5/8/16

[#Cervesa] @cervezadougalls 942


Nom: DouGall's 942 - Nueve Cuatro Dos

Marca: DouGall's
Tipus: Pale Ale
Fabricant: Cervezas Artesanales de Cantabria S.L.
Origen: Liérganes, Cantabria
Fermentació: Alta
Grau: 4'2%
Ingredients: Aigua, maltes Maris Otter i Caragold, llúpols Cascade i Simcoe, i finalment llevadura ALE.
Mida: 33cl
Web: http://dougalls.es


Aspecte: Color groc clar, una mica pronunciat tipus or, força tèrbol.
Aroma: Aroma amargant al principi amb un punt dolç tant característic de les cerveses artesanes.
Gust: El gust és molt similar a l'aroma, dolç d'inici deixant pas a l'amargor característica del llúpol.
Cos: És una cervesa amb cos, només servir-la a la gerra apareix molta escuma que puja de cop. A contrallum podem veure que és una cervesa molt tèrbola i espessa.


Comentari: La veritat és que la majoria de cerveses artesanes que he provat comparteixen un aroma similar, una barreja entre dolç i amarg força característic.


A vegades al provar-les tenen el mateix gust que l'aroma que fan i en altre ocasions, et sorprenen amb un gust totalment diferent. En aquest cas, estem davant una cervesa de no massa graduació, de gust suau, perfecte per combinar amb formatges curats, carns a la brasa i picants.


Aquesta empresa artesana de Cantàbria, porten fent cerveses des del 2006 i disposen de diversos tipus de cerveses dins el seu catàleg, des de les Lager, passant per diverses Ale de variada graduació, amb un acabat molt acurat del seu producte, com demostren amb un etiquetatge variat i original.

3/8/16

#Formatge: Manxec D.O.P

Aquest formatge deu el seu nom a l'àrit altiplà de la Manxa. Els àrabs la van bautitzar com Al Mansha (terra sense aigua) i és una extensa regió, plana i seca, amb pocs arbres, abrassada per temperatures que arriben als 40ºC i escasses precipitacions. És un lloc on sembla imperar la intemporalitat i la història, esquitxada de ruïnes antigues, ovelles esqualides i els molins de vent que va popularitzar Don Quijote.

Els sistemes moderns d'irrigació han contribuit a que la vinya, l'olivera, el girassol i els cereals susbtitueixin hectàrees de matorrals, alzines, aranyons, garrofes i plantes silvetres autoctònes. No obstant, encara queden suficients terrenys sense cultivar a les muntanyes, les boscos, les riberes dels rius i les planes per a que pasturin les robustes ovelles a l'estiu. La seva llet densa i aromàtica aporta al formatge manxec el seu caràcter. A la tardor i a l'hivern se'ls hi complementa la dieta amb circells dolços de la vinya i rostolls de la sega i el fenc (alfè).

La major part es fa a les fàbriques, però molta de la llet es munyeix a mà; impresiona veure els pastots munyint metodicament una a una les ovelles del ramat, a vegades més de 700. Apenes produeixen uns litres de llet al día, però cada gota condensa l'essència de la farigola silvestre, d'herbes aromàtiques i de glans mústigues que constitueixen la seva dieta. La llet densa, dolça i aromàtica resultant és el que converteix el formatge Manxec en quelcom únic.

Característiques:

La profunditat i complexitat del sabor depenen de l'edat, però tots els manxecs poseeixen una riquesa inconfusible que recorda a les nous de Brasil i al caramel, un característic aroma a lanolina i a xai rostit i un gust final lleugerament salat. Pot ser un xic oleaginós en la superfície i pot sentirse una mica greixós a la boca, però això només fa que sigui més gustós. Amb cada mossegada se assaboreix la cultura, la història i la gastronomia espanyola.


Els que es deixen curar molt de temps, tenen un gust de pebre cap al final; si es talla en falques primes i es marina amb oli d'oliva local, molt aromàtic i fort, el sabor guanya intensitat.

Consells de degustació:

Al igual que tots les formatges curats, el manxec es conserva bé i està deliciós sol; però, com en tots els formatges durs, és extremadament verstàtil, i cuinat afegeix una dolçor de fruita seca al plat.
El manxec absorbeix el taní, per la qual cosa recomanem assaborir-lo amb un vi negre robust, un vi negre jove o un blanc refrescant; potser la millor combinació sigui amb un Jerez, sec o dolç.


Altres curiositats:

Actualment, la major part dels formatges manxecs s'elaboren amb llet pasteuritzada en fàbriques modernes que apliquen les normes de la U.E; no obstant es presta atenció exquissita per a garantitzar que el formatge acabat sigui lo més semblant possible als tradicionals fets a mà.

