[#London] @CamdenMarket : Camden Lock Market

Si una cosa teníem clara abans d'anar a Londres, era que els anomenats food markets (mercats de menjar) eren de visita obligatòria. Pel que vam poder veure, n'hi ha una gran varietat, i és que fa molts anys que Londres acull una gran riquesa de cultures on en la majoria de casos, un dels seus eixos centrals n'és la seva gastronomia.

Ja el primer dia vam poder veure que un food market de barri era una cosa molt habitual, que es podia trobar a qualsevol barri de la ciutat.

Però potser d'entre tots els food markets, crec que no m'equivoco si us dic que n'hi ha alguns que són de visita obligada per sobre la resta: Camden Lock, Borough, Old Spitafields, Portobello, Covent Garden i Ledenhall. Segur que d'aquesta llista se'n poden afegir o treure i és que si comences a buscar-ne, acabes trobant que tots tenen el seu encant i coses interessant per veure i tastar.

Nosaltres malhauradament no hi vam poder anar a tots, tot i que les ganes no hi faltaven!
En aquest post us parlarem del dia que vam anar a Camden Lock Market. Es tracta d'un food market immens situat al nord de la ciutat, sortint de l'anella principal, just al costat de Regent's Park i el zoo municipal. Vam aprofitar a anar-hi amb un servei de lanxa turística que sortia des de Little Venice, passant pels canals i amb destí final a Camden. Va ser pujar a la lanxa i va començar a ploure amb unes bones ganes.

Un cop vam arribar-hi, en ple xàfec, vam haver d'eixoplugar-nos sota un porxo, sort que dúiem els nostres impermeables. Com que no semblava que hagués de parar, finalment vam haver de sortir a fer una volta per totes les parades amb els nostres colorits impermeables, com dos ET's, això sí, un de verd i l'altre rosa, que el blanc ja no es porta massa ;)

La veritat és que després del primer cop d'ull, tot i haver fitxat algunes parades, l'elecció ens va resultat complicada, ja que com més parades veiem, més i més coses interessants trobàvem. Una nota curiosa d'allà, és que moltes parades t'oferien un petit tast dels plats que oferien, que tot sigui de pas, a aquella hora del migdia i si vens amb gana, et pot fet precipitar i tirar-te sobre la primera cata que hagis trobat bona.

Al mercat hi havia tot tipus de menjar, us podria estar enumerant-ne els tipus i nacionalitats diferents durant una bona estona, i és que era un plaer passejar-hi la vista i veure'n el contrast de colors i aspectes, per no dir l'assalt olfactiu que suposava tanta varietat. Hi havia parades de truita de patata espanyola; de kebabs i falafels; d'hamburgueses d'ànec rostit, batuts de fruita natural; de pop; de menjar xinès; de menjar tailandès; de fideuà i arrossos; de guisats variats; i com diria aquella cançó dels Lax'n Busto, "...en podria estar dient tota la nit".

Nosaltres al final ens vam decantar per una parada anomenada 'Argentine Steaks & Burgers', on en vam agafar el menú Argentine Steak Sandwich, que consistia en un bistec al grill amb canonges, tires de col lombarda, pebrot vermell i salsa de chimichurri servit en un pa de xapata i d'acompanyament d'unes patates fregides "rústiques" amanides amb salt i mantega Rosemary.

Així que paguem les 5 lliures que costava cada entrepà i juntament amb la nostra carn argentina, les nostres cares de felicitat i la gana que ja dúiem a sobre, va parar de ploure i va sortir una mica de sol, el que ens va permetre menjar més tranquil·lament.

Amb l'estómac ple i aprofitant que havia parat de ploure, vam decidir acabar de fer una volta pel mercat per si vèiem alguna parada on hi hagués postres per rematar l'àpat i va ser quan ens vam adonar que havíem tornat a pecar de guiris, i és que al passar per un carreró lateral que donava a una altra plaça, vam descobrir que tot just havíem vist la meitat del mercat, ja que allà hi havia moltes més parades de menjar variat, amb tant bona pinta o millor que tot el que ja havíem vist.

