14/1/16

Amanida tèbia de gambes i bolets

Avui us presento una amanida, que tots sabem que es poden fer amb molts d'ingredients diferents. Aquesta la farem una mica més sofisticada, ja que hi incorporarem gambe si bolets i, a més, la farem tèbia, que ja estem a l'hivern.


Ingredients per a una amanida:

  • mesclum d'enciam: escarola, canonges, rúcula i xicoira
  • 2 tomàquets xerry
  • 1 carrota ratllada
  • 100 g. bolets aproximadament, rovellons en el meu cas
  • 3 gambes vermelles

Per a fer la vinagreta:

  • oli d'oliva verge extra
  • vinagre de mòdena
  • el suc de coure les gambes
  • el suc de coure els bolets
  • sal i pebre negre


Elaboració:

Repartim el mesclum d'amanida en un plat i hi incorporem la carrota ratllada i els tomàquets xerry partits per la meitat.
Per altra costat, rentem els bolets ben nets, els tallem a tires i els fregim amb un raig d'oli d'oliva. Una vegada cuits els reservem i guardem el suc que deixin anar.
En una altra paella hi fregim les gambes, volta i volta, que no quedin seques i les traiem del foc.
Incorporem els bolets repartits pel plat i les gambes, tot calent.
Fem la vinagreta  amb l'oli sobrant de coure els bolets i també el de coure les gambes. Hi afegim viangre de mòdena, oli d'oliva, sal i pebre i barregem tot.
Evoquem la vinagreta sobre el plat muntat d'amanida i servim.


És una amanida resultona, fàcil de preparar i molt gustosa, ja que el fet d'incorporar-hi els sucs dels bolets i les gambes hi dóna un gust especial.


I amb aquesta amanida participo a la llista de "7 amanides per començar bé l'any" del blog "To be Gourmet". M'agradria que pogués ser la que ocupés el setè lloc :)

13/1/16

Entrepà planxat de gall d'indi i mozzarella amb cogombrets i mostassa dolça

Ara estan de moda els entrepans planxats, o almenys a m'ho sembla a mi ja que a molts bars i/o foodtrucks és habitual veure'n a la carta.


Nosaltres hem imitat precisament un entrepà que varem menjar aquest passat estiu però amb el nostre toc personal. Anem a veure com es fa!

Ingredients per a 2 entrepans planxats:

  • 4 llesques de pa rodó
  • 4 talls de gall d'indi a la planxa ben salpebrat
  • mozzarella
  • mostassa dolça
  • cogombrets en vinagre
  • mantega o margarina

Elaboració:

Primer de tot fem el gall d'indi a la planxa ben salpebrat.


El marquem volta i volta.


Disposem el gall d'indi sobre el pa i hi afegim la mozarella tallada a rodelles, els cogombrets també tallats i la mostassa dolça al nostre gust.


Tanquem el sandwich i l'untem amb la mantega per tal que agafi color i aquell gust i cruixit caracteristic de la mantega torrada.


Posem l'entrepà a l'aparell per planxar-lo i el deixem fins que el formatge estigui ben fos i el sandwich estigui dauradet.


Queda un entrepà bonissim i els cogombrets li donen un punt molt saborós, al igual que la mostassa. Proveu-ho a casa i sinó us acaba de fer el pes, canvieu alguns ingredients, tot s'hi val!


12/1/16

[#Cervesa] @moskadegirona - D'estiu


Nom: Moska de Girona - D'estiu

Marca: Moska
Tipus: Rossa
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 5%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, llúpol, llevat i espècies.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/


Aspecte: D'un groc força pàlid, amb un punt tèrbol i escumosa al tirar en got
Aroma: Principalment aroma dolç, no massa pronunciat, amb un punt d'amargor.
Gust: Molt suau al principi i seguidament es nota una dolçor que persisteix una estona en boca fins a deixar pas al punt amarg del llúpol.
Cos: Sense massa cos, escumosa al moment de servir en got i molt líquida a la vista.


