i un 15% de cabernet sauvignon.

Cos: No massa pronunciat però tot i així deixa anar gota a les vores de la copa quan el fem girar.
Color: Color vermell penetrant, recorda a la cirera madura, però tendeix a les vores a rosat clar.
Aroma: Una mica aspre al primer contacte, després deixa pas a un punt dolç que pot recordar a fruites del bosc, tot i que de fet, també pot recordar a gerds o cireres.
Gust: D'entrada aspre, es nota als costats de la llengua, i acte seguit un punt de dolçor o fins i tot pot semblar una mica picant.

Nom: Coll de Roses 2013
Celler: Coll de Roses
Pertany a la D.O. d'Empordà

[#Cervesa] @moskadegirona - Negra

Nom: Moska de Girona - Negra

Marca: Moska
Tipus: Negra
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, flocs de civada, mel, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/

Aspecte: Color molt fosc, tèrbol, negre. Si la mires a contrallum sembla mel negrosa.
Aroma: Pronunciat, amarg amb un punt dolç.
Gust: Gust inicialment dolç, amb un punt d'amargor al empassar. De molt bon prendre. M'encanten les cerveses negres, tipus Guiness i aquesta m'ha deixat molt bona sensació en boca.
Cos: Força cos, escumosa i agradable a la vista. No es veu massa líquida.

Comentari: Sempre m'han agradat les negres, ja fa temps anàvem amb uns col·legues a una mítica cerveseria de Girona, ara ja tancada, anomenada Excalibur. Era un antro petitot, amb una petita entrada quadrada on hi havia una mena de llar de foc apagada sempre i després a mà dreta hi havia una barra llarga amb tamburets. Allà sempre prenia pintes de Guiness, amb el seu dit d'escuma i aquell color negre petroli dins el got. Des de llavors sempre he anat provant altres negres, però personalment, cap li arriba a la sola de la sabata d'aquelles Guiness de barril. Segurament és la nostàlgia, la idealització del record amb el pas dels anys o senzillament que ens en preníem masses pintes seguides. Doncs quan he pres aquesta Moska negra, salvant les distàncies, evidentment, m'ha portat el bon record d'aquelles pintes que em prenia amb els amics.
Bona, amarga però amb un punt dolcet al final i gens carregosa. 

Crema de carbassó

El carbassó és una verdura amb un baix contingut calòric, ja que està format per un 95% d'aigua. Pertany a la família de les curbitàcies, igual que la carbassa i el cogombre. Del carbassó en destacariem el seu contingut en vitamina C (10 mg per cada 100 g.), el betacarotè i els flavonoides. També aporta una bona quantitat de fibra i és l'hortalissa que conté més luteïna, pigment que es troba a la retina de l'ull i que protegeix les cèl.lules receptores de la llum del seu efecte oxidatiu.

Així doncs, després de veure'n les seves virtuts, que us sembla si l'introduim a la nostra dieta? Ho podem fer de moltes maneres, a la planxa, al vapor, al forn, gratinat o en crema, com hem fet nosaltres.

Ingredients per a 2 persones:

• 2 carbassons
• 1 ceba o mig manat de porros
• 1 formatget
• sal

Elaboració:

Rentem ben nets els carbassons i els tallem a rodelles. Fem el mateix amb la ceba o els porros.
Ho posem tot a bullir en una olla amb aigua fins a cobrir les hortalisses. Hi afegim un polsim de sal.
Deixem bullir uns 20 minuts i apaguem el foc.
Afegim el formatget i triturem amb el túrmix. Segons la textura que volguem obtenir traurem més aigua del bullit o menys. Si ens agrada espès, traurem més aigua de l'olla abans de triturar-lo.

Consells de degustació:

Aquesta crema és bona sola, simplement amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra i pebre, però sempre hi podem afegir un toc de gràcia com ara uns encenalls de pernil salat o un xic d'escates de parmesà. També daus de pa torrat o pipes de carbassa hi queden bé.

Wraps amb pollastre, ceba, formatge i mole

Ens agrada el menjar mexicà i tot sovint ens en preparem. Aquesta vegada hem fet uns wraps farcits de pollastre, ceba, formatge i salsa de mole. El mole és una salsa elaborada amb espècies, xile i xocolata, el més conegut és el mole poblano.
Nosaltres hem fet servir un pot de mole comprat, però si us atreviu el podeu fer vosaltres!

Ingredients per a 2 persones:

• 2 wraps
• 1 pit de pollastre 
• 1 ceba de Figueres gran
• mig pot de salsa mole
• formatge cremós
• sal i pebre
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot pelem la ceba i la trossegem ben petita per a sofregir-la amb oli d'oliva verge extra.

Paral.lelament en una altra paella fem el pollastre a la planxa ben salpebrat.

Una vegada la ceba fregida hi tirem el pollastre prèviament tallat a tires primes i hi afegim la salsa de mole.

Barregem tot per tal que els sabors s'impregnin bé i farcim els wraps amb la mescla.

Enrotllem els wraps amb la mescla i talls de formatge cremós perquè es desfaci bé. Servim i gaudim!

