Pel pont @FiratastGirona

Aquest any la 22a edició del FIRATAST GIRONA, la fira de degustació per excel.lència de Catalunya se celebrerà del 9 al 12 d'octubre i coincidirà amb la 5a edició del Saló de l'Oci creatiu de Girona, el Saló INTERQUILT.

Ambdues fires s’emplaçaran al recinte firal de la Devesa de Girona (Firatast al Palau de Fires i Interquilt a la carpa annexa), convertint-lo en un punt de trobada i de gran activitat durant aquests dies.

INTERQUILT, el Saló de l’Oci Creatiu, torna aquest mes d’octubre incrementant el nombre d’expositors respecte la darrera edició, i ampliant considerablement l’àrea d’exposicions amb la participació de reconegudes artistes europees.

El FIRATAST sorprendrà als visitants amb moltíssimes novetats gastronòmiques, però sobretot destacar el salt qualitatiu en el servei i la degustació dels tastets, que es serviran exclusivament amb vaixella de porcellana.
Us convidem a venir a conèixer de primera mà les propostes i novetats de FIRATAST i INTERQUILT, dues fires que sens dubte es convertiran en un important punt de trobada i on gaudir d’un doble plaer: el de la bona gastronomia i el de les creacions manuals.

.@sweetsbyab i el seu croisant del mes

Com ja us havía comentat en un post anterior, l'Abraham Balaguer, de Sweets, fa un croissant diferent cada mes.

En aquesta ocasió ha aprofitat el rodatge que s'ha fet a Girona de la coneguda sèrie "Juego de tronos" per a fer un croissant temàtic d'ells, sent així el croissant del mes de setembre.

Tinc entès que a la sèrie hi ha forces assasinats, així que el croissant era de sangría de fruits vermells, un toc picant de pebre i un bon cacau del Barri Vell.

També vam tastar el croissant de xocolata amb llet i avellanes que aquest el sol tenir sempre.

La pasta del croissant no decepciona mai, és ullada i amb aquell toc cruixent quan el mossegues que fa que no vols que s'acabi :)

I com que tot lo bo s'acaba, aquest post també ;), però no sense abans dir-vos que sguirem provant els seus croisants, tant el de cada mes com els que acostuma a tenir a la botiga.

Bar Estella

Ara resulta que els partits del Barça de la Champions seran de pagament d'un nou canal, que poca gent té. Com a primer partit de temporada, vam asseventar-nos que un en bar del centre de Girona podíem veure el partit, a l'Estella Bé nosaltres i molta altre gent que suposo que anava boja buscant on el feien, almenys fins que estigui més disponible.

Doncs amb la broma, vam anar a parar a una cafeteria-bar d'aquestes de barri de tota la vida, però regentada ara per xinesos. Un local petit però ens hi vam encabir tots allà a dins. Una calor sofocant, tenen aire però no estava obert, no sé perquè, potser perquè consumissim més begudes. Ara, això si, no et posen pas res per picar. Demanes una cervesa i aquell coctail traidor que et fa demanar una altra beguda va ser ben absent. Almenys et podrien posar aquell exòtic amb cacauet cobert, però ni això.

Bé la qüestió era passar l'estona perquè sopar tampoc. Resulta que a la mitja part del partit ja se'ls hi havía acabat el pa, només oferien biquinis. Solució: el kebab de la cantonada i menja't a fora que corria més aire, menys mal!

La primera nit de partit un xic fracassat, sort dels rotllets primavera picants que feien al mateix bar. Ens van servir com a pica-pica mentres ens preparaven el kebab. Eren minis, però bons i anàven servits amb una salsa picant que hi combinava molt bé. Barats, 10 rotllets per 3 euros.