Comentari: Tal i com el seu nom indica, es tracta d'una cervesa suau i senzilla de prendre per tothom, fins i tot per aquells que no són cervesers i que a l'estiu es solen prendre clares. Una cervesa per prendre tranquil·lament amb els amics a la fresca sense massa complicacions i que no carrega gens. De gust suau, amb el punt dolç característic de les artesanes i sense aquella amargantor tant pronunciada més típic de les torrades, negres o doble malta.

11/1/16

Restaurant Can Badó

El cuiner Salvador Callís, conegut com a "Badó", d'aquí el nom del seu segon restaurant que va obrir juntament amb la seva dona a Figueres, després de l'èxit que va tenir a Cistella.
El seu local està decorat informal, amb bancs encastats a les parets, pintades de pissarra amb diferents escrits. Una decoració retro amb mobles vintage però que fan d'ell un lloc acollidor.


Can Badó ofereix una cuina catalana, especialitzada en arrossos i fideuà i amb un atractiu menú diari. Aquest menú és precisament el que varem degustar nosaltres. El canvien cada dia, amb 3 primers, 3 segons i 3 postres a un preu de 12'50 amb aigua, vi i gasosa inclosos.


El dia que hi vam anar hi havía:


Et serveixen un petit aperitiu que era wonton fregit amb curri, original.


De primer vam optar per:

- Uns canelons de carn, casolans força bons, pel meu gust potser hi faltava beixamel.


- Coca d'escalivada amb formatge de cabra i amanida: pebrot vermell,esbergínia i ceba escalivada servida en un tall de pa de coca i amb el formatge de cabra esmicolat al cim. Acompanyat de mesclum d'enciam i un tomàquet cherry. Molt resultona i bona.


- Arròs negre: servit en una paella, amb pèsol i daus de sípia, molt tendra. Un arròs correcte.


I de postres, una decepció, s'havía acabat la mousse de xocolata i en el seu lloc ens van oferir mousse da cafè. Molt fina, servida amb ametlla cruixent i amb gust intens a cafè.


En definitiva un dinar relació qualitat preu molt bo, amb una cuina creativa i de qualitat.


7/1/16

[#Pasta] Espaguetis amb tomata i ou poché


Una recepta molt senzilla, boníssima i ràpida de fer que ens pot solucionar un àpat un d'aquells dies que estiguem més mandrosos i no sapiguem què fer-nos per dinar ;)

Ingredients per a dues persones:
- 250 grs espaguetis
- salsa de tomàquet
- 2 cebes mitjanes de Figueres
- 1 raig de llet
- 2 ous
- mozzarella
- oli d'oliva
- sal i pebre


Preparació:

En primer lloc, posarem l'aigua al foc per bullir-hi els espagueti. Quan aquesta bulli, hi tirem la pasta i la deixem uns 10 minuts, suficients perquè ens quedin "al dente".

Paral·lelament, posem la paella al foc amb oli d'oliva per començar a preparar el nostre sofregit. Primer de tot afegim la ceba ben picada, ho salpebrem al nostre gust i l'anem remenant fins que estigui ben daurada.


A continuació hi afegim la salsa de tomàquet. En aquest cas nosaltres teníem un pot de salsa de tomàquet Combino que havíem comprat la setmana temàtica d'Itàlia al Lidl tot i que normalment hauríem agafat uns 4 tomàquets tallats ben petits o picats.


Jo personalment, no solo afegir sucre a la barreja però sí que m'agrada afegir un raig de llet per amorosir la mescla. Això ho deixo a gust del consumidor. ;)
Ja per acabar, hi aboquem la mozzarella tallada a tires fines perquè es desfaci i quedi ben integrada amb la nostra salsa de tomàquet.



Preparar els ous "poché", tot i tenir un nom tant empallegós, no ens serà gens difícil.
Posem aigua a bullir en un pot i de mentre, n'hi haurà prou amb que agafem un tros de paper de film de cuina i el col·loquem dins una tassa de manera que el plàstic arribi al fons però surti per les vores també, formant una mena de saquet.


