[#Vermut] @elvermut.cat Fem un vermut a El Vermut

Dissabte passat, dia de supermercat, compres i passeig pel centre de Figueres, com un dissabte qualsevol però amb l'al·licient de que abans de dinar vam anar a fer un vermut a un local cèntric on ofereixen una amplia selecció de tapes elaborades amb productes d'alta gama.

El Vermut disposa d'un espai més informal amb taules altes i tamborets, un nou menjador seguint la línia del vermell, blanc i negre i una gran terrassa condicionada tant per l'hivern com per l'estiu. Un lloc ideal per anar a prendre alguna cosa, dinar, sopar o fer-hi un mos, amb un ambient acollidor.

Pikata, Bilbao

Seguim de pinxos per Bilbao i és que no volíem marxar sense tornar a tastar algunes propostes més, així que vam anar a un altre bar a veure què oferien, el Pikata.

Situat a la zona d'Henao, ben a prop de la zona comercial, al centre de la ciutat. El local és allargat i estret, amb taules de fusta a un lateral i amb tamborets.

El Figón, Bilbao

Antigament un Figón era una casa de menjars on es donava beure i menjar per un preu modest, tot i que amb productes de no massa qualitat.

Nosaltres a Bilbao vam anar de pinxos, tal com mana la tradició. Després de passejar pels seus concorreguts carrers vam fer parada cap a quarts de vuit de la tarda a El Figón, un bar situat al centre de Bilbao i on ofereixen una barra plena de pinxos de tot tipus.

Cap i pota de vedella

Fa fred i quan les temperatures baixen sembla que ens ve més de gust uns plat de "callos". Sobretot si el fem amb un toc picant, tal com ens agrada a casa.

Noodles amb verdures, ametlles i salsa de soja amb gingebre

A casa som internacionals, com jo dic. Amb el menjar intentem tastar i cuinar amb productes d'altres països. Aquesta vegada ens traslladem a la Xina amb un plat de noodles amb verdures que hem fet a la nostra manera, ja que les verdures que tenim aquí no són les mateixes que ells disposen.

Deluxe Bilbao Henao

Ara fa poc més d'un mes vam estar un cap de setmana a Bilbao. Ens va agradar molt la ciutat i la seva gent, així com la seva gastronomia, com no.

Una de les coses que no podíem deixar de tastar era el famós xuletón de 1kg, així que instagramejant una mica vaig descobrir un restaurant que oferia un menú xuletón que em va cridar l'atenció, el Deluxe Bilbao Henao.

Gastronomia Basca

La cuina basca és una cuina rica i variada fent servir ingredients de primera i servits de manera força abundant. Es tracta d'una cuina que tant té productes de mar provinents del Cantàbric, com de muntanya, de les seves pastures, sent conegudes les seves carns com el típic txuletón de quilo.

També són molts populars els seus pinxos, fets a mà amb art i molt venerats per ells i per nosaltres. És costum a partir de les set de la tarda aproximadament anar de pinxos amb un zurito, un got petit de cervesa per acompanyar o si prefereixes ho pots fer amb un txakolí.

Espaguetis amb salsa de piquillos

La pasta a casa ens agrada molt i es pot presentar de tantes maneres, que podries menjar cada dia de l'any un plat de pasta diferent.

Nosaltres avui, com que teniem un pot de piquillos per casa, hem decidit fer-la amb una salsa de piquillos. Una recepta fàcil, bona i resultona, anem a veure!

Ingredients per a 2 persones:

• 250 g. d'espaguetis
• 200 ml de nata per cuinar
• 1 pot de piquillos cuits
• sal i pebre
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Bullim els espaguetis els minuts que indica el fabricant, sempre deixant-los al dente.

Per altra costat passem els piquillos amb el seu suc amb la nata pel túrmix.

Salpebrem i posem la salsa a escalfar amb un rajolí d'oli d'oliva extra, perquè agafi de pas un toc d'espessor.

Servim els espaguetis amb la salsa pel cim i formatge ratllat o sense, com preferiu :)

Consells de degustació:

Queda un plat molt gustós, sobretot si t'agrada notar el gust més potent del pebrot. Us recomano afegir una ceba tallada ben petita i fregida a la salsa a l'hora de passar-la pel túrmix, ja que hi dóna un gust més bo encara.