#Cervesa artesana @moskadegirona

Aquesta setmana hem tingut ocasió d'anar a visitar la fàbrica de la cervesa artesana Moska de la mà del seu creador, en Josep Borrell.
En Josep molt amablement de seguida es va avenir a convidar-nos al seu local per fer-nos una visita guiada i personalitzada només per nosaltres dos. De debò Josep, si estàs llegint això, moltíssimes gràcies pel teu temps i la paciència que vas tenir explicant-nos'ho tot amb tant detall. :)

Així doncs, el dilluns passat, aprofitant que érem a Girona, ens vam anar a trobar amb en Josep a l'hora acordada a la fàbrica de Moska situada a Sarrià de Ter, just al costat de Girona.
Només d'arribar, ja ens hi esperava a la porta. Se'ns presenta i ens pregunta si ja havíem visitat alguna altra fàbrica de cervesa amb anterioritat, per saber si estàvem familiaritzats amb el procés de producció.

Ja de bon principi, amb els comentaris que fa i l'explicació que ens dóna, en Josep demostra tenir molt bons coneixements sobre el món de la cervesa i la seva producció i de seguida ens adonem que aquest món l'apassiona de debò.

Crec que ell és un bon exemple que tot allò fet amb passió dóna com a resultat un gran producte, com és el cas de la seva cervesa.

En Josep va començar per ensenyar-nos i donar-nos detalls del més important a l'hora de fer una bona cervesa, la matèria prima, que no és altre que un bon cereal maltejat. Després de donar-nos un bon munt de detalls sobre la qualitat del cereal, els tipus en funció de la cervesa que es vulgui fer i algunes dades curioses sobre els seus origens, ens va fer passar cap a la sala del costat.

 
Aquí és on té els dipòsits per fer cervesa, on amb unes proporcions aproximades d'un 1/3 de cereal per 2/3 d'aigua, s'inicia tot el procés per obtenir el que s'anomena el most de la cervesa. La malta s'ha de netejar i filtrar i després s'hi aplica escalfor per fer-ne pujar la seva temperatura per alliberar i convertir en sucres els midons del cereal que a posteriori seran els responsables de fermentar la cervesa.

 

Un cop tenim temperatura aproximada de 55º, els midons s'han alliberat i els enzims comencen a actuar sobre la barreja, es fan dues pujades més de temperatura per acabar de realitzar el procés, una fins a 65º aprox i finalment fins a 90º-100º, on la barreja entra en ebullició i de pas s'esterilitza tota la mescla.

Aquest procés dura diverses hores però al finalitzar, hem obtingut el most de la cervesa, una mena de líquid daurat i dolç. Ara ve el moment en què s'afegeix llúpol, que serà el responsable de donar-hi el gust amarg, l'aroma i el color definitiu.

Abans de sotmetre el most a fermentació, s'ha de baixar la temperatura del most fins uns 15-20º per tal de facilitar el procés quan s'hi afegeixi la llevadura.
Aquí en Josep en va explicar les principals diferències en el procés per obtenir els diversos tipus de cervesa, com una bona Lager, una Ale, Pale Ale, etc..

 

 

Ens va ensenyar els dipòsits d'acer inoxidable on es duu a terme la baixada de temperatura i la fermentació. En funció del tipus de cervesa que volguem fer, tindrem la fermentació durant més o menys dies i amb un temperatura diferent per cada cas. Per exemple, per fer una Ale, la fermentació és durant 5 dies aproximadament a una temperatura relativament alta, que vindrien a ser uns 20º. Si per contra volem una Lager, farem una fermentació durant més dies, cap a 10 dies i a una temperatura força més baixa, de cap a 6º.

Moska ofereix una bona varietat de tipus de cervesa, per tots els gustos:
- Moska Rossa. Es tracta d'una cervesa Lager feta amb malta d'ordi. És el que vindria a ser la rossa normal, potser la que estem més acostumats a prendre.

- Moska Torrada. Aquesta varietat és una Ale, feta també amb malta d'ordi però en aquest cas afegint-hi un toc de xocolata.

- Moska Negra. Com el seu nom indica, és la varietat de cervesa negra. Es tracta d'un Pale Ale.