Doncs res, ens va quedar una molt bona sensació del mercat de Camden Lock, totalment recomanable, amb moltíssima varietat per escollir i no cal dir que moltes amb ganes de tornar-hi!  

[#Vi] @coopgarriguell Tast, 31a Mostra Vi Empordà

I per acabar aquest seguit de posts sobre la 31a Mostra del Vi de l'Empordà que es va cel·lebrar el passat mes de setembre, l'últim tast, que no el menys important, de la mà de la Fina Juez, una somelier d'allò més simpàtica de la Cooperativa Garriguella, que en sap un munt i a més és d'aquelles que et transmeten la seva passió per aquest món.

En aquesta ocasió, la Fina ens va presentar una de les novetats d'aquest any de la Cooperativa, el seu escumós, la presentació del qual ja us vam poder avançar el passat mes de juny.
Anem a veure doncs, el tast que vam realitzar:

1. G de Gerisena 2013. Es tracta d'un escumós a qui se li ha aplicat una 2a fermentació amb les mares i s'hi ha fet 9 mesos de criança en bóta.
De color daurat molt viu i nítid, es tracta d'un escumós jove amb molta bombolla i gust suau i dolç amb un punt aspre.
Grau 12%
El preu d'aquest escumós és de 15 euros.

2. Gerisena Rosat 2014. Com el seu nom indica, es tracta d'un vi rosat monovarietal el·laborat només amb garnatxa roja.
De bones a primeres el seu aspecte sorpèn, ja que és d'un color taronja daurat que es pot confondre amb un vi dolç. D'aroma pronunciat i dolç, una mica acaramelat. El color és molt nítid i una mica transparent però té deixa molt bon sabor de boca. 
Pertany a la gama alta dels vins que ens ofereix la cooperativa. El seu nom prové del nom antic que rebia Garriguella en llatí. El raïm amb què ha estat produït prové de vinyes velles d'entre 70 i 100 anys.
Grau 12'5%
El preu de l'ampolla és de 8 euros.

3. Gerisena Selecció 2013. Es tracta d'un vi negre, resultat d'un cupatge de diverses varietats, com la garnatxa negra, cabernet souvignon i merlot. Se li ha fet una criança de 2 anys en bóta.
D'aspecte vermell granatós fosc, a contrallum deixa entreveure el color vermell sang, amb gota al fer-lo voltar dins la copa. Olfactivament ens pot recordar a fruits vermells, regalèssia i fins i tot un punt de pebre o pebrot verd.
Al gust de seguida notem el toc aspre, pronunciat i potent d'aquest vi, per mi, un dels millors de la cooperativa.
Grau 14'5%
El preu d'aquesta ampolla és d'11 euros.

I fins aquí els tastos que vam poder fer a la Mostra del Vi d'aquest any. En resum, un espectacle olfactiu i gustatiu al qual val molt la pena d'assistir, on tindrem ocasió de provar grans vins de la nostra terra i on sempre descobrirem alguna joia que val la pena tenir en compte.
Salut!

Tastets @FiratastGirona 2015

En aquesta 22ena edició del Firatast hi han hagut alguns canvis i novetats. Un d'ells ha estat el poder menjar amb coberts com Déu mana i plats de ceràmica, tot un encert per la seva part. A més hem pogut gaudir de novetats gatsronòmiques amb la incorporació de nous establiments de restauració per a tots els gustos.

Us mostraré alguns dels tastets que vam fer nosaltres:

- Musclos a la brasa, de "Mi Brasa". En realitat promocionaven els forns per a restaurants i ho feien de la millor manera, oferint un tast del producte acabat.