Contingut calòric:

La pasta ens proporciona energia de llarga durada, és a dir que si la mengem al migdia tindrem calories en forma de sucre durant les primeres hores de la tarda.
Els piquillos són poc calòrics i ens hi proporcionen fibra, vitamines, destacant la C sobretot i minerals. També és una font de licopè, un antioxidant que ens ajuda a estar joves.
I el punt més calòric l'aporta la crema de llet, tot i que si volem alleugerir la recepta hi podem posar llet evaporada.

. @LekueES Pizza cruixent d'escalivada i formatge de cabra amb mel

Avui us porto una recepta que ens agrada molt a casa, la pizza. Però aquesta no és una pizza normal i corrent, sinó que és especial. I perquè és especial? Doncs perquè hem aconseguit fer-la cruixent gràcies al Pizza Mat de Lékué. Es tracta d'una làmina microperforada que aconsegueix un refredat uniforme i evita que la massa s'estovi. D'aquesta manera es crea una crosta cruixent. La veritat és que mai ens havia quedat amb aquesta textura, ens va agradar molt. El secret està en la cocció de la pizza amb aquest estri!

Ingredients per a la massa de la pizza:

250 g. de farina especial per pizza
125 ml d'aigua calenta
1/2 cullerada de sal
3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot posem la farina en un bol amb l'aigua calenta i barregem tot.

 Afegim la sal i l'oli d'oliva i pastem fins que quedi una massa compacta i que ja no s'enganxi a les mans. Fem una bola i la deixem reposar a sobre el Pizza Mat.

Passades unes hores, la massa haurà crescut un xic, hi passem el corró per aplanar la massa al llarg de la superfície del Pizza Mat i ja tindrem la base a punt.

Ingredients per a la pizza:

escalivada de pebrot vermell i esbergínia
formatge de cabra al toc de mel
orenga

Elaboració:

Disposem l'escalivada tallada petita per la base i el formatge de cabra esmicolat, que quedi ben repartit.

Hi espolsem orenga i enfornem amb el forn preescalfat durant uns 10 minuts aproximadament. Quan veiem que la massa queda rossa dels costat ja tindrem la pizza ben cuita.

Bon profit!

El buffet del @pizzahut a Londres

A Londres hi ha molts Pizzahut, mentre que a Catalunya han desparegut, em puc imaginar el perquè :)

El cas és que aquest passat estiu durant les nostres vacances a Londres vam anar a menjar en un Pizza Hut, concretament el que estava a prop del Covent Garden i a davant de St.Paul's Church.

Quan buscavem informació de llocs on menjar a Londres  vam trobar que alguns viatgers havien fet un menú al Pizza Hut. Per només 14 lliures sinó recordo malament, tenies buffet lliure de pizzes, amanides, pasta i pa d'all. A més de refill en les begudes de màquina. Una oferta bona per si vols menjar moltes porcions de diferents pizzes que van traient al moment, ben calentes i tallades en triangles.

Per a tots aquells que anyoren el Pizza Hut o que els hi porten els records de les primeres pizzes a domicili, és un bon lloc on anar. Sempre tinguent en compte del tipus de menjar que trobes, però si estàs cansat de rodar i tens gana d'aquella famèlica, caure en un lloc així et recomforta.

El buffet era gran amb pizza de massa fina de diferents gustos: margarita, pepperoni, vegetal, amb pollastre i pebrot, amb pernil dolç, barbacoa i hawaiana. També trobaves una taula per muntar-te una amanida, amb enciam, tomàquet, ceba, pebrot, blat de moro, pasta i diferents salses i fruites com raïm i poma tallada.

Una cosa més a dir-vos és que no a tots els Pizza Hut de Londres fan aquesta oferta de migdies, que és vigent fins les 15h, que els anglesos dinen abans. Aquí podeu trobar els restaurants que fan aquesta oferta.

Xató en got de vidre

Ara a l'hivern l'escarola està en la seva màxima esplendor. I a més, és temps de les xatonades, un plat mariner típic de la zona del Garraf i del Penedès, a la costa catalana. Allí tot gira al voltant d'aquest plat elaborat amb salaons i conserves en forma festiva.

Nosaltres hem volgut fer un intent del xató, però servit en got, per tal de presentar-lo diferent.
Normalment en aquesta amanida s'hi posa escarola si o si, bacallà esqueixat, olives i salsa de xató, tot i que sovint s'hi posa tonyina o anxoves. Els ingredients varien en funció de la zona.
El secret però rau en fer una bona salsa, a partir de nyores, tomàquet, ametlles i avellanes torrades i alls. El xató és com una espècie de romesco, tot i que pel meu gust és més bona i suau.