En el seu premsat i maduració, una vegada es col.loca el quall en els motlles, es disposa en una premsa horitzontal per a eliminar el suero. Els artesans es curen en naus de pedra, a vegades enterrats en les coves de les vessants calcàries de les muntanyes. Els de fàbrica, no obstant, ho fan en grans naus ventilades.

Per a reunir els requisits necessàris perquè porti l'etiqueta de D.O.P. ; el formatge ha de dur les típiques marques de zigzag al llarg dels laterals i el dibuix de flor a la part superior i a la base. Originalment, les marques de zigzag es feien envoltant la quallada fresca amb espart trenat i col.locant-la en taules de fusta tallada a mà perquè s'esmunyís, Lamentablement, les taules i l'espart han estat substituits per motlles de plàstic.

La textura interior de color marfil és ferma i seca, però intensa i cremosa, amb retrogust. Té un contingut aproximat en greix d'un 50%. L'escorça del formatge és de color beig tirant a groga i està recoberta de fong, per la qual cosa s'ha de rentar o rascar-la o fins i tot encerar-la, abans de vendre el formatge. Per a l'elaboració d'aquest formatge s'utilitza la raça d'ovella manxega,  alimentades als mateixos prats on hi ha una vegetació molt rústica, característica del seu clima aspre.

Fitxa tècnica:

Origen: La Manxa
Maduració: mínim 2 mesos i fins a 9 mesos
Pes i forma: uns 3 kg aprox., cílindrica
Llet: crua o pasteuritzada d'ovella manxega
Classificació: de pasta premsada i dura
Productor: Varis*

* Però fixeu-vos a l'hora de comprar-lo que tinguin l'etiqueta identificativa amb el número i sèrie i el logotip de la Denominació d'Origen del Formatge Manxec.

1/8/16

Amanida freda de llegums

Està fent calor i diuen que ens espera una onada encara més forta. Amb aquestes temperatures hem de menjar plats freds, que no ens facin pujar la temperatura del nostre cos, ni mentres els mengem ni mentres els cuinem. Per això us dono una idea senzilla d'una amanida de llegums. Els llegums són molts versàtils a la cuina, combinen bé amb molts ingredients. Nosaltres aquí els hem preparat amb tomàquet de la pera i advocat, dos ingredients sans i que aporten gust, textura i color al plat.
Aquest plat serveix com a plat únic (al final us explico el perquè).


Ingredients per 2 persones:

  • 200 g. de cigrons cuits
  • 1 advocat grosset
  • 2 tomàquets de la pera
  • oli d'oliva verge extra
  • vinagre
  • sal i pebre

Elaboració:

Rentem els tomàquets, els pelem i els tallem a daus petits. El mateix fem amb l'advocat. Afegim els cigrons, remenem i amanim amb una vinagreta feta amb oli, vinagre, sal i pebre. Posem el plat a la nevera i servim fred.


Consells de degustació:

Podem fer el mateix plat amb mongetes o llenties pardines. També podem afegir ceba tendra, pebrot vermell i/o verd i fins i tot cogombre si ens agrada.

Contingut calòric:

Com us deia abans aquest plat serveix com a plat únic, ja que els cigrons ens aporten un 19% de proteïna, penseu que la carn en conté un 18%. Per tant un plat de cigrons barrejat amb hortalisses o verdures es converteix en un tresor gastronòmic. Tot i això si volem obtenir els mateixos aminoàcids que menjant carn els hauriem de menjar amb algun cereal.
Els cigrons són rics amb ferro i al afegir-hi el tomàquet, gràcies al seu contingut en vitamina C, fa que aquest s'absorebeixi millor, el mateix ens passaria si hi posesim pebrot vermell.
La presència de l'advocat encara fa millorar el perfil lípidic del plat, ja que tant ell com els cigrons fan baixar el colesterol dolent.
I pel que fa a les calories al ser plat únic i menjar-ne 100 grams cuits fa que el poguem incorporar en un règim alimentàri.


29/7/16

[#Cervesa] @cervezadougalls Lager


Nom: DouGall's Lager

Marca: DouGall's
Tipus: Ale
Fabricant: Cervezas Artesanales de Cantabria S.L.
Origen: Liérganes, Cantabria
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta Pale, llúpols Green Bullet i Sterling i finalment llevadura Lager.
Mida: 33cl
Web: http://dougalls.es


Aspecte: Color daurat força clar, no massa tèrbola però ben escumosa.
Aroma: Aroma suau, amb el punt dolç que comparteix amb totes les seves germanes.
Gust: Gust no molt amargant, dolceja a mig prendre i manté el gust suau en boca.
Cos: Sense massa cos, una mica tèrbola, escumosa i transparent.