- Moska d'Estiu. Aquesta varietat és una cervesa tipus lager, més suau i pensava per prendre a l'estiu, on la calor apreta i potser no ve tant de gust la fortor d'una negra o torrada.

- Moska Poma. Una varietat molt original, on es combina un producte molt gironí, com és la Poma de Girona amb la producció de la cervesa, realitzada amb malta d'ordi Pale Ale. Un experiment molt interessant, amb un toc una mica més àcid. 

- Moska IPA. Aquesta cervesa, també anomenada la Moska d'en Siset està el·laborada amb malta de civada i llúpol de Can Terrats, a Crespià.

En resum, una gran varietat de cerveses artesanes, de gran qualitat, que utilitza productes de proximitat i on de ben segur, tot bon cerveser hi trobarà la seva varietat preferida.

Restaurant Shangai

L'any 1973 es va obrir el primer restaurant xino a Figueres, anomenat Shangai. Situat al carreró de les bruixes, un passatge llarg, estret o obscur, tot i estar al rovell de l'ou de la ciutat. Malgrat tot ha estat i és encara avui dia un resturant xinès de referència i molt estimat pels ciutadans figuerencs.

Obert amb l'empenta de la família Lee, més conegut ara per la tasca del fill Dídac Lee amb el Barça. Molts personatges famosos han passat per aquest restaurant, regentat ara pel tiu d'en Dídac, en Fermí.

El local ben cèntric i conegut per a tothom ja, està decorat amb tons vermells i els seus diferents menjadors són acollidors. L'espai és potser més fosc, segurament perquè queda una mica sota terra, tot i que la presència de les lampàdes vermelles i tot l'ambient en si sembla que et traslladi a la Xina.

La carta és molt extensa, disposen de molts plats com el seu famós ànec Pequin, que s'ha d'encarregar per a poder tastar-lo.
Nosaltres vam fer el menú diàri que està molt bé relació qualitat-preu.
Els cambrers, molt amables, de seguida et porten la beguda i unes patates de gamba per picar, molt típiques :)

De primer vam demanar:

- Tallarines amb verdures: molt ben elaborades amb les verdures fresques i servides amb els plats decorats típics de la porcellana xina.

I de segon jo vaig optar per:

- Vedella amb verduretes: un plat fi, amb un toc caldós, la vedella tallada en tires fines al igual que les verdures.

I en Ramon va demanar:

- Porc amb salsa hoisin: de gust ben intens i bo.

Per acompanyar els plats un bol d'arrós tres delícies, amb pèsol, pernil dolç, truita i carrota.

Finalment els postres, elaborats artesanalment per ells, jo vaig tastar:

- Pastís de pastanaga: força dens, amb nous i prèssec. Servit amb nata.

I el meu home, xocolater com és va optar per:

- Mousse de xocolata: molt ben elaborada, amb un gust potent a xocolata i servida amb una generosa quantitat de nata.

En resum podríem dir que és un bon restaurant xinès, res a veure amb els que corren avui dia. De fet a Figueres està molt ben considerat i feia tant de temps que li devia a la meva parella, que la gent ens el recomanava i encara des que vivim a Figueres junts no l'havíem trepitjat.

La Ruta de la Botifarra de la Selva

Arbúcies és un poble amb un entorn privilegiat on trobem un gran diversitat de productes autòctons. Tant hi podem trobar productes dolços, tot fent la Ruta Dolça de la Selva, com salats.

En els petits obradors artesans elaboren els seus productes amb carn de porc amanida amb espècies i additius naturals. Les especialitats tradicionals són: la llonganissa, el fuet, la secallona, el bull blanc i negre, la botifarra...

Així doncs anem a fer La Ruta de la Botifarra de la Selva.

La Selva, territori per a l'excel-lència alimentària

Situada al cor de la Catalunya Vella, la comarca de la Selva ha estat sempre un territori lligat a la gastronomia i al bon menjar.
De generació en generació, receptes centenàries arrelades a la cuina tradicional catalana s'han anat transmetent, fins al punt de convertir-les en autèntics tresors per a tots els paladars.

Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.