Si voleu saber d'on ve la paraula xató us diré que ve del verb aixetonar, és a dir obrir les botes de vi nou per primera vegada, fet que se celebrava amb aquest conegut plat. De fet a ciutats com Sitges, Vilaranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell encara gaudeixen de les xatonades.

Ara passem a veure'n la recepta!

Ingredients:

• escarola
• bacallà esqueixat
• olives negres
• xató*

* Per a fer el xató, agafem una nyora, tomàquet, all i avellanes i ametlles torrades. Les aixafem amb la mà de morter fins que ens quedi una salsa ben fina.

Elaboració:

Rentem ben neta l'escarola i la tallem petita. La disposem en un got de vidre transparent. Hi afegim les olives negres i el bacallà esqueixat tallat a tires fines. Amanim amb la salsa i salpebrem al nostre gust.

Samfaina, la salsa catalana

Sabieu que la samfaina és una de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana burgesa i popular, juntament amb l'allioli, el sofregit i la picada. És cert que fora de Catalunya també se'n fa, i ja no estic parlant del pisto manxec, sinó també dels nostres veins francesos amb la seva ratatouille.

Així doncs nosaltres havíem de tenir aquesta recepta al blog! A més és una salsa bonissima que acompanya molts plats, tant de carn com de peix, pasta, arrós i ous.

Ingredients:

pebrot vermell
pebrot verd
tomàquets vermells ben madurs
esbergínia
ceba de Figueres
carbassons
oli d'oliva verge extra
sal i pebre

Elaboració:

Es tallen totes les verdures, una vegada netes, ben petites i es posen en una cassola amb un bon raig d'oli.

Es deixa que es vagi coent i hi afegim sal i pebre.

Quan les verdures estiguin cuites apaguem el foc.

En el nostre cas hem fet samfaina per un regiment, gràcies a que ens varen donar un cistell amb verdures de l'horta a la seva millor època, que és quan les esbergínies i els tomàquets estan millor, a l'estiu. És a dir que l'hem envasat al buit d'una manera molt fàcil.

S'agafen pots de vidre i hi posem la samfaina just acabada de fer, quan encara està calenta. Emplenem bé el pot i amb un ganivet punxem els possibles forats que s'hi hagin pogut fer. Després tanquem el pot amb el tap posant aquest cap per avall perquè faci el buit tot sol i així poguem conservar aquesta joia de verdures uns mesos.

Fent'ho així no cal bullir els pots ni guardar-los després a la nevera ja que al introduir la samfaina quan està calenta al pot, amb l'escalfor agafa l'aire de dins el pot i es fa el buit sol.

Formatge en oli picant i romaní

A casa som fans del formatge. Ens agraden tots; de vaca, de cabra, d'ovella, mescles, curats, semis, fins i tot més tendres. Sempre diem que n'hi ha tants de formatges al món per provar, tenim feina...

Avui doncs us presento una forma diferent de menjar el formatge. És una recepta molt fàcil de fer i una bona manera fins i tot de conservar el formatge més temps o de camuflar el gust o també potenciar-lo d'algun que sigui més insuls.

Ingredients:

• formatge semicurat
• dos branquillons de romaní
• 4 fulles de llorer
• 2 cireretes
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Agafem un pot i posem el romaní, les fulles de llorer i les cireretes tallades a trossets perquè ens hi deixin anar el gust picant.

Afegim els daus de formatge i oli d'oliva verge extra fins a emplenar el pot. Tapem el pot i el guardem en un lloc fresc i sec un mínim de 15 dies.

 
Consells de degustació:

El formatge que nosaltres hem triat, un Portillo (Cerrato), és semi ja que tant les herbes aromàtiques com els cirerets incrementar el sabor del formatge, per tant no cal que aquest sigui molt fort tampoc.

Una cosa a destacar és la qualitat de l'oli que hi poseu, que sigui de qualitat. Aquest després el podrem fer servir per amanir el pa o les amanides.

  Quan més temps li tinguem en oli més gust agafarà i més bo serà!

I al cap d'uns mesos, aproximadament 3 mesos i escaig per fi hem decidit a degustar aquest formatge i el resultat ha estat molt bo.

El formatge ha absorbit el gust de les espècies i ha agafat un punt picant, al igual que l'oli, que ens servirà tant per amanir les torrades al mateix menjar el formatge com per posar-lo a les pizzes casolanes en plan pizzeria.