Consells de degustació:

La salsa mole que hi posem anirà a gust de consumidor, si t'agraden els sabors més forts n'hi pots posar tot el pot. Recordem que té un gust especial, amb el toc d'espècia molt marcat.

Bon profit!

Formatge en oli picant i romaní

A casa som fans del formatge. Ens agraden tots; de vaca, de cabra, d'ovella, mescles, curats, semis, fins i tot més tendres. Sempre diem que n'hi ha tants de formatges al món per provar, tenim feina...

Avui doncs us presento una forma diferent de menjar el formatge. És una recepta molt fàcil de fer i una bona manera fins i tot de conservar el formatge més temps o de camuflar el gust o també potenciar-lo d'algun que sigui més insuls.

Ingredients:

• formatge semicurat
• dos branquillons de romaní
• 4 fulles de llorer
• 2 cireretes
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Agafem un pot i posem el romaní, les fulles de llorer i les cireretes tallades a trossets perquè ens hi deixin anar el gust picant.

Afegim els daus de formatge i oli d'oliva verge extra fins a emplenar el pot. Tapem el pot i el guardem en un lloc fresc i sec un mínim de 15 dies.

 
Consells de degustació:

El formatge que nosaltres hem triat, un Portillo (Cerrato), és semi ja que tant les herbes aromàtiques com els cirerets incrementar el sabor del formatge, per tant no cal que aquest sigui molt fort tampoc.

Una cosa a destacar és la qualitat de l'oli que hi poseu, que sigui de qualitat. Aquest després el podrem fer servir per amanir el pa o les amanides.

  Quan més temps li tinguem en oli més gust agafarà i més bo serà!

I al cap d'uns mesos, aproximadament 3 mesos i escaig per fi hem decidit a degustar aquest formatge i el resultat ha estat molt bo.

El formatge ha absorbit el gust de les espècies i ha agafat un punt picant, al igual que l'oli, que ens servirà tant per amanir les torrades al mateix menjar el formatge com per posar-lo a les pizzes casolanes en plan pizzeria.

Tast al @mercatlleo de l'oli nou

L'any passat ja, concretament el dissabte dia 12 de desembre de 10 a 14h. va tenir lloc a l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó una activitat de tast de l'oli nou. Dirigit per Girona Bons Fogons i presentat  per la Pilar Criadó, autora del blog de cuina "Les receptes que m'agraden", un blog molt interessant per la qualitat i la diversitat de receptes que fa.

A l'aula, que per cert té una vista privilegiada de totes les parades del mercat amb la gent comprant'hi, erem una vintena de persones disposades a tastar els olis.

Tots els olis del tast eren de diferents trulls de l'Empordà. I pel que fa a les varietats d'oliva  hem d'especificar que la varietat típica de la nostra comarca és l'argudell i que perquè un oli formi part de la D.O. Empordà ha de contenir un mínim de 51% d'aquesta varietat d'oliva.

I també els olis eren, no podia ser menys, olis d'oliva verge extra (paràmetre d'acidesa com a molt 1%). Grau que defineix l'excel.lent qualitat de l'oli. A més qualitat d'oli menys acidesa d'aquest. És a dir que vam tenir el privilegi de probar ben bé els sucs de les olives, com dic jo.

Al tast vam tenir les explicacions del sommelier del Restaurant La Banyeta, en Ferran Vila que ens va dir tots els passos per a fer una bona cata d'oli.

Vam començar amb diferents copes, ja que l'oli el beviem, ni el barregavem amb pa ni molts menys amb sal i oli, ja que havíem de notar els sabors purs de l'oli. Una cosa si feiem i és que, entre tast i tast d'oli menjavem un tall de poma. És aconsellable per tal de netejar les papiles gustatives de l'últim oli tastat.

Els olis poden tenir més o menys intensitat de gust, Un aroma que podem trobar als olis per tal de descriure'n la seva intensitat és la gespa fresca acabada de tallar.

Alguns olis piquen més, potser l'oliva emprada és més verda, a mi aquest toc personalment m'hi agrada.

Altres es noten aromes a fruites madures i són, a la vegada, més grassos en boca.

Nosaltres vam tastar 4 olis ordenats de més verd a més groc i tèrbol:

1. Oli de Pau (segell Girona Excel.lent): aquí notem més intensitat de gespa, més francor i més picant. En boca pica més i és més gras.

2. Serraferran (segell Girona Excel.lent): notes hebàcies amb un toc de fruita de flor blanca amb algun toc de fruit sec. En boca dolç.

3. Ylla: fruita més madura, més gras i té un punt d'acidesa en llengua.

4. Masetplana: poc franc, més gras i molt untuós amb un aroma tomàquet. Poc intens però amb una part picant al final.

Cal dir que totes aquestes apreciacions anaven guiades pel sommelier ja que si que notes aromes, i per mi són molt més fàcils d'identificar que els del vi, però a vegades resulta més complicat. Això si una vegada fet el tast, vam tenir via lliure per posar un bon raig de cada oli amb pa i així si que dóna gust!