Comentari: Es tracta d'una cervesa rossa una mica suau de gust però amb un punt d'alcohol de 6%, el que li confereix certa potència que potser a priori no ens esperem en una cervesa rossa.
Tot i això, és de molt bon prendre, molt agradable de gust i d'aroma.


Si t'agraden les rosses amb caràcter, aquesta té el punt just que entre una rossa que apunta maneres cap a una doble malta.


En aquest cas, la vam acompanyar amb un formatge de cervesa que preparen especialment per Dougall's, el Cremosuco.
Un bon formatge, potent de gust i deliciós, on tot i notar-se el gust de cervesa al formatge, combina molt bé amb la llet del formatge. Una sorpresa molt agradable, la veritat, amb un punt cremós i que ens va encantar.


Aquesta empresa artesana de Cantàbria, porten fent cerveses des del 2006 i disposen de diversos tipus de cerveses dins el seu catàleg, des de les Lager, passant per diverses Ale de variada graduació, amb un acabat molt acurat del seu producte, com demostren amb un etiquetatge variat i original.

20/7/16

Surto a @8tvcat a "8 al dia" :)

Aquest post no és per explicar-vos cap recepta, és per comentar-vos que el dijous passat vaig sortir al programa de 8 al dia, al canal de 8tv. Ja no hi havia en Cuní, ja que ja havía començat les vacances, però vaig estar molt ben acompanyada amb en Pol Marsà, un excel.lent presentador, i la Magda Carlas,  nutricionista col.laboradora del programa.

Em va agradar molt l'experiència, us deixo l'enllaç de l'apartat on parlem del meu llibre "Cuina i Reaprofita". La veritat és que no m'importaria fer de col.laboradora en algun programa de tel.levisió ;)

‘Cuina i reaprofita!’, un llibre de receptes per reaprofitar el menjar
SOCIETATVÍDEOS | 

El nou llibre de Lídia Casademont dóna idees per reaprofitar tot aquell menjar amb el qual no sabem què fer, per tal que no se’ns faci malbé a la nevera. El 2015 es van llençar 25 milions de quilos de menjar, principalment fruita i verdura. Aquest receptari aporta multitud d’opcions per reduir aquestes xifres alarmants.
A l’entrevista també ha intervingut Magda Carlas, nutricionista de capçalera del programa.
Espero que us hagi agradat!!!!!!!!!

18/7/16

Iogurt grec amb compota de poma

El dia abans de fer aquests postres em va sobrar poma, ja que vaig fer un pastís de pasta de full amb poma i crema. I ja sabeu, que us ho explico al meu llibre de "Cuina i Reaprofita", que aquí no es llença res, així que de la poma sobrant n'he fet una compota que em serveix per combinar amb la cremositat d'un iogurt grec. Molt senzill de fer i vistós!


Ingredients:
  • poma sobrant
  • 1 cullerada sopera de mantega
  • 1 cullerada sopera de sucre
  • iogurt grec
  • caramel líquid


Elaboració:

Coguem la poma amb una cullerada de mantega i una de sucre fins que quedi tova. Aixafem un xic amb la mateixa cullera de remenar i la posem en el fons d'un got ben maco. Hi afegim una mica de iogurt grec i decorem amb un rajolí de caramel líquid. Reservem a la nevera fins a l'hora de consumir-lo i ja ho tenim!


Consells de degustació:

Si voleu fer la recepta menys calòrica, podeu fer servir iogurt normal o desnatat, enlloc de grec i també a l'hora de fer la compota es pot fer servir edulcorant apte per coure i prescindir del sucre.


15/7/16

Brotxeta de llagostí amb pernil salat i kataifi

A qui no li agraden les típiques cosetes que trobes per picar quan vas convidat a alguna casa? Que si piruletes de parmesà, que si gotets de vichyssoise, que si olives amb gelatina de martini... Avui dia, entre els programes de la televisió, les xarxes socials i les sortides a diferents restaurants tohom qui més qui menys té més desimboltura a l'hora de cuinar i sobretot a l'hora d'agafar idees per quan tens invitats.

Això va molt bé, tant per quan vas a casa d'algú, com per quan ets tú l'amfitrió. És a dir que avui us mostro una proposta, que de fet vam tastar de la mà del cuiner del Restaurant Nou Trull d'en Baserba.


Ingredients:

  • llagostins
  • pernil ibèric
  • pasta kataifi

Elaboració:

Enfilem el llagostí en un pinxo i l'emboliquem amb una llesca de pernil ibèric. L'envoltem amb la pasta kataifi i el fregim en oli d'oliva verge extra ben roent, per tal que ens quedi ros.
El servim calent i amb un allioli suau.