   - Ostres a la brasa, també de "Mi Brasa" un dels plats estrella d'aquest any

- Croquetes, de "La Croket". M'encanten les seves croquetes, vam provar de bolets, bonissima, de sobrassada i maó, molt gustosa, de bacallà, finissima i de nous i gorgonzola, excel.lent combinació i amb bona quantitat de nous. L'arrebossat ben aconseguit.

- Mizuna Thai era un dels nous restaurants que hi havía i en el qual vam tastar els jiaozi cuits i Dim Sum artesans al vapor. Ben fets ambdós.

- I un altre establiment incorporat a l'edició d'enguany, els KM0-Hamburgueses d'Autor. Feia temps que els hi anava al darrera i encara no havíem tingut l'ocasió de tastar-les. Valen la pena. Jo vaig demanar la KM0 que porta ceba caramelitzada, formatge Cheddar, enciam, relish i maionesa.

Sabieu que el formatge Cheddar és el formatge més consumit al món?

En Ramon va agafar La Pera, amb Brie fregit, bacó, enciam, pera blanqueta i maionesa.

Totes dues hamburgueses eren molt bones, partint d'una carn de qualitat ben amanida i feta al punt, tal com m'agrada a mi. Servides amb un bon panet. La cua que s'havia de fer per aconseguir-la ja ho deia tot.

Ara haurem d'anar al seu local a provar-ne una de gran, ja que al Firatast eren petitones.

I ja passem als postres:

- Les Cuineres de Salt duien xuixos de xocolata de la Pastisseria Margenat de Salt, que ens agraden molt des que l'any anterior hi foren presents i ja vam poder gaudir dels seus postres.

Aquest any, a més, també vam provar els saltirons, brunyols folrats de xocolata negre, molt bona. Aquests eren de la Pastisseria Font de Salt.

- Crumb pastissos: quin pinta tots els seus postres. Es veu que varen triomfar i no m'extranya. Nosaltres vam agafar un carrot cake, que feia una patxoca. De tres pisos amb un frosting impressionant i bonissima també la textura i el gust de la massa, amb les seves anous, la carrota i el toc especiat.

Cal Músic

Aprofitant les vacances d'aquest estiu passat, just abans de marxar de viatge a Londres, vam fer una mica de ruta per alguns restaurants de la zona que teniem pendents. Un d'ells va ser Cal Músic, més conegut ara des que el cuiner en Marc Joli va ser semifinalista del concurs de cuina Top Chef.

Un restaurant acollidor, amb una menjador petit, ara més gran després de l'ampliació. Decoració amb temàtica daliniana i voltes catalanes, que el fan més rústic. Cadires de bambú que li donen un aire fresc i lleuger, com si et traslladés a l'estimat Portlligat del pintor.

Només entrar en Marc t'acompanya a la taula i t'ofereix la carta. No crec que hi sigui sempre, però aquell dia el vam enganxar ;)

Unes olives excel.lents

La carta de la taverna és a base de tapes ideals per anar a sopar. Les pots veure quan et donen la carta al arribar, ja que el menú del dia està a puntat a sota.

Nosaltres hi vam fer el menú de diàri on podies triar entre quatre plats de primer, tres segons i tres postres. El preu del menú són 14 euros amb beguda inclosa. Bona relació qualitat-preu.

Anem a veure el que vam menjar:

-Amanida de figues, mató i pernil d'ànec amb oli de pinyons. Molt ben presentada i amanida. Bons contrastos de sabors.

- Raviolis de formatge i pera a la crema de romaní: uns raviolis força grans farcits de formatge i pera i amb un toc de romaní i pinyons que hi combinava bé.

De segons:

- Ou poché amb parmentier de patata i ceps amb foie a la planxa. Mare meva! Impressionant el gust d'aquest plat.

La unió del foie amb el cep fa una explosió gustativa a la boca. Sort que hi ha el parmentier per equilibrra-lo i l'ou que també hi proporciona el seu particular gust, sobretot així més cru.