Però per sobre de tot, la gran qualitat de la carn ha estat un element diferenciador d'aquesta gastronomia selvatana, amb moltes carnisseries que gaudeixen d'un prestigi més enllà de l'àmbit estrictament local.

La majoria d'elles treballen encara amb carns que provenen de bestiar propi o que adquireixen a ramaders del mateix municipi, de manera que la seva procedència és totalment coneguda i, per tant, sinònim d'un producte de qualitat i que ha seguit un procés totalment natural.

D'entre tots aquests productes i especialitats xarcuteres destaca, per sobre de tot, la botifarra. Lligada en forma d'anell o bé amb les diverses varietats de paltrucs, els seus carnissers han anat forjant un patrimoni gastronòmic que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.

Les seves botifarres:

La botifarra cuita o com a embotit, coneguda també com a botifarra vermella

Botifarra catalana
Botifarra negra o de sang
Botifarra blanca
Botifarra dolça
Botifarra blanca
Botifarra de perol
Botifarra d'ou

[#Vi] 31a Mostra Vi Empordà : Vins ideals per paladars joves

Segon tast al que vam assistir de la mà de la sommelier Laura Masramon.
En aquesta ocasió es tractava de fer un tast per iniciar-se al món del vi, on ens van presentar un seguit de vins joves per tal de familiaritzar-nos amb les seves característiques organolèptiques i en la mesura que pugui cadascú de nosaltres, intentar distingir els aromes, gustos i fixar-nos en les característiques de cada vi. El tast consistia en els següents vins:

1. Mas Vida 17 del 2013. Del celler Mas Vida de Cistella. Es tracta d'un vi blanc monovarietal de chardonnay. Ha fet vinificació d'un any en dipòsit d'acer inoxidable. D'un color groc pàlid, força cristal·lí. Tant la seva aroma com el seu gust pot recordar a aliments àcids, com a cítric, pinya o fins i tot plàtan. Gust força suau.
De grau alcohòlic 12'5%

2. A21 del 2013. Del celler Masetplana de Garriguella. És un vi rosat també monovarietal, en aquest cas de sirà. Tot i tenir un color rosat, vermell pàl·lid, que pot recordar al color d'una piruleta de maduixa, el seu sabor no destaca per ser massa dolç. Algú fins i tot li podria trobar un toc d'espècies i tenia més cos del que pot semblar a primera vista.

A destacar d'aquest vi que va resultar guanyador de la medalla d'or al millor rosat jove a la passada edició de Giroví. 

3. Balmeta del 2012. Arriba el primer negre del tast, un vi d'autor procedent del celler Empordàlia. Es tracta d'un monovarietal de garnatxa. Ha fet una vinificació d'un any en tines de ciment més un any addicional en bóta. D'aroma fort i sabor astringent, ens pot arribar a recordar a la regalèssia. 
De grau alcohòlic 14'5%

4. Rec de Brau del 2013. Cellers d'en Guilla de Rabós. Es tracta d'un altre vi negre. De copatge clàssic de dues de les varietats majoritàries que hi ha a l'Empordà i al Priorat, la carinyena i la garnatxa negra.
El Rec de Brau ha fet una criança en bóta de 8 mesos. El seu aspecte és granatós fosc i gaudeix d'un aroma potent, tànic, com més astringent. De gust astrin
De grau alcohòlic 14%

 

Doncs fins aquí el tast, un plaer com sempre, una experiència que deixa un regust de boca molt dolç i gens astringent ;)

[#Vi] 31a Mostra Vi Empordà : Tast carinyenes

Un any més, després que a la majoria se'ns acabin les vacances i per encetar el mes de setembre amb una bona recepta per combatre la depre post-vacacional, arriba a Figueres la Mostra del Vi de l'Empordà, enguany la 31a edició.
Com cada any, diversos cellers de l'Empordà i alguns comerços d'alimentació tenen cita la rambla de Figueres per mostrar-nos els seus deliciosos productes per tal que en podem fer un bon tast.
Per un preu de 12 euros, obtens 12 tickets de bescanvi, 6 per vins, 6 per menjar, més 1 ticket que et dóna dret a una degustació de vins i 1 altre per obtenir una copa de vi gratuïta si vas a dinar a qualsevol dels restaurants figuerencs adherits a la Mostra i que ofereixen un menú especial per la Mostra del Vi de l'Empordà.