Consells de degustació:

Podem embolcallar el llagostí amb bacon enlloc de pernil salat, tot i que el fariem més calòric. També podem fer servir gamba o escamarlà per a la brotxeta.
El fet de fer servir la pasta kataifi és per donar-li el toc d'originalitat al tast, a més permet fer-li varies formes: com un niu, cilindres, ètc.

13/7/16

. @flequerartesa Aprèn a tastar el pa

De la mà d'en Salvador Garcia-Arbós, periodista, escriptor i gran aficionat a la gastronomia, altrament conegut amb la paraula foodie que emprem avui dia, us mostro en què ens hem de fixar per saber si estem davant d'un bon pa.


Color: La crosta de peça té un color especial, en funció de la quantitat d'aigua de la massa i de la humitat a l'interior del forn. El forner obtindrà colors més blanquinosos amb poca humitat al forn, mentre que tindrà el pa més ros si l'augmenta.

Forma i aspecte: Rodó, llarg, ovalat, quadrat, gros o petit, prim o gruixut; el pa s'identifica per la forma de cada peça de pa. Les formes són determinants per a la conservació i el consum. L'aspecte demostra la personalitat del flequer, perquè el pa també es menja pels ulls.

Crosta: És a la part exterior i més dura del pa. Serà més dura en funció dels ingredients, del tipus d'elaboració, de la temperatura del forn i del temps de cocció. El flequer la pot fer més brillant amb més vapor.

Maillard: Els gastrònoms i els cuiners diuen que la reacció de Maillard és la gràcia dels aliments no bullits. El color daurat, l'aroma agradable i el sabor característic més aviat dolç de la crosta és per causa de la caramelització que es produiex quan reaccionen proteïnes i sucres reductors. Gràcies a aquesta reacció, reconeixem la frgància característica de les fleques artesanals.

Cruixent: Els pans cuits amb vapor desenvolupen aquella crosta rossa i consistent, musical quan es parteix. Gràcies a la reacció de Maillard sentim aquell crec, crec, crec, que només gosa apagar el vent humit de mar. El vent del nord és, en canvi, l'aliat natural de la música dels grans pans.

Engrunes: El pa és un producte per ser consumit fresc. Els grans pans aguanten molts dies. Conserven el sabor i la fragància, però la degradació del midó de la molla i la deshidratació fan que el pa s'engruni.

Ull (o àlveol): Els ulls expliquen la qualitat de la farina i la força del gluten, la feina a l'obrador, la quantitat d'aigua i el temps de fermentació. Els ulls es formen per acumulació del gas carbònic produït pels llevats, i que queda en bosses i protegit pel gluten de la massa.

Molla (molleda): La molla és l'interior tou, esponjós, amorós i humit del pa, la part que concentra les aromes i l'ànima del flequer. Són l'expressió de la feina ben feta amb farines de màxima qualitat.

Esponjositat: Segons la mida dels ulls, els pans seran més esponjosos. Hi ha pans amb ulls grossos i irregulars i pans amassats amb els ulls petits i regulars.

Gust: Escollit per la vista, seduït per les aromes i captivat pel cruixent de la crosta, el pa passa la prova definitiva del gust. Busquem un sabor agradable, humit i un equilibri entre la dolçor i l'acidesa.

Retrogust: La persistència del bon sabor defineix la qualitat d'un gran pa.

Funyir: És donar la forma al pa de manera manual, procurant no prémer massa, per no trencar l'estructura de la fermentació. El toc de la mà nota si el pa s'ha de treballar o no.

Aromes: El pa té un perfum característic, qe resumeix la farina, els llevats, la fermentació, la cocció, el torrat de la crosta i tota la feina del flequer. Cada peça s'expressa amb un perfum diferent.


Per la meva part us diré que compreu el pa totalment artesà a una panadería de confiança on sapigueu que l'elaboren amb cura i paciència. Així el resultat serà aquell que darrera seu té unes quantes hores de fermentació (un mínim de 16 hores), és a dir, un pa fet amb massa mare que ha estat reposat i fet amb carinyo. cosa que farà que aquest pa tingui més gust i es guardi millor. El fet de utilitzar massa mare fa que el pa a la nit encara sigui cruixent, la molla sigui esponjosa i alevolar i el gust lleugerament àcid, qualitats totes que ha de tenir un bon pa.

I com ho podem saber tot això a simple vista?

Doncs observant el pa, un bon pa té un color més rogenc amb petites bombolles a la crosta, senyals que ha estat fermentat durant un llarg temps.
La seva crosta ha de ser cruixent i la molla alveolada i irregular.