De postres:

- Flam de brúnyols de l'Empordà. Era ben bé com menjar un brúnyol en forma i textura de flam. Un postres original i bo, també ben presentat, amb ametlla crocanti i una mora ben dolça.

- Cremós d'arrós amb llet amb prèssecs a la vainilla: tot al contrari del que pot ser un arrós amb llet, aquest era lleuger, fi i amb el toc més fresc del prèssec. Una manera diferent de presentar aquest postres normalment més contundent.

Vam quedar contents amb els plats que vam tastar. També havíem demanat una foto a en Marc i ens va dir que al final de l'àpat, així que no li vam perdonar abans de marxar.

Sopar Medieval aTerra de Trobadors

Cada any fan el Festival Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries. Enguany n'era la 25ª edició. Els carrers del poble s'emplenen de parades d'artesania, de menjar, de música i de riuades de gent que venen a veure els espectacles que ofereix la vila. Varis dies d'exibicions de lluita i de la vida medieval en si.

Tot comença amb el Sopar Medieval que es fa el dijous, va ser la vesprada del 10 de setembre de 2015. Nosaltres vam tenir l'honor d'assistir-hi. Abans que res una petita desfilada des de la Basílica fins al Palau, on tens assignat el teu lloc a taula, va per famílies.
Es realitza al Pati del Palau dels Comtes. Es disposen varies taules allargades al pati i els comtes d'Empúries donen la benvinguda al sopar i ens ofereixen les millors viandes i menjars del Comtat.

Fruita del temps

Pa d'herbes

Escudella 

Vedella amb bolets i guarnició

Formatge i mel

Vi vermell, aigua, cervesa i aigua d'herbes

Hug II comte d'Empúries (1078-1116)
Sança d'Urgell comtessa d'Empúries

El preu d'aquest sopar és de 30 euros i és obligatòri vetsir d'època medieval. És a dir que si l'any que ve vols assitir al sopar, comença a fer-te el tratge o el pots llogar, que també ho fan :)

[#London] @shackfoodco, #City dia 1

Les vacances ja queden lluny, massa lluny, potser per aquest motiu ens hem enyorat una mica i mirant les fotos del viatge que vam fer a Londres aquest estiu passat, hem decidit posar en ordre els diferents llocs als que vam anar a menjar.

Primer dia, aterrem a Stansted i ens n'anem a buscar l'Easybus que ens ha de portar al nostre hotel. Estem emocionats, com nens petits, i és que la il·lusió no s'ha de perdre mai.
Tot xerrant i buscant l'hotel, resulta que hi passem per davant i ni el veiem. Així que com dos bons guiris, aturem al primer que passa perquè ens orienti. Un cop a l'hotel, ens diuen que encara no podem fer el check-in fins al cap d'una horeta ben bona, així que com que ja era quasi l'hora de dinar, decidim sortir a fer una volta pel barri arrossegant els trolleys a veure si trobem algun lloc per dinar.
I sorpresa! Ens trobem que a dos carrers de l'hotel, hi ha un foodmarket petitó de barri, el Whitecross Street Market, amb tot de paradetes i gent atrafegada amunt i avall comprant alguna cosa per menjar durant la seva pausa laboral del migdia.

Teníem gana, però tot i això vam fer un parell de voltes mirant les diferents parades de menjar a veure què ens convencia més. I és que tot i ser un mercat petit, hi havia força varietat, com kebabs, entrepans de pulled pork, wraps de pizza turcs, falafel, curry, salsitxes i sopes variades entre altres coses.

Al final ens vam decantar per uns embolcalls de tires de porc, (pulled pork wraps) de la parada The Shack Food Co, que segons ens van dir els seus autors, havia estat cuit durant 8 o 9 hores a foc lent. D'acompanyament et donen a escollir un seguit de verduretes, com enciam, ceba, pastanaga, col lombarda i les seves salsetes de iogurt o picants, tot plegat, per 5 lliures cadascú.