Aquesta ocasió i per començar el cap de setmana d'allò més bé, el divendres vam assistir a la sala de tast, situada a la placeta baixa de la Rambla per fer el nostre primer contacte amb la Mostra.
Es tractava del Tast de carinyenes de l'Empordà, a càrrec de la sommelier Laura Masramon.

 

Tot un espectacle pels gustos tant olfactiu, com visual i com no podia ser menys, gustatiu! I és que la Laura Masramon sap transmetre molt bé la seva passió i coneixaments pel món del vi i es nota que el viu a cada tast!

Sense més preàmbuls, anem a veure el que vam poder provar.  La Laura Masramon ens va oferir un tast de 6 vins, 2 de blancs i 4 negres, tots de la varietat de carinyena.
En primer lloc, començarem el tast amb els blancs.

1. Singulars 2013. Es tracta d'una sèrie limitada del celler de Mas Llunes, situat a Garriguella. Un monovarietal de carinyena blanca, de 13º.
El preu aproximat d'ampolla és d'uns 18 euros.

 

2. Vdo 2013. Una altre sèrie limitada provinent del celler Vinyes d'Olivardots de Capmany. Aquest vi ha tingut una criança de 8 mesos en mares.
D'un color groc una mica més fosc que l'anterior. De gust ens pot recordar a una poma verda o fins i tot, hi podem trobar un toc picant.
El preu aprox seria uns 25 euros.

 

Després dels 2 blancs, anem amb els negres.

3. Microvins* 2013 del celler La Vinyeta* de Mollet de Peralada. Continuem amb les sèries limitades.
Monovarietal de carinyena negra, de 14'5º. De vinificació amb criança en àmfora de terrissa de 150 litres durant 8 mesos, d'aquesta manera es produeix una microoxigenació igual que si es fes amb bóta, però sense que li passi el sabor de la fusta.
Aquí podem trobar un punt de regalèssia, cedre, amb un toc balsàmic. Es tractaria d'un vi reduït de lenta obertura.
El preu aprox és d'uns 16 euros.

4. Camí de Cormes 2010 del Celler Roig Parals de Mollet de Peralada. De 14'5º, ha tingut una vinificació de 12 mesos en bóta de 400 o 500 litres. El raïm ha estat obtingut de vinya vella de més de 100 anys.
El preu aprox és d'uns 25-30 euros.

5. Masia Carreras 2013 del Celler Martí Fabra de Sant Climent Sescebes. El·laborat 100% amb carinyena negra, de 15º. Ha fet una criança clàssica de 18 mesos en bóta de roure francès, d'uns 250 litres cadascuna. Si l'ensumem, podríem trobar-hi aromes florals, més golós, dolç i llaminer. Fent-lo girar a la copa, sempre en el sentit contrari a les agulles del rellotge, podem veure que té força cos i més espessor que els provats fins ara.
El preu aprox d'ampolla és d'uns 19 euros.

6. Ull de Serp 2012 del Celler Arché Pagès de Capmany. És un monovarietal el·laborat 100% amb carinyena negra, d'uns 15º
Ha fet una criança de 16 mesos en bóta de roure francès, en botes de 500 litres amb les mares del vi durant el periode sencer.
Aquest vi és especial, ja que al seu aroma hi podrem detectar olor a fum, resultat de la proximitat en què va passar el foc als incendis que hi va haver al 2012 a l'Alt Empordà, prop de la Finca de la Closa de Capmany.
D'un gust en paladar molt pronunciat i bo, un dels que més em va agradar juntament amb el Masia Carreras.
El preu aprox d'aquest vi és de 30 euros.