Llavors trenquem l'ou i el tirem dins la tassa, afegint-hi un polsim de sal i pebre. Finalment ja només falta que tanquem la bossa de plàstic fent-hi un nus.


A continuació els tirem dins l'aigua bullint durant 3 minuts per treure'ls quan veiem que la clara ha quedat blanca i ha agafat certa consistència. D'aquesta manera ens haurà quedat pres per fora i haurem mantingut el rovell cruent per dins.


Finalment, ja podem servir en plat. En primer lloc posem els espagueti a la base. Després els cobrim amb la nostra salsa de tomàquet i per acabar, posem al cim de la muntanya, el nostre ou "poché".

5/1/16

Arròs d'aprofitament


L'arròs, igual que les truites o les pizzes, es pot fer de qualsevol cosa que ens agradi, no en va, es tracta d'un producte molt versàtil que ens permet molt llibertat a l'hora de preparar-lo.
En aquesta ocasió, farem un arròs purament d'aprofitament, i és que durant aquestes festes de nadal, fent revisió de la nevera, ens hem trobat amb diverses coses que ens han anat quedant de dinars anteriors i que francament, no sabíem com donar-li una sortida.
En aquest cas, vull aprofitar unes quantes mongetes blanques, una pastanaga i porro d'un caldo que havíem fet i una rodella de gall d'indi a la planxa amb cristall de sal negra que havíem fet fa un parell de dies per dinar.

Ingredients:
- mongetes blanques
- 1 pastanaga i 1 porro
- gall d'indi brasejat a la sal negra
- arròs
- 1 ceba
- 1/4 de tomàquet de pot que també teníem a la nevera. Molt millor si tenim un parell de tomàquets frescos i els piquem ben petits.
- sal, pebre i oli d'oliva


Preparació:

Per començar, posem l'aigua al foc per tal de bullir l'arròs i paral·lelament, agafarem una paella i hi posarem la ceba ben picada amb oli, tot sal pebrant-la al nostre gust.


Quan ja estigui daurada, afegirem la resta del pot de tomàquet a la barreja, tot remenant-ho bé.


Mentre la tomata es va fent, preparem la pastanaga i el porro sobrants, tallant-los a bocins ben petits i el gall d'indi a daus.


Quan la tomata s'hagi començat a reduir, afegirem la pastanaga i el porro, les mongetes i el gall d'indi i ho remenem tot plegat.


Quan l'arròs estigui al punt, el traiem, esbandim amb aigua freda i el buidem a la paella on hem preparat l'acompanyament.
Finalment, ho remenem tot perquè ens quedi l'arròs ben barrejat amb la salsa i ja podrem servir.


Un plat senzill, ràpid i que ens dóna l'oportunitat per treure de la nevera aquelles coses que ens han sobrat i que per si sol, no n'hi ha prou quantitat per fer-ne un dinar amb cara i ulls.

Salut!

29/12/15

[#Cervesa] @moskadegirona


Nom: Moska de Girona

Marca: Moska
Tipus: Rossa
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Baixa
Grau: 4'8%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/


Aspecte: De color daurat força clar, no massa tèrbola, tot i anunciar a l'etiqueta que no està filtrada, pasteuritzada i que pot contenir sediments degut al llevat.
Aroma: Acaramel·lat, dolç i suau.
Gust: suau, poc amargant, amb un regust de caramel. No deixa regust amarg, al contrari, el toc dolç de carament es manté uns segons després d'haver empassat.
Cos: Un cop oberta, es comença a formar escuma i en got es mostra líquida però amb un punt tèrbol.


Comentari: Una cervesa rossa de fàcil prendre, amb un toc molt poc amargant que farà que tota aquella persona que no sigui amic dels gustos forts de les dobles maltes o cerveses negres, trobi en aquesta rossa una bona aliada per refrescar-se.