Va resultat ser d'aspecte molt similar a un donner turc, amb tota la barreja de verduretes, la carn i la salsa picant, això sí, amb un punt molt pronunciat d'alguna espècie, potser coriandre.
I així arribem al nostre primer àpat a la City, menjant al bell mig d'un bonic carreró, envoltats de l'encant dels carrers londinencs tot esperant l'hora de poder entrar al nostre hotel.

[#Vi] 31a Mostra Vi Empordà : Tast de vins dolços naturals de l'Empordà

Ha passat un mes de que es va celebrar la 31a Mostra del Vi de l'Empordà, però encara tenia pendent aquest post sobre vins dolços naturals que va oferir la somelier Laura Masramon.

Comencem per definir què és un vi dolç natural. Es tracta d'endarrerir la recollida de la varietat que vulguem utilitzar, per tal que hagi madurat més del compte a la vinya, acumulant així molt més quantitat de sucres. Llavors es comença el procés de vinificació com se sol fer, però en ple procés de fermentació del most, abans que s'hagin fermentat tots els sucres, s'afegeix alcohol en una proporció d'un 15% per tal d'aturar-ne la fermentació i aconseguir així un major grau de sucres. Això seria el que s'anomena fer un vi mut.
Anem a veure doncs, quins vins vam poder provar en el tast:

1. Moscatell d'Empordà. Celler Cooperativa d'Espolla, de la població del mateix nom. Aquest vi dolç està fet de la varietat de moscatell Alexandria, de gra gros. Aquesta varietat és el que s'anomena de "vinya antiga", que tot i que s'utilitza per la producció de panses, encara és molt utilitzat en la producció de vi, sobretot dolços.
Es tracta d'un vi jove, no s'ha sotmès a cap tipus de procés d'envelliment, com la majoria de moscatells que es produeixen. La seva dolços és producte de la pròpia producció, sense cap sucre afegit. Es recomana servir-lo a una temporatura d'uns 6º.
Grau alcoholic 15%
El preu aproximat d'aquesta ampolla serien 6 euros.

2. Torre de Capmany. Celler Pere Guardiola, de Capmany. Produït 100% amb la varietat de garnatxa blanca. Se li ha dut a terme una criança de solera amb bóta de roure durant 5 anys. Li podem trobar una aroma que ens pot recordar a les orellanes o fins i tot un punt de torrefacció.
De grau alcohòlic 15%, com sol ser habitual amb els vins dolços, ja que segons ens van comentar, a partir de 15º la fermentació s'atura.

El preu d'aquesta ampolla són 10 euros.

 

3. Vi de Panses. Vinyes dels Aspres, de Cantallops. Es tracta d'un vi dolç natural sense afegir-hi ni sucres ni alcohol, realitzat 100% amb la varietat de garnatxa roja. En el seu procés de vinificació, s'ha collit el raïm, s'ha deixat assecar durant 2 mesos perquè esdevinguin panses i un cop el tenim així, se l'ha premsat i deixat patir el procés de fermentació.
Grau alcoholic 15%
El preu d'aquesta ampolla és d'entre 15 i 20 euros.

 

4. Dolç de Gerisena. Cooperativa Garriguella.  Aquest vi dolç s'ha produït a partir de les varietats de carinyena i garnatxa. Es tracta d'un cupatge més clàssic dels vins negres que no pas dels dolços. En aquest cas, durant el procés s'han produït tanins ja que ha estat macerant durant 30 dies. Ha fet una criança de 4 anys en bótes de roure francès sense solera.
Grau alcoholic 16.5%

 

I fins aquí el tast dels dolços, una delícia pel paladar que fins i tot per aquells que no són "amics" del vi han gaudit en un moment o altre, i és que un bon vinet dolç en bona companyia i una conversa agradable baixa molt bé... i si no anem amb compte, malhauradament, també puja igual de bé ;)
Salut!